![\"Can](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/can_xalant.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Can Xalant, el centre de creaci\u00f3 i pensament contemporani de Matar\u00f3, ha esdevingut una refer\u00e8ncia per al desplegament de la \u00faltima onada de centres d\u2019art en el territori catal\u00e0. La recent not\u00edcia del seu tancament i replanteig per part de l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3 \u00e9s alarmant si considerem que, amb una traject\u00f2ria de nom\u00e9s set anys, Can Xalant ha assolit els seus objectius amb escreix, i s\u2019ha consolidat com un centre de producci\u00f3 que funciona a ple rendiment en relaci\u00f3 a diferents escales territorials, connectant la ciutat de Matar\u00f3 amb diferents contextos nacionals i internacionals. <\/p>\n
Aix\u00ed mateix, la situaci\u00f3 ens ha d\u2019alertar encara m\u00e9s si ens atenim a les implicacions que t\u00e9 el tancament a nivell de pol\u00edtiques culturals. Can Xalant no \u00e9s sols una suma en la cadena de desmantellaments d\u2019espais culturals que Catalunya porta acumulant en els \u00faltims temps; el que s\u2019est\u00e0 perdent en aquest cas \u00e9s un espai que des dels seus inicis es va plantejar com a mod\u00e8lic. I per diferents motius. <\/p>\n
L\u2019any 2006, el centre iniciava el seu cam\u00ed com una punta de llan\u00e7a d\u2019un Pla de Centres de Producci\u00f3 i Creaci\u00f3, amb el qual la Generalitat ha dut a terme un conjunt de convenis amb administracions locals per al desenvolupament d\u2019una xarxa de centres d\u2019art en diferents punts del territori catal\u00e0. Aix\u00ed mateix, el model de gesti\u00f3 que es proposava des d\u2019aquest marc resultava un pas endavant en relaci\u00f3 al dirigisme pol\u00edtic que generalment han sofert els equipaments culturals al nostre pa\u00eds, formant-se, en el cas de Can Xalant, un equip de direcci\u00f3 per mitj\u00e0 d\u2019un concurs p\u00fablic que portaria a establir la cooperaci\u00f3 entre l\u2019empresa Tr\u00e0nsit Projectes amb l\u2019Associaci\u00f3 ACM; aquesta \u00faltima, pionera en la promoci\u00f3 de l\u2019art contemporani a la mateixa ciutat, i des de feia m\u00e9s de deu anys en aquell moment. Ni amb el desplegament simultani de f\u00e0briques de creaci\u00f3 que s\u2019ha donat a diferents punts de l\u2019Estat Espanyol ni amb tants d\u2019altres casos d\u2019institucions art\u00edstiques probablement s\u2019hagin aconseguit situacions d\u2019interlocuci\u00f3 tant exitosa entre l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, la ind\u00fastria cultural i el teixit art\u00edstic. <\/p>\n
A la resta de centres que s\u2019han constitu\u00eft amb l\u2019ulterior desplegament de la xarxa trobem variacions sobre el mateix model, com ha estat el cas de B\u00f2lit a Girona, ACVIC a Vic, i el m\u00e9s recent CA Centre d\u2019Art de Tarragona. D\u2019igual manera, \u00e9s important assenyalar com aquest canvi de model tamb\u00e9 ha obtingut una reverberaci\u00f3 important sobre el context catal\u00e0 en general. Doncs no podem entendre com a casual que al cap de tan sols un any de l\u2019apertura de Can Xalant, tingu\u00e9s lloc a la seva sala d\u2019actes la constituci\u00f3 de XarxaProd, la Xarxa d\u2019Espais de Producci\u00f3 d\u2019Arts Visuals de Catalunya<\/a>, amb la que s\u2019articulava la segona xarxa que ha formalitzat la relaci\u00f3, en aquest cas, entre una quantitat important de plataformes, projectes i espais del context catal\u00e0. Una de les seves primeres accions va ser la de definir un codi de bones pr\u00e0ctiques entorn els models de gesti\u00f3 i actuaci\u00f3, el qual hauria de ser \u00fatil, precisament, tant per a organitzacions independents com per als espais de l\u2019administraci\u00f3. <\/p>\n Per\u00f2 un cop arribats al 2012, \u00e9s, amb la reaparici\u00f3 de la postergada aprovaci\u00f3 oficial del projecte de xarxa de centres per part