{"id":70908,"date":"2025-10-13T07:30:59","date_gmt":"2025-10-13T05:30:59","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=70908"},"modified":"2026-02-23T13:24:28","modified_gmt":"2026-02-23T12:24:28","slug":"dile-hola-al-pandemonium","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/","title":{"rendered":"Digues Hola! al Pandem\u00f2nium"},"content":{"rendered":"

Torno freq\u00fcentment a un article de Bertrand Russell<\/a> on el brit\u00e0nic li diu al seu \u201cestimat lector\u201d: \u201cNo conec la naturalesa de les seves creences, per\u00f2, siguin les que siguin, vost\u00e8 ha d’admetre que el noranta per cent de les creences del noranta per cent de la humanitat s\u00f3n totalment irracionals\u201d. Amb el t\u00edtol d’Existeix D\u00e9u?, <\/em>el text escrit el 1952 fa caure mil\u00b7lennis de creences teol\u00f2giques tradicionals des de la l\u00f2gica i l’enginy. En un dels moments clau, Russell escriu: \u201cSi jo sugger\u00eds que hi ha una tetera de porcellana entre la Terra i Mart que orbita en una traject\u00f2ria el\u00b7l\u00edptica al voltant del sol, ning\u00fa seria capa\u00e7 de rebatre’m sempre que jo em cuid\u00e9s d’advertir que aquesta tetera \u00e9s massa petita per poder ser detectada\u201d<\/em>.<\/p>\n

El resum de la pe\u00e7a \u00e9s simple: \u201cs’acostuma a suposar que si un credo est\u00e0 est\u00e8s \u00e9s perqu\u00e8 hi ha d’haver una cosa raonable que ho sostingui\u201d. <\/em>La suposada idea de la tetera \u00e9s, sobre el paper, una cosa impensable. Per\u00f2 no per aix\u00f2 haur\u00edem de donar aquesta teoria per morta: imagineu que, de sobte, un min\u00fascul n\u00ednxol descentralitzat a Internet comen\u00e7a a fer broma amb la idea, i de la informalitat es passa a la propagaci\u00f3 i d’aqu\u00ed a una desgavellada creen\u00e7a col\u00b7lectiva que es nega a desapar\u00e8ixer. Ja ha passat abans: l’inventor de Birds Aren’t Real<\/a><\/em>, Peter McIndoe, va aclarir despr\u00e9s d’uns anys d’expansi\u00f3 de la seva s\u00e0tira que all\u00f2 era justament una par\u00f2dia cr\u00edtica sobre les teories de la conspiraci\u00f3. Part dels \u201ccreients\u201d en aquella hist\u00f2ria, que afirmava que \u201cel Govern havia substitu\u00eft els ocells per drones de vigil\u00e0ncia\u201d<\/em>, continua avui refor\u00e7ant-la.<\/p>\n

A ning\u00fa ens sona ins\u00f2lit que alguna cosa objectivament falsa pugui transformar-se en un credo compartit. \u00c9s, ir\u00f2nicament, el m\u00e9s real i tangible del present medi\u00e0tic: la realitat ha esdevingut en un eixam autoreferencial on cada veu reclama la seva pr\u00f2pia sobirania perceptual. \u00c9s la manera com el m\u00f3n fingeix que segueix veient-se a si mateix despr\u00e9s d’un total col\u00b7lapse de consens. No hi ha claredat possible, ni relats compartits, nom\u00e9s brillantors intermitents sobre pantalles negres, fragments que simulen certesa i que competeixen per imposar-se com la realitat<\/em>. \u00c9s com si estigu\u00e9ssim mirant de lluny com la nostra embarcaci\u00f3 s’acosta al Pandem\u00f2nium (Pand\u00e6monium<\/a><\/em>, terme que John Milton va popularitzar per posar nom a la capital de l’infern al seu poema \u00e8pic de 1667 El parad\u00eds perdut<\/em>). Em refereixo concretament a la versi\u00f3 que van resignificar els del CCRU (La Unitat de Recerca de Cultura Cibern\u00e8tica <\/em>a Warwick) per descriure la hiperactivitat del capitalisme digital: una multitud de narratives simult\u00e0nies, cadascuna conven\u00e7uda de la seva pr\u00f2pia lucidesa, que es fan reals en circular.<\/p>\n

