{"id":7300,"date":"2013-01-25T02:00:00","date_gmt":"2013-01-25T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/01\/25\/podem-parlar-del-conflicte\/"},"modified":"2013-01-25T02:00:00","modified_gmt":"2013-01-25T02:00:00","slug":"podem-parlar-del-conflicte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/","title":{"rendered":"Podem parlar del conflicte?"},"content":{"rendered":"

\"Parque El darrer n\u00famero de la revista October es va dedicar a reflexionar sobre si el moviment Occupy Wall Street<\/em> ha tingut alguna influ\u00e8ncia en el m\u00f3n de l’art. El 17 de setembre de 2012 es va complir un any, amb l’ocupaci\u00f3 del Zuccotti Park de Nova York, de l\u2019inici de la versi\u00f3 nord-americana dels reclams globals per a un canvi en les relacions entre els estats i el sistema financer. October ha volgut temptejar si aquest moviment va deixar algun impacte en l’art contemporani.<\/p>\n

Des dels setanta, October \u00e9s la publicaci\u00f3 acad\u00e8mica que vertebra el pensament d’aquesta hist\u00f2ria de l’art que s\u00ed que ha anat assimilant la teoria cr\u00edtica post-moderna europea i nord-americana. Per a aquest n\u00famero, David Joselit i Carrie Lambert-Beatty, professors als departaments d’Hist\u00f2ria de l’Art de Yale i Harvard, llancen un q\u00fcestionari a un grup de personalitats vinculades amb el moviment de l’\u00e0mbit de l’art nord-americ\u00e0. La t\u00e0ctica no \u00e9s nova, doncs October recorre de tant en tant al format q\u00fcestionari per tal de prendre la temperatura a debats rellevants en el camp (com, per exemple, el que va llan\u00e7ar sobre estudis visuals l\u2019any 1996, o el que va dedicar a pensar com definir all\u00f2 contemporani l\u2019any 2004). En aquest cas, les preguntes enviades als contribuents perseguien aconseguir cert consens sobre les caracter\u00edstiques, les est\u00e8tiques i les pol\u00edtiques de OWS. Per aconseguir-ho, se’ls va preguntar sobre la manera en qu\u00e8 l’experi\u00e8ncia havia afectat la seva vida personal i la seva activitat pol\u00edtica. De les respostes obtingudes, a m\u00e9s de dos assajos i una conversa, s’extreuen alguns punts que, s’ent\u00e9n, els editors presenten com all\u00f2 propi de ressenyar de la relaci\u00f3 entre OWS i l’art a dia d’avui.<\/p>\n

Hi ha tres punts comuns a la majoria de les intervencions. En primer lloc, gaireb\u00e9 tots coincideixen en assenyalar quins s\u00f3n els antecedents del moviment. Sembla necessari, per tant, presentar-lo no nom\u00e9s com un fenomen contemporani global, sin\u00f3 tamb\u00e9 com una fita m\u00e9s en aquesta narraci\u00f3 de la hist\u00f2ria de l’art modern i contemporani, articulada pel recompte dels exercicis de pr\u00e0ctica art\u00edstica pol\u00edtica que s\u2019han donat a cada d\u00e8cada, -com si aquesta pr\u00e0ctica fos inseparable del treball de l’artista en la resta d’ocasions-. Segons expliquen els col\u00b7laboradors d\u2019aquest October, Occupy Wall Street \u00e9s deutor de la primavera \u00e0rab, dels moviments d\u2019indignats a Espanya i de les revoltes de Gr\u00e8cia. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha qui refor\u00e7a la seva radicalitat en la hist\u00f2ria pol\u00edtica del continent americ\u00e0, assenyalant la import\u00e0ncia de les assemblees dels zapatistes, els qu\u00e0quers i els nadius americans com a referents formals directes per a l’organitzaci\u00f3 del moviment. Amb sorpresa, encara que les mencions al maig del 68 franc\u00e8s si que s\u00f3n freq\u00fcents, falta qui s’ocupi de lligar l’activitat d’artistes i activistes el 2011 amb el treball de l\u2019Art Workers Coallition<\/em> del 68 nord-americ\u00e0, col\u00b7lectiu actiu precisament a la ciutat de Nova York. Referit al n\u00famero nom\u00e9s com a marc per a l’obra Anatomic Exploxion a Wall Street (Kusama, novembre 1968), un desenvolupament m\u00e9s detallat de la repercussi\u00f3 real que aquest sindicat d’artistes va tenir en les pol\u00edtiques d’institucions com el MoMA podria haver servit en aquest cas per establir un barem amb el qual contrastar, potser, l’empremta que OWS pugui haver deixat en el sistema \u201cart global\u201d. En aquest sentit, tampoc hi ha cap al\u00b7lusi\u00f3 en el n\u00famero a l’experi\u00e8ncia occupy de l’\u00faltima Biennal de Berl\u00edn (veure l’entrevista que Saioa Olmo va fer a Artur Zmijewski al n\u00famero 99 d’aquesta revista), un intent per activar les energies del moviment dins d’una instituci\u00f3 art\u00edstica, l’efectivitat de la qual va quedar en entredit i ha rebut cr\u00edtiques de tots els colors des de l’estiu.<\/p>\n