de la Generalitat, quan succeeixen les majors amenaces per donar continu\u00eftat a un model com el de Can Xalant. Si b\u00e9 el centre es troba en la mateixa g\u00e8nesis de la pol\u00edtica de centres territorials i, precisament, s\u2019esperava que la constituci\u00f3 de la xarxa oficial serv\u00eds per a protegir el seu model, amb la presentaci\u00f3 del projecte de llei de la Xarxa de Centres d\u2019Art de Catalunya, ens trobem en una situaci\u00f3 tant paradoxal com altament nociva per les implicacions que t\u00e9 a nivell de pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n \u00c9s important recordar les paraules <\/a> camb les que, el mateix mes de mar\u00e7 en qu\u00e8 es va presentar aquest projecte, el conseller de cultura Ferran Mascarell parlava del tancament de l\u2019Espai Zer01 per part de l\u2019Ajuntament d\u2019Olot. Si b\u00e9 ho lamentava, Mascarell es desentenia tamb\u00e9 de la situaci\u00f3 argumentant que la Generalitat no podia intercedir en una decisi\u00f3 que, tractant-se d\u2019un espai municipal, corresponia completament a l\u2019administraci\u00f3 d\u2019Olot. Aix\u00ed, quan en la immediatament posterior presentaci\u00f3 de la Xarxa de Centres d\u2019Art de Catalunya s\u2019anunciava el trasp\u00e0s de pr\u00e0cticament tota la responsabilitat sobre els centres d\u2019art a les respectives municipalitats, la proposta de decret no es podia llegir si no com un acte temerari per part de la conselleria de Cultura, o b\u00e9, directament de mala fe. Aix\u00ed, quan Pep Dardany\u00e0, director de Can Xalant manifesta<\/a> que, davant l\u2019anunci de tancament per part de l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3, s\u2019ha sentit \u201cdesesperat\u201d davant d\u2019una Generalitat que, encara a dia d\u2019avui, no s\u2019ha pronunciat sobre la situaci\u00f3, no fa m\u00e9s que confirmar que comen\u00e7a a donar resultats la carambola que ha suposat el replanteig dels centres. Despr\u00e9s del cas de l\u2019Espai Zer01, resultava evident que trencar la simetria entre l\u2019administraci\u00f3 local i l\u2019auton\u00f2mica pel que fa a la responsabilitat amb uns centres dels que, al cap i a la fi, s\u2019espera una incid\u00e8ncia supramunicipal, era conduir-los a una situaci\u00f3 d\u2019extrema fragilitat, al mateix temps que la Conselleria de cultura es podia rentar les mans donat el seu cas d\u2019enfonsament. <\/p>\n D\u2019altra banda, entrant en q\u00fcestions de discurs, el fet que la Xarxa de Centres d\u2019Arts Visuals de Catalunya hagi esdevingut un parany per a la majoria dels centres d\u2019art als que d\u2019entrada hauria de donar suport, tamb\u00e9 queda bastant clar amb la primera pantalla del seu powerpoint<\/a>. S\u2019hi fa patent el canvi d\u2019agenda en relaci\u00f3 a la missi\u00f3 del sistema p\u00fablic de l\u2019art contemporani a Catalunya, quan com aspecte central se situa no un altre anunciat que la relaci\u00f3 \u201cartista\/p\u00fablic\u201d. \u00c9s a dir, pel que fa a la conselleria de Cultura, l\u2019entramat de galeries, museus, programes locals, sales d\u2019exposici\u00f3 i, com no, els mateixos centres que articulen la Xarxa, tenen com a missi\u00f3 principal la creaci\u00f3 de p\u00fablic per a l\u2019art contemporani. Prenent en consideraci\u00f3 que Can Xalant \u00e9s un centre especialitzat en producci\u00f3, i que enlloc d\u2019exposicions multitudin\u00e0ries la seva tasca \u00e9s la d\u2019editar v\u00eddeos i pistes de so, o que enlloc d\u2019activitats per a p\u00fablics familiars acull a artistes en resid\u00e8ncia, organitza intercanvis internacionals i programa activitats per a la formaci\u00f3 especialitzada en art contemporani, podem convenir, doncs, que al mar\u00e7 de 2012, el centre d\u2019art ja tenia la seva mort anunciada. <\/p>\n A la conversa<\/a> que A*Desk va publicar a finals de 2006 entre Pedro Soler, aleshores director d\u2019Hangar, i Pep Dardany\u00e0, el director