En temps urgents parlar\u00e9 des d’una subjectivitat col\u00b7lectiva, no per universalitzar la meva experi\u00e8ncia, sin\u00f3 per recuperar el sentit de coexist\u00e8ncia.<\/p>\n
En temps urgents, nomeno el poder espiritual, per transformar el nostre m\u00f3n i viure amb integritat i unitat malgrat les realitats opressores i els dies cruels.<\/p>\n
En temps urgents, com parlar de ritus quan els altars de pobles sencers s\u00f3n destru\u00efts, desapareguts? Com parlar d’espiritualitat? Quan les lleng\u00fces continuen sent tallades i els idiomes que ens connecten amb els ocells i els rius estan desapareixent aix\u00ed com els mateixos ocells i rius.<\/p>\n
En temps urgents cal recon\u00e8ixer que la Mare Terra \u00e9s aqu\u00ed, on estan els nostres peus ara, dins de cada \u00e9sser, en aquesta habitaci\u00f3 que arrauleix els nostres desvetllaments, els nostres dols. En aquest espai on l’esgotament no pot alleujar-se amb el somni. Aqu\u00ed, en les grans ciutats, aqu\u00ed on tamb\u00e9 s’eleven oracles, monticles, preg\u00e0ries, marxes, manifestacions del temps que ens ha tocat viure. Mem\u00f2ries de les rebel\u00b7lions que brollen com a flors en l’asfalt, altars que anem construint a la mem\u00f2ria i a les abs\u00e8ncies. Terra vibres aqu\u00ed, ressones aqu\u00ed, tremoles aqu\u00ed, ens convoques aqu\u00ed. Mare Terra ens confrontes, ens desafies, ens convoques. Fins a on em permetr\u00e9 dialogar amb la meva pr\u00f2pia espiritualitat?<\/p>\n
En temps urgents lluitem per resguardar el nostre esperit i l’esperit dels nostres moviments, de les nostres col\u00b7lectivitats, comunitats, territoris. Una espiritualitat que invoqui a la pres\u00e8ncia, tornar a la respiraci\u00f3 sagrada, aquella que en la seva const\u00e0ncia ens convoqui a la consci\u00e8ncia, a l’enunciaci\u00f3, a l’acci\u00f3, a la no indifer\u00e8ncia. Reconeixent una vegada darrere l\u2019altra, nomenant totes les vegades que calgui nomenar que centenars d’anys de colonitzaci\u00f3 brutal, heteropatriarcat, racisme, genocidis, extractivismes, han trastocat, desposse\u00eft, el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, estructuralment i \u00edntimament. Quines connexions perdem per la viol\u00e8ncia de l’assimilaci\u00f3? Quan el meu poder es troba arrelat en la cultura dominant?<\/p>\n
En temps urgents subvertir, reanomenar, resignificar, descolonitzar com a proc\u00e9s i comprom\u00eds de vida. Nodrir-nos de visions del m\u00f3n contrahegem\u00f2niques, acoblar de nou les nostres parts, les nostres dimensions de l’\u00e9sser, trobar el nostre nom amagat, desafiadors davant els mandats, practicar la responsabilitat m\u00e9s enll\u00e0 del c\u00e0stig i desarticular els fonamentalismes amb delicadesa, amb r\u00e0bia, amb certesa.<\/p>\n
En temps urgents buscar en els llocs m\u00e9s foscos, la nostra sagrada i bella foscor. En les profunditats de l’\u00e9sser, de les nostres coves, en els secrets, en els territoris habitats per multituds d\u2019ancestres i esperits ferotges i implacables que ensenyen de coratge i determinaci\u00f3.<\/p>\n
En temps urgents necessitem estendre la nostra visi\u00f3 i augmentar la nostra capacitat de consci\u00e8ncia, pres\u00e8ncia i compassi\u00f3. Trobar les nostres veritats c\u00f2modes i inc\u00f2modes, parlar des de les esquerdes, des de les fissures, des de les ferides, des de les cicatrius. Trobar les nostres formes per acoblar les nostres parts, recollir els nostres fragments, acoblar els nostres sistemes, integrar les nostres dimensions, expandir les nostres sensacions. Navegant els desafiaments desenvolupant, intimitat i confian\u00e7a.<\/p>\n
