![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/HILMA.jpeg\")
Hilma af Klint, S\u00e8rie La Paloma, Nr. 8<\/em>, 1915<\/p><\/div>\n Es desconeixen les raons d\u2019Hilma af Klint. No existeix cap registre que doni alguna informaci\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 de la intu\u00efci\u00f3 que la seva decisi\u00f3 avala la idea de qu\u00e8 no va voler ser objecte de l\u2019escrutini ni de la fama, o expliquen altres causes de la seva hibernaci\u00f3 p\u00fablica volunt\u00e0ria perqu\u00e8 en secret mantenia una prol\u00edfera entrega productiva. Poques artistes com ella van controlar les regnes del seu dest\u00ed, i sost\u00e9 la seva creativitat amb la idea que el m\u00f3n no estava preparat per entendre l\u2019avantguarda del seu art. Abans de la seva mort va deixar per escrit el desig que els seus quadres, enigm\u00e0tics, d\u2019un poder\u00f3s cromatisme constructiu i esperit esot\u00e8ric, no s\u2019exhibissin fins vint anys despr\u00e9s de la seva mort. Un p\u00f2sit m\u00e9s del temps pel seu talent en celler, afustat, sublim, i que a mitjans del seixanta va suposar una eclosi\u00f3 art\u00edstica. Jo vaig trigar a descobrir-la en tota la seva amplitud, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019algunes refer\u00e8ncies. Ho vaig fer el 2013 a l\u2019espl\u00e8ndida exposici\u00f3 del Museu Picasso M\u00e0laga, meravellat per la modernitat de l\u2019equilibri en les seves composicions geom\u00e8triques i pel format monumental d\u2019una part de les seves pintures. Un llenguatge innovador que va tornar a brillar amb l\u2019aclamaci\u00f3 del reconeixement est\u00e8s fora del gremial m\u00f3n de l\u2019art.<\/p>\n Altres vegades l\u2019elogi arriba tard perqu\u00e8, malgrat el talent, les circumst\u00e0ncies socials i les aliances sentimentals faciliten una mena d\u2019usurpaci\u00f3 d\u2019identitat, de confinament disfressat de paternalisme davant la inseguretat de l\u2019altre i, per descomptat, de la manipulaci\u00f3. S\u00f3n coneguts per\u00edodes de rebotiga obligat\u00f2ria de Sidonie-Gabrielle Colette <\/strong>dels quals el seu primer marit Willy (Henry Gauthier-Villars) en va firmar la s\u00e8rie \u201cClaudine en la escola\u201d, \u201cClaudine en Par\u00eds\u201d i \u201cClaudine se va a la ciudad\u201d. A l\u2019\u00e0mbit de la pintura tenim la nord-americana Margarat Keane, autora dels anys seixanta de retrats de nens, dones i animals amb uns grans ulls introspectius, de fosca melancolia, d\u2019un estil kitsch, van ser rubricats pel seu marit Walter Keane, complimentats pel seu talent i van amassar un gran \u00e8xit entre les compradores d\u2019art de Hollywood com Natalie Wood, Joan Crawford, o Kim Novak. Nom\u00e9s quan es va divorciar va desvetllar la seva autoria la Margaret Kane<\/strong> i en 1986 va guanyar el judici en qu\u00e8 el tribunal va demanar als dos que pintessin all\u00e0 mateix, davant els ulls de la llei i el p\u00fablic. Una just\u00edcia po\u00e8tica la de la verificaci\u00f3 dels ulls p\u00fablics i els doctes de l\u2019art de la mirada desvalguda de les seves criatures amb grills de tristesa en les seves pupil\u00b7les. La seva hist\u00f2ria d\u2019invisibilitzaci\u00f3 fou plasmada per Tim Burton en la pel\u00b7l\u00edcula \u201cBig Eyes\u201d.<\/p>\n Margaret Kane, Little Thinker<\/em> (detall), 1963<\/p><\/div>\n Aquest vampirisme no va prendre com a ostatge a la francesa Berthe Morisot<\/strong>, esposa d\u2019Eug\u00e8ne Manet, qui no va aconseguir l\u2019\u00e8xit del seu germ\u00e0 \u00c9douard Manet. Tot i que si va sofrir els intents de subjugaci\u00f3 de la gelosia del seu secundari pintor matrimonial. La seva destresa per capturar la llum, el color i la intimitat de la vida quotidiana li van obrir les portes del Sal\u00f3 de Par\u00eds on va formar part de la primera exposici\u00f3 impressionista amb Monet, C\u00e9zanne, Renoir i Degas quan tenia 24 anys. Malgrat el seu magisteri i l\u2019elogi de la cr\u00edtica, els seus companys i el sanedr\u00ed de la cr\u00edtica, igual que el seu marit, la van relegar al tocador del seu estudi, posant-li l\u2019etiqueta d\u2019artista femenina com una manera d\u2019obstaculitzar la seva projecci\u00f3. Tot i aix\u00f2, deu anys despr\u00e9s, el 1874, Berthe Morisot es va convertir en una figura fonamental del moviment impressionista. Un talent que es troba fora de perill al Museo Marmottan Monet de Par\u00eds, on ella regna com una de les grans dames de la pintura.