Ning\u00fa es desperta un dia i decideix deixar enrere la seva llar, la seva fam\u00edlia, les seves amistats i tots els seus records d\u2019inf\u00e0ncia per a anar-se\u2019n a un pa\u00eds estranger on ni tan sols pot explicar el seu dolor a un metge. Per\u00f2, a vegades, no hi ha una altra opci\u00f3. Fugim dels nostres pa\u00efsos buscant seguretat, i el que trobem en el cam\u00ed \u00e9s m\u00e9s sofriment.<\/p>\n
Vaig deixar el meu pa\u00eds d’origen pensant que Turquia seria un lloc segur, per\u00f2 era mentida. A Turquia, vaig sofrir racisme per primera vegada. En l’autob\u00fas, els turcs es negaven a asseure\u2019s a prop meu, es tapaven el nas com si fes olor d’escombraries. M\u00e9s tard, les coses van empitjorar. Em van empresonar durant dos mesos per no tenir papers.<\/p>\n
La vida a la pres\u00f3 va ser deshumanitzant. Tot estava controlat: quan pod\u00edem sortir a prendre aire, quan pod\u00edem menjar. \u00c9rem sis adults i dos infants amuntegats en una cel\u00b7la diminuta. L\u2019esmorzar, el dinar i el sopar eren estrictament cronometrats: un tros de pa, una mica de sopa, una ampolla d’aigua. Els nadons ploraven de fam a la nit, per\u00f2 els gu\u00e0rdies nom\u00e9s cridaven a les seves mares en turc.<\/p>\n
Despr\u00e9s de dos mesos, van pronunciar el meu nom i em van lliurar uns documents per a signar. Era “lliure”, per\u00f2 nom\u00e9s durant trenta dies, abans de la deportaci\u00f3. No podia tornar a casa; significaria la mort. Sense saber on anar, vaig seguir una noia que havia conegut a la pres\u00f3. Nom\u00e9s tenia 100 d\u00f2lars, els hi vaig donar amb l’esperan\u00e7a que m’ajud\u00e9s a arribar a un lloc segur.<\/p>\n
Vam agafar un autob\u00fas, despr\u00e9s un taxi, vam arribar a una casa bruta i abarrotada en un poble remot. El lloc estava gelat, infestat de xinxes, i ple de gent desesperada de diferents pa\u00efsos. La policia patrullava fora, aix\u00ed que no pod\u00edem sortir. La gent es barallava per frustraci\u00f3 i desesperaci\u00f3.<\/p>\n
Al cap de dos dies, els traficants ens van ficar en una furgoneta sense finestres ni seients, dempeus, en la foscor. Vam viatjar durant hores abans de caminar entre arbustos fins a arribar al mar. Ens esperava una barca petita, agitant-se. Vam pujar-hi, pregant perqu\u00e8 aguant\u00e9s fins a la riba de davant.<\/p>\n
Per\u00f2 la gu\u00e0rdia costanera grega ens van trobar abans. Ens van lligar mans i peus, ens van registrar violentament \u2014fins i tot als infants\u2014, ens van robar els nostres tel\u00e8fons, diners i pertinences, i despr\u00e9s ens van abandonar en una illa deserta entre Turquia i Gr\u00e8cia. Vam caminar durant hores, famolencs i congelats, fins que la policia turca ens va trobar i ens va tornar a empresonar.<\/p>\n
El segon intent<\/strong><\/p>\n De tornada a Esmirna, no vaig tenir m\u00e9s remei que tornar a la mateixa casa dels traficants. Dies despr\u00e9s, ens van portar a un bosc, on ens vam amagar tres dies sota una pluja torrencial. Despr\u00e9s, a la nit, ens van portar corrents al mar.<\/p>\n La barca anava sobrecarregada: 53 persones on nom\u00e9s en cabien 20. El motor fallava una vegada i una altra. El vent i les ones gaireb\u00e9 ens van fer bolcar. La gent cridava, alguns volien tornar enrere, d’altres es negaven: tornar significava pres\u00f3 o una cosa pitjor.<\/p>\n Miraculosament, vam esquivar a la gu\u00e0rdia costanera i vam arribar a Gr\u00e8cia. Vam saltar sobre unes roques afilades, ajudant-nos a sortir els uns als altres fora de la barca que s’enfonsava. Despr\u00e9s vam c\u00f3rrer, aterrits per si ens enxampaven.<\/p>\n El campament<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s d’hores d’espera, ens van portar a un campament de quarantena. All\u00ed ens van tancar dues setmanes, m\u00e9s tard ens van traslladar a un campament de tendes de campanya abarrotat de gent, homes, dones i infants plegats. Nom\u00e9s despr\u00e9s del registre ens van separar, per\u00f2 les condicions continuaven sent dures.