En temps urgents, pauses sagrades, com a petits actes de resist\u00e8ncia col\u00b7lectiva: aturar-nos, respirar i recordar. Trobar els recursos que tenim o necessitem per afrontar aquest moment, atendre la quietud. Quines pr\u00e0ctiques m’ajudaran a arrelar-me quan estic lidiant amb el desassossec? Quines petites accions afirmen les meves connexions amb mi, amb altres persones, amb alteritat d’\u00e9ssers, esp\u00e8cies i entitats?<\/p>\n
En temps urgents, aspres, cercar les altres cares del temps, els consells d’altres temps, aquells que viuen sota aquests altres ritmes. Saber que el temps no \u00e9s nom\u00e9s aquest que se\u2019ns imposa, saber que hi ha temps que han volgut ser esborrats, saber que hi ha temps que resisteixen a desapar\u00e8ixer.<\/p>\n
En temps urgents escoltar la crida del cor, dels batecs sensibles que desbloquegen l’individualisme o la duresa del capitalisme. Escoltar la crida a caminar, emocionar-se i construir col\u00b7lectivament cap a la just\u00edcia restaurativa, recuperant el plaer i l’alegria com a fonts de comprom\u00eds amb el nostre passat, present i futur entrella\u00e7at.<\/p>\n
En temps urgents, ritmes pausats. Per commoure\u2019ns i trobar la creativitat i la persist\u00e8ncia que ens ensenyen els rius i els cossos d’aigua, per construir presents i futurs lliures.<\/p>\n
Ritmes pausats per observar, per desfer els nusos de les presons que ens han constru\u00eft dins, en contextos de confusi\u00f3 i poques certeses. Ritmes pausats per retrobar-nos amb pr\u00e0ctiques i maneres de veure el m\u00f3n que vagin cap a la vida.<\/p>\n
Ritmes pausats per recon\u00e8ixer en quin punt cardinal surt el sol, gaudir de l’olor de les estacions, delectar-nos amb la contemplaci\u00f3 de la pluralitat. Escoltar realment el que l’ess\u00e8ncia de l\u2019alteritat ens vol dir, assaborir la sensaci\u00f3 de l’instant. Escoltarem m\u00e9s atentament alguns cossos que a altres? Com responem davant les pres\u00e8ncies que no s\u00f3n materials ni humanes?<\/p>\n
Ritmes pausats per enunciar les nostres necessitats, per enunciar i percebre totes les formes possibles l’amor que ens sost\u00e9 i ens nodreix. Per ressonar amb les veus de mel i foc que encenen la nostra hist\u00f2ria, la nostra condici\u00f3 ancestral, el nostre origen, la nostra arrel.<\/p>\n
Ritmes pausats, que troben la seva for\u00e7a en la persist\u00e8ncia i la perspic\u00e0cia per recrear estrat\u00e8gies significatives de resist\u00e8ncia i accions transformadores.<\/p>\n
Ritmes pausats per retrobar-nos amb la nostra dignitat, en di\u00e0leg amb la xarxa de la vida de la qual som part. Ritmes pausats com a experiments per ritualitzar l’esperan\u00e7a.<\/p>\n
—
\nL’esperit se’n va si no el cuidem
\nagafa el seu propi cam\u00ed si s’incomoda
\npren la seva pr\u00f2pia medicina si s\u2019emmalalteix
\nse\u2019n va com si res, travessant la mar
\nno diu ad\u00e9u
\ns’allunya sense remordiments,
\nsense culpes
\nen la seva abs\u00e8ncia
\ndeixem de ser sagrats
\nens tornem quelcom sense nom.<\/p>\n
Kanimaj b\u2019i ri qak\u2019u\u2019x wi kqilij taj
\nkuchap b\u2019i ri ub\u2019e we xyakataj royowal
\nkutij q\u2019an ri ukunab\u2019al wi xyowajik
\neb\u2019a\u2019w kcha kan chi qech
\nmaj royowal kanimaj b\u2019ik
\nmaj umak,
\nwi maj
\nmaj chi qapatan
\nman oj loq\u2019ob\u2019al ta chik.<\/p>\n
<\/p>\n