Un altre missatge d\u2019agra\u00efment dels familiars de les persones enterrades la setmana passada. Just a sota, dues trucades perdudes i diversos missatges multiling\u00fces que expressen frustraci\u00f3 per la manca d’informaci\u00f3: On \u00e9s el seu cos? Per qu\u00e8 ning\u00fa ens diu quan la podem enterrar?<\/p>\n
La meva amiga em va demanar que port\u00e9s a una de les seves amigues a una cita, aix\u00ed doncs, avui el dia arrenca d’hora. Deixo l’amiga i el seu nad\u00f3 al campament de refugiats de Kara Tepe i condueixo fins al seg\u00fcent poble per prendre un caf\u00e8 mentre les espero. Sembla que l’estiu ja \u00e9s aqu\u00ed; el sol \u00e9s fort fins i tot a les 8 del mat\u00ed. Compro el meu caf\u00e8 i esmorzar a la fleca del poble, i no puc evitar notar que l’angl\u00e8s dels forners ha millorat considerablement des de la meva \u00faltima visita fa anys. Em semblen molt m\u00e9s amables ara, tamb\u00e9.<\/p>\n
Sobre l\u2019aparador de vidre, veig diverses notes manuscrites de gent agraint als forners per la seva amabilitat i per fer-los sentir “a casa mentre estan lluny de casa.\u201d Una altra cosa em crida l’atenci\u00f3: moltes de les notes acaben amb frases com “que D\u00e9u us beneeixi.\u201d La meva ment repassa r\u00e0pidament la llista d’ONG cristianes,<\/strong> i recordo que aquest poble acull a una de les m\u00e9s grans. Tenint aix\u00f2 en compte, no \u00e9s dif\u00edcil imaginar per qu\u00e8 els forners s’han convertit de sobte en angl\u00f2fils amables.<\/p>\n Amb el meu Freddo Espresso a la m\u00e0, camino fins al petit port pesquer. La vista \u00e9s id\u00edl\u00b7lica: una esgl\u00e9sia ortodoxa amb una c\u00fapula de plata es troba al davant del poble, seguida d’una l\u00ednia de restaurants de marisc i tavernes. El petit port \u00e9s ple de petites barques pesqueres i embarcacions de lleure. M\u2019assec i contemplo mentre prenc el meu primer caf\u00e8 del dia. El sol m’encega. La boira del mat\u00ed fa que el campament de Kara Tepe a la dist\u00e0ncia gaireb\u00e9 desaparegui. Amb prou feines el puc veure. \u00c9s una gran met\u00e0fora del que el Govern est\u00e0 intentant: fer invisibles les persones migrants. Les tendes blanques darrere la boira semblen tan inquietants com les hist\u00f2ries que retraten les persones que hi viuen.<\/p>\n Encara no hi ha gaire gent fora. \u00c9s el primer dia laborable despr\u00e9s de Pasqua, i la poblaci\u00f3 de l’illa encara s’est\u00e0 recuperant de diversos dies de beure i menjar en exc\u00e9s. En dies com aquest, tot es fa una mica m\u00e9s evident. Les poques persones que hi ha al port s\u00f3n una mescla de totes les capes que cont\u00e9 aquesta illa. Els pescadors treballen amb les seves xarxes al final del port. Les persones que treballen en els kafeneios <\/em>[1]<\/sup><\/a>Nota editorial: Kafeneio \u00e9s un caf\u00e8 o bar d’estil tradicional a Gr\u00e8cia, normalment freq\u00fcentat nom\u00e9s per homes.<\/span><\/span>