{"id":69510,"date":"2025-08-18T07:30:28","date_gmt":"2025-08-18T05:30:28","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=69510"},"modified":"2026-03-02T12:35:15","modified_gmt":"2026-03-02T11:35:15","slug":"artistas-como-interfaces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/","title":{"rendered":"Artistes com a interf\u00edcies"},"content":{"rendered":"

Actualment, la identitat pren la forma de la pregunta. Per\u00f2 a l’art contemporani moltes vegades ve donada com a resposta. No perqu\u00e8 resolgui alguna cosa cap a fora<\/i>, sin\u00f3 perqu\u00e8 arriba ja determinada des de dins: visibilitza, den\u00fancia, representa una cosa que ja hi \u00e9s i del que l’obra dona testimoni. L’art esdev\u00e9, doncs, un camp de validaci\u00f3 afectiva m\u00e9s que no pas un espai obert a la gosadia de l’exist\u00e8ncia. Fa poc una amiga artista em va enviar una de les preguntes que li feien per a una entrevista institucional: \u201cQuin \u00e9s el nucli curatorial de la mostra?\u201d. Jo li vaig repetir la pregunta amb m\u00e9s paraules, per donar-li un cop de m\u00e0. Al cap d’una estona em va enviar un \u00e0udio: \u201cno ho s\u00e9, estic intentant no tenir un nucli curatorial\u201d. Emoji de cor.<\/p>\n

Com resistir la pressi\u00f3 per reduir la subjectivitat a una interf\u00edcie que ha de performar constantment la seva singularitat (i fer-ho en un llenguatge predefinit, estandarditzat, parametritzat)? Qu\u00e8 fer quan tota forma de creaci\u00f3 sembla exigida a ser monetitzada o viure en risc de ser cancel\u00b7lada? Des d’on s’habiliten avui les categories \u201cart\u201d i \u201cartista\u201d? Qu\u00e8 s’est\u00e0 descartant quan una obra entra sense friccions al repertori del que \u00e9s visible? Amb aquestes preguntes al cap, m’agradaria rec\u00f3rrer alguns dels camins tortuosos de la cru\u00eflla actual entre art, expressi\u00f3, representaci\u00f3 i difusi\u00f3 per intentar pensar quina mena de subjectivitat est\u00e0 produint avui l’art contemporani, ent\u00e8s no com a camp de pr\u00e0ctiques, sin\u00f3 com a r\u00e8gim de disseny existencial.<\/p>\n

Hi ha alguna cosa de fatiga en les paraules que envolten el repertori que va de la disrupci\u00f3 a l’arxiu, ajustat a les agendes i els templates<\/i>, les plantilles. Tamb\u00e9 hi ha gestos que encara persisteixen, que no entren b\u00e9 en el llenguatge de les convocat\u00f2ries ni en les m\u00e8triques del que \u00e9s visible. No s\u00f3n gestos heroics, ni tan sols clars: de vegades amb prou feines es noten o ni tan sols es busquen. Una interrupci\u00f3 m\u00ednima, una desviaci\u00f3 d’intensitat, una manera de no acabar d’encaixar. Aix\u00f2 potser \u00e9s el que avui queda de la pregunta per l’art: una insist\u00e8ncia menor, llegida com a lleu error\u00a0 o falla en la comunicaci\u00f3 ultra objectivitzada. Aleshores, qu\u00e8 s’espera d’un artista avui? No tant en termes d’obra, sin\u00f3 de forma d’exist\u00e8ncia.<\/p>\n

Una de les paradoxes de l’\u00e8poca \u00e9s que el sistema de l’art contemporani funciona com un dispositiu d’individuaci\u00f3 alhora que multiplica les declaracions en nom del que \u00e9s col\u00b7lectiu. La figura de l’artista com a gestor de la seva identitat, com a dissenyador de si mateix, com a productor de visibilitat, sembla haver reempla\u00e7at el vell subjecte inspirat, per\u00f2 tamb\u00e9 l’obrer del concepte o el militant visual. El que emergeix no \u00e9s una subjectivitat singular, sin\u00f3 una vestidura: l’artista com a interf\u00edcie, com a node relacional optimitzat per exhibir sensibilitat pol\u00edtica, identitat situada i producci\u00f3 constant de signes. Tant se val tant l’obra com qui la produeix. No importa tant qui la produeix com el seu statement<\/i>.<\/p>\n

