{"id":69351,"date":"2025-07-31T07:10:45","date_gmt":"2025-07-31T05:10:45","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=69351"},"modified":"2026-03-04T10:42:50","modified_gmt":"2026-03-04T09:42:50","slug":"evidence-of-bodies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/","title":{"rendered":"L&#8217;evide\u0300ncia dels cossos"},"content":{"rendered":"<p>Una multitud de gent exaltada somrient al costat d&#8217;una persona penjada amb els peus cremats. Apilats al costat del que la cantant Billie Holiday va denominar <em>fruita estranya a la seva can\u00e7\u00f3\u00a0<\/em><em>Strange Fruit<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_69351_1('footnote_plugin_reference_69351_1_1');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_69351_1('footnote_plugin_reference_69351_1_1');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_69351_1_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[1]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_69351_1_1\" class=\"footnote_tooltip\"><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Strange_Fruit\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Strange <em>Fruit<\/em><\/a> \u00e9s una can\u00e7\u00f3 escrita i composada per Abel Meeropol (sota el pseud\u00f2nim Lewis Allan) i grabada per Billie Holiday el 1939, una tema poder\u00f3s sobre els linxaments als Estats Units.<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_69351_1_1').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_69351_1_1', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. Fa m\u00e9s o menys cent anys, un linxament era un goig social. Els habitants blancs dels petits municipis del galant sud dels Estats Units van anticipar i celebrar l\u2019actuaci\u00f3 matinal que era l&#8217;escanyament de colls negres. Enroscats en branques d\u2019arbre gruixudes, cossos i a vegades tamb\u00e9 les seves parts \u00edntimes eren exhibides com si fossin escultures p\u00fabliques descomponent-se sota el sol abrasador. Els linxaments mostrats en public alleugerien un potencial malestar p\u00fablic en ciutats i territoris empobrits. Els cossos en descomposici\u00f3 s\u00f3n un fort aglutinant social. Jesse Washington va ser un cas emblem\u00e0tic. Mentre la Primera Guerra Mundial arrasava Europa, una inacabable i emmudida guerra civil continuava devorant els Estats Units. Washington va ser acusat de la violaci\u00f3 i assassinat de Lucy Fryer, la dona del seu patr\u00f3. En aquell temps, tal com passa avui en dia, els sospitosos sentenciats a mort eren un pilar central del sistema judicial de Texas. Els blancs sentenciats a mort eren executats en privat: a la cadira el\u00e8ctrica o amb una injecci\u00f3 letal en espais tancats i controlats. A les persones negres se&#8217;ls negava una execuci\u00f3 digna i discreta. El mateix Washington va servir per a donar exemple. Va ser arrossegat fora del tribunal amanyat i lligat amb una cadena al voltant del seu coll. El van portar en processi\u00f3, al llarg del carrer, mentre els espectadors l\u2019apunyalaven i mutilaven. Com a revenja de la puresa blanca, alguns vilatans el van immobilitzar i el van castrar. Abans de convertir-se en un espectacle repulsiu a la vista de tothom, van fer una foguera i el van llan\u00e7ar a les flames, on es va\u00a0 cremar fins a quedar totalment carbonitzat.\u00a0 Quan el van penjar davant de l\u2019ajuntament de la ciutat de Waco, era dif\u00edcil discernir que quedava d\u2019ell com a \u00e9sser hum\u00e0. La viol\u00e8ncia converteix a <em>alg<\/em><em>\u00fa<\/em> en <em>alguna cosa<\/em>.<\/p>\n<p>Carbonitzar cossos negres era un acte tan calculat com carnal. Linxar a \u00abaltres\u00bb i exhibir-los en places p\u00fabliques era rarament un acte espontani. De fet, com qualsevol altra celebraci\u00f3 comunit\u00e0ria, era un fet organitzat i coreografiat amb una intenci\u00f3 pol\u00edtica de principi a fi. Abans de la presentaci\u00f3 p\u00fablica de Washington, que va atraure com a m\u00ednim uns deu mil visitants, el llavors alcalde de Waco, John Dollins, va voler treure profit pol\u00edtic de l&#8217;execuci\u00f3. La idea era simple. La mutilaci\u00f3 d&#8217;en Washington serviria com a campanya per a la seva reelecci\u00f3, i demostraria que en Dollnis era <em>dur amb el crim<\/em>. Per\u00f2 fer-ho depenia de la visibilitat. Amb l&#8217;objectiu de perpetuar el moment, en Dollins va fer cridar al fot\u00f2graf local Fred Gildersleeve per documentar l&#8217;esdeveniment. Mentre en Dollins guanyava impuls pol\u00edtic gr\u00e0cies a la imminent evid\u00e8ncia de l&#8217;horror, en Gildersleeve rebria acc\u00e9s per a documentar totes les fases del pertorbador setge d&#8217;inici a final. En Gildersleeve hi va estar d\u2019acord, per\u00f2 volia acabar d\u2019entendre com podia treure profit d\u2019aquell cad\u00e0ver. Entenent que la execuci\u00f3 de Washington seria un moment hist\u00f2ric, va decidir convertir els negatius en postals i presentar el cad\u00e0ver com a producte. Gildersleeve va actuar d&#8217;acord amb una veritat inc\u00f2moda: dins de les societats de consum, fer una cosa comercial li concedeix la qualitat de convertir-se en moralment acceptable. Les exhibicions d&#8217;agressions \u2014altrament\u2014 temporals van ser immortalitzades en les seves fotografies. Amb el suport de botigues i empreses locals, els participants del linxament van enviar les postals a familiars llunyans i \u00e9ssers estimats, compartint les seves \u00abmagn\u00edfiques\u00a0 tardes primaverals\u00bb. Tal com ho feien les postals de Nadal, aquelles imatges es compraven i venien en massa com a preciosos souvenirs. En una d\u2019aquestes postals, un Washington cremat no es distingia del tronc de l\u2019arbre que tenia al costat, i al dors alg\u00fa va escriure a la seva mare:\u00a0 <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/2e\/Postcard_of_the_lynched_Will_Stanley_front_and_back.