![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/ways-of-unseeing-israel-today.jpg\")
Portada del diari Israel Today que representa els soldats morts com a vius. El t\u00edtol diu: Els millors de nosaltres. Gener de 2024<\/p><\/div>\n
Per\u00f2 no tots els cossos mutilats mereixen audi\u00e8ncia. Quan els n\u00fameros van comen\u00e7ar a inclinar-se, quan Israel va desfermar l’infern a la Terra i va generar una quantitat immensa de cad\u00e0vers que superava amb escreix els propis, la capacitat del p\u00fablic per assimilar aquestes imatges va col\u00b7lapsar i l’economia de l’atenci\u00f3 es va desplomar. Cap persona ni compte en xarxes socials podia processar i comprendre les interminables multituds de p\u00e8rdues humanes provinents de Palestina. Per\u00f2, atesa l’enorme quantitat d’atrocitats documentades, algunes estaven destinades a filtrar-se entre les esquerdes algor\u00edsmiques. Mentre una banda est\u00e0 composta per una comprensi\u00f3 qualitativa de la seva victimitzaci\u00f3, l’altra es torna quantitativa. Redu\u00eft no a les individualitats separades i distingibles de les v\u00edctimes, sin\u00f3 a la pura magnitud de les xifres. Centenars de milers sense llar. Milions de despla\u00e7ats. Dotzenes de palestins van explotar en un hospital la setmana passada, desenes m\u00e9s van ser assassinats en un centre de distribuci\u00f3 d’ajuda privatitzat i convertit en camp de tir. Els ostatges israelians s\u00f3n reconeguts i esmentats com a nens desapareguts en un cartr\u00f3 de llet. Cartells amb els seus rostres i noms exigint el seu retorn immediat s’han distribu\u00eft en ciutats de tot el m\u00f3n, transitant de l’\u00e0mbit digital al f\u00edsic; inserint-se en el dol col\u00b7lectiu. En canvi, els ostatges i detinguts palestins romanen sense nom. Eternament sense rostre; nom\u00e9s una massa an\u00f2nima. Esborrats del registre visual i, per tant, tamb\u00e9 del pol\u00edtic. El biaix fotogr\u00e0fic \u00e9s precisament el quid de la q\u00fcesti\u00f3. Quan a alg\u00fa se l’esborra com a individu i se li nega la imatge, plorar la p\u00e8rdua es converteix en un desafiament. La viol\u00e8ncia massiva i el genocidi deshumanitzen tant els morts com els vius.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"Maneres](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Ways-of-Unseeing-Posters_of_hostages_taken_by_Hamas_during_the_2023_attack_on_Israel.jpg\")
Posters dels ostatges Hamas presos durant els atacs de 2023 a Israel, Oleg Yunakov, Oleg Yunakov<\/a><\/p><\/div>\n Fabricar una audi\u00e8ncia per a la viol\u00e8ncia dep\u00e8n de la producci\u00f3 d’imatges: els matons graven els abusos escolars i els comparteixen. Els bromistes pugen v\u00eddeos mostrant el maltractament als m\u00e9s vulnerables. No hi ha dubte, el patr\u00f3 de representaci\u00f3 d’aquesta carnisseria no \u00e9s res m\u00e9s que una versi\u00f3 exagerada d’aix\u00f2. I aqu\u00ed rau una difer\u00e8ncia estranya: en brutalitats i guerres d’\u00e8poques passades, els vencedors desitjaven mostrar els seus triomfs, fotografiaven les seves banderes onejant sobre parlaments ocupats o hissades sobre territoris conquerits amb sang. Avui, per\u00f2, passa el contrari. Les imatges de derrota ara s\u00f3n les d’\u00e8xit. Immediatament despr\u00e9s que es difongu\u00e9s la not\u00edcia que la Flotilla Madleen va ser interceptada per forces israelianes en aig\u00fces internacionals, el ministre de defensa va anunciar que els activistes a bord serien obligats a veure les imatges dels atacs del 7 d’octubre. Una forma de tortura que funciona com La Taronja Mec\u00e0nica<\/em> de Kubrick. Avui m\u00e9s que mai, el trauma documentat d’un grup es converteix en un dispositiu per castigar-ne d’altres.