En un gir ir\u00f2nic, la insist\u00e8ncia a situar cada pr\u00e0ctica va acabar per sobreidentificar els artistes amb el lloc d’enunciaci\u00f3. All\u00f2 que al principi va ser un gest d’obertura cr\u00edtica davant l’abstracci\u00f3 universalista, avui corre el risc de solidificar-se en una cartografia de legitimitats tancades: nom\u00e9s pot parlar qui ho viu, qui ho veu, qui ho porta. I aix\u00ed, all\u00f2 situat perd la seva pot\u00e8ncia relacional per tornar-se posici\u00f3 fixa, tancada en la condici\u00f3 del que \u00e9s irrepetible. La traducci\u00f3 es torna sospitosa, el despla\u00e7ament \u00e9s llegit com a apropiaci\u00f3, i el resultat \u00e9s una subjectivitat d’artista que, per ser v\u00e0lida, s’ha de tornar cada cop m\u00e9s espec\u00edfica, literal i autoreferencial. Nom\u00e9s cal dir artista per ser-ho. Per\u00f2 aix\u00f2, a m\u00e9s de democratitzar el poder de nomenar, acaba, moltes vegades, esvaint-ne els efectes, ja que s’espera que cada artista narri el seu lloc, la ferida, la difer\u00e8ncia, la causa i que ho faci sense fissures. Per aix\u00f2 hi ha m\u00e9s artistes extenuats\/es, estressats\/es, empobrits\/des i angoixats\/des pel pes d’aquest “mundillo” que pel pes del m\u00f3n.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Ricardo Basbaum. diagram [la soci\u00e9t\u00e9 du spectacle (&NBP)], dimensions variables. Colecci\u00f3n Fundaci\u00f3n ARCO. Cortesia de l’artista<\/p><\/div>Tot i que ho travessa sense treva, aquesta l\u00f2gica no \u00e9s exclusiva de l’\u00e0mbit de l’art. \u00c9s part d’una economia pol\u00edtica m\u00e9s \u00e0mplia, on el desig es pensa com un factor autoevident que ja no pot fracassar. El desig s’ha d’actualitzar, fer, mostrar. La demora, el donar-li voltes, l’opacitat i, sobretot, la met\u00e0fora perden valor. El que importa \u00e9s escoltar-se, dir-se i produir-se com a experi\u00e8ncia compartible. All\u00f2 que es valora no \u00e9s la pregunta, sin\u00f3 l’origen; no pas la imaginaci\u00f3, sin\u00f3 l’experi\u00e8ncia. S’exigeix una narrativa que garanteixi intel\u00b7ligibilitat. Per\u00f2 el paradoxal \u00e9s que com m\u00e9s literal es torna aquesta inscripci\u00f3, m\u00e9s es perd la pot\u00e8ncia de col\u00b7lectivitzar els patiments. Es produeix sota vigil\u00e0ncia, com si cada obra estigu\u00e9s obligada a anticipar-ne la recepci\u00f3. I en aquesta normalitzaci\u00f3 del gest s’esvaeix, sense fer soroll, la possibilitat mateixa de dir alguna cosa que no sab\u00edem que podia ser dita.<\/p>\n