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\u00abAquesta \u00e9s la barbacoa que vam fer ahir a la nit. La meva fotografia \u00e9s a la part esquerra marcat amb una creu a sobre. El teu fill Joe\u00bb<\/a>. Durant una \u00e8poca en qu\u00e8 la majoria de la gent com\u00fa no podia permetre\u2019s fer-se un retrat a causa de l\u2019alt cost de producci\u00f3, ser documentat al costat d\u2019un mort era prova de la seva exist\u00e8ncia. Els linxadors es donaven cops de colze per tal d\u2019estar al centre del focus. La proximitat al cad\u00e0ver marcava el seu estatus social dins la comunitat. Convertir a persones irrellevants en celebritats els atorgava una sensaci\u00f3 de poder i control: una sensaci\u00f3 de propietat dels blancs sobre &#8220;l&#8217;altre&#8221; afroameric\u00e0, <em>tant en la seva vida com en la seva mort<\/em>. Gr\u00e0cies a les postals produ\u00efdes en massa, les morts ordenades per l\u2019Estat van esdevenir un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 amb els vius.<\/p>\n<p>Dos elements destaquen en aquells terribles <em>tableaux<\/em> fotogr\u00e0fics. D&#8217;una banda, s&#8217;inverteix el principi b\u00e0sic de qui est\u00e0 representat com a un b\u00e0rbar incontrolable. Mentre la multitud blanca cobreix l&#8217;enquadrament de la imatge com si fossin un eixam destructiu de vespes, el subjecte linxat apareix com un m\u00e0rtir, tot evocant les iconografies medievals. En segon lloc, aquest eixam apareix euf\u00f2ric i extasiat, encantats de participar en all\u00f2 que una postal va anomenar &#8220;<em>record d&#8217;un gran dia<\/em>&#8220;. A causa de la seva comunal import\u00e0ncia, aquesta absoluta falta de vergonya es deu al fet que les postals mai no es van considerar una amena\u00e7a, ni una font potencial de persecuci\u00f3 o un possible motiu de litigi. Tot i aix\u00f2, per molt segurs que es mostressin els fotografiats, la seva absoluta confian\u00e7a va durar poc. Cal assenyalar que el linxament, aquest acte atro\u00e7 que tan f\u00e0cilment s&#8217;atribueix a \u00e8poques hist\u00f2riques passades i fosques, va ser declarat il\u00b7legal als Estats Units fa tot just tres anys. Tot i aix\u00f2, la publicaci\u00f3 de &#8220;<a href=\"https:\/\/www.congress.gov\/42\/llsb\/S.1572v3.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">material obsc\u00e8, aix\u00ed com la seva distribuci\u00f3 per correu<\/a>&#8220;, va ser considerat delicte punible des de finals del segle XIX. I encara que la majoria de la societat educada i la intel\u00b7lectualitat de l&#8217;\u00e8poca menyspreaven les postals com a prova de l&#8217;endarreriment end\u00e8mic del sud, van ser les seves v\u00edctimes les que van utilitzar les proves d&#8217;aquests crims contra els botxins.<\/p>\n<p>Observant les postals des de la seguretat de la dist\u00e0ncia a Nova York, el destacat soci\u00f2leg i membre fundador de l&#8217;Associaci\u00f3 Nacional per al Progr\u00e9s de les Persones de Color, W. E. B. Du Bois, va decidir invertir el valor d&#8217;aquestes postals. En lloc d&#8217;amagar les imatges per por de causar malestar entre el p\u00fablic, Du Bois va optar per reapropiar-se-les i publicar-les en termes diferents. Dues d\u00e8cades despr\u00e9s del linxament de Jesse Washington, un altre home negre anomenat Rubin Stacy, va ser abusat i penjat. La seva desfiguraci\u00f3 tamb\u00e9 es va convertir en una postal. Un altre <em>memento mori <\/em>m\u00e9s, en qu\u00e8 apareixia Stacy penjat d&#8217;un arbre, envoltat de nens blancs amb els pares. Du Bois i altres figures destacades de la comunitat negra van publicar llavors un fullet\u00f3 amb aquesta mateixa postal, convertint el trauma en prova. Du Bois i altres van instar els lectors a \u00abno mirar el negre\u00bb, ja que \u00abels seus problemes terrenals havien acabat\u00bb. En comptes d&#8217;aix\u00f2, aquells a qui els preocupen aquestes imatges tan angoixants haurien de \u00abmirar els set nens BLANCS (sic) que contemplen aquest espant\u00f3s espectacle\u00bb. Per exemple, &#8220;\u00e9s horror o regodeig el que hi ha a la cara de la nena ben vestida de set anys a la dreta?&#8221; I &#8220;la criatura petita de quatre anys de l&#8217;esquerra, un es pregunta, \u00bf\u00e9s prou gran per tal de comprendre la barb\u00e0rie que han perpetrat els seus grans?