{"id":64248,"date":"2025-02-17T07:30:05","date_gmt":"2025-02-17T06:30:05","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=64248"},"modified":"2026-04-14T12:09:40","modified_gmt":"2026-04-14T10:09:40","slug":"linies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/linies\/","title":{"rendered":"L\u00ednies"},"content":{"rendered":"

A la d\u00e8cada de 1860, el naturalista brit\u00e0nic Alfred Russel Wallace va tra\u00e7ar una l\u00ednia en un mapa, des de l’Oce\u00e0 \u00cdndic fins al Mar de Filipines, entre les illes de Bali i Lombok, i entre Borneo i l’illa de C\u00e9lebes. La l\u00ednia va ser nomenada el 1868 pel bi\u00f2leg i antrop\u00f2leg angl\u00e8s Thomas Henry Huxley. Aquesta l\u00ednia segueix una fosa oce\u00e0nica. Curiosament, encara que la depressi\u00f3 es troba al fons de l’oce\u00e0, els dos costats de la l\u00ednia a terra s\u00f3n molt diferents. Al costat est, la natura s’asembla m\u00e9s a les esp\u00e8cies de plantes i animals que es troben a \u00c0sia, mentre que al costat oest, la fauna i flora s\u00f3n t\u00edpiques del continent australi\u00e0. A mitjans del segle XIX, A. R. Wallace estava desenvolupant una teoria de l’evoluci\u00f3 paral\u00b7lela a la de Charles Darwin. Des d’aleshores, s’han tra\u00e7at moltes altres l\u00ednies als mapes de la regi\u00f3 indon\u00e8sia per representar m\u00e9s precisament la frontera entre Eur\u00e0sia i Austr\u00e0lia. Quanta m\u00e9s recerca es realitza, m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s determinar la disposici\u00f3 d’aquesta l\u00ednia, que es fa cada cop m\u00e9s fict\u00edcia.<\/span><\/p>\n

El 2023, el cas es va tornar encara m\u00e9s complex i va assolir un altre nivell a causa del descobriment d’un esquelet al costat est de la L\u00ednia de Wallace, a l’illa de Flores: un esquelet d’un hom\u00ednid conegut avui com a <\/span>Homo floresiensis<\/span><\/i>. Flores \u00e9s un microcosmos \u00fanic, conegut per les aberracions en la mida de les esp\u00e8cies que han habitat o habiten l’illa, com rates gegants, elefants en miniatura i cigonyes colossals. L’illa est\u00e0 envoltada per un oce\u00e0 tan profund que cap esp\u00e8cie podria creuar-lo. Aix\u00ed, la frontera natural va crear un entorn en el que les esp\u00e8cies van poder evolucionar de formes \u00faniques. Per simplificar: els animals grans es van fer m\u00e9s petits, i els petits van cr\u00e9ixer m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

L’esp\u00e8cie d’hom\u00ednid descoberta a Flores (anomenada el Hobbit) era diminuta. L’esquelet indica que el pes de l’hom\u00ednid era de 25 Kg i que la mida del seu crani no era m\u00e9s gran que el d’un simi. No obstant aix\u00f2, era suficientment\u00a0 intel\u00b7ligent com per crear eines de ca\u00e7a a partir d’ossos i pedra. La L\u00ednia de Wallace i l’<\/span>Homo floresiensis<\/span><\/i> s\u00f3n els principals protagonistes del llibre de 2018 de Frank Westerman, “Nosaltres, els hom\u00ednids”. El llibre planteja preguntes sobre l\u00ednies divis\u00f2ries i tota mena de fronteres: entre terres, eres temporals, esp\u00e8cies, animals i humans, coneixement i superstici\u00f3.<\/span><\/p>\n

El 2024, vaig comissariar una exposici\u00f3 individual de Marie-Andr\u00e9e Pellerin a Salzamt, a Linz, \u00c0ustria. L’exposici\u00f3, titulada <\/span>Windbusting<\/span><\/i>, va ser el resultat de l’inter\u00e8s de Marie en la investigaci\u00f3 del vent. La pe\u00e7a central de l’exhibici\u00f3 va ser un v\u00eddeo, “blowrders”, filmat durant una resid\u00e8ncia al Marroc, al Desert del S\u00e0hara, el 2024. La resid\u00e8ncia va tenir lloc al Caf\u00e8 Tissardmine i va ser organitzada per l’Ansible Institute, un projecte de laboratori de recerca especulativa transit\u00f2ria creat per Martina Raponi i [M] Dudeck. El marc d’aquesta resid\u00e8ncia va difuminar les fronteres entre disciplines, els rols d’artistes, curadors, m\u00fasics i investigadors, i entre la realitat i la ficci\u00f3. El poble proper de Tissardmine est\u00e0 situat a les proximitats de la frontera entre el Marroc i Alg\u00e8ria, una zona militaritzada i conflictiva. Aquest conflicte local \u00e9s un reflex i una conseq\u00fc\u00e8ncia d’una lluita m\u00e9s \u00e0mplia. La disputa per la frontera es va intensificar despr\u00e9s que Alg\u00e8ria recolz\u00e9s les reclamacions territorials del S\u00e0hara Occidental, en conflicte amb el Marroc. El Mur Marroqu\u00ed del S\u00e0hara Occidental, anomenat “el Berm”, \u00e9s una frontera fortificada de 2.700 km de llarg que travessa el desert. El conflicte no nom\u00e9s va dividir els estats nacionals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va crear una situaci\u00f3 molt dif\u00edcil per a algunes de les persones que habiten el desert. Els amazics, o berbers, s\u00f3n tradicionalment n\u00f2mades, per la qual cosa la frontera r\u00edgida fa impossible la seva forma de vida tradicional. A m\u00e9s, impedeix que els animals es moguin lliurement a la regi\u00f3 per buscar aliments i fonts d’aigua. A primer cop d’ull, el conflicte es mant\u00e9 invisible, ja que la zona del desert \u00e9s vasta, i davant de les fortificacions hi ha una zona d’amortiment que les fa dif\u00edcils de veure.<\/span><\/p>\n

