A principis de l’estiu de 2020, Dayna ens va preguntar a nosaltres, Yasmine i Nadim, editora i editor d\u2019aquest llibre, si ens interessaria treballar en un projecte d’investigaci\u00f3 per recollir una selecci\u00f3 d’art queer<\/em> de la regi\u00f3. La conversa va durar el que dura un cigarret: vam acceptar gaireb\u00e9 immediatament. Abans d’embarcar-nos en la recerca, ens vam fer algunes preguntes importants: com ser\u00e0 aquest arxiu, quin \u00e9s el seu prop\u00f2sit i per a qui ser\u00e0? Vol\u00edem presentar un conjunt de treballs que venien directament de les entranyes de la regi\u00f3: com els \u00e0rabs han estat produint obres queer<\/em> des de l’interior del boirum hom\u00f2fob de les ciutats \u00e0rabs (preferit encara per molts per sobre la rentada d\u2019imatge rosa del Nord global genocida). Vol\u00edem que aquest llibre mir\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 del g\u00e8nere o la sexualitat d’una persona \u00e0rab en l’art, i en els mecanismes i codis que utilitzem per parlar d’aquestes nocions. I will always be looking for you<\/em> centra en la seva metodologia una negativa a complir, ja sigui a les expectatives dels lectors, o els modes tradicionals de recerca i publicaci\u00f3.<\/p>\n I aix\u00ed, aquesta publicaci\u00f3 es va crear a partir d’un desig de buscar l’art \u00e0rab queer<\/em> sense intentar apoderar-se’n. No s’esfor\u00e7a per definir-la o legitimar-la com una categoria, ni per considerar excepcional el seu marc paradoxal. M\u00e9s aviat, \u00e9s un exercici d’observaci\u00f3 del que pot semblar o sentir-se la fusi\u00f3 d\u2019identitat queer<\/em> i l’\u00e0rab en una obra d’art, i deixar que prengui forma, es dissipi i es transformi.<\/p>\n Vam comen\u00e7ar per la cerca dels nostres avantpassats \u00e0rabs queer<\/em>. En la nostra creen\u00e7a que van existir, en la nostra convicci\u00f3 que, si van viure com nosaltres, probablement eren molts; els record\u00e0vem. Ten\u00edem el desig de trobar els seus noms, cares i localitzacions. Despr\u00e9s d’aquest desig inicial, ens vam adonar d\u2019una cosa transformadora: els nostres avantpassats queer<\/em> no nom\u00e9s van ser absents per la for\u00e7a dels arxius hist\u00f2rics; sin\u00f3 que podien haver ocultat volunt\u00e0riament els seus contextos espacials i temporals per assegurar la seva superviv\u00e8ncia. L’acte \u201cd’amagar-se volunt\u00e0riament\u201d va ser, i encara \u00e9s avui, una eliminaci\u00f3 for\u00e7ada indirecta. El que tamb\u00e9 \u00e9s veritat \u00e9s que les expressions i les lleng\u00fces dels nostres avantpassats, com les nostres avui, es produ\u00efen en dualitat i en resist\u00e8ncia amb aquesta eliminaci\u00f3 cont\u00ednua, i ometre aquesta realitat de la representaci\u00f3 de les nostres vides significaria distorsionar la veritat. La nostra recerca d’aquests indicadors contextuals es va tornar trivial.<\/p>\n L’amor i la identitat queer<\/em> tenen una hist\u00f2ria que les lliga entre si. Professar totes dues coses pot complir per\u00f2 posar en perill el que cadascuna significa. Autocombustible. \u00c9s tamb\u00e9 per aix\u00f2 que gran part de l’amor queer <\/em>s’amaga com \u201caquest pet\u00f3 que ens va marcar els llavis i ens va deixar<\/em>\u201d de l’assaig de Musa Al-Shadidi sobre Akram Zaatari i Mahmoud Khaled. No obstant aix\u00f2, al-Shadidi ens mostra que, on s’amaga i de qui s’amaga, \u00e9s tamb\u00e9 el seu poder en el desmantellament de la identitat queer <\/em>de les pol\u00edtiques occidentals de la visibilitat. Si vols buscar l’\u00e0rab queer<\/em> a l’arxiu, com ho faries en aquest llibre, sempre els estar\u00e0s buscant. Per tant, si don\u00e9ssim una ullada en l’amor o la vida queer<\/em>, no nom\u00e9s necessitar\u00edem allunyar-nos de la narrativa dominant normativa, sin\u00f3 tamb\u00e9 mirar d’una altra manera. Nom\u00e9s vam poder arribar al nostre passat filtrant la hist\u00f2ria fins a trobar una s\u00e8rie de restes queer<\/em> que ens van deixar volunt\u00e0riament, sense pertorbar els mecanismes de protecci\u00f3 que les queers<\/em>, abans que nosaltres, havien utilitzat per a la seva continuaci\u00f3.