<\/p>\n Arribar sola a Gr\u00e8cia, buscant seguretat, mai vaig imaginar les condicions a les quals m\u2019enfrontaria. El campament va ser la meva primera realitat: una tenda de campanya min\u00fascula compartida amb vuit persones m\u00e9s, infestada de paneroles i ratolins. El menjar amb prou feines era comestible, fins i tot un gos el rebutjaria. A l’hivern, els vents gelats sacsejaven la tenda violentament; a l’estiu, era un forn que asfixiava.<\/p>\n La pitjor part? Compartir lavabos i dutxes amb homes; sortir de nit es tornava perill\u00f3s. Alguns dies, no hi havia gens d\u2019aigua. Imagina un campament plegat de gent, tothom fent \u00fas dels mateixos banys bruts i desbordats, sense poder rentar-se. A Pagani, esper\u00e0vem a les entrevistes al carrer amb pluja, neu o un sol abrasador, mentre els gu\u00e0rdies de seguretat s’asseien c\u00f2modament en oficines amb aire condicionat.<\/p>\n Quan finalment vaig obtenir l\u2019estatus d’asil, la lluita no va acabar. En primer lloc, vaig haver de pagar per les empremtes dactilars uns diners que no tenia. En el campament no es permetia treballar, ni hi havia ajudes econ\u00f2miques. Les ONG ajudaven amb els documents, per\u00f2 tan aviat aquests estaven llestos, comen\u00e7aven les pressions: “Quan te’n vas del campament?\u201d No tenia a on anar. \u00c9s llavors quan vaig entendre el f\u00e0cil que \u00e9s acabar sense llar a Europa. Moltes persones fan coses que mai van ni imaginar, nom\u00e9s per a sobreviure.<\/p>\n Si no fos per les meves amistats europees, hauria acabat al carrer. Em van acollir i es van convertir en fam\u00edlia. Viure juntes va ser un repte: banys compartits plens de xamp\u00fas, per\u00f2 sense esponges (segons sembla, les persones blanques no es freguen!). L\u2019esmorzar del diumenge al migdia em deixava descol\u00b7locada \u2014era ja el dinar? Una amiga cuinava mongetes amb mantega de cacauet, una altra feia ous amb tom\u00e0quets, i el caf\u00e8 se servia amb llet i gel. A l’estiu an\u00e0vem a la platja, rient com qualsevol altre grup d\u2019amics.<\/p>\n Per\u00f2 fora d’aquest espai segur, la realitat era dura. La policia em va aturar al ferri, va registrar la meva motxilla, em va preguntar si portava drogues. Els altres passaven sense problema \u2014era pel color de la meva pell? Qui va decidir que totes les persones negres s\u00f3n sospitoses? El racisme tamb\u00e9 em va perseguir en la recerca de treball. Amb els documents de refugiada, les oportunitats desapareixien. Els empresaris veien el meu color abans que les meves habilitats. Jornades llargues, sous de mis\u00e8ria, condicions degradants. Els treballs que els ciutadans rebutjaven eren “suficients” per a nosaltres. Qui va dir que les refugiades no poden ser professores, metgesses o caixeres de banc?<\/p>\n La lli\u00e7\u00f3 m\u00e9s dura? La vida no es det\u00e9 pel dolor. Les devolucions en calent, les morts al mar, l\u2019esgotament\u2026 es plora, i es continua endavant. Arribem amb l’esperan\u00e7a d’un final feli\u00e7, i acabem fingint per a sobreviure. Per\u00f2 en aquesta lluita, trobem una for\u00e7a que no sab\u00edem que ten\u00edem.<\/p>\n He sobreviscut, per\u00f2 els records em persegueixen. La por, la viol\u00e8ncia, la humiliaci\u00f3\u2026 cap \u00e9sser hum\u00e0 hauria de passar per aix\u00f2. I, no obstant aix\u00f2, aqu\u00ed estic, encara buscant un lloc segur, encara desitjant una vida en la qual em tractin com a una persona, no com a una c\u00e0rrega.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la realitat per a moltes persones. No arrisquem les nostres vides perqu\u00e8 volem, ho fem perqu\u00e8 no tenim una altra opci\u00f3. A qui sigui a la frontera, ofegada en la desesperaci\u00f3: no est\u00e0s sola. Est\u00e0 b\u00e9 estar cansada. Per\u00f2 no et rendeixis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ning\u00fa es desperta un dia i decideix deixar enrere la seva llar, la seva fam\u00edlia, les seves amistats i tots els seus records d\u2019inf\u00e0ncia per a anar-se\u2019n a un pa\u00eds…<\/p>\n","protected":false},"author":2975,"featured_media":67402,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7047],"tags":[8376,8377,8378,8373,8379],"coauthors":[7052],"acf":[],"yoast_head":"\n