de Can Xalant, es parlava sobre com un centre especialitzat en producci\u00f3 i a la vegada ubicat en una ciutat mitjana i pertanyent a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, havia de considerar alguns matisos al respecte del model d\u2019Hangar. En el cas de Matar\u00f3 es considerava que el centre no es podia limitar a abastir de recursos els agents del sector art\u00edstic, i que, en canvi, tamb\u00e9 havia de mobilitzar processos de devoluci\u00f3 social de la seva activitat. Ens trob\u00e0vem doncs davant d\u2019un centre que precisament tenia com a repte assajar noves relacions, ja no amb el p\u00fablic en tant que audi\u00e8ncia, sin\u00f3 amb el teixit social. \u201cArt\/societat\u201d, enlloc d\u2019 \u201cartista\/p\u00fablic\u201d era la f\u00f3rmula amb la que, efectivament, es recolzava la primera hip\u00f2tesis de xarxa territorial de centre d\u2019art, la qual, a m\u00e9s, est\u00e0 molt m\u00e9s d\u2019acord no sols amb els models de fer de l\u2019art actual, o igualment els conceptes m\u00e9s recents d\u2019equipament cultural com s\u00f3n les f\u00e0briques de creaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 de la definici\u00f3 de la cultura en tant que recurs, de la qual hem sentit a Ferran Mascarell parlar estesament en tantes altres ocasions. <\/p>\n Al tancament de l\u2019Espai Zer01, Haizea Bercenilla sostenia tamb\u00e9 des d\u2019A*Desk que la crisis actual de la cultura contempor\u00e0nia a Catalunya havia d\u2019entendre\u2019s com un \u201cun retorn a l’ordre<\/em>“<\/a> m\u00e9s que per raons econ\u00f2miques. I efectivament, amb el tancament de Can Xalant probablement estem assistint al principi de la fi del suport p\u00fablic cap a models progressistes de gesti\u00f3 i producci\u00f3 de la cultura. S\u2019ha tractat d\u2019un centre des del que, precisament, s\u2019ha treballat per reinventar els models d\u2019interacci\u00f3 entre art i ciutadania, i en aquest sentit \u00e9s inq\u00fcestionable l\u2019esfor\u00e7 que s\u2019ha realitzat durant anys d\u2019exist\u00e8ncia per assajar solucions i pensar vies de desenvolupament per al treball en xarxa, col\u00b7laboratiu, des-localitzat i que comport\u00e9s la producci\u00f3 de r\u00e8dits en relaci\u00f3 a diferents \u00e0mbits socials. Un model de treball que s\u2019havia experimentat molt poc fins al moment des de les institucions art\u00edstiques del context catal\u00e0. I quelcom que, precisament en els temps de crisis que ens assetgen, estaria molt m\u00e9s d\u2019acord, tamb\u00e9, amb la possibilitat de trobar models de decreixement cultural que fossin sostenibles en relaci\u00f3 a les necessitats del sector cultural, aix\u00ed com les del teixit social en general. <\/p>\n Per\u00f2 lamentablement no \u00e9s aix\u00ed. En un moment d\u2019especial fragilitat per la cultura, veiem com les administracions p\u00fabliques no sols fan i desfan per desatendre i treure\u2019s de sobre responsabilitats en all\u00f2 que en els \u00faltims anys s\u2019ha aconseguit aixecar per mitj\u00e0 de la interlocuci\u00f3, sin\u00f3 que a m\u00e9s, l\u2019enfonsen definitivament quan declinen el seu suport cap a mesures que per a res s\u00f3n renovadores, i que en canvi traspuen d\u2019un populisme exacerbat. Com hem d\u2019entendre si no que, dins la mateixa legislatura del tancament de Can Xalant, la gran aposta cultural de l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3 hagi estat la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art de Llu\u00eds Bassat, amb el qual s\u2019ha articulat un consorci que es dota anualment d\u2019una quantitat econ\u00f2mica que duplica l\u2019aportaci\u00f3 del municipi al centre d\u2019art, i que es defineix ni m\u00e9s ni menys com \u201cuna recopilaci\u00f3 d’art contemporani, reflexe de la passi\u00f3 i gustos dels seus propietaris\u201d<\/a>? <\/p>\n![\"Diagrama](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/diagrama.jpg\")
<\/p>\n