E: \\\\ART: Centre de mediaci\u00f3, educaci\u00f3 i art contemporani \u00e9s una entitat amb voluntat de servei p\u00fablic que funciona com a F\u00e0brica de Creaci\u00f3. La seva tasca se centra en l\u2019art i els processos creatius contemporanis, entesos com una acci\u00f3 educativa per fomentar la capacitat cr\u00edtica i creativa de les persones. La seva activitat principal s\u2019enfoca en l\u2019educaci\u00f3 formal i no formal, aix\u00ed com en les pr\u00e0ctiques culturals i art\u00edstiques col\u00b7laboratives i comunit\u00e0ries, vinculant art, educaci\u00f3 i ciutadania a trav\u00e9s de processos de mediaci\u00f3. EART opera com a laboratori, un espai d\u2019assaig i error que obre nous camins en la investigaci\u00f3 i l\u2019experimentaci\u00f3 entre art i educaci\u00f3. A m\u00e9s, desenvolupa un programa de formaci\u00f3 especialitzada, mediaci\u00f3 cultural i activitats dirigides a p\u00fablics espec\u00edfics. Tanmateix, qu\u00e8 significa ser un centre de mediaci\u00f3, educaci\u00f3 i art contemporani?<\/p>\n
Des dels seus inicis, E: \\\\ART ha treballat en la intersecci\u00f3 entre processos educatius i art\u00edstics, amb especial atenci\u00f3 a projectes comunitaris, intergeneracionals i altres enfocaments que permeten repensar la relaci\u00f3 entre art i educaci\u00f3. Ens interessa acotar i emmarcar pr\u00e0ctiques a partir del treball d\u2019artistes residents en el nostre centre i d\u2019altres col\u00b7laboradors, generant un escenari per a la investigaci\u00f3, el pensament i la pr\u00e0ctica art\u00edstica. Per aix\u00f2, la nostra comunicaci\u00f3 no nom\u00e9s busca difondre les activitats que realitzem, sin\u00f3 tamb\u00e9 visibilitzar els processos, compartint materials que permetin reflexionar sobre el pensament i la investigaci\u00f3 entorn de l\u2019art i l\u2019educaci\u00f3. E: \\\\ART fa dos anys que redissenya el Centre des d\u2019una nova perspectiva, amb l\u2019arribada d\u2019una nova direcci\u00f3 i equip. En aquest proc\u00e9s, hem estructurat el nostre treball en quatre eixos fonamentals que ens ajuden a definir formes de mediaci\u00f3 i a entendre l\u2019art contemporani com una eina per desenvolupar compet\u00e8ncies curriculars mitjan\u00e7ant projectes de car\u00e0cter transversal.<\/p>\n
1.Arxiu E:\\\\ART: Projecte Antoni Amat. Rectoria Vella de Sant Celoni, 1997. <\/p>\n<\/div>\n No obstant aix\u00f2, en l\u2019\u00e0mbit cultural, sovint ens enfrontem a la dificultat de delimitar la pr\u00e0ctica art\u00edstica, l\u2019experi\u00e8ncia educativa i el desenvolupament de la mediaci\u00f3. \u00c9s realment necessari diferenciar-les? Qu\u00e8 determina un coneixement? D\u2019on sorgeix la nostra insist\u00e8ncia en departamentalitzar diferents maneres d’entendre’ns i de practicar-nos? Haur\u00edem d\u2019abra\u00e7ar les disciplines, o m\u00e9s aviat transitar-hi per construir una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia i enriquidora? Sobretot, \u00e9s imprescindible assumir una realitat concreta: la divisi\u00f3 de categories, disciplines del coneixement, legitimitats i epistemologies no nom\u00e9s estructura i segmenta sabers, sin\u00f3 tamb\u00e9 hip\u00f2tesis que podem formular davant situacions quotidianes. Un exemple clar \u00e9s l\u2019actual separaci\u00f3 entre art i educaci\u00f3, una fractura que ha contribu\u00eft a generar una bretxa entre la pr\u00e0ctica art\u00edstica i la societat. Per comprendre aquest fenomen, cal entendre el seu origen en la Modernitat, segons les tend\u00e8ncies acad\u00e8miques actuals (F. Galeano, 2022). Aquest per\u00edode, que s\u2019inicia al segle XV amb la colonitzaci\u00f3 d\u2019Am\u00e8rica, situa l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 al centre de l\u2019univers, dibuixant des de la imposici\u00f3 una organitzaci\u00f3 encotillada del coneixement i de les relacions humanes que condicionen profundament la manera de construir sabers. La Modernitat com a m\u00e8tode, amb la seva obsessi\u00f3 taxon\u00f2mica per classificar i categoritzar, no nom\u00e9s va fonamentar la burocr\u00e0cia i els m\u00e8todes d\u2019aprovaci\u00f3 com a mecanismes de control, sin\u00f3 que va establir principis en la cultura visual, departamentalitzant sabers en estructures epistemol\u00f2giques que avui determinen la nostra relaci\u00f3 amb el coneixement en forma de disciplines com la biologia, el naturalisme, les arts o les ci\u00e8ncies, que van sorgir com enfocaments especialitzats per concebre el m\u00f3n.