La realitat \u00e9s aclaparadora. De vegades, sembla que no hi ha lloc on moure el cos, i ho sentim m\u00e9s que les ofertes esmorte\u00efdores que ens permeten mantenir les coses tal com les coneixem. Personalment, i aix\u00f2 \u00e9s recent, m\u2019agrada entendre la cr\u00edtica \u2015o el pensament cr\u00edtic\u2015 com m\u00e9s lluny millor de la queixa, i m\u00e9s a prop de la proposta. \u00c9s complex, per\u00f2 pensar \u00e9s sempre un repte, si no, llavors \u00e9s una altra cosa. Tenir respostes universals i gen\u00e8riques, per dir-ho superficialment, no \u00e9s atractiu.<\/p>\n
1. Llibertat\u2026 de mercat <\/strong><\/p>\n La llibertat \u00e9s un concepte cada vegada m\u00e9s dif\u00fas. Segons certs criteris, podria semblar que amb el capitalisme tard\u00e0 hem conegut \u00abm\u00e9s\u00bb llibertats que mai abans a la hist\u00f2ria. Aix\u00f2 \u00e9s molt discutible. I m\u00e9s enll\u00e0, sota la hipervigil\u00e0ncia constant contempor\u00e0nia, la llibertat es correspon amb el nivell de consum: pots despla\u00e7ar-te i escollir entre marques, surfejar entre opcions i ser revolucionari comprant un skin care cruelty free<\/em> portat de l\u2019altra punta del m\u00f3n. Pots triar qu\u00e8 veure o escoltar, com vestir-te, el tipus de llet que vols prendre, i ser l\u2019alternativa de l\u2019alternativa. El que consumim sembla ser el par\u00e0metre moral i el nostre \u00edndex de llibertat. Aix\u00f2 \u00e9s dolor\u00f3s i ofensiu, i abans de cel\u00b7lebrar qualsevol argument a favor de la suposada llibertat (\u00abVisca la llibertat, collons\u00bb) vull que pensem en una altra cara de la llibertat, m\u00e9s antiga i tamb\u00e9 m\u00e9s accessible.<\/p>\n Em sembla que la primera s\u00edmptoma de la llibertat no s\u00f3n les milles que et dona una targeta de cr\u00e8dit, sin\u00f3 la desobedi\u00e8ncia, un exercici natural que anem perdent a mesura que entenem com funcionen certes coses; en teoria perqu\u00e8 tot sigui m\u00e9s suportable, per\u00f2 aquest tren del progr\u00e9s ja ha descarrilat. Per desbanalitzar la llibertat caldria encoratjar la desobedi\u00e8ncia. I entre els seus m\u00faltiples camins, trobo que la curiositat i la inconformitat poden ser les claus de la g\u00e0bia daurada. La t\u00e0ctica del nostre sistema \u00e9s cooptar la imaginaci\u00f3. \u00abRes fora d\u2019aix\u00f2 \u00e9s possible, i si ho \u00e9s no \u00e9s desitjable\u00bb. Aquest tipus de premisses, encobertes en tants llocs com sigui possible, s\u00f3n descoratjadores, i ens fan part\u00edcips del derrotisme i l\u2019apatia que ens impedeix trastocar les mateixes l\u00f2giques que menyspreem.<\/p>\n Contra aix\u00f2, vull compartir una de les meves fantasies m\u00e9s freq\u00fcents, que pot semblar ing\u00e8nua, per\u00f2 \u00e9s ambiciosa: formular-nos preguntes dif\u00edcils i reunir-nos amb altres per respondre-les. Llan\u00e7ar totes les preguntes complicades i inc\u00f2modes, mirar-nos a la cara i practicar el di\u00e0leg i l\u2019escolta com el nostre \u00fanic i \u00faltim recurs. Prendre-ho seriosament, asseure\u2019ns a atendre tota la paleta d\u2019emocions, saber-nos afins per\u00f2 diferents, dissoldre la guerra verbalitzant el conflicte fins l\u2019esgotament, no poder fer res m\u00e9s que parar a menjar, descansar i fer silenci per digerir-ho tot. I despr\u00e9s tornar a paraulejar<\/em>. Pot ser in\u00fatil, i tot i aix\u00ed potser \u00e9s el que necessitem.<\/p>\n Per\u00f2, ja fora de la fantasia, est\u00e0 b\u00e9 llan\u00e7ar-nos a rumiar algunes preguntes: podr\u00edem parar aquesta m\u00e0quina? Com fer per participar-hi menys? Quines coses deixar de banda i quines afegir?<\/p>\n 2. Viu del que estimes, sigues el teu propi CEO<\/strong><\/p>\n Quan dic mal d\u2019\u00e8poca, aix\u00f2 \u00e9s al que em refereixo. No podr\u00edem asseure\u2019ns a respondre les preguntes anteriors, perqu\u00e8 per ara \u00e9s impensable deixar de produir, fins i tot sabent que estem excedits. Si ja \u00e9s dif\u00edcil plantejar-se el \u00abcom?\u00bb, ho \u00e9s m\u00e9s trobar el \u00abquan?\u00bb. Encara que tenim la urg\u00e8ncia i les ganes, potser ens falten eines, c\u00f2mplices o valor.