Cada artista esdev\u00e9 aix\u00ed una mena de microplataforma afectiva, un sistema d’autoexplotaci\u00f3 sensible que produeix obra, relat, pedagogia, arxiu i comunitat\u00a0 simult\u00e0niament. No \u00e9s casual que en molts contextos el taller hagi estat reempla\u00e7at per la resid\u00e8ncia i el proc\u00e9s pel registre. El temps est\u00e8s de la contemplaci\u00f3 cedeix davant de la urg\u00e8ncia de produir alguna cosa que pugui circular. Part del treball d’artista avui \u00e9s convertir-se en professional de la visibilitat. Se li exigeix (de vegades de manera \u00f2bvia, per\u00f2 en general de maneres subtils i capil\u00b7lars) crear, per\u00f2 alhora explicar, representar, situar-se i, si \u00e9s possible, intervenir tamb\u00e9 de manera concreta a les contradiccions del m\u00f3n. El s\u00ed-mateix\/a com a obra, funcionant en una economia que premia el que \u00e9s singular per\u00f2 el consumeix a velocitats inassolibles. Que necessita difer\u00e8ncia, que s’alimenta del hype<\/i>, per\u00f2 n’exigeix la traducci\u00f3 permanent.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 passa en un moment en qu\u00e8 els grans relats han estat arxivats (amb el bo i el dolent que aix\u00f2 comporta) deixant un buit conceptual (i poc desig de teoria) i arribant a un estat de les coses en qu\u00e8 les estructures de sentit semblen negociar-se en temps real. El mercat de l’art ja no nom\u00e9s necessita grans noms, sin\u00f3 ser impulsat per fluxos constants. Fins i tot, les institucions culturals semblen funcionar sota vectors de programaci\u00f3 que els permetin seguir en circulaci\u00f3. Per\u00f2 no tot \u00e9s immediat i urgent. Si confiem que existeix (o segueix existint) una dimensi\u00f3 del sensible que no es deixa del tot capturar pel capital financer, ni pel politico-partidari, podr\u00edem potser amplificar l’atenci\u00f3 cap a una zona que, lluny de necessitar ser sacralitzada, de vegades s’assembla a una tremolor dif\u00edcil d’aferrar.<\/p>\n

No es tracta de nost\u00e0lgia per una boh\u00e8mia perduda (al contrari), sin\u00f3 d’advertir que la subjectivitat-artista del present viu sota el r\u00e8gim del disseny total. La persist\u00e8ncia de la pregunta, m\u00e9s que no pas un gest heroic, \u00e9s una forma d’inadequaci\u00f3 activa. No una interrupci\u00f3 des de fora, sin\u00f3 una mera interfer\u00e8ncia, disson\u00e0ncia o malestar menor. No hi ha a fora, \u00e9s cert. Per\u00f2 hi ha formes i maneres d’habitar a dins. Una \u00e9s utilitzar aquest desajust entre acci\u00f3 i sentit com a m\u00e8tode. Potser \u00e9s on es pugui buscar una forma d’afirmaci\u00f3 que no sigui salvaci\u00f3 ni refugi ni garantia. Una m\u00ednima suspensi\u00f3, una forma de pres\u00e8ncia que no demana ser interpretada, per\u00f2 tampoc no es deixa ignorar.<\/p>\n

Un dels desafiaments \u00e9s pensar com retornar a les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques la possibilitat de trair el que es dona per sabut. Traduir malament, traduir rar i deforme per for\u00e7ar l’aparici\u00f3 del que \u00e9s com\u00fa. Potser es tracta de sostenir zones opaques enmig de la hiperlegibilitat, i la cerca no sigui per assenyalar un sentit garantit, sin\u00f3 la precarietat estructural que defineix les nostres condicions materials. Si hi ha res que el r\u00e8gim actual de l’art produeix de manera eficient \u00e9s l’a\u00efllament subjectiu. Davant d’aix\u00f2, imagineu noves formes d’organitzaci\u00f3 (col\u00b7lectius inestables, aliances dif\u00edcils), m\u00e9s enll\u00e0 de la juxtaposici\u00f3 de veus, cap a la construcci\u00f3 d’espais on les causes puguin confluir. \u00c9s possible fer-ho usant les mateixes plataformes que ens modelen? Queda espai per tornar ineficients certes cadenes de sentit? Aix\u00f2 s’ha de veure. Per\u00f2 si no \u00e9s cert que les tecnologies digitals estan condemnades a reproduir l’ordre neoliberal, encara que avui es vegin bloquejades a favor d’aquest r\u00e8gim, potser cal copiar el gest dels seus amos i produir eines que no se sap per a qu\u00e8 serveixen.<\/p>\n

Finalment, en aquest context de vigil\u00e0ncia del sentit, hi ha en joc l’autonomia del treball art\u00edstic. Ser artista no \u00e9s una cosa abstracta, molt menys avui, fora de la producci\u00f3 i reproducci\u00f3 de la vida. Si la subjectivitat art\u00edsticament situada es converteix en lloc de treball en si, tamb\u00e9 hauria de ser feina per a si i per a altres. Seria \u00fatil repensar el treball art\u00edstic com a assemblatge de sabers i com a intent per desbordar les divisions entre all\u00f2 legal i all\u00f2 marginal. Si el treball avui \u00e9s explotaci\u00f3 de l’\u00e9sser i de l’atenci\u00f3, aleshores resignificar-lo en modes col\u00b7lectius i intermitents pot ser un gest efectiu per acoblar subjectivitats dispars en praxis coordinades.<\/p>\n

