{"id":70072,"date":"2025-09-15T07:26:18","date_gmt":"2025-09-15T05:26:18","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=70072"},"modified":"2026-02-24T14:04:19","modified_gmt":"2026-02-24T13:04:19","slug":"la-boca-agua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/","title":{"rendered":"La boca aigua"},"content":{"rendered":"

La tensi\u00f3 entre l\u2019autoafirmaci\u00f3 i la dissoluci\u00f3 del jo configura un dels eixos m\u00e9s fecunds per pensar el potencial transformador de l\u2019art. En un temps en qu\u00e8 l\u2019art corre el risc de quedar fixat en la imatge s\u00f2lida de la seva autora, en la certesa del statement<\/em> i en la rigidesa del concepte, aquesta reflexi\u00f3 proposa un despla\u00e7ament: pensar cos-veu com un mitj\u00e0 pel qual passa alguna cosa, no com un monument que s\u2019aixeca. No es tracta d\u2019instituir un m\u00e8tode tancat, ni de convertir l\u2019experi\u00e8ncia en una doctrina inamovible, sin\u00f3 de romandre en la porositat, en l\u2019obertura, en un estat d\u2019escolta radical.<\/p>\n

1.<\/p>\n

En un m\u00f3n obsessionat amb l\u2019arxiu, la classificaci\u00f3 i la perman\u00e8ncia, proposar que una pr\u00e0ctica es mantingui en flux pot semblar improductiu. Tanmateix, \u00e9s precisament en aquest no fixar-se on resideix la seva pot\u00e8ncia transformadora. Tot i que s\u00ed que pot dialogar amb altres formes de documentaci\u00f3 menors o afectives. Una performance que no es cristal\u00b7litza en un m\u00e8tode tancat, que no es normalitza com a \u201cestil\u201d o \u201cfirma\u201d, preserva la capacitat de respondre a l\u2019imprevisible i busca esdevenir cada cop menys reconeixible. Seguint Paulina Varas (2015), la performance es pot entendre com un arxiu en moviment, no com una acumulaci\u00f3 de proves mortes, sin\u00f3 com un proc\u00e9s cr\u00edtic que activa mem\u00f2ries, afectes i resson\u00e0ncies en el present. Documentar o registrar, en aquest sentit, no equival a fixar, sin\u00f3 a mantenir oberta la circulaci\u00f3 del viu.<\/p>\n

El plantejament parteix d\u2019una hip\u00f2tesi impl\u00edcita: una pr\u00e0ctica performativa que aspira a transformar el seu entorn no pot fixar-se a si mateixa. Aquesta fluidesa implica acceptar la inseguretat com a condici\u00f3 de treball. La certesa es substitueix per l\u2019alerta; la planificaci\u00f3 r\u00edgida, per la disposici\u00f3 a improvisar. La pr\u00e0ctica es converteix aix\u00ed en una conversa permanent amb el seu context: canvia quan canvia el lloc i les arquitectures, quan canvia la llum, la temperatura o els colors, quan es nota m\u00e9s la humitat, o quan els cossos presents es transformen amb el seu estat an\u00edmic. Canvia amb la recepci\u00f3 d\u2019una notificaci\u00f3 banc\u00e0ria, amb una carta certificada, amb all\u00f2 que porta del dia anterior i el que vindr\u00e0 el dia seg\u00fcent. I tamb\u00e9 canvia amb all\u00f2 que no sembla canviar, all\u00f2 que travessa la nostra consci\u00e8ncia: la viol\u00e8ncia i la injust\u00edcia que maten persones a Gaza.<\/p>\n

2.<\/p>\n

El treball de camp que he desenvolupat en entorns naturals \u2014en particular, el mar i altres cossos d\u2019aigua\u2014 em fa pensar en la veu sense paraula com un mitj\u00e0 que suggereix altres l\u00f2giques de temps, ritme i escolta. L\u2019aigua, amb la seva densitat i resist\u00e8ncia, esdev\u00e9 un interlocutor que modela la producci\u00f3 vocal i que obliga el cos a adaptar-se i transformar-se. Aquest di\u00e0leg material i sensorial desborda el marc de la representaci\u00f3 i s\u2019inscriu en una coreografia de forces on no s\u00f3c capa\u00e7 de controlar el resultat, ni vull.<\/p>\n

