![\"2012f.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/2012f.jpg\")
\nPotser, en sortir de qualsevol exposici\u00f3 anterior d\u2019Esther Ferrer (per exemple, la realitzada a la mateixa galeria \u00c0ngels-Barcelona l\u2019any 2008), es podia tenir la sensaci\u00f3 de ser capa\u00e7 de recon\u00e8ixer l\u2019artista en cas de creuar-se-la pel carrer; i \u00e9s que, en la majoria de les seves obres, el seu propi cos \u00e9s una pres\u00e8ncia f\u00edsica important\u00edssima. Per\u00f2 no, aix\u00f2 \u00e9s justament el que no passa actualment a la galeria \u00c0ngels-Barcelona, perqu\u00e8 aquest cop, l\u2019aproximaci\u00f3 a l\u2019artista no es fa des d\u2019una mirada que observa el seu cos; sin\u00f3 des d\u2019un punt de vista que sembla poder endinsar-se en les seves petites obsessions. Si m\u00e9s no, aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019intueix a la primera sala de la galeria, on una s\u00e8rie de petites maquetes que farien escabellar a qualssevol arquitecte omplen les parets. Tant aquestes peces com les que es troben en la segona sala, i que corresponen a la s\u00e8rie \u201cN\u00fameros primos\u201d s\u00f3n obres antigues que en molts pocs casos anteriorment han vist la llum de l\u2019espai expositiu. Les maquetes han estat elaborades amb material barat: fil i cartr\u00f3; i els acabats s\u00f3n poc pulcres -trossos de cinta de pintor aguanten alguns fils per la banda exterior de les parets de les redu\u00efdes construccions-, com si aquests detalls i la gran quantitat de peces que hi ha denotessin la urg\u00e8ncia de resoldre una necessitat de fer.<\/p>\n