![\"To](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/to-be-arab-Theda-bara-cleopatra.jpg\")
L’actriu americana Theda Bara<\/p><\/div>\n
La Fox Film Company va crear aquest personatge per promocionar les pel\u00b7l\u00edcules de la seva nova estrella i, per a aix\u00f2, van escriure una biografia fict\u00edcia: Bara era una criatura salvatge nascuda al desert del S\u00e0hara \u201ca l\u2019ombra de l\u2019Esfinx\u201d, filla d\u2019una actriu francesa i d\u2019un xeic \u00e0rab. Tots dos van educar Theda en les arts des de la seva petita tenda a Egipte. Bara va ser promocionada en una campanya orquestrada com \u201cLa reina dels vampirs\u201d, \u201cL\u2019\u00e0ngel d\u2019ivori del Purgatori\u201d i \u201cLa donzella del dimoni\u201d.<\/p>\n
Aix\u00ed, la imatge de la dona \u201c\u00e0rab\u201d va ser introdu\u00efda a les masses nord-americanes: una vampiresa bella, ex\u00f2tica i malvada, allunyada de la condici\u00f3 humana, literalment deshumanitzada. Un personatge que ens meravella i ens entret\u00e9n, per\u00f2 que mai no \u00e9s tractat amb el mateix grau d\u2019humanitat que concedim als altres. En els primers dies de Hollywood, el personatge de Bara va ser constru\u00eft pels productors nord-americans, i al centre d\u2019aquell personatge hi havia la idea de \u201cmort \u00e0rab\u201d.<\/p>\n
En aquell moment de la hist\u00f2ria, la imatge dels \u00e0rabs en la consci\u00e8ncia occidental era la d\u2019una societat depravada, obsessionada amb actes moralment q\u00fcestionables i er\u00f2tics. Tot aix\u00f2 es remunta a Les mil i una nits, una col\u00b7lecci\u00f3 de contes populars de l\u2019Orient Mitj\u00e0 compilats en \u00e0rab durant l\u2019Edat d\u2019Or isl\u00e0mica. La primera versi\u00f3 europea es va traduir al franc\u00e8s a principis del segle XVIII, per\u00f2 va haver de ser \u00e0mpliament censurada a causa del seu contingut \u201clasc\u00edvol\u201d. La fr\u00e0gil moralitat europea, conservadora, havia de ser protegida dels \u00e0rabs depravats, una percepci\u00f3 que va perdurar durant les d\u00e8cades seg\u00fcents.<\/p>\n
A mesura que les ambicions imperials europees es tornaven cada cop m\u00e9s cobdicioses al llarg del segle XIX, la seva mirada es va fixar en all\u00f2 que van anomenar \u201cPr\u00f2xim Orient\u201d: un pas estrat\u00e8gic que els connectava amb vastes terres que havien colonitzat a l\u2019Extrem Orient. Estendre el control sobre el Pr\u00f2xim Orient els proporcionaria enormes beneficis econ\u00f2mics i comercials. Va ser en aquest moment de la hist\u00f2ria quan va n\u00e9ixer l\u2019art orientalista.<\/p>\n
Ballarines de dansa del ventre
\nHammams
\nDones ex\u00f2tiques
\nL\u2019ocult Sensualitat desfermada
\nCatifes m\u00e0giques<\/p>\n
Les percepcions europees sobre les nostres vides i les nostres cultures aviat van ser utilitzades com a arma al servei dels seus desitjos expansionistes. Pintors i escriptors de pell blanca van imaginar una \u201cAr\u00e0bia\u201d basada en idees constru\u00efdes sobre nosaltres des de continents i oceans de dist\u00e0ncia. Quan observem avui l\u2019art orientalista, molts en veuen els defectes com problemes de representaci\u00f3, per\u00f2 sovint s\u2019ignora la intenci\u00f3 pol\u00edtica que l\u2019impregnava. Algunes de les primeres pintures orientalistes del segle XIX es van concebre com a propaganda per fabricar el consentiment de la poblaci\u00f3 europea en suport de l\u2019imperialisme franc\u00e8s. El Pr\u00f2xim Orient era representat com un lloc endarrerit, sense llei o b\u00e0rbar, que calia il\u00b7luminar i domesticar sota domini franc\u00e8s o brit\u00e0nic.<\/p>\n