En aquest sentit, es recull la noci\u00f3 de Brandon LaBelle (2014) de \u201cveu expandida\u201d, entesa com una veu que excedeix l\u2019aparell fonador i que s\u2019inscriu en un teixit vibracional que involucra altres cossos, humans i no humans.<\/p>\n

Aquests despla\u00e7aments ens permeten pensar la veu no com un objecte fix ni com a simple vehicle del logos<\/em>, sin\u00f3 com a for\u00e7a en tr\u00e0nsit, que emergeix sempre en relaci\u00f3 amb el context que la rep i amb el cos que la sost\u00e9. En la meva pr\u00e0ctica, aquest cos s\u2019endinsa en l\u2019aigua, es veu obligat a negociar el seu equilibri amb una mat\u00e8ria que desestabilitza, que el susp\u00e8n i l\u2019arrossega. \u201cTreure la veu\u201d enmig d\u2019aquesta inestabilitat \u00e9s deixar que la vibraci\u00f3 s\u2019expandeixi no des d\u2019un punt ferm, sin\u00f3 des d\u2019un cos que es fa aigua, que respira a cops, que s\u2019interromp i es recomen\u00e7a en cada onada.<\/p>\n

LaBelle parla de micro-oralitats com a gestos menors que revelen les tensions de la veu en les seves m\u00faltiples inscripcions socials. En la meva experi\u00e8ncia, l\u2019aigua funciona com a catalitzador d\u2019aquestes micro-oralitats: converteix la respiraci\u00f3 en panteig, el crit en bombolla, la paraula en tartamudeig l\u00edquid. All\u00f2 que apareix no \u00e9s un discurs articulat, sin\u00f3 un arxiu d\u2019intensitats on la veu exposa la vulnerabilitat del cos que la produeix. Aix\u00ed, la veu no afirma, sin\u00f3 que es deixa travessar; no domina, sin\u00f3 que s\u2019acomoda al vaiv\u00e9 d\u2019una superf\u00edcie sempre canviant.<\/p>\n

3.<\/p>\n

La pr\u00e0ctica que es proposa en aquestes l\u00ednies s\u2019allunya de la l\u00f2gica productivista que exigeix resultats verificables. En lloc d\u2019aix\u00f2, es situa en el territori de l\u2019incert, l\u2019inestable i el fluid. L\u2019artista no es posiciona com a \u201cactor egoc\u00e8ntric\u201d ni com a nucli irradiador de significat, sin\u00f3 com a testimoni i m\u00e8dium<\/em> (Cavarero, 2005), figura que s\u2019obre a ser travessada per les materialitats i les intensitats de l\u2019entorn. \u00c9s una veu que desafia el privilegi filos\u00f2fic tradicional donat al logos<\/em> sobre la veu corporal. Aix\u00f2 no significa rebutjar la paraula, sin\u00f3 despla\u00e7ar-la del seu tron. Aquest descentrament q\u00fcestiona la noci\u00f3 moderna d\u2019autoria i despla\u00e7a la pr\u00e0ctica cap a una dimensi\u00f3 relacional, on el coneixement es produeix de manera situada i encarnada (Haraway, 1988).<\/p>\n

La performance concebuda aix\u00ed evita el paradigma de la certesa i de la locuacitat verbal com a garants del saber. Davant la primacia del discurs, es privilegia l\u2019experi\u00e8ncia corporal com a generadora de sentit. La veu, alliberada de la paraula, actua com un organisme aut\u00f2nom que vibra, convoca i desestabilitza. Les emissions vocals no verbals \u2014que poden incloure xiuxiueigs, grunyits, respiracions, gemecs\u2014 funcionen com a part\u00edcules d\u2019un llenguatge no codificat que evita la traducci\u00f3 i obre altres capes de percepci\u00f3. Cada m\u00ednim detall previst i imprevist modifica l\u2019experi\u00e8ncia relacional.<\/p>\n