El segon dels punts en com\u00fa a gaireb\u00e9 tots els textos \u00e9s la tend\u00e8ncia a donar la paraula a l’altre. Un gest que en pocs casos contribueix a fer m\u00e9s dens el debat que persegueix crear aquest n\u00famero de la revista. Un ter\u00e7 d’aquells als quals es va enviar el q\u00fcestionari fan de proxy entre October, la gran instituci\u00f3, i els que en principi no s\u00f3n requerits per ella -estudiants i artistes. Altres citen els versos de poetes ja erigits com estendards de la lluita per la llibertat en revolucions passades. Tot i que aquesta aposta per donar representaci\u00f3 a veus diferents pot suposar un t\u00edmid acte d’activisme dins de la instituci\u00f3, el que aconsegueix \u00e9s limitar molts dels testimonis a narracions sobre el dia a dia d’un artista activista a OWS- cosa que pot ser interessant, s\u00ed, per\u00f2 que acaba donant forma a un repertori gaireb\u00e9 documental de maneres de viure l’activisme, i que no proposa, a la fi, respostes a la intenci\u00f3 inicial del n\u00famero: l\u2019entendre fins a on una experi\u00e8ncia pol\u00edtica d’aquest tipus pot repercutir en el discurs de l’acad\u00e8mia de l’art-. Si la revista volia de veritat explorar aquest problema, de moment ha fallat en la metodologia. Potser nom\u00e9s buscava anomenar-lo.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, hi ha diversos punts forts en aquest October. El tercer dels elements que es repeteixen en moltes de les contribucions \u00e9s la pregunta sobre quin poder pot tenir el moviment a l\u2019hora de configurar nous paradigmes est\u00e8tics. J. Mansoon, D. Marcus i D. Spaulding, des de l’acad\u00e8mia, identifiquen en OWS la reactivaci\u00f3 del problema de l’autonomia en el debat est\u00e8tic. Rebutgen tant la noci\u00f3 d’autonomia com a autogesti\u00f3 econ\u00f2mica, com la lectura d’aquesta en termes d\u2019Adorno. Per contra, reclamen com a alternativa, una autonomia sostinguda en la pr\u00e0ctica del present, on les relacions entre els cossos i les coses estiguin subjectes a permanent negociaci\u00f3. En conclusi\u00f3, una autonomia com a exercici i no com a futurible post-revolucionari. En aquesta l\u00ednia, Rosalyn Deutsche rescata la definici\u00f3 d’art p\u00fablic de Vito Acconci, “el construir o trencar un espai p\u00fablic”, i recorda la necessitat de no oblidar que la ciutat \u00e9s el producte de la viol\u00e8ncia present en tot cohabitar amb l’altre. L’espai p\u00fablic no \u00e9s el marc on vivim, sin\u00f3 un medi ambient que \u00e9s el xoc de la diversitat de les pr\u00e0ctiques de cada un de nosaltres -cosa que sona discordant amb certa sobrevaloraci\u00f3 del consens dins del moviment. El grup de treball Alternative Economies<\/em>, parteix de la secci\u00f3 d’art i treball d\u2019 Occupy Wall Street, pregunta als lectors del n\u00famero quins mecanismes permetrien ampliar l’abast del treball individual de l’artista a xarxes m\u00e9s \u00e0mplies, on aquest no funcion\u00e9s nom\u00e9s com nexe amb el p\u00fablic sin\u00f3 que pogu\u00e9s en canvi assumir una utilitat nova dins de la comunitat. Sobre el fet de canviar les funcions del producte art\u00edstic, tamb\u00e9 s\u2019ho pregunten a la taula rodona The Social Artwork: en quina direcci\u00f3 es transformarien les professions d’artista, comissari, cr\u00edtic, etc. si la tend\u00e8ncia fos la de mutar cap a l\u2019activisme? Seguiria tenint sentit parlar de disciplinarietat?<\/p>\n

