![\"asier.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/asier.jpg\")
El treball d\u2019Asier Mendizabal fa refer\u00e8ncia a les masses, entenent-les no com un \u00fanic tot sin\u00f3 com a una suma de molts. Aquest concepte, que obt\u00e9 una especial rellevan\u00e7a durant el segle XIX, amb les grans revolucions europees, es recupera en el treball de l\u2019artista basc justament en un context social i pol\u00edtic en el qu\u00e8 les masses tornen a ser significatives.<\/p>\n
En aquesta segona exposici\u00f3 d\u2019Asier Mendizabal a la galeria ProjecteSD, es fa pal\u00e8s que en el seu treball m\u00e9s recent l\u2019artista ha trobat la manera d\u2019aglutinar les dues disciplines, a grans trets, per les que es mou: l\u2019escultura abstracta i els retalls d\u2019imatges de masses. Mentre que anteriorment les seves escultures es col\u00b7locaven directament a terra, i les imatges s\u2019emmarcaven i es penjaven a la paret, ara les peces m\u00e9s escult\u00f2riques passen a ser el suport sobre el que es disposa la imatge. D\u2019aquesta manera, escultura i imatge es converteixen en parts d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3, anomenades en l\u2019exposici\u00f3 \u201cescultures modulars\u201d i que formen part de la s\u00e8rie \u201cSin T\u00edtulo (trama)\u201d. <\/p>\n
En aquestes noves peces, el material base de l\u2019escultura consisteix en una placa d\u2019acer galvanitzat amb una trama regular de forats rodons, f\u00e0cilment vinculable amb la trama tant pr\u00f2pia de la serigrafia amb la que Mendizabal treballa en alguna de les seves il\u00b7lustracions o fotografies apropiades de masses. A m\u00e9s, en superposar dues d\u2019aquestes plaques met\u00e0l\u00b7liques col\u00b7locant-ne una en un angle diferent de l\u2019altra, es produeix un efecte de moir\u00e9, tamb\u00e9 caracter\u00edstic de tals imatges, que Mendizabal aferra amb imans a les estructures d\u2019acer.<\/p>\n
Encara que la part m\u00e9s escult\u00f2rica d\u2019aquestes instal\u00b7lacions, \u00e9s a dir les peces d\u2019acer, podria resultar per s\u00ed mateixa com una escultura abstracta, en posar-la en conjunt amb les imatges, adquireix la funci\u00f3 de suport de la imatge, que actua com una mena de paret artificial, com un atrezzo. Per m\u00e9s que ocupin una dimensi\u00f3 tridimensional, aquesta s\u00e8rie de peces s\u00f3n rebudes com a bidimensionals pel fet de centrar tota l\u2019atenci\u00f3 en la imatge, provocant que, f\u00e0cilment, l\u2019espectador les observi des de tan sols un punt de vista. <\/p>\n
Aquestes imatges de masses s\u00f3n apropiades de gravats del segle XIX, que es van publicar en revistes il\u00b7lustrades de l\u2019\u00e8poca. Si b\u00e9 en la s\u00e8rie \u201cFigures and Prefigurations\u201d del 2009, les fotografies de grans multituds eren retallades en forma de siluetes de tota mena de figures, en aquests nous treballs la resoluci\u00f3 formal passa per afegir un nou paper, que cont\u00e9 tan sols un forat rectangular en algun punt, al damunt de la il\u00b7lustraci\u00f3, de manera que aquella part que \u00e9s buida deixa veure la imatge de sota.<\/p>\n
