Publiquem una carta oberta de l’Associaci\u00f3 Galeries Independents de Catalunya (GIC) als responsables de pol\u00edtica cultural dels principals grups que concorren en les pr\u00f2ximes eleccions a l’ajuntament de Barcelona. Una carta que no podem menys que compartir punt per punt. No sense tristesa ni decepci\u00f3 fem nostres totes les seves reflexions i reclamacions.<\/p>\n
Art contemporani a Barcelona, 2011. Carta oberta de l’Associaci\u00f3 Galeries Independents de Catalunya.<\/strong> <\/p>\n En aquests darrers mesos els responsables de la pol\u00edtica cultural de la nostra ciutat han intentat dinamitzar les arts pl\u00e0stiques i m\u00e9s concretament la vessant econ\u00f2mica relacionada amb l\u2019art contemporani.<\/p>\n Amb aquest esperit, les associacions de galeristes (en tenim quatre a Catalunya) hem estat citades a innumerables reunions on s’ha discutit fins a l’extenuaci\u00f3 sobre la conveni\u00e8ncia de fer una fira d’art contemporani a la ciutat de Barcelona. El GIC (Galer\u00edes Independents de Catalunya) sempre ha estat del parer que per fer una fira com la que es planteja (de gran qualitat, b\u00e0sicament) fa falta una certa solidesa a l’escena art\u00edstica local, calen bons artistes, bones galeries per\u00f2 sobretot, una bona base de col\u00b7leccionisme tant privat com corporatiu i tamb\u00e9 institucional. <\/p>\n Sembla ser que a nivell pol\u00edtic interessa fer una fira d’art a qualsevol preu. Una altra fira d’art sense garanties de futur -i el futur, ara m\u00e9s que mai, el garanteix nom\u00e9s l’excel\u00b7l\u00e8ncia- seria completament contraproduent, un nou desenc\u00eds que s’afegiria a un seguit d’altres frustracions de projectes que aquesta ciutat no ha sabut tirar endavant: Primavera Fotografica, Triennal de Barcelona, etc.<\/p>\n En un recent debat electoral a A*DESK (es pot veure online a www.a-desk.org), tots i cadascun dels candidats a ocupar la regidoria de cultura de la ciutat de Barcelona van coincidir en prioritzar aquest “gran esdeveniment” que posaria Barcelona en el mapa de les arts contempor\u00e0nies, el lloc que, segons els candidats, correspon a una ciutat com la nostra. Podr\u00edem concloure de la proposta, i de tot el que es va dir en aquest debat, que els pol\u00edtics no s\u00f3n conscients de la precarietat del sector art\u00edstic, a \u201ccasa nostra\u201d i que viuen en una construcci\u00f3 de la realitat que est\u00e0 anys llum de la situaci\u00f3 d’aband\u00f3 en qu\u00e8 es troben tots els estaments de la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia en una ciutat tan puntera i moderna com preten ser Barcelona. <\/p>\n Estem assistint al desmantellament de les estructures b\u00e0siques pel funcionament del sector i el m\u00e9s greu d’aquesta situaci\u00f3 \u00e9s, que s’hi ha arribat per la falta d’inter\u00e8s de les institucions, locals i nacionals. Fa uns anys Barcelona tenia espais d’exposici\u00f3 que eren referents a nivell europeu. Amb la p\u00e8rdua de la Sala Montcada de la Fundaci\u00f3 “la Caixa” es va iniciar una cursa avall que no remunta. El darrer escull insalvable sembla ser el Can\u00f2drom, amb director i programa aprovats per\u00f2 sense edifici acabat i sense consens entre Generalitat i Ajuntament per posar-lo en marxa. Entre mig, tots i cadascun dels museus i fundacions han vist redu\u00efda la seva activitat i les programacions se n’han ressentit greument. I el que ens sembla una situaci\u00f3 l\u00edmit es veu agreujada per la fuga de talents, tamb\u00e9 a tots els nivells. Actualment no hi ha un artista que surti de la facultat i trobi cap al\u00b7licient per quedar-se a Barcelona -i oblidem-nos de que algun estranger vulgui venir atret per l’escena local-. Ara per ara, \u00e9s imperatiu que els artistes vagin a formar-se fora: l’educaci\u00f3 art\u00edstica a Barcelona no disposa de cap opci\u00f3 que es pugui comparar als cursos de determinats centres de formaci\u00f3 europeus. De la mateixa manera, els historiadors i comissaris no nom\u00e9s no poden continuar la formaci\u00f3 aqu\u00ed sin\u00f3 que senzillament no existeix una borsa de treball relacionada amb el sector. El resultat \u00e9s clar, els professionals marxen a treballar all\u00e0 on se’ls deixa treballar. <\/p>\n Hem pogut constatar que, d’uns anys d\u2019en\u00e7\u00e0, Madrid t\u00e9 un fort atractiu pels nostres professionals. \u00c9s sabut que el Museu Reina Sof\u00eda t\u00e9 un equip format i curtit a Barcelona. Ferran Barenblit va fer el salt al CA2M for\u00e7at per les irregulars