<\/p>\n El nostre temps i energia pertanyen al consum i la producci\u00f3. Cansa m\u00e9s, per\u00f2 t\u00e9 m\u00e9s prop\u00f2sit viure del que estimes. Cal constituir-se com a marca personal, fer networking<\/em>, ser creador de contingut, tenir estrat\u00e8gia i identitat, escriure bons copys\u2026 <\/em>i, a m\u00e9s, pujar-los a l\u2019hora adequada! \u00c9s la nova burocr\u00e0cia, i si ets el teu propi cap, potser et toca fer una mica de tir\u00e0.<\/p>\n No podem negar que necessitem aturar-nos. Deixar d\u2019intervenir, no fer m\u00e9s del que ja hi ha. Sembla que ni tan sols en el \u00abm\u00f3n de l\u2019art\u00bb es toleren als vagabunds. Tot \u00e9s mat\u00e8ria primera, cal tenir sempre alguna cosa per mostrar. L\u2019imperatiu \u00e9s real, i \u00e9s complicat, perqu\u00e8 \u00e9s clar, hi ha coses per pagar\u2026 Per aix\u00f2 hi ha preguntes m\u00e9s dif\u00edcils que altres, perqu\u00e8 xoquen amb la subsist\u00e8ncia, i no estem preparades per veure certs abismes tan de prop. No hi ha formes de dissipar les incerteses amb certesa, per\u00f2 ens han contagiat la por a aturar-nos. Quan tornarem a perdre el temps? Ens cal avorrir-nos, fastiguejar-nos, que ning\u00fa s\u2019adoni del que estem pensant.<\/p>\n Mal d\u2019\u00e8poca. Estic segura que no nom\u00e9s em passa a mi. Vull viure la inspiraci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la vida, i no buscar-la a Pinterest <\/em>amb l\u2019habilid\u00f3s i tafaner algoritme que m\u2019impedeix la fortuita trobada.<\/p>\n El temps lliure est\u00e0 prohibit, per aix\u00f2 estem totes tan ansioses i esgotades. Amb les pestanyes socarrimades pel resplendor de la pantalla mentre busquem una distracci\u00f3, se\u2019ns escapa fins i tot descansar.<\/p>\n 3. No \u00e9s una conclusi\u00f3, tot just estem arribant al punt de partida. <\/strong><\/p>\n Per fer realitat la fantasia de ser unes vagabundes que assagen respostes i formulen i reformulen preguntes, haur\u00edem de tornar a perdre el temps, esbrinar si a la ciutat \u00e9s possible el silenci, tornar a endevinar les formes dels n\u00favols, jugar a jocs amb les mans i els peus, cantar el que passa davant nostre, seure a llegir en veu alta, atrevir-nos a desafiar amb enginy la ignor\u00e0ncia, aprendre a cultivar algunes plantes, permetre\u2019ns ser pacients, i tot el que se\u2019ns acudeixi per reclamar la nostra pr\u00f2pia atenci\u00f3. Em ve de gust pensar que, per recon\u00e8ixer altres formes de llibertat, cal ser destructores de contingut, antivirals i inadequades, oposar-nos al trend<\/em>, recon\u00e8ixer que tot \u00e9s singular, i comprendre que la monocultura \u00e9s avorrida i artificial.<\/p>\n \u00c9s senzill i commou escriure-ho, per\u00f2 \u00e9s complex conjugar oci i ofici. Totes ens hem de tornar equilibristes de preguntes esmolades, de respostes contradict\u00f2ries, d\u2019imaginacions errants, d\u2019intents fallits, d\u2019\u00e8xits silenciosos, i no desanimar-nos per comen\u00e7ar una vegada i una altra.<\/p>\n No hem de pretendre respostes evidents tan a m\u00e0, i alhora tan llunyanes. La immediatesa sempre em sembla enganyosa, com si ocult\u00e9s alguna cosa. Pensar la llibertat apartant-la dels elogis al mercat \u00e9s reprendre la complexitat, asseure\u2019s a mirar l\u2019embolic, abordar all\u00f2 complicat com una ouija on calen diverses mans per contactar amb aquell m\u00f3n que voler portar.<\/p>\n Vull acabar amb un to alt. Perqu\u00e8, encara que on mirem trobem alguna cosa terrible, tamb\u00e9 cal obrir el cor i els sentits al que no fa soroll. I crec que aquesta \u00e9s la principal desobedi\u00e8ncia. Escoltar els murmuris, donar pas a l\u2019intangible i a les seves xarxes vives. Est\u00e0 b\u00e9 saber-se desorientat. Mal d\u2019\u00e8poca \u00e9s que les rutes que ens han donat vagin directes cap a un precipici. Volem altres formes de trobar i practicar gestos de delicadesa i d\u2019atenci\u00f3, deixar que all\u00f2 que est\u00e0 a punt de morir es podreixi del tot, i llavors convertir-ho en adob pel nou jard\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La realitat \u00e9s aclaparadora. De vegades, sembla que no hi ha lloc on moure el cos, i ho sentim m\u00e9s que les ofertes esmorte\u00efdores que ens permeten mantenir les coses…<\/p>\n","protected":false},"author":2975,"featured_media":67535,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7055],"tags":[8172,7597,8168,8154,8173,7262,8169,8170,8171],"coauthors":[7053],"acf":[],"yoast_head":"\n