L’entropia cultural actual ho tradueix tot sense fricci\u00f3; \u00e9s l’imperi de la des-imaginaci\u00f3<\/a>. Davant d’aix\u00f2, la pr\u00e0ctica art\u00edstica podria funcionar com un muntatge parcial, fragmentari, desequilibrat. Un contrapunt, capa\u00e7 d’acomodar tensions sense resoldre-les, de petits dispositius de desordre que no substitueixen una jerarquia per una altra. Davant l’imperatiu del literal, hem de restaurar la mediaci\u00f3, el desviament, la imprecisi\u00f3, el retard, el cam\u00ed que ve despr\u00e9s de l’experi\u00e8ncia immediata. Enmig del col\u00b7lapse, quan tot llenguatge sembla esgotat i tota visi\u00f3 de futur es contrau fins al punt de superviv\u00e8ncia, imaginar \u00e9s una necessitat pol\u00edtica. Pensar sense saber per qu\u00e8, per\u00f2 sabent que sense aquest pensament, no hi ha m\u00f3n possible. Un pensament m\u00e9s estrident, com el soroll.<\/p>\n

 <\/p>\n

[Imatge destacada: Ricardo Basbaum. diagram (me-you series)<\/em>, 2002. Dimensions variables. Per al museum in progress, Viena en el context del projecte “urban tension”. Cortesia de l’artista].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Actualment, la identitat pren la forma de la pregunta. Per\u00f2 a l’art contemporani moltes vegades ve donada com a resposta. No perqu\u00e8 resolgui alguna cosa cap a fora, sin\u00f3 perqu\u00e8…<\/p>\n","protected":false},"author":2975,"featured_media":69501,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7080],"tags":[7597,7874,7890,7891,7879,7894,7892,7573,7895,7893,7896],"coauthors":[7084],"acf":[],"yoast_head":"\nArtistes com interfaces<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Artistes com interfaces: managers de sus identidades y productores de visibilidad. Sobre subjetividades, deseo y capital.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Artistes com interfaces\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Artistes com interfaces: managers de sus identidades y productores de visibilidad. Sobre subjetividades, deseo y capital.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-08-18T05:30:28+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-03-02T11:35:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Hern\u00e1n Gabriel Borisonik\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mar\u00eda Rioja\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Hern\u00e1n Gabriel Borisonik\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/\",\"name\":\"Artistes com interfaces\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg\",\"datePublished\":\"2025-08-18T05:30:28+00:00\",\"dateModified\":\"2026-03-02T11:35:15+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\"},\"description\":\"Artistes com interfaces: managers de sus identidades y productores de visibilidad. Sobre subjetividades, deseo y capital.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg\",\"width\":1000,\"height\":1000,\"caption\":\"Artistes com interfaces\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Artistes com a interf\u00edcies\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\",\"name\":\"Mar\u00eda Rioja\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mar\u00eda Rioja\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Artistes com interfaces","description":"Artistes com interfaces: managers de sus identidades y productores de visibilidad. Sobre subjetividades, deseo y capital.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Artistes com interfaces","og_description":"Artistes com interfaces: managers de sus identidades y productores de visibilidad. Sobre subjetividades, deseo y capital.","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2025-08-18T05:30:28+00:00","article_modified_time":"2026-03-02T11:35:15+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":1000,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Hern\u00e1n Gabriel Borisonik","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mar\u00eda Rioja","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Hern\u00e1n Gabriel Borisonik"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/","name":"Artistes com interfaces","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg","datePublished":"2025-08-18T05:30:28+00:00","dateModified":"2026-03-02T11:35:15+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c"},"description":"Artistes com interfaces: managers de sus identidades y productores de visibilidad. Sobre subjetividades, deseo y capital.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/RicardoBasbaum_diagram2.jpg","width":1000,"height":1000,"caption":"Artistes com interfaces"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/artistas-como-interfaces\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Artistes com a interf\u00edcies"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c","name":"Mar\u00eda Rioja","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mar\u00eda Rioja"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69510"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2975"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=69510"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69510\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74743,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69510\/revisions\/74743"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/69501"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=69510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=69510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=69510"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=69510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}