{"id":7202,"date":"2012-12-31T02:50:00","date_gmt":"2012-12-31T02:50:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2012\/12\/31\/felicitat-i-pobresa-summer-of-hate\/"},"modified":"2012-12-31T02:50:00","modified_gmt":"2012-12-31T02:50:00","slug":"felicitat-i-pobresa-summer-of-hate","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/felicitat-i-pobresa-summer-of-hate\/","title":{"rendered":"Felicitat i pobresa: “Summer of Hate” de Chris Kraus"},"content":{"rendered":"

La felicitat \u00e9s un objecte filos\u00f2fic, un fi en si mateix. L’escriptura de Chris Kraus fa d’aquest objecte un concepte empla\u00e7at materialment a la vida; a trav\u00e9s de les seves novel\u00b7les i assajos cr\u00edtics (I Love Dick, Aliens & Anor\u00e8xia, Torpor, V\u00eddeo Green, Where Art Belongs<\/em>, entre d’altres), la pregunta per la felicitat es converteix en instrument per a abordar constel\u00b7lacions socials, culturals i personals, que van des de l’auge dels MFA a Los Angeles i la idiosincr\u00e0sia dels artistes comercialment reeixits, fins a organitzacions m\u00e9s senzilles com el matrimoni, l’amistat i la relaci\u00f3 de l’escriptor amb el seu treball. La felicitat, a la seva escriptura, passeja darrere de l’amor i la intel\u00b7lig\u00e8ncia, com els epicuris deien que s’amaga m\u00e9s enll\u00e0 de les finalitats immediates i exteriors -els diners, la fama, la bellesa etc-. Amb un concepte de subjectivitat radicat a la teoria francesa, i amb un m\u00e8tode d’escriptura sempre pautat per la seva pr\u00f2pia implicaci\u00f3 en l’escena que descriu en tot el seu potencial ps\u00edquic, -ja sigui el m\u00f3n de l’art de la Costa Oest o el jet set intel\u00b7lectual europeu de dels noranta-, l’obra liter\u00e0ria de Kraus recorre sempre un moviment de transici\u00f3 cap a la intensitat, de la mis\u00e8ria a l’esplendor, i del col\u00b7lapse cap a la recuperaci\u00f3.<\/p>\n

Si el problema de la recerca de la felicitat suposa una articulaci\u00f3 pol\u00edtica de per s\u00ed, Summer of Hate <\/em> (2012) li ofereix un cron\u00f2top: un espai, l’anomenat Southwest (concretament Albuquerque, Nou M\u00e8xic) i un temps: els primers anys de la segona presid\u00e8ncia de GW Bush, marcats per la paranoia, la guerra i el cataclisme humanitari. La novel\u00b7la segueix les traject\u00f2ries trobades de Catt Dunlop -una cr\u00edtica d’art de Los Angeles- i Paul Garcia -ex convicte i alcoh\u00f2lic en recuperaci\u00f3-. A trav\u00e9s d’una hist\u00f2ria d’amor intervinguda per la divisi\u00f3 de classe, la novel\u00b7la abunda en l’experi\u00e8ncia ps\u00edquica de la pobresa, entesa com col\u00b7lapse epistemol\u00f2gic: la vida a tr\u00e0ilers; la ubiq\u00fcitat de les addiccions; les din\u00e0miques de la ind\u00fastria penitenci\u00e0ria i les hist\u00f2ries de vida radicades en el frac\u00e0s personal i professional, s’alternen a la novel\u00b7la amb els processos de transfer\u00e8ncia de capital que van oc\u00f3rrer sota el govern de Bush Jr, i construeixen una imatge traum\u00e0tica de la divisi\u00f3 social al nucli del que fins fa no gaire s\u2019anomenava Primer M\u00f3n. En aquest ambient, la pobresa, o la infelicitat, s\u00f3n produ\u00efdes materialment: tota la vida est\u00e0 dissenyada a mida. El material permet un documentat desplegament del jo filos\u00f2fic de la protagonista, que pot articular teories exaltades i fantasies amoroses a la mateixa velocitat, mentre recorre autopistes i estudis d’advocats per intentar treure al seu nuvi -novament- de la pres\u00f3. A certa intensitat, segons Kraus, emoci\u00f3 i pensament es tornen sin\u00f2nims.<\/p>\n

Tribut\u00e0ria de l’informe d’experi\u00e8ncia (report on experience<\/em>) i hereva d’escriptors de pros\u00e0pia tan \u00e0mplia com Montaigne i William Burroughs, Kraus va observar una vegada que la “recuperaci\u00f3” (“recovery”) seria el terme clau d’aquesta d\u00e8cada. Amb Summer of Hate<\/em>, la seva profecia es compleix, o esdev\u00e9 m\u00e9s detallada: la hist\u00f2ria de la recuperaci\u00f3 de Paul s\u2019avan\u00e7a, dels models de comportament d’Alcoh\u00f2lics An\u00f2nims, al domini de l’\u00e8tica, ent\u00e8s com un \u00e0mbit cr\u00edtic: un triangle amor\u00f3s li permet assaborir, per fi, la responsabilitat, la capacitat d’actuar sobre el seu exterior. La felicitat \u00e9s un objecte opac, per\u00f2 la seva recerca es distingeix de les paranoies angoixants vinculades a l’\u00e8xit. A mesura que avan\u00e7a en aquesta tesi, tot el llibre es torna un tractat de filosofia pr\u00e0ctica amb forma de thriller d’amor.<\/p>\n