&#8221;. No nom\u00e9s els nens blancs en tenen la culpa. &#8220;El negre estava indefens davant la llei, per\u00f2 la llei no tenia igualment poder per protegir-lo&#8221;. Poc despr\u00e9s, la difusi\u00f3 a nivell nacional de les imatges va provocar el p\u00e0nic entre els linxadors. Fot\u00f2grafs com Gildersleeve van comen\u00e7ar a destruir tota evid\u00e8ncia dels fets en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<p>Gr\u00e0cies a la pres\u00e8ncia de les c\u00e0meres, emmarcar un esdeveniment violent com a espectacle fa que la seva audi\u00e8ncia se&#8217;n senti menys responsable. El que Du Bois ens ensenya \u00e9s que, aleshores com ara, traslladar l&#8217;espectacle de la viol\u00e8ncia del discurs moral a un marc legal \u00e9s un pas complex per\u00f2 crucial. Avui dia, organitzacions com la Fundaci\u00f3 Hind Rajab i la Cort Penal Internacional segueixen els passos de Du Bois. En utilitzar les imatges publicades per soldats israelians a Gaza i Cisjord\u00e0nia com a prova de delictes; activistes visuals i juristes poden perseguir els culpables utilitzant la poca cosa que queda de dret internacional. Igual que els gossos de l&#8217;infern de Dixieland<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_69351_1('footnote_plugin_reference_69351_1_2');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_69351_1('footnote_plugin_reference_69351_1_2');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_69351_1_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[2]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_69351_1_2\" class=\"footnote_tooltip\">Dixie, o Dixieland, generalment es refereix als estats del sud dels EUA que es van separar de la Uni\u00f3 durant la Guerra Civil.<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_69351_1_2').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_69351_1_2', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>, alguns soldats israelians que van ser sancionats per les seves accions, van esborrar molt de pressa els seus perfils de les xarxes socials. L&#8217;orgull es va convertir en vergonya. Quan els documentadors comencen a ser documentats, l&#8217;univers moral s&#8217;inclina, encara que sigui lleument.<\/p>\n<p>(Imatge destacada: Postal retallada del linxament de Rubin Stacey, a Fort Lauredale, Florida, 19 de juliol de 1935)<\/p>\n<hr \/>\n<p>Durant el mes de juliol, <strong>Cossos d&#8217;Evid\u00e8ncia<\/strong> s&#8217;ha desplegat al llarg de cinc cap\u00edtols:<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ways-of-unseeing\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Primer: Maneres de no veura.<\/a><br \/>\n<a href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/trading-cards-with-lives\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Segon: Targetes col\u00b7leccionables amb vides.<\/a><br \/>\n<a href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/performative-rape\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Tercer: Violaci\u00f3 performativa.<\/a><br \/>\n<a href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/gaze-deprivation\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Quart: La privaci\u00f3 de la mirada.<\/a><br \/>\nCinqu\u00e8 (aquest): Les evide\u0300ncies dels cossos.<\/p>\n<div class=\"speaker-mute footnotes_reference_container\"> <div class=\"footnote_container_prepare\"><p><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_label pointer\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_69351_1();\">&#x202F;<\/span><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"display: none;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_69351_1();\">[<a id=\"footnote_reference_container_collapse_button_69351_1\">+<\/a>]<\/span><\/p><\/div> <div id=\"footnote_references_container_69351_1\" style=\"\"><table class=\"footnotes_table footnote-reference-container\"><caption class=\"accessibility\">References<\/caption> <tbody> \r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_69351_1('footnote_plugin_tooltip_69351_1_1');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_69351_1_1\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>1<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Strange_Fruit\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Strange <em>Fruit<\/em><\/a> \u00e9s una can\u00e7\u00f3 escrita i composada per Abel Meeropol (sota el pseud\u00f2nim Lewis Allan) i grabada per Billie Holiday el 1939, una tema poder\u00f3s sobre els linxaments als Estats Units.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_69351_1('footnote_plugin_tooltip_69351_1_2');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_69351_1_2\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>2<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">Dixie, o Dixieland, generalment es refereix als estats del sud dels EUA que es van separar de la Uni\u00f3 durant la Guerra Civil.