En aquell \u00e9poca, imperava la moral victoriana conservadora. A mesura que les pot\u00e8ncies imperials europees es preparaven per enviar tropes al Pr\u00f2xim Orient, temien que els seus homes es corrompessin en contacte amb els \u201corientals degenerats\u201d. Per protegir la moral dels joves, van imposar lleis com la criminalitzaci\u00f3 de la prostituci\u00f3, l\u2019homosexualitat i altres formes de \u201cdepravaci\u00f3 moral\u201d. El Mandat Franc\u00e8s al L\u00edban fins i tot va introduir una llei que establia la llargada m\u00ednima de la faldilla de les dones i va prohibir les minifaldilles. Van justificar aquestes lleis invasives com una manera de civilitzar i educar els \u00e0rabs endarrerits i salvatges, els b\u00e0rbars.<\/p>\n
La paraula \u201cb\u00e0rbar\u201d prov\u00e9 del grec antic b\u00e1rbaros<\/em>, que imitava el so de les lleng\u00fces estrangeres per als grecs, percebudes com un bar<\/em> bar<\/em> bar<\/em> inintel\u00b7ligible. Els romans van adoptar el terme per descriure els estrangers que no compartien les tradicions gregues i romanes, suposadament mancats de civilitzaci\u00f3 i sofisticaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, l\u2019\u00e0rab va ser convertit en el b\u00e0rbar, com una estrat\u00e8gia retor\u00e7ada de m\u00e0rqueting per justificar la guerra. La moral conservadora europea va irrompre per imposar els seus ideals al suposat \u00e0rab salvatge.<\/p>\n Han passat m\u00e9s de cent anys i molt poc ha canviat. La discriminaci\u00f3 i la deshumanitzaci\u00f3 persisteixen. Occident, ara liderat pels Estats Units despr\u00e9s del col\u00b7lapse de l\u2019imperi europeu, mant\u00e9 el seu afany d\u2019educar i civilitzar els \u00e0rabs mitjan\u00e7ant la viol\u00e8ncia i la dominaci\u00f3. El r\u00e8tol no ha canviat, per\u00f2 el paisatge que l\u2019envolta s\u2019ha capgirat completament.<\/p>\n L\u201911 de setembre va inaugurar l\u2019era de la \u201cguerra contra el terrorisme\u201d, la campanya militar liderada pels Estats Units que va comen\u00e7ar a l\u2019Afganistan, va continuar a l\u2019Iraq i des de llavors s\u2019ha est\u00e8s per tot el Pr\u00f2xim Orient, provocant la mort de milions d\u2019\u00e0rabs i musulmans, desestabilitzant el m\u00f3n \u00e0rab sencer i deixant un rastre de destrucci\u00f3 rere seu.<\/p>\n Tornant al punt de partida, aquesta vegada necessitaven fabricar el consentiment per a la suposada guerra contra el terrorisme. Per a aix\u00f2, els Estats Units i els seus aliats europeus havien de remodelar la imatge de l\u2019\u201c\u00e0rab\u201d. En aquell moment, les idees i els valors liberals s\u2019havien est\u00e8s per Occident. Sota la bandera del liberalisme, era imprescindible presentar l\u2019\u00e0rab com l\u2019ant\u00edtesi d\u2019aquests valors. Calia renovar la imatge de l\u2019\u00e0rab com a \u201cterrorista\u201d: passar d\u2019un \u00e9sser ex\u00f2tic, salvatge i moralment degenerat a un fan\u00e0tic religi\u00f3s conservador, endarrerit i salvatge.