4.<\/p>\n

L\u2019escolta no \u00e9s aqu\u00ed una actitud passiva, sin\u00f3 un acte pol\u00edtic. En la l\u00f2gica de les institucions i les estructures normatives, el valor sol atorgar-se al que s\u2019afirma, s\u2019explica o s\u2019argumenta. L\u2019escolta, en canvi, despla\u00e7a el focus i desactiva la centralitat del jo. Posa en q\u00fcesti\u00f3 la jerarquia de la paraula sobre el silenci, de la locuacitat verbal sobre l\u2019experi\u00e8ncia corporal.<\/p>\n

L\u2019escolta radical implica atendre all\u00f2 que normalment queda fora de l\u2019analitzable: el murmuri del marginal, les veus que no encaixen en el registre verbal, els sons no humans, els sorolls considerats insignificants. En la veu sense paraula, per exemple, emergeixen matisos de l\u2019experi\u00e8ncia que no poden reduir-se a significat ling\u00fc\u00edstic i que, tanmateix, afecten profundament la percepci\u00f3 de l\u2019entorn.<\/p>\n

5.<\/p>\n

La capacitat d\u2019una pr\u00e0ctica per transformar el seu entorn no dep\u00e8n de la seva for\u00e7a impositiva, sin\u00f3 de la seva capacitat de contagiar altres formes d\u2019atenci\u00f3. Una performance que es presenta com a estructura tancada convida a la contemplaci\u00f3 distant; una que s\u2019ofereix com a proc\u00e9s obert convida a la participaci\u00f3 afectiva.<\/p>\n

La vulnerabilitat \u2014el fet que l\u2019obra pugui fracassar, el grau d\u2019exposici\u00f3, el risc, la mutabilitat, el canvi de rumb, que el gui\u00f3 pugui ser interromput\u2014 \u00e9s part d\u2019aquesta apertura. Transformar no significa imposar un canvi predefinit, sin\u00f3 obrir un espai on pugui passar alguna cosa diferent. En aquest sentit, la pr\u00e0ctica l\u00edquida s\u2019assembla m\u00e9s a un curs d\u2019aigua que a un mur: no bloqueja, sin\u00f3 que canalitza, redirigeix i filtra.<\/p>\n

6.<\/p>\n

Parad\u00f2xicament, fins i tot una pr\u00e0ctica que neix del rebuig a la fixaci\u00f3 pot acabar solidificant-se en un estil reconeixible, en un m\u00e8tode que altres (i un mateix) codifiquen i ensenyen com a recepta. El risc que la fluidesa esdevingui nova norma \u00e9s sempre present. L\u2019\u00fanica manera d\u2019evitar-ho \u00e9s mantenir l\u00edquid i viu el moviment intern de despla\u00e7ament: canviar d\u2019entorn, de materials, de maneres de pres\u00e8ncia, fins i tot a costa de perdre efic\u00e0cia o llegibilitat.<\/p>\n

Aquest enfocament planteja implicacions pol\u00edtiques clares. Si la instituci\u00f3 tendeix a absorbir i neutralitzar les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques fixant-les en formats recognoscibles i repetibles, la pr\u00e0ctica l\u00edquida que aqu\u00ed es defensa introdueix un marge d\u2019indeterminaci\u00f3 que dificulta la seva captura. Tal com assenyala Jos\u00e9 Esteban Mu\u00f1oz (2009), el performatiu pot ser un lloc per a la utopia, en la mesura que encarna all\u00f2 encara no realitzat i el que est\u00e0 per venir. La indeterminaci\u00f3 no \u00e9s mancan\u00e7a, sin\u00f3 resist\u00e8ncia.<\/p>\n