circumst\u00e0ncies que el van fer fora de Sta M\u00f2nica. Trobem tamb\u00e9 que, mentre que la \u00faltima galeria amb visibilitat internacional va obrir a Barcelona el 2004, a Madrid sorgeixen projectes nous, sovint de la m\u00e0 Abans que una fira d’art necessitem una base s\u00f2lida de galeries, de col\u00b7leccionistes, de gestors. Necessitem que la funci\u00f3 p\u00fablica habiliti i optimitzi els espais mal gestionats, que els centres c\u00edvics compleixin amb una funci\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 de la social, que les f\u00e0briques de creaci\u00f3 siguin una realitat, que es recolzin els projectes que funcionin de deb\u00f2, sense grans pressupostos ni grans despeses.<\/p>\n \u00c9s especialment reveladora la visita a l’exposici\u00f3 que s’acaba d’inaugurar al Centre d’Art La Panera, a Lleida: La Q\u00fcesti\u00f3 del Paradigma. Genealogies de l’emerg\u00e8ncia en l’Art Contemporani a Catalunya. El retrat que s’ofereix en aquest estudi de l’art emergent i el seu circuit \u00e9s com un gerro d’aigua freda. Centrada en la seva major part a la ciutat de Barcelona, l’exposici\u00f3 descriu els mecanismes d’exposici\u00f3, promoci\u00f3 i producci\u00f3 amb que compten els artistes emergents, i explica clarament com es conforma el teixit art\u00edstic catal\u00e0 des de l’educaci\u00f3 a la eventual internacionalitzaci\u00f3. Una de les conclusions que es deriven d’aquesta mostra \u00e9s que l’art emergent no pot sortir de la precarietat m\u00e9s absoluta. Tamb\u00e9, que si la creaci\u00f3 emergent existeixi a Barcelona es deu a la voluntat individual dels agents que ho fan possible: els propis artistes, comissaris, galeristes. I que les institucions, els museus, els mitjans de comunicaci\u00f3 hi s\u00f3n totalment absents, aliens al qu\u00e8 es fa al seu entorn. En definitiva: que l’art m\u00e9s contemporani no interessa.<\/p>\n Tornant a les propostes electorals, i a l’afany amb qu\u00e8 els responsables de cultura dels partits prometen un gran esdeveniment en l’\u00e0mbit de l’art contemporani nom\u00e9s els voldr\u00edem dir que el tenen davant dels nassos, i l’estan deixant podrir. L’\u00fanic “problema” \u00e9s que no d\u00f3na resultats instantanis i sobretot, no d\u00f3na vots. Per\u00f2 a Barcelona li seria molt profit\u00f3s tenir una escena art\u00edstica potent, cuidada, amb inter-relacions a tots els nivells -locals i internacionals-. En tenim les eines, nom\u00e9s ens falta optimitzar-les com per exemple, Hangar, els centres c\u00edvics, les universitats, els museus, les galeries. Si potenciem el treball en xarxa i traspassem el coneixement dels uns als altres arribaran m\u00e9s artistes, tindrem m\u00e9s estudis de postgrau, obriran m\u00e9s galeries, es formaran m\u00e9s col\u00b7leccionistes, s’enfortiran m\u00e9s els museus. S’han de refor\u00e7ar els recursos destinats a programaci\u00f3 i producci\u00f3, en detriment d’inversions fara\u00f2niques en equipaments que quedin infrautilitzats. Necessitem els pressupostos destinats a la cultura es gastin en cultura. Que es dediqui part de l’u per cent cultural a la creaci\u00f3 de patrimoni contemporani. Que els que gestionin la cultura a Barcelona s’estudi\u00efn la situaci\u00f3 seriosament i s’enfrontin amb la realitat.<\/p>\n Associaci\u00f3 Galeries Independents de Catalunya, formada per:<\/p>\n ADN Galeria<\/p>\n Galeria Alejandro Sales<\/p>\n Galeria Estrany de la Mota<\/p>\n Galeria Miguel Marcos<\/p>\n NoguerasBlanchard<\/p>\n Palma XII<\/p>\n Galeria Sebasti\u00e0 Petit<\/p>\n Projecte SD<\/p>\n Galeria Toni T\u00e0pies<\/em><\/p>\n M\u00e9s info sobre els debats a A*DESK aqu\u00ed<\/a> y aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Publiquem una carta oberta de l’Associaci\u00f3 Galeries Independents de Catalunya (GIC) als responsables de pol\u00edtica cultural dels principals grups que concorren en les pr\u00f2ximes eleccions a l’ajuntament de Barcelona. Una…<\/p>\n","protected":false},"author":1241,"featured_media":6720,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[6369],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nde col\u00b7legues que han trobat que Barcelona els donava l’esquena. Cr\u00edtics d’art, gestors culturals, gent jove que s\u00f3n deixats de banda a Barcelona troben les seves oportunitats a Madrid. I ara els artistes m\u00e9s emergents, que han fet pinya aqu\u00ed mentre les seves carreres eren del tot incipients, troben que a la capital hi ha m\u00e9s di\u00e0leg, m\u00e9s acceptaci\u00f3, m\u00e9s creaci\u00f3.<\/p>\n…<\/h2>\n