<\/p>\n Tenint en compte aquesta metodologia, vam assumir la dif\u00edcil tasca de seleccionar el que s’inclouria en aquesta publicaci\u00f3. Vam escollir de manera acurada una s\u00e8rie d’obres d’art que il\u00b7lustren la versatilitat de la identitat queer<\/em> i vam convidar escriptors de 13 pa\u00efsos diferents de parla \u00e0rab per respondre a les obres d’art visuals i artistes amb els quals les vam combinar. L\u2019arabitat queer<\/em> va ser presentada als escriptors com un tema per abordar i refutar, i tots s’han assegurat de fer-ho amb el m\u00e0xim plaer i la m\u00e0xima picardia. Les seves posicions es comprometen amb la identitat \u00e0rab de diferents maneres: algunes s’identifiquen com a \u00e0rabs, algunes ho rebutgen, altres s\u00f3n modelades per l’arabitzaci\u00f3 for\u00e7ada de les seves comunitats, i algunes travessen totes aquestes identitats. Els col\u00b7laboradors van escriure no nom\u00e9s sobre la identitat queer<\/em>, sin\u00f3 tamb\u00e9 de manera queer<\/em>. Jugaven amb cronologies i geografies, amb paraules i els seus significats, noms i fins i tot dates, i es recolzaven fortament en la imaginaci\u00f3 quan miraven el passat com el present. Van personalitzar els textos amb picades d’ullet a teatres foscos, programes de televisi\u00f3 oblidats, sales d’exposicions lluminoses, caf\u00e8s, mercats, llibres i can\u00e7ons, platges, pobles i ciutats. Espais que han estat testimonis del nostre amor apassionat i determinaci\u00f3 indestructible, on la nostra identitat queer<\/em> va ser i encara \u00e9s possible. El resultat \u00e9s un llibre on la identitat queer<\/em> no sempre est\u00e0 present, exposada i interrogada, per\u00f2 es manifesta constantment, feta per a cobrar vida de forma inesperada a trav\u00e9s dels escrits que acompanyen les obres. El que surt d’aquest llibre \u00e9s una dansa propensa al canvi i esperem que la permetis canviar amb tu.<\/p>\n El llibre va trigar cinc anys a completar-se. El port de Beirut va explotar el 4 d’agost de 2020, un mes despr\u00e9s de comen\u00e7ar la recerca. El 2021, Gaza era bombardejada en paral\u00b7lel amb els desallotjaments a Sheikh Jarrah a l\u2019est de Jerusalem, imposats per l’ocupaci\u00f3 sionista a Palestina. L’abril de 2023 va esclatar la guerra al Sudan. Sis mesos m\u00e9s tard, a l’octubre, va comen\u00e7ar el genocidi a gran escala a Gaza. El mateix mes, el L\u00edban va ser bombardejat, una agressi\u00f3 que va augmentar encara m\u00e9s al setembre 2024.<\/p>\n Dir que ha estat dif\u00edcil treballar en aquestes circumst\u00e0ncies deixa un sabor amarg a la boca. Mai podrem explicar l’immens dolor que hem sentit. Per\u00f2 el que podem expressar clarament \u00e9s que la identitat \u00e0rab \u00e9s queer<\/em>, independentment de la col\u00f2nia i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en la nostra evoluci\u00f3. Oblidar la pell que ocupem \u00e9s la nostra manera de buscar-nos a nosaltres mateixos i la nostra identitat queer<\/em>, perqu\u00e8 pugui ren\u00e9ixer. \u00c9s necess\u00e0ria la cerca en totes les direccions. Hem existit arreu del m\u00f3n malgrat l’Imperi, i la nostra exist\u00e8ncia ha estat en perill sota l\u2019ocupaci\u00f3 i la colonitzaci\u00f3. Les nostres hist\u00f2ries estan entrella\u00e7ades amb la terra, i amb tots els pobles ind\u00edgenes que han lluitat pel seu dret a existir lliurement com s\u00f3n, on sempre han estat. Les nostres hist\u00f2ries s\u00f3n testimoni de l’odi, la viol\u00e8ncia