Aqu\u00ed, la figura de l\u2019artista com a m\u00e8dium<\/em> torna a ser clau. El m\u00e8dium<\/em> no interpreta per a si mateix, ni tan sols per a un p\u00fablic, sin\u00f3 que transmet el que passa a trav\u00e9s seu. No s\u2019apodera del missatge ni el signa com a propi. La seva autoritat no prov\u00e9 de la coher\u00e8ncia o la continu\u00eftat, sin\u00f3 de la seva disposici\u00f3 a deixar-se travessar. Pilar Bonet (2017), referint-se a Josefa Tolr\u00e0, resumeix que l\u2019artista es col\u00b7loca en l\u2019espai de l\u2019escolta, permetent que l\u2019obra passi a trav\u00e9s de la seva pres\u00e8ncia m\u00e9s que per la seva voluntat. \u201cUn \u00e9sser de llum pren la meva m\u00e0\u201d. Aquesta perspectiva refor\u00e7a la noci\u00f3 que la pot\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica performativa resideix en l\u2019obertura i en la capacitat de ser travessada per l\u2019entorn, m\u00e9s que en l\u2019afirmaci\u00f3 del jo o en la imposici\u00f3 de control.<\/p>\n

7.<\/p>\n

En la pr\u00e0ctica performativa que es proposa, caminar amb passos insegurs no \u00e9s s\u00edmptoma de debilitat, sin\u00f3 estrat\u00e8gia conscient. La inseguretat obliga a estar despert, a escoltar, a adaptar-se. Un pas insegur \u00e9s, per definici\u00f3, un pas atent.<\/p>\n

La transformaci\u00f3 de l\u2019entorn no s\u2019aconsegueix per acumulaci\u00f3 de certeses, sin\u00f3 per la persist\u00e8ncia d\u2019aquesta alerta. L\u2019artista no ha de conquerir un territori, sin\u00f3 estar-hi de manera que el modifiqui \u2014i es modifiqui\u2014 sense deixar empremtes fixes. All\u00f2 que queda, si queda alguna cosa, no \u00e9s un monument, sin\u00f3 un canvi de temperatura, un eco en la mem\u00f2ria corporal dels qui hi van ser presents. Aquest eco pot refor\u00e7ar un sentiment de pertinen\u00e7a en relaci\u00f3 amb tradicions orals, amb formes de transmissi\u00f3 no codificades o amb un llegat afectiu que mereix ser cuidat.<\/p>\n

Per\u00f2 aquesta cura no implica convertir-lo en una marca personal ni en un n\u00ednxol de mercat. El risc \u00e9s que fins i tot la vulnerabilitat i l\u2019obertura acabin absorbides per la l\u00f2gica institucional i capitalitzades en formats de professionalitzaci\u00f3: graus, m\u00e0sters o programes que formen les artistes per esdevenir especialistes de l\u2019inassolible. Si aix\u00f2 succeeix, la pr\u00e0ctica perd el seu car\u00e0cter indeterminat i es normalitza com un estil recognoscible.<\/p>\n

La transmissi\u00f3, si existeix, no hauria de reduir-se a protocols fixos ni a receptes exportables, sin\u00f3 sostenir-se com una responsabilitat compartida i situada: un saber que es transmet en contextos espec\u00edfics, en el col\u00b7lectiu, en el contacte amb el que passa.<\/p>\n

En temps en qu\u00e8 les institucions busquen capitalitzar la singularitat i convertir-la en marca, insistir en una pr\u00e0ctica que no es deixa fixar \u00e9s un gest de resist\u00e8ncia. No es tracta de desapar\u00e8ixer, sin\u00f3 d\u2019apar\u00e8ixer d\u2019una altra manera: no com a centre, sin\u00f3 com a corrent; no com a veritat, sin\u00f3 com a possibilitat. Una veu que, en no dir, diu; un cos que, en no imposar-se, transforma.<\/p>\n

NOTA<\/strong>
\nLa veu no es sost\u00e9 nom\u00e9s en la voluntat individual: dep\u00e8n dels cossos que la travessen, de la mem\u00f2ria que l\u2019acull i dels contextos que la condicionen. No totes les veus parteixen del mateix lloc ni troben les mateixes resson\u00e0ncies. De vegades creiem transformar l\u2019entorn, per\u00f2 \u00e9s l\u2019entorn el que ens transforma. Recon\u00e8ixer-ho no \u00e9s renunciar, sin\u00f3 escoltar de veritat, obrir-se al que arriba i al que no es pot controlar, i permetre que el col\u00b7lectiu, el com\u00fa i el situacional ampli\u00efn les possibilitats d\u2019acci\u00f3.<\/p>\n

