{"id":7244,"date":"2013-01-14T02:09:00","date_gmt":"2013-01-14T02:09:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/01\/14\/la-fi-del-celuloide-sobre-the\/"},"modified":"2013-01-14T02:09:00","modified_gmt":"2013-01-14T02:09:00","slug":"la-fi-del-celuloide-sobre-the","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-fi-del-celuloide-sobre-the\/","title":{"rendered":"La fi del celuloide. Sobre “The Master”, de Paul Thomas Anderson"},"content":{"rendered":"

L’estrena de The Master<\/em> de Paul Thomas Anderson a les sales comercials \u00e9s tot un esdeveniment, ja que no \u00e9s gens freq\u00fcent que la cr\u00edtica especialitzada valori d\u2019una forma tan un\u00e0nime una pel\u00b7l\u00edcula. Els qualificatius elogiosos i les exegesi poden trobar-se tant en cr\u00edtiques professionals (o oficials) com en amateurs (blocs). No hi ha dubte que estem davant d’un film molt poder\u00f3s, amb unes actuacions per part dels actors impressionants, i un fons que cobra actualitat (i morbo) en tractar de l’origen d’aquesta religi\u00f3 anomenada Cienciologia<\/em>, que tan de moda sembla estar a Hollywood. Conv\u00e9, tot i aix\u00f2, preguntar-nos per la facilitat amb la qual la cinef\u00edlia es treu de la m\u00e0niga “obres mestres” cada poc temps. Obra mestra aqu\u00ed, geni cinematogr\u00e0fic all\u00e0. <\/p>\n

L’encara jove Paul Thomas Anderson (PTA) ja compta amb una gran carrera a les seves espatlles, es alg\u00fa que sembla no ser capa\u00e7 de fer una mala pel\u00b7l\u00edcula. Hi ha alguna cosa en ell t\u00edpicament americ\u00e0, \u00e9s molt coneixedor del producte que t\u00e9 entre mans. La tend\u00e8ncia a la Gran Novel\u00b7la Americana o el Gran Cinema Americ\u00e0 semblen ja g\u00e8neres estandarditzats, i si la primera va tenir en David Foster Wallace el seu ambaixador (prenent de Pynchon i de DeLillo), PTA semblaria encarnar un nou messies del cinema (agafant una mica de tots els cl\u00e0ssics moderns: Douglas Sirk, John Huston, Kubrick…). Per\u00f2 una de les novetats de The Master es troba m\u00e9s enll\u00e0 de la narrativa. <\/p>\n

PTA ha realitzat el film usant pel\u00b7l\u00edcula de 70 mm, el que equival a una dimensi\u00f3 per a la imatge de 65mm, deixant la resta dels 5 per a la banda sonora. \u00c9s la primera vegada, des que Kenneth Brannagh realitz\u00e9s Hamlet l\u2019any 1996, que es roda en aquest format, i cal retrocedir a les d\u00e8cades dels 60 i 70 per trobar pel\u00b7l\u00edcules rodades d’aquesta manera. A difer\u00e8ncia de l’habitual 35 mm, els 70 mm suposen una major amplitud de pantalla i una qualitat d’imatge insuperable en el cinema. Aquest format va ser popular als 50 i 60 i en pel\u00b7l\u00edcules d’estrena mundial, que tenien en els g\u00e8neres del musical i el cinema \u00e8pic els seus demandants, en oferir grans panor\u00e0miques en color que inundaven la pantalla. Actualment, no nom\u00e9s no es roda en 70 mm sin\u00f3 que per fer-se una idea del que suposa, als Estats Units nom\u00e9s hi ha uns 70 teatres i cinemes capa\u00e7os de projectar una cosa aix\u00ed. A Espanya dos o tres. Pretendre veure The M\u00e0ster en 70 mm \u00e9s una quimera, encara que als Estats Units s’est\u00e0 produint un moviment purista pel que fa als formats de percepci\u00f3. PTA prefereix que es vegi en l’original cel\u00b7luloide, encara que sap que la immensa majoria ho veur\u00e0 en el nou format digital, en 4k o equivalent. <\/p>\n

La desaparici\u00f3 del que coneix\u00edem per cinema \u00e9s ja una realitat, tamb\u00e9 al nostre pa\u00eds. La digitalitzaci\u00f3 ha guanyat la batalla. Amb del visionat de The Master<\/em>, i amb la meva a priori<\/em> ignor\u00e0ncia sobre els processos de digitalitzaci\u00f3, m’esperava una cosa que no va passar: que el cel\u00b7luloide cruix\u00eds i s’expand\u00eds a la pantalla, que la consci\u00e8ncia d’estar veient cinema es confirm\u00e9s. No va ser aix\u00ed. En el seu lloc, la projecci\u00f3 va comen\u00e7ar com una rutin\u00e0ria sessi\u00f3 de v\u00eddeo.<\/p>\n