<\/p>\n Les gravacions d\u2019aquell dia infame es van convertir en un snuff<\/em> pol\u00edtic de gran valor. Els combatents de Ham\u00e0s van col\u00b7locar c\u00e0meres als seus cossos per a documentar la matan\u00e7a indiscriminada. Colpejaven a homes amb rasclets de jard\u00ed. Ca\u00e7aven ancians a les parades d\u2019autob\u00fas. Segrestaven nens i exhibien dones des de camions en marxa. Imitant, potser, un videojoc de trets en primera persona, els seus actes horribles van ser retransmesos. Per\u00f2, per algun motiu, aquelles imatges sanguinolentes no van ser suficients. Tot i l\u2019evident valor de xoc d\u2019aquells moments, els mitjans internacionals i la classe pol\u00edtica a Israel seguien buscant una imatge angoixant, una fotografia tan vil, que per si mateixa galvanitz\u00e9s a tota la seva poblaci\u00f3 i a la resta del m\u00f3n per donar suport a les seves accions a la Franja de Gaza. En no existir, van haver de fabricar-la. Aix\u00ed que quatre dies despr\u00e9s de l\u2019atac, The Sun \u201cva brillar\u201d amb un titular hiperb\u00f2lic en exclamar que salvatges havien decapitat beb<\/em>\u00e8s en una massacre<\/em>. De la mateixa manera, The Daily Mail va afirmar que Ham\u00e0<\/em>s havia rostit un beb<\/em>\u00e8 en un forn<\/em><\/a>. Mai es va trobar cap prova de tals crims. Ambdues afirmacions van ser impugnades als tribunals<\/a> i posteriorment retirades. Per\u00f2 la retractaci\u00f3 va arribar massa tard. L’evid\u00e8ncia forense i period\u00edstica que desmentia aquests fets no van ser capaces d’evitar que aquesta imatge fabricada penetr\u00e9s en la consci\u00e8ncia p\u00fablica.<\/p>\n Reciclant faules tipus Hansel i Gre<\/em>tel<\/em> barrejades amb la reactivaci\u00f3 del trauma de l\u2019Holocaust, aquest incident irresponsable apunta a corrents ocults d\u2019una guerra basada en el clickbait<\/em>. No \u00e9s, com va mussitar una vegada el poeta nord-americ\u00e0 T.S. Eliot, que \u201cla humanitat no pugui suportar tanta realitat\u201d, sin\u00f3 m\u00e9s aviat que exigeix i fabrica una realitat que no pot suportar. Fabricar la realitat \u00e9s al que es dedica professionalment l\u2019ex\u00e8rcit Israeli\u00e0. En la profunditat de les dunes del desert del N\u00e9guev, la base militar Chicago realitza simulacions tan estranyes que farien enrojolar als fil\u00f2sofs postmoderns francesos. Compost per una barreja orientalista d\u2019arquitectura \u00e0rab simulada, aquesta base serveix als soldats com a camp d\u2019entrenament per a potencials guerres urbanes. L\u2019entorn fictici inclou tamb\u00e9 pr\u00e0ctiques de tir; per aix\u00f2, fotografies impreses de soldats israelians disfressats amb abillaments \u00e0rabs \u00e8tnics per a semblar-se a la seva versi\u00f3 imagin\u00e0ria de terroristes, s\u00f3n usades com a objectius de tir. Deixant de banda la projecci\u00f3 racista, la capacitat d\u2019un b\u00e0ndol en conflicte de representar a l\u2019altre i crear-lo a la seva pr\u00f2pia imatge, permet controlar-ne l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Kidnapped_from_Israel#\/media\/File:Posters_of_hostages_taken_by_Hamas_during_the_2023_attack_on_Israel.jpg\")