Bibliograf\u00eda<\/strong>
\nBonet, P. (2017). La mano guiada: Josefa Tolr\u00e0 y la pr\u00e1ctica de la presencia<\/em>. Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya.
\nCavarero, A. (2005). For More Than One Voice: Toward a Philosophy of Vocal Expression<\/em>. Stanford University Press.
\nHaraway, D. (1988). Situated Knowledges: The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective. Feminist Studies<\/em>, 14-3
\nLaBelle, B. (2014). Lexicon of the Mouth: Poetics and Politics of Voice and the Oral Imaginary<\/em>. Bloomsbury Academic.
\nMu\u00f1oz, J. E. (2009). Cruising Utopia: The Then and There of Queer Futurity<\/em>. New York University Press.
\nVaras, Paulina (2024). La archivista delicada<\/em>. Diferencia(s): revista de teor\u00eda social contempor\u00e1nea, Vol. 1 n\u00ba 18.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La tensi\u00f3 entre l\u2019autoafirmaci\u00f3 i la dissoluci\u00f3 del jo configura un dels eixos m\u00e9s fecunds per pensar el potencial transformador de l\u2019art. En un temps en qu\u00e8 l\u2019art corre el…<\/p>\n","protected":false},"author":2975,"featured_media":69938,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7089],"tags":[7732,7728,7712,7726,7238,7727,7729,7733,5852,7734,7716,7719,7730,7718,7731],"coauthors":[7091],"acf":[],"yoast_head":"\nLa boca aigua per Marc Vives<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"boca aigua per Marc Vives Mu\u00f1oz. Tema del Mes: CAVIDADES RESONANTESEditora Residente: CRISTINA RAMOS GONZ\u00c1LEZ\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La boca aigua per Marc Vives\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"boca aigua per Marc Vives Mu\u00f1oz. Tema del Mes: CAVIDADES RESONANTESEditora Residente: CRISTINA RAMOS GONZ\u00c1LEZ\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-09-15T05:26:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-02-24T13:04:19+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"750\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Marc Vives Mu\u00f1oz\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mar\u00eda Rioja\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Marc Vives Mu\u00f1oz\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/\",\"name\":\"La boca aigua per Marc Vives\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg\",\"datePublished\":\"2025-09-15T05:26:18+00:00\",\"dateModified\":\"2026-02-24T13:04:19+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\"},\"description\":\"boca aigua per Marc Vives Mu\u00f1oz. Tema del Mes: CAVIDADES RESONANTESEditora Residente: CRISTINA RAMOS GONZ\u00c1LEZ\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg\",\"width\":1000,\"height\":750,\"caption\":\"La boca agua texto de Marc Vives\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La boca aigua\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\",\"name\":\"Mar\u00eda Rioja\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mar\u00eda Rioja\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La boca aigua per Marc Vives","description":"boca aigua per Marc Vives Mu\u00f1oz. Tema del Mes: CAVIDADES RESONANTESEditora Residente: CRISTINA RAMOS GONZ\u00c1LEZ","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La boca aigua per Marc Vives","og_description":"boca aigua per Marc Vives Mu\u00f1oz. Tema del Mes: CAVIDADES RESONANTESEditora Residente: CRISTINA RAMOS GONZ\u00c1LEZ","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2025-09-15T05:26:18+00:00","article_modified_time":"2026-02-24T13:04:19+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":750,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Marc Vives Mu\u00f1oz","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mar\u00eda Rioja","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Marc Vives Mu\u00f1oz"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/","name":"La boca aigua per Marc Vives","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg","datePublished":"2025-09-15T05:26:18+00:00","dateModified":"2026-02-24T13:04:19+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c"},"description":"boca aigua per Marc Vives Mu\u00f1oz. Tema del Mes: CAVIDADES RESONANTESEditora Residente: CRISTINA RAMOS GONZ\u00c1LEZ","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/La-boca-agua.jpg","width":1000,"height":750,"caption":"La boca agua texto de Marc Vives"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-boca-agua\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La boca aigua"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c","name":"Mar\u00eda Rioja","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mar\u00eda Rioja"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70072"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2975"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70072"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70072\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":70397,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70072\/revisions\/70397"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/69938"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70072"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=70072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}