![\"L1050482_Large_.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/L1050482_Large_.jpg\")
Hi ha de tot, des de perruques a banderes, i per si fos poc, Martha Rosler tamb\u00e9 va ser-hi present, en una esp\u00e8cie de r\u00e8plica a la Abramovic, just en el mateix espai del MoMA. Quan Martha Rosler es va mudar a Calif\u00f2rnia a finals dels seixanta, va descobrir els garage sales, aquesta expressi\u00f3 de micro-economia barrejada amb el dret inalienable de vendre tot el que tens al carrer o en el teu propi garatge.<\/p>\n
La van sorprendre els garage sales<\/em>, no tan sols per la recuperaci\u00f3 del valor (d\u2019\u00fas i monetari), sin\u00f3 tamb\u00e9 per la relaci\u00f3 diferent que es generava entre individu i comunitat. Quin lloc millor per organitzar una venta de trastos vells que en un espai expositiu? I m\u00e9s encara si aquest lloc es diu MoMA i t\u00e9 tints de centre comercial. En traslladar el garage sale <\/em> a la galeria, en aquest atri central de la b\u00e8stia del cub blanc, Rosler proposa al visitant desfrenar aquest impuls tan participatiu de quedar-se amb tot all\u00f2 que un desitja. I com ella mateixa defen, aporta certa llum a la repressi\u00f3 habitual en l\u2019art \u2013d\u2019aquesta part del m\u00f3n-, de la q\u00fcesti\u00f3 del valor i el canvi, l\u2019\u00fas i el treball. <\/p>\n A l\u2019esdeveniment original, de l\u2019any 1973, realitzat a la a galeria del Departament d\u2019Arts Visuals de la Universitat de Calif\u00f2rnia de San Diego, Rosler va incloure-hi imatges de Playboy, una gravaci\u00f3 amb meditacions sobre el capitalisme, alguna carta personal, vells diafragmes i roba de beb\u00e8. Aquesta vegada hi inclou fotografies de les passades edicions, junt amb pantalles on ens hi veiem en temps real. Entre la pr\u00e0ctica feminista i el happening, entre la cr\u00edtica art\u00edstica i la producci\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncia (desig, consumisme, relaci\u00f3, interacci\u00f3, mem\u00f2ria, comunitat), el que aquesta instal\u00b7laci\u00f3-performance centralitza \u00e9s la relaci\u00f3 amb l\u2019objecte, capa\u00e7 d\u2019atraure\u2019ns i de contenir un tra\u00e7 d\u2019hist\u00f2ria concreta. <\/p>\n En aquest sistema on els objectes apareixen i desapareixen en un proc\u00e9s misteri\u00f3s, ja sigui la f\u00e0brica des-localitzada o la brossa reciclada, la sensaci\u00f3 de desafecci\u00f3, d\u2019usar i tirar, alimenta la nostra condici\u00f3 consumista post-fordista. La culpa, en convertir en fetitxe un objecte produ\u00eft en massa, i la vergonya de saber que els tom\u00e0quets s\u00f3n fruit de l\u2019explotaci\u00f3, el cal\u00e7at de l\u2019esclavisme infantil i els iPhones de la sang de la classe treballadora xinesa, regiren les nostres consci\u00e8ncies fins al proper tu\u00eft. \u00c9s aleshores quan organitzar xarxes de re-aprofitament, posant remei a la ferida \u00e8tica amb el vintage, o amb l\u2019efectiva i sostenible relaci\u00f3 entre productor i consumidor, facilita l\u2019enteniment de tota la cadena productiva a m\u00e9s de garantir una relaci\u00f3 directa i responsable de les parts implicades, contrariant l\u2019esquema de producci\u00f3 que sembla imposat per a seguir comprant coses, sense parar atenci\u00f3 al seu origen, el seu dany ambiental o la seva vida \u00fatil. <\/p>\n Podr\u00edem per ventura traslladar aquest itinerari a l\u2019art? Elaborar xarxes de participaci\u00f3 a la producci\u00f3 i garantir un sou al productor primari? Consum responsable en l\u2019art?<\/p>\n