El que est\u00e0 orquestrant aquesta entitat, el Pandem\u00f2nium<\/em>, els Nick Land, Mark Fisher o Sadie Plant ho van anomenar hiperstici\u00f3: rumors, teories conspiratives, mem\u00e8tica i narratives emocionals que \u201ces compleixen\u201d en ser actuades col\u00b7lectivament<\/em>. Una actualitzaci\u00f3 de l’egregor o la mateixa propaganda que aquella drecera de fil\u00f2sofs acceleracionistes anglesos va profetitzar abans de l’arribada de les plataformes sociodigitals. El que no s\u00e9 si van imaginar \u00e9s com les Instagram, X,TikTok, YouTube i de m\u00e9s actuarien d’executors (en temps real) d’aquests processos hipersticionals. El que als anys 90 va ser una provocaci\u00f3 te\u00f2rica, avui ha esdevingut una infraestructura algor\u00edtmica plena de mites performatius que fabriquen les seves pr\u00f2pies evid\u00e8ncies.<\/p>\n

Seria una mica al\u00b7lucinat per\u00f2 no del tot incert que la producci\u00f3 cultural d’avui \u00e9s un laboratori manipulat en aquesta ciutat demon\u00edaca. Fa pocs dies que la conversa medi\u00e0tica al voltant del nou \u00e0lbum de Taylor Swift va ser monopolitzada per la creen\u00e7a que una de les can\u00e7ons, Actually Romantic<\/em>, porta amb si un beef dirigit a Charli XCX. Tot comen\u00e7a amb una lyric ambigua (\u201cI heard you call me Boring Barbie\u201d when the coke’s got you brave\u201d<\/em>) i la intu\u00efci\u00f3 col\u00b7lectiva que contenia una indirecta teledirigida. En q\u00fcesti\u00f3 d’hores, els f\u00f2rums, els comptes de fandom<\/em> i els mitjans n\u00ednxol havien tra\u00e7at genealogies completes del suposat conflicte: screenshots<\/em>, comparacions, teories creuades, interpretacions retrospectives de gestos en footage conjunt, fins i tot estad\u00edstiques de reproduccions. Ja no calia confirmar res<\/em>: la versemblan\u00e7a emocional era m\u00e9s que suficient perqu\u00e8 el relat prosper\u00e9s. Els fans actuen com a comunitats hipersticionals i produeixen la realitat<\/em> amb conflictes que s’alimenten a trav\u00e9s de la seva pr\u00f2pia incertesa.<\/p>\n

Les hist\u00f2ries que m\u00e9s es comparteixen s\u00f3n les que millor anticipen el m\u00f3n. El mateix Nick Land va comentar que \u201cl’acceleraci\u00f3 no prediu el futur, m\u00e9s aviat el precipita\u201d<\/em>. Les fake news<\/em>, un fenomen molt antic que ha adquirit nova signific\u00e0ncia a l’entorn digital, en s\u00f3n un altre exemple: una mena de realitats en fase beta, provades per milions d’usuaris en directe i que acaben prototipant futurs i narratives col\u00b7lectives. Recordo una confer\u00e8ncia sobre postveritat a qu\u00e8 vaig acudir fa uns anys en qu\u00e8 nom\u00e9s vaig apuntar una cita: \u201cJa no discutim sobre fets, sin\u00f3 sobre quina versi\u00f3 dels mateixos ens resulta m\u00e9s \u00fatil\u201d<\/em>.<\/p>\n

En aquest context, el Pandem\u00f2nium s’entreveu com a ordre per al caos: un sistema de creences autoorganitzat que reempla\u00e7a la ra\u00f3 p\u00fablica per la intensitat emocional i l’instaura com a criteri de veritat. Cada costat construeix el seu propi lore, univers, ecosistema de refer\u00e8ncies, escull els seus m\u00e0rtirs i assenyala els seus enemics. I ho fa amb la mateixa passi\u00f3 que abans es reservava a all\u00f2 religi\u00f3s. Per seguir amb aquest tipus de met\u00e0fora, a la seva pe\u00e7a Digital Demonology: On the Auto-Production of Content<\/a>, Matt Colquhoun proposa que aquests algorismes i\/o agents hipersticionals han adquirit un car\u00e0cter gaireb\u00e9 demonol\u00f2gic.<\/p>\n