<\/td><\/tr>\r\n\r\n <\/tbody> <\/table> <\/div><\/div><script type=\"text\/javascript\"> function footnote_expand_reference_container_69351_1() { jQuery('#footnote_references_container_69351_1').show(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_69351_1').text('\u2212'); } function footnote_collapse_reference_container_69351_1() { jQuery('#footnote_references_container_69351_1').hide(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_69351_1').text('+'); } function footnote_expand_collapse_reference_container_69351_1() { if (jQuery('#footnote_references_container_69351_1').is(':hidden')) { footnote_expand_reference_container_69351_1(); } else { footnote_collapse_reference_container_69351_1(); } } function footnote_moveToReference_69351_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_69351_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } } function footnote_moveToAnchor_69351_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_69351_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una multitud de gent exaltada somrient al costat d&#8217;una persona penjada amb els peus cremats. Apilats al costat del que la cantant Billie Holiday va denominar fruita estranya a la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2975,"featured_media":69172,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7068],"tags":[8040,8041,8032,8033,8034,8035,8042,8043,8036,8037,8044,8038,8039],"coauthors":[6801,7070],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Les evide\u0300ncies dels cossos<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Les evide\u0300ncies dels cossos. 5th and final chapter of BODIES OF EVIDENCE with resident editors: ADAM BROOMBERG &amp; IDO NAHARI\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Les evide\u0300ncies dels cossos\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les evide\u0300ncies dels cossos. 5th and final chapter of BODIES OF EVIDENCE with resident editors: ADAM BROOMBERG &amp; IDO NAHARI\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-07-31T05:10:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-03-04T09:42:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"629\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Adam Broomberg, Ido Nahari\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mar\u00eda Rioja\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Adam Broomberg, Ido Nahari\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/\",\"name\":\"Les evide\u0300ncies dels cossos\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg\",\"datePublished\":\"2025-07-31T05:10:45+00:00\",\"dateModified\":\"2026-03-04T09:42:50+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\"},\"description\":\"Les evide\u0300ncies dels cossos. 5th and final chapter of BODIES OF EVIDENCE with resident editors: ADAM BROOMBERG & IDO NAHARI\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg\",\"width\":900,\"height\":629},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L&#8217;evide\u0300ncia dels cossos\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\",\"name\":\"Mar\u00eda Rioja\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mar\u00eda Rioja\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Les evide\u0300ncies dels cossos","description":"Les evide\u0300ncies dels cossos. 5th and final chapter of BODIES OF EVIDENCE with resident editors: ADAM BROOMBERG & IDO NAHARI","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Les evide\u0300ncies dels cossos","og_description":"Les evide\u0300ncies dels cossos. 5th and final chapter of BODIES OF EVIDENCE with resident editors: ADAM BROOMBERG & IDO NAHARI","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2025-07-31T05:10:45+00:00","article_modified_time":"2026-03-04T09:42:50+00:00","og_image":[{"width":900,"height":629,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Adam Broomberg, Ido Nahari","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mar\u00eda Rioja","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Adam Broomberg, Ido Nahari"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/","name":"Les evide\u0300ncies dels cossos","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg","datePublished":"2025-07-31T05:10:45+00:00","dateModified":"2026-03-04T09:42:50+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c"},"description":"Les evide\u0300ncies dels cossos. 5th and final chapter of BODIES OF EVIDENCE with resident editors: ADAM BROOMBERG & IDO NAHARI","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Evidence-of-Bodies-postcard-of-the-lynching-of-Rubin-Stacey-Fort-Lauderdale-Florida-July-19-1935.jpg","width":900,"height":629},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/evidence-of-bodies\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L&#8217;evide\u0300ncia dels cossos"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c","name":"Mar\u00eda Rioja","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mar\u00eda Rioja"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69351"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2975"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=69351"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69351\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":69467,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69351\/revisions\/69467"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/69172"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=69351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=69351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=69351"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=69351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}