D\u2019altra banda, en l\u2019exposici\u00f3 tamb\u00e9 hi ha dues peces emmarcades formades per composicions de quatre imatges. S\u00f3n \u201cRotation (Moir\u00e9, Rome)\u201d i \u201cRotation (Moir\u00e9, Egin)\u201d i encara que cadascuna d\u2019elles parteix de la mateixa imatge, en el resultat final en contenen quatre de diferents. Aquest fet sorgeix a causa de la modificaci\u00f3 dels punts de la trama a l\u2019hora d\u2019imprimir cada imatge. Es produeix aqu\u00ed el mateix efecte que amb la superposici\u00f3 de les plaques met\u00e0l\u00b7liques de la s\u00e8rie \u201cSin T\u00edtulo (Trama)\u201d, encara que s\u2019utilitzin suports i materials diferents.<\/p>\n
Aix\u00ed com aquestes dues obres anomenades \u201cRotation\u201d tenen uns vincles formals i conceptuals molt clars en relaci\u00f3 a les escultures modulars, no passa el mateix amb les dues obres col\u00b7locades a les cantonades de l\u2019espai expositiu. Es tracta de la projecci\u00f3 \u201cDas Unbekannte Spanien\/Espa\u00f1a, tipos y trajes\u201d i \u201cNot all that moves is red (Tangram) #2\u201d. La primera consisteix en una doble projecci\u00f3 de diapositives: d\u2019una banda, fotografies de l\u2019alemany Kurt Hielscher; d\u2019altra banda, del seu contemporani espanyol Jos\u00e9 Ortiz Echag\u00fce. Tots dos van fotografiar el territori ib\u00e8ric i els seus habitants a principis del segle XX. Les fotos d\u2019un, de tons m\u00e9s marronosos, es projecten a un ritme m\u00e9s lent que les de l\u2019altre, de tons blaus, i una part de les fotografies d\u2019un, se superposa a les de l\u2019altre. Tot i ser fotografies d\u2019un mateix context hist\u00f2ric, les difer\u00e8ncies entre el punt de vista del fot\u00f2graf espanyol i de l\u2019alemany s\u00f3n clares: si b\u00e9 Ort\u00edz Echag\u00fce mostra uns personatges propers amb all\u00f2 que els caracteritza, gaireb\u00e9 com si amb afany d\u2019antrop\u00f2leg volgu\u00e9s fer una col\u00b7lecci\u00f3 dels estereotips del poble espanyol; la mirada de Hielscher \u00e9s allunyada, la gran majoria de les imatges s\u00f3n de paisatges i arquitectures, i en poques fotografies hi apareixen persones. Pel que fa a les d’Ort\u00edz Echag\u00fce, les que es projecten sobre l\u2019obra de Mendizabal pertanyen a la s\u00e8rie \u201cEspa\u00f1a. Tipos y Trajes\u201d; i en el cas Hielscher, s\u00f3n del treball \u201cDas unbekannte Spanien\u201d (\u201cL\u2019Espanya desconeguda\u201d). Nom\u00e9s aquests dos t\u00edtols ja diuen molt sobre el posicionament de cada autor davant el seu objecte fotogr\u00e0fic.<\/p>\n
Finalment, \u201cNot all that moves is red (Tangram) #2\u201d \u00e9s una mena de bandera inventada i feta a partir de banderes vermelles i negres tallades per la meitat, ja sigui seguint la diagonal o la vertical, per amb aquests retalls elaborar-ne aquesta nova composici\u00f3. Amb aquests \u201ccollages\u201d, Mendizabal converteix literalment les banderes, com a representaci\u00f3 d\u2019un determinat col\u00b7lectiu, en construccions que han perdut tot el simbolisme que abans tenien. En canvia totalment el seu valor i les transforma en joc, en una invenci\u00f3 sense m\u00e9s significat que el de fer-se. Retallant les banderes d\u2019uns, Mendizabal teixeix les d\u2019uns altres, o les de ning\u00fa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El treball d\u2019Asier Mendizabal fa refer\u00e8ncia a les masses, entenent-les no com un \u00fanic tot sin\u00f3 com a una suma de molts. Aquest concepte, que obt\u00e9 una especial rellevan\u00e7a durant…<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":7097,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n