Aplicat a all\u00f2 que ens concerneix ara mateix, Colquhoun avisa que els usuaris no produeixen el contingut, s\u00f3n en realitat produ\u00efts per ell<\/em>. Les comunitats digitals funcionen com a cors posse\u00efts per una intel\u00b7lig\u00e8ncia distribu\u00efda que no busca veritat i absoluta coher\u00e8ncia, nom\u00e9s el preocupa que el rendiment no s’aturi. En aquest sentit, els fandoms<\/em> contemporanis s\u00f3n una versi\u00f3 secular del tr\u00e0nsit. Interpreten, reaccionen, ritualitzen, dominats pel seu xaman simb\u00f2lic: el raonament motivat<\/a>.<\/p>\n

Els subjectes se senten autors quan en realitat s\u00f3n canals d’una narrativa que els excedeix completament. El discurs traspassa la pr\u00f2pia parasocialitat i circula com una energia aut\u00f2noma, viral i descentrada, alimentada pel mateix combustible que sost\u00e9 qualsevol guerra cultural en qu\u00e8 pensem: el desig, el ressentiment o el reconeixement.<\/p>\n

El resultat d’aquesta al\u00b7lucinaci\u00f3 generalitzada \u00e9s una pluralitat perceptual i\/o \u201cfeudalisme digital\u201d: cada plataforma, comunitat o grup estableix les seves pr\u00f2pies lleis, el seu propi sentit, els d\u00e9us, els antagonistes i les recompenses. El que \u00e9s real es territorialitza i cada comunitat defensa el que \u00e9s seu com si fos un territori sobir\u00e0. Empaqueta i teatralitza el seu propi proof-of-belief<\/em>. I en aquesta geografia fragmentada, all\u00f2 real es torna una cosa opcional:<\/em> tot \u00e9s real-ish<\/em> o fake-ish<\/em> fins que una comunitat decideix el contrari. De fet, de vegades m’imagino qu\u00e8 passaria avui dia si comenc\u00e9s a circular una hist\u00f2ria com la del drac al garatge<\/em> de Carl Sagan (1995, El m\u00f3n i els seus dimonis<\/a>): els que es quadrarien sobre si mateixos i sobre el seu argument ad ignorantiam<\/em> (que ning\u00fa pot en realitat provar que al garatge de Sagan no va viure \u201cun drac que escupia foc\u201d)<\/em>: ser\u00edem incapa\u00e7os de controlar que aquesta hist\u00f2ria no acab\u00e9s cremant-nos de deb\u00f2.<\/em><\/p>\n

De vegades somric lleugerament quan penso en com il\u00b7lustraria jo el Pandem\u00f2nium: un assortiment \u00e0 la freak show<\/em> amb dimonis, diablets i coluts d’infinites tipologies i remescles. Tots connectats al mateix ordinador central manipulant narratives i creences en directe, de manera org\u00e0nica, mentre parlen entre ells. Un d’ells, penso de vegades, podria tenir la cara de Curtis Yarvin o Steve Bannon (aquell Belceb\u00fa modern que va estendre, inspirat per els acceleracionistes, aix\u00f2 de \u201cflood the zone with shit\u201d<\/em> en terreny pol\u00edtic: la millor manera de v\u00e8ncer un relat no \u00e9s rebatre’l sin\u00f3 ofegar-lo en milers de versions). Un altre podria donar-se un aire a Jacques Lacan, el mateix que va comentar que “tota veritat t\u00e9 l’estructura d’una ficci\u00f3”.<\/em><\/p>\n

