{"id":7214,"date":"2013-01-09T01:00:00","date_gmt":"2013-01-09T01:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/01\/09\/alegacions-apropiacions-i\/"},"modified":"2013-01-09T01:00:00","modified_gmt":"2013-01-09T01:00:00","slug":"alegacions-apropiacions-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alegacions-apropiacions-i\/","title":{"rendered":"Alegacions, apropiacions i desobedi\u00e8ncia civil"},"content":{"rendered":"

\"crop-2.jpg\"L\u2019any 1970, Hannah Arendt va pronunciar una confer\u00e8ncia titulada “Sobre la desobedi\u00e8ncia civil”, que definia com “aquella que sorgeix quan un grup significatiu de ciutadans es conven\u00e7 que els canals per aconseguir canvis estan obturats, o que el govern persisteix en una l\u00ednia la legalitat o constitucionalitat de la qual desperta greus dubtes”. Precisava que “no pot equiparar-se la desobedi\u00e8ncia civil amb la criminal, perqu\u00e8 hi ha una gran difer\u00e8ncia entre el criminal que s’oculta i el desobedient que desafia la llei a la llum del dia. A m\u00e9s, la desobedi\u00e8ncia civil \u00e9s incompatible amb la viol\u00e8ncia, doncs, a difer\u00e8ncia del revolucionari, el desobedient civil accepta l’autoritat existent i la legalitat general”.<\/p>\n

Arendt, que pronunciava aquesta confer\u00e8ncia en plena guerra del Vietnam, observava que “les societats modernes estan subjectes a un accelerat proc\u00e9s de canvi, que el dret legalitza una vegada produ\u00eft, per\u00f2 que sol ser resultat d’accions extra-jur\u00eddiques\u201d. Davant d\u2019aquest canvi, els canals de participaci\u00f3 pol\u00edtica dels ciutadans s\u00f3n moltes vegades insuficients. De fet, el sistema representatiu es troba en crisi, en bona part perqu\u00e8 els partits s’han burocratitzat. Per aix\u00f2, a la desobedi\u00e8ncia civil li correspon una rellev\u00e0ncia creixent en les democr\u00e0cies modernes: constitueix una manifestaci\u00f3 extrema del dret del poble a associar-se per reclamar al Govern o per protestar per les seves decisions”.<\/p>\n

La hist\u00f2ria \u00e9s plena de casos de desobedi\u00e8ncia civil que han servit per conquerir drets socials, com el moviment sufragista o la transgressi\u00f3 p\u00fablica de les lleis racistes, per esmentar-ne dues de ben significatives. Per\u00f2 no cal remuntar-se tant enrere en el temps. “Hi ha justificaci\u00f3 per a un moviment de desobedi\u00e8ncia civil a Espanya” era el titular destacat d’una entrevista d’Alberto Fraile a Ignacio Ramonet<\/a>, director de Le Monde Diplomatique<\/em>, publicada el passat estiu a El Pa\u00eds<\/em>.<\/p>\n

L’exposici\u00f3 que N\u00faria G\u00fcell presenta aquests dies a ADN Galeria<\/a> no tracta exactament de desobedi\u00e8ncia civil, per\u00f2 s\u00ed que presenta fets i situacions que podrien convertir-se en el detonant d’aquesta acci\u00f3. Alegaciones desplazadas<\/em> \u00e9s el t\u00edtol d’aquesta primera i impecable exposici\u00f3 individual de l’artista en aquesta galeria, per la qual ha reunit una selecci\u00f3 de treballs que constitueixen una bona mostra de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n

En els seus projectes, N\u00faria G\u00fcell <\/a> analitza les institucions que ens governen i evidencia els abusos de poder permesos dins dels marges de la legalitat per aquestes mateixes institucions. El seu proc\u00e9s de treball inclou l’an\u00e0lisi a partir de dades i situacions (com Hans Haacke), el q\u00fcestionament, seguit de la posada en evid\u00e8ncia (a la manera del cineasta Michael Moore o, m\u00e9s proper, el periodista Jordi \u00c9vole en el seu programa Salvados<\/em>), per finalment dur a terme una actuaci\u00f3 d’incid\u00e8ncia real, sovint utilitzant les mateixes estrat\u00e8gies en els intersticis de la legalitat i que podria funcionar a manera d’exemple i com a pas previ, com d\u00e8iem al principi, d’aquesta desobedi\u00e8ncia civil que sembla tan justificada i necess\u00e0ria avui en dia.<\/p>\n