<\/p>\n Filtres s\u00e8pia La lletra \u062e<\/strong>, la primera dels noms Khalil o Khalida, (av\u00eds per a qui no parla \u00e0rab: intenteu no ofegar-vos mentre la pronuncieu) va esdevenir la gran protagonista. Com que \u00e9s un so inexistent en les lleng\u00fces llatines, els occidentals hi sentien una fascinaci\u00f3 especial i la transliteraven com \u201ckh\u201d o \u201cch\u201d. El c\u00f2mic tex\u00e0 Jeff Dunham va presentar \u201cAchmed the Dead Terrorist\u201d en programes nocturns cap al 2007, un esquelet amb ulls amena\u00e7adors i un turbant. Dunham va decidir no fer servir l\u2019ortografia cl\u00e0ssica (Ahmed\/Ahmad) i va substituir la lletra \u062d<\/strong> (h)per \u062e<\/strong>(ch). Achmed sonava molt m\u00e9s amena\u00e7ador que Ahmed. El p\u00fablic nord-americ\u00e0 esclatava en rialles i aplaudiments. Una altra imatge deshumanitzada d\u2019un \u00e0rab introdu\u00efda en l\u2019imaginari occidental, una Theda Bara moderna. Ho devoraven.<\/p>\n El ventr\u00edloc estatunidenc Jeff Dunham amb \u201cAchmed, el terrorista mort\u201d<\/p><\/div>\n D\u2019Alad\u00ed a \u00a0Homeland<\/em><\/a>, Occident continua representant els \u00e0rabs basant-se \u00fanicament en un imaginari que no s\u2019assembla gens a la realitat. Nom\u00e9s se\u2019ns permet existir dins dels l\u00edmits de la projecci\u00f3 que han constru\u00eft de nosaltres.<\/p>\n Des de la guerra contra el terror, els \u00e0rabs hem hagut de lluitar per ser considerats persones dignes de viure. Demanem al m\u00f3n que vegi la nostra humanitat complexa, poli\u00e8drica i rica, per\u00f2 una vegada i una altra som redu\u00efts a representacions alienes. En lloc de viure, hem d\u2019invertir les nostres vides intentant conv\u00e8ncer-vos que no som la imatge que heu constru\u00eft. \u00c9s una p\u00e8rdua de temps i, sincerament, n\u2019estic cansat.<\/p>\n I on som ara? Sembla que hem quedat atrapats en un espai liminal on les pol\u00edtiques d\u2019identitat i representaci\u00f3 ens han donat la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019una inclusi\u00f3. Els Oscars i les s\u00e8ries de Netflix ens fan sentir que les coses canvien, per\u00f2, d\u2019alguna manera, la nostra gent continua sent demonitzada i massacrada. M\u00e9s de dos anys de genocidi i no hi ha cap canvi real en la viol\u00e8ncia perpetrada pels qui compten amb el suport del m\u00f3n que es proclama civilitzat.<\/p>\n Yalla, V\u00e9s amb compte amb aquells que adoren parlar la teva llengua materna per\u00f2 no tenen temps ni inter\u00e8s a veure tota la teva humanitat, aquells que nom\u00e9s et perceben com un espectacle per al seu entreteniment. Desconfia d\u2019aquells que volen extreure tot el que desitgen de la teva cultura per\u00f2 no faran res per lluitar en solidaritat amb tu.<\/p>\n Si la meva cultura \u00e9s la dels salvatges, per qu\u00e8 est\u00e0s tan obsessionat amb mi?<\/p>\n Engoleixes maldestre els ingredients de la meva terra mentre proclames que \u00e9s miserable. Gaireb\u00e9 t\u2019ofegues intentant pronunciar-los, per\u00f2 continues consumint-los fins que el meu suposat salvatgisme t\u2019assenta a l\u2019est\u00f3mac.<\/p>\n \u00c9s un moment estrany per ser \u00e0rab<\/a>, , sens dubte. Per\u00f2 em sentir\u00e9 orgull\u00f3s de ser un b\u00e0rbar, ara que veig qu\u00e8 hi ha a l\u2019altra banda: masses d\u2019imb\u00e8cils golafres, escumant per la boca nom\u00e9s de veure\u2019m.<\/p>\n Khalas.<\/p>\n
\nLa crida de la Meca a l\u2019oraci\u00f3
\nDones amb vel caminant de pressa
\nCal\u00b7ligrafia \u00e0rab
\nUn home barbut amb mirada amena\u00e7adora<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/to-be-arab-2.jpg\")
\nhabibi.<\/p>\n