En un vell assaig de Peter Wollen que porta per t\u00edtol “Cinema and Technology: an Historical Overview<\/em>“, el cr\u00edtic tra\u00e7ava l’evoluci\u00f3 del cinema en base a la seva evoluci\u00f3 en la qu\u00edmica de la pel\u00b7l\u00edcula (film stock<\/em>), no pas -so versus so, color versus no color, etc. Aix\u00ed mateix, tra\u00e7ava una triangulaci\u00f3 al voltant de les tres fases sobre les quals s’assenta el cinema: gravaci\u00f3, processament \/ revelat, i distribuci\u00f3 \/ projecci\u00f3. Durant d\u00e8cades, la segona i tercera fase s’han mantingut est\u00e0tiques, essent la primera all\u00e0 on es innovava. Aix\u00f2 est\u00e0 a punt de canviar amb la revoluci\u00f3 digital a la qual s’enfronta el cinema. Els moviments ludites<\/em>, o contraris a la innovaci\u00f3 de les m\u00e0quines, poden trobar en aquesta desaparici\u00f3 del cinema, una de les morts m\u00e9s servils als fins del capitalisme multinacional. Els nost\u00e0lgics del cinema ho tenen dif\u00edcil, i un tamb\u00e9 es pregunta qu\u00e8 passar\u00e0 amb un cineasta com Philippe Garrel.<\/p>\n

Per\u00f2 el que PTA ha realitzat amb The Master \u00e9s un gest heroic (a l\u2019estil Wells), que acontentar\u00e0 aquests nost\u00e0lgics, tot i al preu de saber que el 99% dels espectadors veuran la pel\u00b7l\u00edcula no en el format realitzat.<\/p>\n

PTA vol que vost\u00e8 miri aix\u00f2 en 70mm. No en va, ha estat de gira per sales de cinema per assegurar-se personalment que la presentaci\u00f3 est\u00e0 a la seva al\u00e7ada. Aix\u00f2 va molt m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol avantatge t\u00e8cnica o demostrable a la projecci\u00f3 anal\u00f2gica, es tracta d’un fetitxe, pur i simple. No cal dir que aquest fetitxe \u00e9s el que molta gent vol compartir amb ell. Les difer\u00e8ncies de mat\u00eds entre una projecci\u00f3 de 70 mm i una de 4k (salvant la mida de projecci\u00f3 potser) \u00e9s tan subtil que nom\u00e9s un ull molt experimentat podria endevinar-les. \u00c9s molt possible que The Master<\/em> sigui l’\u00faltima ocasi\u00f3 per experimentar col\u00b7lectivament una obra contempor\u00e0nia rodada en gran format negatiu, sense ser una acci\u00f3 de extravag\u00e0ncia per al format IMAX. Sens dubte, el projecte \u00e9s prou digne com per celebrar-lo senzillament per aix\u00f2. Estem vivint en una \u00e8poca interessant en la hist\u00f2ria del curs de la imatge en moviment, i en molts sentits The Master<\/em> ajuda a exposar la hist\u00f2ria de les presentacions de qualitat i el futur de les audi\u00e8ncies que van al cinema per a ser arrossegades pel treball d\u2019un gran director.<\/p>\n

Es d\u00f3na aleshores una inversi\u00f3 dial\u00e8ctica a ser tinguda molt en compte, ja que si els cineastes accepten la digitalitzaci\u00f3 del seu medi (cosa a la qual estan condemnats), en mans de qui queda el cinema, el cel\u00b7luloide? No fa tant temps, la fetitxitzaci\u00f3 del 16 mm i del 35 mm en mans d’artistes era objecte de celebraci\u00f3 i cr\u00edtica a la vegada. El v\u00eddeo no semblava satisfer la recerca d’una ontologia i una materialitat pr\u00f2pia del cinema. Aix\u00f2 no obstant, en exposar cinema dins del museu, replicaven el treball dels cineastes. Ara que aquests \u00faltims tornen a una fase negada o reprimida del seu propi medi, els artistes usant cinema troben el cam\u00ed lliure, i potser l’art esdevingui ara l’\u00fanic lloc on el cinema, el cel\u00b7luloide, sigui encara possible. <\/p>\n

El geni de PTA va encara m\u00e9s lluny, en col\u00b7locar l’actor Joaquin Phoenix (Freddie Quell) en el seu paper de fot\u00f2graf ocasional mostrant el dispositiu fotogr\u00e0fic vintage<\/em> del per\u00edode post- World War II. La qualitat i la llum de la imatge i l’auto-consci\u00e8ncia de PTA respecte la historicitat de l’evoluci\u00f3 de la tecnologia f\u00edlmica i fotogr\u00e0fica, situen a The Master<\/em> en una dimensi\u00f3 on les categories de realisme i hiperrealisme s’engrandeixen. En definitiva, una pel\u00b7l\u00edcula on el fons i la forma s’encadenen de tal manera que nom\u00e9s per a contemplar aquest desplegament, val la pena ser vist al cinema m\u00e9s proper.<\/p>\n