Alegaciones desplazadas<\/em> \u00e9s un recorregut per vuit treballs de l’artista, que esdev\u00e9 un itinerari per diferents problem\u00e0tiques en les que s’evidencia l’ab\u00fas de poder d’institucions com la banca, el poder legislatiu o les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries. A aquesta \u00faltima esfera es refereixen tant el treball m\u00e9s antic Fuera de juego<\/em> (2009) com el m\u00e9s recent, Ayuda Humanitaria<\/em> (2008-2013). En el primer, va comptar amb la participaci\u00f3 d’un immigrant afric\u00e0 sense treball i amb la urg\u00e8ncia de renovar el seu perm\u00eds de resid\u00e8ncia a Espanya. G\u00fcell el va contractar per jugar a fet-i-amagar a l’espai d’exposicions. Alhora, aquest contracte va permetre regularitzar la seva situaci\u00f3 al pa\u00eds. Ayuda Humanitaria<\/em> \u00e9s un projecte m\u00e9s llarg i complex. Realitzat a Cuba, parteix d’una convocat\u00f2ria en la qual l’artista s’ofereix com a esposa a qualsevol cub\u00e0 interessat en emigrar a Espanya. L’objecte de la convocat\u00f2ria especificava que els sol\u00b7licitants havien d\u2019 “escriure la carta d’amor m\u00e9s bonica del m\u00f3n”. El guanyador va ser seleccionat per un jurat format per tres “jineteras”, a continuaci\u00f3 es va dur a terme el casament i, despr\u00e9s d’un temps prudencial i un cop obtinguda la nacionalitat, es tramitar\u00e0 el divorci. Per la seva presentaci\u00f3 a l\u2019ADN, el projecte consta d’un v\u00eddeo que recull tot el proc\u00e9s i que combina s\u00e0viament els aspectes m\u00e9s documentals amb certs tocs kitsch<\/em> (hi destaquen les escenes de la deliberaci\u00f3 del jurat aix\u00ed com les imatges que donen veracitat a la relaci\u00f3 rom\u00e0ntica per a poder ser presentades com a prova davant les autoritats espanyoles), aix\u00ed com les cartes dels diferents candidats o el contracte signat entre el guanyador i l’artista, entre d’altres documents.<\/p>\n

Tangencialment relacionat amb el tema, encara que m\u00e9s centrat en l’ab\u00fas de poder per part de l’autoritat \u00e9s Aportaci\u00f3n de los agentes del orden<\/em> (2009), que sota la forma d’un tauler d’investigaci\u00f3 policial, recull la documentaci\u00f3 -fotografies i notes- d\u2019una s\u00e8rie de cites concertades amb diferents policies de l’Havana (que tenen prohibit mantenir relacions sexuals o \u00edntimes amb estrangers) als quals va convocar, com si d’una cita es tract\u00e9s, al propi espai expositiu.<\/p>\n

A Aplicaci\u00f3n legal desplazada<\/em>, #1 Reserva Fraccionaria<\/em> i #3 FIES<\/em>, G\u00fcell q\u00fcestiona el sistema bancari i certes pol\u00edtiques carcer\u00e0ries, respectivament. A la primera, organitza una s\u00e8rie de confer\u00e8ncies sota el t\u00edtol “\u00c9s possible expropiar les entitats banc\u00e0ries?”, per a la qual va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de tres expropiadors: Lucio Urtubia, Enric Duran i l’economista Qmunty, que es va concretar en una publicaci\u00f3<\/a> on detalla les estrat\u00e8gies per crear diners del no-res, seguint les mateixes maniobres que la banca.<\/p>\n

Comen\u00e7\u00e0vem parlant de desobedi\u00e8ncia civil i acabem amb t\u00e0ctiques que podrien fer-la possible. Amb les seves propostes, G\u00fcell busca una incid\u00e8ncia real en els aspectes que q\u00fcestiona, de vegades d’una manera m\u00e9s documental o combativa i, d\u2019altres, subratllant els aspectes m\u00e9s personals i humans. Aix\u00f2 ens porta a la mem\u00f2ria una entrevista recent a Federico Mayor Zaragoza, en la qu\u00e8 parlava de la necessitat de passar a l’acci\u00f3 ciutadana i, no per casualitat, recordava Rosa Parks.<\/p>\n