En conclusi\u00f3, cap de les contribucions que apareixen en aquest n\u00famero aporta res realment innovador. L’est\u00e8tica est\u00e0 mutant, per\u00f2 no \u00e9s degut a les aportacions que l’activisme de OWS hagi pogut fer fins ara. El regust que deixa el n\u00famero \u00e9s agredol\u00e7, descompensat entre brots amb \u201cxixa\u201d que tant de bo siguin desenvolupats en volums posteriors, i aportacions que celebrat\u00f2ries de la pluralitat de perfils que integren OWS, per\u00f2 que calquen actituds cap a la parella art-pol\u00edtica m\u00e9s pr\u00f2pies de les lectures de Marcuse que la disciplina ja va fer en els seixanta. L’emancipaci\u00f3 de l’art d\u2019all\u00f2 que el moviment identifica com una participaci\u00f3 d’aquest en el capitalisme financer no ve ja per experi\u00e8ncies com les que aqu\u00ed s’analitzen. Per qu\u00e8 dedica llavors October un n\u00famero a temptejar si hi ha respostes a aquesta pregunta? En el manifest fundacional de la revista, l\u2019any 1976, Rosalind Krauss i Annette Michelson declararen com a objectiu de la publicaci\u00f3 l\u2019iniciar una s\u00e8rie de re-examinacions d’esdeveniments hist\u00f2rics i analitzar el rol de les diverses arts en un context social marcat per aquests conflictes. Vull creure que, com Maurice Blanchot va dir sobre 1968, aquest n\u00famero “\u00e9s un simple acte de parla, realitzat en un moment en qu\u00e8 es necessitava que fos fet”. Creu October que OWS pot arribar a tenir un efecte real en l’art? No sabem si aquest darrer n\u00famero ha estat un gest que respon afirmativament a aquesta pregunta o si ha estat, per contra, un gest de responsabilitat amb el context. El que est\u00e0 clar \u00e9s que el n\u00famero de tardor de 2012 d\u2019October ha estat fidel a la seva l\u00ednia editorial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El darrer n\u00famero de la revista October es va dedicar a reflexionar sobre si el moviment Occupy Wall Street ha tingut alguna influ\u00e8ncia en el m\u00f3n de l’art. El 17…<\/p>\n","protected":false},"author":1245,"featured_media":7273,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nPodem parlar del conflicte? – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Podem parlar del conflicte? – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El darrer n\u00famero de la revista October es va dedicar a reflexionar sobre si el moviment Occupy Wall Street ha tingut alguna influ\u00e8ncia en el m\u00f3n de l’art. El 17...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2013-01-25T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"503\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Paloma Checa\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Paloma Checa\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Paloma Checa\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/\",\"name\":\"Podem parlar del conflicte? – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg\",\"datePublished\":\"2013-01-25T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2013-01-25T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg\",\"width\":670,\"height\":503,\"caption\":\"Parque Zuccotti ocupado - NY\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Podem parlar del conflicte?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f\",\"name\":\"Paloma Checa\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/d88e9cfe6d730083e6e6b892a1db3a7f\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Paloma Checa\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/paloma\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Podem parlar del conflicte? – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Podem parlar del conflicte? – A*Desk","og_description":"El darrer n\u00famero de la revista October es va dedicar a reflexionar sobre si el moviment Occupy Wall Street ha tingut alguna influ\u00e8ncia en el m\u00f3n de l’art. El 17...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2013-01-25T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":503,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Paloma Checa","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Paloma Checa","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Paloma Checa"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/","name":"Podem parlar del conflicte? – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg","datePublished":"2013-01-25T02:00:00+00:00","dateModified":"2013-01-25T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/occupy.jpg","width":670,"height":503,"caption":"Parque Zuccotti ocupado - NY"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/podem-parlar-del-conflicte\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Podem parlar del conflicte?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f","name":"Paloma Checa","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/d88e9cfe6d730083e6e6b892a1db3a7f","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g","caption":"Paloma Checa"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/paloma\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7300"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1245"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7300"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7300\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7273"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7300"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=7300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}