{"id":66052,"date":"2025-04-07T07:30:06","date_gmt":"2025-04-07T05:30:06","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=66052"},"modified":"2025-04-04T11:04:21","modified_gmt":"2025-04-04T09:04:21","slug":"sobre-las-expectativas-lo-sublime-y-sus-mentiras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-las-expectativas-lo-sublime-y-sus-mentiras\/","title":{"rendered":"Sobre les expectatives, el sublim y les seves mentides"},"content":{"rendered":"

El 1818, en Caspar\u00a0David Friedrich, amb \u201cEl viandante sobre el mar de niebla\u201d<\/em>, ens ofereix una de les imatges m\u00e9s ic\u00f2niques de la relaci\u00f3 entre l’individu i la naturalesa.<\/p>\n

El viatger de Friedrich es mostra com un home al\u00e7at, amb una postura ferma, al cim d’una muntanya. Aquesta imatge encaixa perfectament a la tradici\u00f3 de l’art occidental, en la qual l’individu que contempla la naturalesa tendeix a ser home, blanc i capa\u00e7. Aqu\u00ed, l’heroi rom\u00e0ntic es defineix per la seva capacitat f\u00edsica: ha escalat la muntanya, ha superat obstacles i ara domina el paisatge amb una mirada que el connecta amb l’infinit.<\/p>\n

\"\"

Caspar David Friedrich, Wanderer above the Sea of Fog<\/p><\/div>\n

Aquest cos “capa\u00e7” ens mostra de manera completa les seves eines de dominaci\u00f3 i es converteix en la norma impl\u00edcita a trav\u00e9s de la qual es defineix la relaci\u00f3 amb el m\u00f3n.<\/p>\n

Si imagin\u00e9ssim al viatger amb un cos diferent; potser amb una pr\u00f2tesi, un bast\u00f3 no nom\u00e9s com a s\u00edmbol sin\u00f3 com a necessitat, o en una posici\u00f3 que no fos de domini visual sobre el paisatge; la lectura de l’obra canviaria radicalment.<\/p>\n

Tractant de subvertir aquesta lectura, podem imaginar una obra que representi el sublim no com un privilegi dels qui poden “arribar al cim”, sin\u00f3 com una experi\u00e8ncia universal que es manifesta de diverses formes. Un viatger que enfronta el paisatge amb un cos no normatiu, o que viu el sublim sense necessitat \u201cd\u2019escalar\u201d.<\/p>\n

El sentiment de triomf silenci\u00f3s i contemplatiu es transformaria en una reflexi\u00f3 sobre la pres\u00e8ncia corporal en l’espai i sobre les barreres, visibles o invisibles, que defineixen qui pot o no accedir a una experi\u00e8ncia.<\/p>\n

El que ens arriba de manera clara a trav\u00e9s de Friedrich \u00e9s que l’art, en el pensament com\u00fa, \u00e9s un llenguatge intel\u00b7ligible i complex i que, per la seva naturalesa, \u00e9s un espai molt elitista, en el qual transiten majorit\u00e0riament cossos normatius, tant p\u00fablic com en l’\u00e0mbit professional.<\/p>\n

I que nom\u00e9s amb els nostres grans esfor\u00e7os i productivitat podrem intentar aconseguir el cim m\u00e9s alt.<\/p>\n

Les expectatives s\u00f3n una cosa molt personal, dictades pels nostres or\u00edgens, context sociocultural, experi\u00e8ncies i cossos.<\/p>\n

Vaig arribar a Barcelona fa set anys i, per a mi, migrar va significar donar-li un nou nom a les coses. Va ser assumir la meva discapacitat i viure en l’equilibri entre autonomia i interdepend\u00e8ncia, conceptes que no existien en el meu vocabulari.<\/p>\n

Vaig n\u00e9ixer amb una malaltia gen\u00e8tica anomenada osteog\u00e8nesi imperfecta<\/em>, comunament coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. Les fractures, els aparells ortop\u00e8dics, les fotografies d’identificaci\u00f3 m\u00e8dica, les sales d’espera, els hospitals i les recuperacions han estat pres\u00e8ncies cont\u00ednues, donant a la meva vida un ritme pausat, lluny de la compet\u00e8ncia i del frenes\u00ed del m\u00f3n normatiu.<\/p>\n

S\u00e9 per experi\u00e8ncia que molts professionals o persones no discapacitades no ho assumirien, per\u00f2 el meu cos m’ha ensenyat moltes coses, i mai he sentit el desig de tenir-ne un altre.
\nMai he pensat: “Per qu\u00e8 a mi?”.<\/p>\n

La primera vegada que em vaig adonar que el meu cos era un cos pol\u00edtic va ser traient-me uns autoretrats dempeus, sense roba; tenia poc m\u00e9s de vint anys. Recordava amb viol\u00e8ncia diversos moments de la inf\u00e0ncia en qu\u00e8 em retrataven dempeus, nua, amb els bra\u00e7os oberts i la cara frontal a la c\u00e0mera. Jugaven a fer taxonomia: fotografiaven, mesuraven, parlaven de mi com si no pogu\u00e9s entendre el seu idioma i em retornaven als bra\u00e7os de la meva mare.<\/p>\n

Retratar-se no va ser guaridor. L’art no sana res, i pensar que s\u00ed ho fa \u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s assistencialista que es pugui presumir des de la normativitat. Va ser, com diria en Paul B. Preciado, [1]<\/sup><\/a> Paul Preciado (2024) Lorenza B\u00f6ttner, R\u00e9quiem for the norm. Spector Books<\/span><\/span>