![\"Intravia_](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/intravia_apaisada.jpg\")
“Una premisa: silenci; un consell: sigueu generosos amb la llum; un tranquil\u00b7litzant: no us volem fer por. Una ordre: \u201cseguiu-me…\u201d. Gerard Ort\u00edn – Intravia<\/p>\n “Una premisa: silenci; un consell: sigueu generosos amb la llum; un tranquil\u00b7litzant: no us volem fer por. Una ordre: \u201cseguiu-me…\u201d. Gerard Ort\u00edn – Intravia<\/p>\n
I es troben caminant en silenci, en una disciplinada fila \u00edndia, -no podria ser d’una altra manera, el no-cam\u00ed no ho permetria-, avancen bosc a trav\u00e9s, d\u00f2cilment, deixant-se guiar per uns desconeguts. Al davant, donant exemple, el cap de la manada, encara hi ha un parell m\u00e9s d’exemplars adults que vigilen les cries; costaria de dir qui \u00e9s fill de qui en aquesta foscor -la lluna encara no ha sortit-, per\u00f2 tant \u00e9s, tots es cuiden de tots, que no es perdin, que no s’escapin, que no s’estimbin. Nom\u00e9s una mica, nom\u00e9s sentir-se una mica perdut, no se sap on s\u00f3n; i una mica estimbats, a cada relliscada de cada pas en fal\u00e7 en la foscor, per\u00f2 nom\u00e9s una mica, perqu\u00e8 saben que no va de por. \u00c9s l\u2019\u00fanica manera de descobrir els llocs secrets dels senglars, veient all\u00f2 que nom\u00e9s ells poden veure, sentint all\u00f2 que nom\u00e9s ells senten, les olors de molsa, el tacte de l’escor\u00e7a humida dels pins, el fang que rellisca sota els teus peus. I el silenci.<\/p>\n
En el silenci se sent que Collserola \u00e9s un bosc urb\u00e0, molt urb\u00e0, les orelles animals senten tots els indicis de pres\u00e8ncia humana als llindars del bosc, en la proximitat de la carretera, els cotxes, les veus, avions que sobrevolen un cel atape\u00eft, gossos, gallines…
\nEn arribar a la carretera, a les fosques, els cotxes s\u00f3n fars, i sembla com si fossin els obscurs protagonistes d’una pel\u00b7l\u00edcula i que els haguessin deixat abandonats en un obscur revolt d’una carretera desconguda. Imagina un senglar amb les seva multitud de cries esporuguides, \u201ccreueu r\u00e0pid de tres en tres, quan jo us ho digui!\u201d.<\/p>\n
Aquesta natura no \u00e9s buc\u00f2lica, lluny dels romanticismes que han dit de la naturalesa all\u00f2 pur i salvatge, a l’endinsar(-intra) fins al nucli, s’arriba en aquell punt on tant pots trobar el que buscaves, com el que haguessis preferit no saber. Intravia s’endinsa, essent impl\u00edcit en l’acte d’endinsar-se la desromatitzaci\u00f3, i l’encontre amb el llindars entre lo natural i lo constru\u00eft, com constru\u00efda \u00e9s tamb\u00e9 la idea de naturalesa, encara que sigui a les fosques. <\/p>\n
No deixa de ser curi\u00f3s la capacitat de convocat\u00f2ria d’aquesta proposta, que en la nit d\u2019un g\u00e8lid dissabte de desembre reuneix unes 15 persones disposades a arrossegar-se pels camins humits i foscos de Collserola, tot i que ens han avisat repetides vegades de que far\u00e0 molt fred, que les temperatures cauen a zero a la nit, que anem ben cal\u00e7ats i abrigats, tothom apareix puntualment a la cita. La curiositat pot m\u00e9s que el fred<\/p>\n
Fer del recorregut l’experi\u00e8ncia. De l’experi\u00e8ncia l’obra.
\nParticipar, en aquest cas, \u00e9s viure, \u00e9s participar amb el cos, amb els peus freds i el cul mullat quan rellisques i caus. Invocar els cossos enlloc de l’intel\u00b7lecte per deixar que la humitat i l’obscuritat ressonin en una naturalesa desromantitzada, performada, intervinguda, quasi constru\u00efda.<\/p>\n
El fred, el fang, la foscor, el silenci, les relliscades, podrien ser part de l’atretzzo anti-rom\u00e0ntic, i formen part del ritual que ens proposa Gerard Ort\u00edn. Ort\u00edn i la seva banda actuen des de la dist\u00e0ncia, la relaci\u00f3 amb els seus ‘convidats’ \u00e9s freda i distant. La forma com ens indiquen les instruccions per la resta del cam\u00ed, es configura en unes poques normes b\u00e0siques inapel\u00b7lables, diuen ‘silenci’ i aix\u00f2 \u00e9s el que s’espera de nosaltres, cossos silenciosos. Ens sotmetem a les normes com si una guerrilla ens gui\u00e9s per la selva. Per\u00f2 les normes, clares i consices ens deixen lliures, sabem el que hem de fer, ho fem i disfrutem de l\u2019espectacle. Especialment el caminar en silenci, eliminant qualsevol rastre d’una possible passejada ociosa, d\u00f3na a l’acci\u00f3 un car\u00e0cter ritual.<\/p>\n
Gerard Ort\u00edn participa en el projecte A PLACE NO CARS GO de Quim Packard, una part del qual es presenta a la seu d’ A*DESK el dimarts 11\/12\/12 a les 19:00h., fins el 15\/12\/12. M\u00e9s info aqu\u00ed: http:\/\/www.a-desk.org\/spip\/spip.php?article1626<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Una premisa: silenci; un consell: sigueu generosos amb la llum; un tranquil\u00b7litzant: no us volem fer por. Una ordre: \u201cseguiu-me…\u201d. Gerard Ort\u00edn – Intravia I es troben caminant en silenci,…<\/p>\n","protected":false},"author":1271,"featured_media":7095,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n