<\/p>\n Amb el temps, la ci\u00e8ncia va comen\u00e7ar a legitimar-se i a reempla\u00e7ar progressivament a la religi\u00f3 com a font de coneixement del m\u00f3n. Ja a finals del segle XIX, els estudis socials van adoptar el terme \u201cci\u00e8ncies\u201d amb l\u2019objectiu de guanyar validaci\u00f3 acad\u00e8mica en relaci\u00f3 amb l\u2019anomenat \u201cm\u00e8tode cient\u00edfic\u201d, i l\u2019especialitzaci\u00f3 disciplin\u00e0ria va consolidar una estructura r\u00edgida que classifica coneixements i que avui tractem de superar mitjan\u00e7ant enfocaments transversals en el curr\u00edculum educatiu. Paral\u00b7lelament, la pr\u00e0ctica art\u00edstica va heretar l\u2019estereotip de l\u2019artista \u201cincompr\u00e8s\u201d i turmentat, sorgit al Romanticisme, mentre que l\u2019educaci\u00f3 es va arrelar com a instrument per a la transmissi\u00f3 de sabers hegem\u00f2nics oficialitzats. Com a resultat, la contemporane\u00eftat ens ha llegat una concepci\u00f3 r\u00edgida de l\u2019art i l\u2019educaci\u00f3, dificultant una comprensi\u00f3 m\u00e9s global i integral del coneixement. Seguint Foucault, tant l\u2019educaci\u00f3 com l\u2019art hegem\u00f2nic, en estar institucionalitzats, operen dins de l\u2019exercici de la biopol\u00edtica, \u00e9s a dir, la pol\u00edtica que regula i condiciona formes de vida. \u00c9s en aquest context en qu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 visual a les escoles ha quedat relegada a un saber \u201cmanual\u201d, un temps d\u2019oci, un recurs decoratiu o una assignatura en forma de temps per utilitzar en tasques acad\u00e8miques \u201cm\u00e9s importants\u201d, com matem\u00e0tiques o ci\u00e8ncies, els aut\u00e8ntics \u201cpares\u201d del saber del m\u00f3n. Resulta significatiu i simptom\u00e0tic que el sistema educatiu actual no exigeixi la pres\u00e8ncia d\u2019especialistes en art a les escoles, mentre que s\u00ed que garanteix l\u2019ensenyament de la religi\u00f3, evidenciant la poca import\u00e0ncia que es concedeix a la cultura visual com a element educatiu. No resulta paradoxal que en un m\u00f3n inherentment visual encara siguem incapa\u00e7os de pensar i llegir cr\u00edticament les imatges que consumim i creem?<\/p>\n Aix\u00ed doncs, potser ha arribat el moment de desdibuixar definitivament la classificaci\u00f3 de sabers, pensant i practicant marcs de col\u00b7laboraci\u00f3 que presentin altres formes de veure\u2019ns, cosa que permet un acostament al coneixement m\u00e9s flexible, interdisciplinari i enriquidor. Som capa\u00e7os de concebre escoles, Centres d\u2019art, museus i la pr\u00e0ctica de mediaci\u00f3 com a eines col\u00b7lectives per constituir una societat que abraci la incertesa, l\u2019experi\u00e8ncia comunit\u00e0ria i que no estableixi l\u00edmits entre un dins-fora? De quina manera hem de prestar atenci\u00f3 als processos i posar en crisi el sistema d\u2019avaluaci\u00f3 com a finalitat de l\u2019aprenentatge? Podem (re)construir institucions com a tr\u00e0nsits sense sabers estancs moguts per impulsos comunitaris que desdibuixin jerarquies? Resulta urgent trobar respostes.<\/p>\n Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques:<\/strong> [Imatge destacada: Arxiu E:\\\\ART: Guinovart, Mem\u00f2ria del blau. Sala d’exposicions del Centre Cultural, Ripollet. Exposici\u00f3 itinerant de la Diputaci\u00f3 de Barcelona (ODA), 2004]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" E: \\\\ART: Centre de mediaci\u00f3, educaci\u00f3 i art contemporani \u00e9s una entitat amb voluntat de servei p\u00fablic que funciona com a F\u00e0brica de Creaci\u00f3. La seva tasca se centra en…<\/p>\n","protected":false},"author":2916,"featured_media":65603,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7035],"tags":[8605,7768,8593,8594,8571,5535,8569,8603,8604],"coauthors":[7033],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n<\/span>2, 3, y 4. Arxiu E:\\\\ART: Projecte Nexes de la Mem\u00f2ria. Can Xerracan, Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s, 1997.
\n<\/span>5.Arxiu E:\\\\ART: Projecte Thambos 2. Sala Memorial Vicen\u00e7 Ros, Martorell, 1998<\/span><\/p>\n
\n\u201cGaleano, Eduardo (2022). Ser como ellos. El capitalismo visto desde la periferia. Siglo XXI\u201d
\n<\/em>\u201cFocault, Michel\u201d (1978). Nacimiento de la Biopol\u00edtica. Fondo de cultura econ\u00f3mica\u201d<\/em><\/p>\n