Fa poc escoltava a un grup de docents pensar col\u00b7lectivament sobre la trobada entre les pr\u00e0ctiques educatives i les art\u00edstiques. Les escoltava atentament i filtrava tot all\u00f2 que deien a trav\u00e9s dels meus recursos i aprenentatges, fets principalment des del treball a les trinxeres, l\u2019escolta, l\u2019error, la troballa, la gesti\u00f3, la producci\u00f3, els llibres, l\u2019amistat i les companyes. Les escoltava, curiosa per intentar desxifrar quins eren els seus, des de quins sabers parlaven. Intentava imaginar el seu dia a dia, les seves hores a l\u2019escola, els seus ritmes. Intentava entendre les seves paraules, el seu espai de pensament, com si fos una habitaci\u00f3 on podia entrar-hi. O m\u00e9s aviat, on intentava treure el cap per descobrir-la, almenys una mica.<\/p>\n
En aquell moment m\u2019esfor\u00e7ava per sortir de la meva habitaci\u00f3 i caminar el passad\u00eds que connectava les dues portes. Enmig d\u2019un moviment err\u00e0tic, veia una llum de ne\u00f3, fent pampallugues. Curtcircuitava? Potser estava mal endollada. Tindria algun cable pelat? La bombeta tenia forma de paraula: possibilitar. La passava de llarg, mirant-la de re\u00fcll, i llavors arribava a la porta de les docents. Soroll, mare meva, quant de soroll! De tota mena: crits, cops, gent per tot arreu, rialles, mobiliari espetegant (que si finestres, que si taules). Feia un pas enrere, per tornar al passad\u00eds. Mirava la meva porta: silenci, un silenci sepulcral; sons distorsionats, paraules mon\u00f2tones, reverberacions, tecles fren\u00e8tiques. Decidia quedar-me una estona al passad\u00eds, sota el ne\u00f3 intermitent, mirant a banda i banda, alternament. Parant-me a pensar. Quan em veien, les docents em deien: quina sort.<\/p>\n
Els programes educatius i de mediaci\u00f3 de les institucions p\u00fabliques sembla que gaudeixin d\u2019una llibertat d\u2019acci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia i dilatada que la dels centres educatius. No han de fer-se c\u00e0rrec de les cures essencials, constants i di\u00e0ries dels grups que les visiten. No carreguen amb el pes de ser un espai sobrehabitat, i per tant, inevitablement tensionat. No han de respondre a gaires normatives, convencions ni l\u00ednies espec\u00edfiques a seguir. No han d\u2019estar constantment gestionant conflictes.<\/p>\n
La mediaci\u00f3\/educaci\u00f3 dins de la instituci\u00f3 \u00e9s un espai que se li permet molt marge de maniobra. Esdev\u00e9 un caldo d\u2019utopies (freq\u00fcentment penso amb El Model<\/em>, de Palle Nielsen [1]<\/sup><\/a>L’any 1968 Palle Nielsen va construir una esp\u00e8cie de parc infantil dins del Moderna Museet d’Estocolm: al llarg d\u2019un mes el museu va acollir un espai habitat nom\u00e9s per a nens, sense … Continue reading<\/span><\/span><\/span>