O potser aix\u00f2 d’aquesta ciutat de criatures demon\u00edaques que juguen amb la nostra percepci\u00f3 nom\u00e9s serveixi per visibilitzar i infantilitzar el problema. Potser el Pandem\u00f2nium s’assembla a una boira, una condici\u00f3 atmosf\u00e8rica que ens envolta, ens recarrega i ens acaba hipnotitzant. Entre aquesta estranya contaminaci\u00f3, centenars de milers de veritats incompatibles coexisteixen i, el sistema, gaireb\u00e9 com un mecanisme de protecci\u00f3 ontol\u00f2gica mal aplicat<\/em>, apr\u00e8n a tornar-nos la versi\u00f3 del m\u00f3n que millor pugui protegir el nostre equilibri emocional. No em digueu que no sona b\u00e9! Ha de ser cert!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Torno freq\u00fcentment a un article de Bertrand Russell on el brit\u00e0nic li diu al seu \u201cestimat lector\u201d: \u201cNo conec la naturalesa de les seves creences, per\u00f2, siguin les que siguin,…<\/p>\n","protected":false},"author":2975,"featured_media":70906,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7097],"tags":[7585,7588,7563,7561,7266,7582,7581,7587,7593,7584,5798,7583,7591,7580,7586,7590,7589,7579,7592,7258],"coauthors":[7095],"acf":[],"yoast_head":"\nPandem\u00f2nium<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"En aquest article, Frankie Piz\u00e1 ens endinsa en el Pandem\u00f2nium dels neoreaccionaris, unes pluralitats perceptuals que ja s\u00f3n aqu\u00ed.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pandem\u00f2nium\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En aquest article, Frankie Piz\u00e1 ens endinsa en el Pandem\u00f2nium dels neoreaccionaris, unes pluralitats perceptuals que ja s\u00f3n aqu\u00ed.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-10-13T05:30:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-02-23T12:24:28+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Frankie Piz\u00e1\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mar\u00eda Rioja\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Frankie Piz\u00e1\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/\",\"name\":\"Pandem\u00f2nium\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg\",\"datePublished\":\"2025-10-13T05:30:59+00:00\",\"dateModified\":\"2026-02-23T12:24:28+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\"},\"description\":\"En aquest article, Frankie Piz\u00e1 ens endinsa en el Pandem\u00f2nium dels neoreaccionaris, unes pluralitats perceptuals que ja s\u00f3n aqu\u00ed.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg\",\"width\":1000,\"height\":560,\"caption\":\"DARK MODE HOLA PANDEMONIUM\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Digues Hola! al Pandem\u00f2nium\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c\",\"name\":\"Mar\u00eda Rioja\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mar\u00eda Rioja\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pandem\u00f2nium","description":"En aquest article, Frankie Piz\u00e1 ens endinsa en el Pandem\u00f2nium dels neoreaccionaris, unes pluralitats perceptuals que ja s\u00f3n aqu\u00ed.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pandem\u00f2nium","og_description":"En aquest article, Frankie Piz\u00e1 ens endinsa en el Pandem\u00f2nium dels neoreaccionaris, unes pluralitats perceptuals que ja s\u00f3n aqu\u00ed.","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2025-10-13T05:30:59+00:00","article_modified_time":"2026-02-23T12:24:28+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":560,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Frankie Piz\u00e1","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mar\u00eda Rioja","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Frankie Piz\u00e1"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/","name":"Pandem\u00f2nium","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg","datePublished":"2025-10-13T05:30:59+00:00","dateModified":"2026-02-23T12:24:28+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c"},"description":"En aquest article, Frankie Piz\u00e1 ens endinsa en el Pandem\u00f2nium dels neoreaccionaris, unes pluralitats perceptuals que ja s\u00f3n aqu\u00ed.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/DARK-MODE-HOLA-PANDEMONIUM.jpeg","width":1000,"height":560,"caption":"DARK MODE HOLA PANDEMONIUM"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/dile-hola-al-pandemonium\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Digues Hola! al Pandem\u00f2nium"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0848a021b8b105352c882a8bcaa0056c","name":"Mar\u00eda Rioja","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/b6385611865123867fc399472a6bf707","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e88ff5c2b031802c0793da3ef9e7c91c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mar\u00eda Rioja"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariarioja\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70908"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2975"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70908"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70908\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":70917,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70908\/revisions\/70917"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/70906"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70908"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70908"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70908"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=70908"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}