{"id":7305,"date":"2013-01-30T02:00:00","date_gmt":"2013-01-30T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/01\/30\/sublevacion-de-abril1760\/"},"modified":"2013-01-30T02:00:00","modified_gmt":"2013-01-30T02:00:00","slug":"sublevacion-de-abril1760","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sublevacion-de-abril1760\/","title":{"rendered":"Sublevaci\u00f3n de Abril"},"content":{"rendered":"

Des de temps immemorials l’art s’ha servit de la t\u00e0ctica del fake<\/em> per desenvolupar una gran quantitat d’obres de diversa envergadura i tipologia. Ja sigui mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de pseud\u00f2nims (Mark Twain, Robert Capa), la creaci\u00f3 d’heter\u00f2nims (Fernando Pessoa), la conformaci\u00f3 d’identitats m\u00faltiples (Luther Blissett<\/a>), o la invenci\u00f3 d’identitats fict\u00edcies (Nat Tate<\/a> o Pavel Jerdanowitch<\/a>), el m\u00f3n de l’art s’ha vist sovint enfrontat a l’aparici\u00f3 d’obres que d’alguna manera convidaven a q\u00fcestionar els seus propis ciments. Amb una intencionalitat cr\u00edtica, una gran c\u00e0rrega d’ironia i un cert afany provocador, nombrosos artistes han realitzat obres el fi \u00faltim de les quals no \u00e9s altre que induir un debat sobre tots aquests processos burocr\u00e0tics, socials o econ\u00f2mics (gaireb\u00e9 sempre una mica kafkians) que els humans assimilem per in\u00e8rcia, sobre molts patrons i normes de conducta que acceptem indefectiblement sense q\u00fcestionar-nos el perqu\u00e8.<\/p>\n

El misteri\u00f3s artista Nat Tate no va ser m\u00e9s que una creaci\u00f3 de l’escriptor William Boyd, el pintor Pavel Jerdanowitch (l\u00edder i \u00fanic representant del moviment desombracionista) una invenci\u00f3 del periodista Paul Jordan Smith, i Naromji un personatge inventat pel publicista Jim Moran. Tots ells van irrompre en el panorama art\u00edstic provocant un gran enrenou, i els interrogants sobre la seva possible inexist\u00e8ncia van deixar de banda el debat sobre les seves obres.<\/p>\n

El projecte Sublevaci\u00f3n de abril<\/a><\/em>, seleccionat a la convocat\u00f2ria de la Sala d’Art Jove de l’any 2012, suposa la intrusi\u00f3 d’una artista fict\u00edcia anomenada Petia Cervera Krupova dins un context molt concret: el de l’art emergent barcelon\u00ed. I ho fa, no d’una manera qualsevol, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant la imitaci\u00f3 de codis, de llocs comuns que envaeixen aquests espais, de maneres de fer que predominen i sovint s\u00f3n vistos amb bons ulls per comissaris, agents o cr\u00edtics d’art. M\u00e9s enll\u00e0 de l’afany provocador que es podria trobar en una interpretaci\u00f3 superficial de l’obra, la intenci\u00f3 real de Sublevaci\u00f3n de Abril no \u00e9s altra que la d’elaborar un dispositiu de reflexi\u00f3 per, per a, per, mitjan\u00e7ant i sobre el context art\u00edstic en q\u00fcesti\u00f3. Per qu\u00e8 hi ha caracter\u00edstiques, maneres de fer o tem\u00e0tiques que es repeteixen amb excessiva freq\u00fc\u00e8ncia? \u00bfAfavoreix el context el desenvolupament d’un cert tipus de projectes? Est\u00e0 aquest context definit pels artistes? O s\u00f3n els artistes els que estan condicionats pel mateix?<\/p>\n

Una part de Sublevaci\u00f3n de Abril<\/em> mostra entrevistes a persones relacionades -directa o indirectament, conscient o inconscientment- amb el projecte. Artistes participants en la convocat\u00f2ria, tutors de la Sala d’Art Jove o membres del jurat s\u00f3n convidats a formar-ne part mitjan\u00e7ant les entrevistes d’aquesta identitat fict\u00edcia anomenada Petia Cervera. En una entrevista<\/a> realitzada per l’equip de blocs&docs a la documentalista Hito Steyerl, aquesta reflexionava sobre el que en termes jur\u00eddics s’ha anomenat “efecte Rashomon”, terme que s’aplica quan les declaracions de diversos testimonis no coincideixen entre elles (sense que necess\u00e0riament cap d’aquests testimonis estigui mentint). A efectes legals, la declaraci\u00f3 per se<\/em> d’un \u00fanic testimoni no t\u00e9 cap valor, per\u00f2 si comparem diverses declaracions, sovint aquestes es desmenteixen. Aquesta ineluctable contradicci\u00f3 no serveix m\u00e9s que per reafirmar que es poden mantenir diversos tipus de relaci\u00f3 amb la veritat. Podr\u00edem trobar aquest “efecte Rashomon” a totes aquestes entrevistes que conformen part del projecte? Seria possible que Petia Cervera no fos la creaci\u00f3 de dues persones (Jose Begega i la que subscriu, Marla Jacarilla) sin\u00f3 que estigu\u00e9s conformada per tots els que s’acosten a ella? Que les contradiccions sorgides a partir d’aquestes entrevistes formessin part inherent de la seva vol\u00e0til personalitat? \u00c9s realment necessari trobar una \u00fanica resposta a tots aquests dubtes que el projecte planteja?<\/p>\n