La meva col\u00b7laboraci\u00f3 amb Marie-Andr\u00e9e Pellerin va comen\u00e7ar a Tissardmine i va continuar fins a l’exposici\u00f3 a Linz. El v\u00eddeo “blowrders” retrata les poderoses tempestes de sorra que trobem al desert. Va ser filmat al lloc i inspirat pel conflicte latent a la zona. Tot i aix\u00f2, la inspiraci\u00f3 principal va ser l’experi\u00e8ncia de condicions clim\u00e0tiques extremes i el fet observat que el vent fort mou masses de sorra entre fronteres amb total facilitat, sense que les regles del tr\u00e0nsit i la pol\u00edtica s’apliquin a les forces de la natura. Les tempestes poden ser tan ferotges i perllongades que poden despla\u00e7ar les dunes sobre les quals s’han tra\u00e7at les l\u00ednies frontereres. Aix\u00ed, la premissa de la pel\u00b7l\u00edcula planteja una pregunta: I si el vent pogu\u00e9s moure les fronteres? S’explica des de la perspectiva d’un meteor\u00f2leg que sembla que est\u00e0 en posici\u00f3 no nom\u00e9s de preveure el clima, sin\u00f3 tamb\u00e9 de manipular-lo i controlar-lo. D’aquesta manera, aqu\u00ed tamb\u00e9 es q\u00fcestiona una altra frontera: la que hi ha entre la ci\u00e8ncia i la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, entre el coneixement i la conspiraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n
Marie-Andr\u00e9e Pellerin, Windbusting<\/em><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Mentre el debat sobre les fronteres naturals continua, la noci\u00f3 de fronteres creades per l’\u00e9sser hum\u00e0 i els l\u00edmits culturals tamb\u00e9 exerceix un paper crucial en la configuraci\u00f3 de la nostra comprensi\u00f3 del m\u00f3n. Tornem del viatge hist\u00f2ric al segle XIX i de la travessia pel desert del S\u00e0hara per situar-nos a Europa, on visc. Pensar en les fronteres el 2025, per descomptat, aporta una perspectiva local. A Pol\u00f2nia, aquesta perspectiva est\u00e0 marcada per la por i la vergonya. La guerra a Ucra\u00efna i la crisi de refugiats a la frontera entre Pol\u00f2nia i Bielor\u00fassia s\u00f3n dos factors que configuren el discurs.<\/span><\/p>\n

El 2021, per a la convocat\u00f2ria oberta d’un projecte a exhibir-se al Pavell\u00f3 de Pol\u00f2nia a l’Exposici\u00f3 Internacional d’Art \u2013 La Biennale di Venezia, vaig presentar una proposta juntament amb l’artista \u0141ukasz Sk\u0105pski, titulada <\/span>Fortress Europe <\/span><\/i>[Fortalesa Europa]. La idea era exhibir al Pavell\u00f3 de Pol\u00f2nia una obra de Sk\u0105pski que consistia en models a escala precisa de tots els murs fronterers que envolten Europa. La proposta va coincidir amb esdeveniments pol\u00edtics i la construcci\u00f3 de murs i tanques frontereres nous i massius, tant a les fronteres orientals de Pol\u00f2nia com en altres parts d’Europa. Amb l’auge del nacionalisme i l’extrema dreta a Europa occidental, i la reelecci\u00f3 de Donald Trump, la visi\u00f3 de construir murs i barreres frontereres nous s’est\u00e0 convertint en una realitat. Des de la perspectiva europea, la visi\u00f3 comuna \u00e9s que l’era de les tanques frontereres va acabar amb la demolici\u00f3 del Mur de Berl\u00edn i l’obertura de les l\u00ednies de pau a Irlanda del Nord, i que aquestes estructures pertanyen als museus. Tot i aix\u00f2, segons un informe del Parlament Europeu del 2025, la construcci\u00f3 de murs i tanques frontereres es va accelerar despr\u00e9s de la crisi migrat\u00f2ria del 2015: \u201cAproximadament el 13 %, o 1.535 km, de les fronteres terrestres exteriors de la UE (que sumen un total de 12.033 km) estan actualment tancades\u201d. [1]<\/sup><\/a> <\/span>https:\/\/www.europarl.europa.eu\/RegData\/etudes\/BRIE\/2022\/733692\/EPRS_BRI(2022)733692_EN.pdf<\/span><\/span><\/a> <\/span><\/span>