i la despossessi\u00f3 que tots nosaltres i els nostres avantpassats hem hagut de suportar. Estimar-nos, per qui i com som, ha d’incloure estimar qui hem estat col\u00b7lectivament, qui podem arribar a ser algun dia, i qu\u00e8 ens poden oferir les nostres terres per aconseguir-ho. Aquestes idees no poden existir sense recon\u00e8ixer que les nostres identitats van m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres expressions sexuals, de g\u00e8nere i \u00e8tniques. Som molt m\u00e9s que la nostra singularitat. Portem a sobre les pr\u00e0ctiques, els llenguatges, l’amor i el dolor de centenars de generacions. Portem els regals de la nostra terra en la nostra pell i els nostres cabells, en els nostres gustos, en la nostra mirada. La terra que ha batut els nostres accents i les nostres can\u00e7ons. La terra que ens ha fet, i els que tenim davant, queer<\/em>. Si Al-Shadidi ens mostra el poder de l’opacitat en l’amor queer<\/em>, Ruba El-Melik ens ensenya sobre els plaers que proporciona perseguir una experi\u00e8ncia de la \u00e1rab queer<\/em><\/a> en lloc d’una definici\u00f3: \u201cSoc lliure de viure en llimbs, per redefinir i reinventar-me tantes vegades com vulgui. Aix\u00f2, per a mi, \u00e9s llibertat.\u201d Si voleu una definici\u00f3 d\u2019 \u201c\u00e0rab queer<\/em>\u201d, \u00e9s aquesta: la recerca de la llibertat en els nostres mons. Si la persecuci\u00f3 mai es torna fatigosa, recordeu que hem mogut muntanyes per a la nostra superviv\u00e8ncia, i ho farem una vegada darrere l\u2019altra i, si \u00e9s possible, amb plaer, com Hind i Hind escriu a la vall de Qadisha: \u201cQadisha passa la m\u00e0 per les seves cuixes per separar-les.\u201d<\/p>\n Aquest llibre \u00e9s un pet\u00f3 a la terra. \u00c9s una oda a la forma en qu\u00e8 hem estat units, i a la forma amb que confiem en l\u2019amor de l\u2019altre perqu\u00e8 posi al descobert una paraula perillosa que tothom pugui veure per\u00f2 que pocs reconeixeran. Falla per les expectatives que es tenen d\u2019ell. No et dir\u00e0 qu\u00e8 fa que una obra d’art sigui queer<\/em>, o \u00e0rab, per\u00f2 s\u00ed que t’ensenya sobre \u201cel frac\u00e0s com a dissid\u00e8ncia corporal queer<\/em>\u201d, que manlleva el t\u00edtol de l\u2019assaig de Razan Ghazzawi. L’opacitat dels com i els perqu\u00e8s de fer I will always be looking for you<\/em> es deu a la fidelitat al seu t\u00edtol. No sap com ser\u00e0 la nostra identitat queer <\/em>\u00a0\u00e0rab, per\u00f2 cerca i cerca en vint-i-dues aportacions, uns trenta-un artistes. La recerca m\u00e9s important no \u00e9s veure\u2019s en el mirall i recon\u00e8ixer la nostra forma; \u00e9s la recerca dels nostres lectors: els joves \u00e0rabs queers<\/em>, els nostres ancians, nosaltres mateixos, els nostres morts, els nostres vius, els nostres estimats. Vosaltres sou les nostres ones, els nostres sols, les nostres lluentors, les nostres resplendors, la nostra infinitat. En l’esperit de l’int\u00e8rpret, lluitador contra la resist\u00e8ncia i m\u00e0rtir Oscar Al-Halabiye, diem: “Buscar-te \u00e9s m\u00e9s bonic que un mili\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules”.<\/p>\n Text editat per Ghiwa Sayegh. Fotos \u00a9 Levi Richards cortesia de Yasmine Rifaii i Nadim Choufi<\/p>\n![\"I](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/I-Will-Always-Be-Looking-For-You-2025.-Photo_-Levi-Richards.-04.jpeg\")
<\/p>\n![\"I](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/I-Will-Always-Be-Looking-For-You-2025.-Photo_-Levi-Richards.-02.jpeg\")
<\/p>\n![\"I](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/I-Will-Always-Be-Looking-For-You-2025.-Photo_-Levi-Richards.-01.jpg\")
<\/p>\n
![\"I](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/I-Will-Always-Be-Looking-For-You-2025.-Photo_-Levi-Richards.-08.jpg\")
<\/p>\n