<\/p>\n Berthe Morisot, La lectura,<\/em> 1873 (Wikimedia commons)<\/p><\/div>\n En quin moment \u00e9s millor que succeeixi el reconeixement del treball? \u00c9s preferible la seva manifestaci\u00f3 quan el cuc del do creatiu es transforma en una hipn\u00f2tica papallona que sorpr\u00e8n amb el seu vol? \u00c9s \u00f2ptim que es produeixi com una avaluaci\u00f3 excel\u00b7lent d\u2019una traject\u00f2ria de m\u00e8rit i consolidada? Pot el reconeixement prematur cremar com una flama? De qu\u00e8 serveix si s\u2019obt\u00e9 quan l\u2019artista ja no es viu i no ho pot fruir? A les \u00faltimes preguntes podem respondre amb les ales trencades de l\u2019incommensurable Rimbaud, infant terrible de la poesia, i amb les passions autodestructives de Modigliani o de Van Gogh, v\u00edctimes de la precarietat econ\u00f2mica i de la incomprensi\u00f3 art\u00edstica abans d\u2019apagar el brull i els colors de l\u2019angoixa i el temperament. Respecte a les primeres es poden teixir debats diversos i concloure que el que \u00e9s important \u00e9s que aquell reconeixement es produeixi, i que aquest sigui un al\u00b7licient per progressar en el cam\u00ed, en el repte de la creativitat, de la insatisfacci\u00f3, de la cerca i de la troballa.<\/p>\n Hi ha vegades que aquesta comuni\u00f3 succeeix durant l\u2019\u00faltima etapa de la vida i de la carrera pl\u00e0stica. Bot\u00f3 de ferro, de teixits i de fusta \u00e9s el talent de Louise Bourgeois, <\/strong>incansable des de la seva joventut amb les seves primeres exposicions d\u2019escultura el 1945 i la seva primera individual \u201cSeventeen Standing Figures in Wood\u201d el 1949. L\u2019\u00e8xit li obria portes amb una m\u00e0 fr\u00e0gil, envoltada de l\u2019inc\u00f2mode guant de l\u2019underground, procurant-li esglaons que s\u2019elevaven amb peu ferm com l\u2019exposici\u00f3 de 1978 \u201cConfrontation\u201d en la Hamilton Gallery of Contemporary Art de Nova York, i la seva performance \u201cA Banquet: A Fashion Show of Body\u201d que va presentar dins de la instal\u00b7laci\u00f3, on les models van desfilar amb roba de l\u00e0tex. Fou el moment en qu\u00e8 el focus la va orlar. Bourgeois tenia 67 anys i va haver d\u2019esperar quatre m\u00e9s perqu\u00e8 el MoMA de Nova York li dediqu\u00e9s la seva primera retrospectiva el 1982, la primera que el museu li feia a una dona. La consagraci\u00f3. Aquell vol al cim quan tenia 71 anys va alimentar la seva catarsi autobiogr\u00e0fica resolta amb el llenguatge pl\u00e0stic i treballs indignants de la figura humana i els seus fragments, abordant temes com la tra\u00efci\u00f3, l\u2019ansietat i la soledat.<\/p>\n L’any 2011, un any despr\u00e9s de la seva mort amb 99 anys, un dels seus treballs, la c\u00e8lebre \u201cAranya\u201d, es va vendre en Christie\u2019s per 10.7 milions de d\u00f2lars, el r\u00e8cord d\u2019aquell moment per una obra subhastada i el preu m\u00e9s alt pagat pel treball d\u2019una dona. No se sap si en el moment d\u2019adjudicar-se la seva obra, la papallona blava va sobrevolar la fama i va deixar caure la pols daurada que li dona a l\u2019art la seva immortalitat.<\/p>\n <\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Margaret-Kane-Little-Thinker.jpeg\")
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Berthe_Morisot_Reading.jpeg\")