{"id":7349,"date":"2013-02-09T02:00:00","date_gmt":"2013-02-09T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/02\/09\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/"},"modified":"2013-02-09T02:00:00","modified_gmt":"2013-02-09T02:00:00","slug":"la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/","title":{"rendered":"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2"},"content":{"rendered":"

\"cervezas-en-sus-cajas.jpg\" En la meva anterior entrada analitzava les retic\u00e8ncies que les llic\u00e8ncies Creative Commons d’\u00fas no comercial (NC) desperten en alguns sectors de l’anomenada “cultura lliure”. Argumentava que aquestes retic\u00e8ncies delaten un desinter\u00e8s per establir distincions entre dues l\u00f2giques econ\u00f2miques diferents: la comercial, basada expl\u00edcitament en els intercanvis mercantils, i la del “do”, sustentada en la generositat i l’altruisme. I deia que en el fons, aquesta actitud posa en evid\u00e8ncia una manca de voluntat per comprendre les motivacions que impulsen els actes creatius.<\/p>\n

Possiblement, aquest desinter\u00e8s per les motivacions de la creaci\u00f3 tingui la seva explicaci\u00f3 en l’actitud utilitarista que, almenys en part, ha animat a la cultura lliure des de la seva gestaci\u00f3. \u00c9s ben sabut que el naixement i la consolidaci\u00f3 d’aquesta tend\u00e8ncia social han estat molt vinculats al moviment del programari lliure, sorgit en les \u00faltimes d\u00e8cades del segle passat. I no \u00e9s d’estranyar que la cultura lliure gaudeixi de tant predicament entre els programadors. Les llic\u00e8ncies lliures del tipus GNU GPL s’han convertit en un factor que ha perm\u00e8s crear rics ecosistemes, on desenvolupadors i empreses grans i petites col\u00b7laboren d’una manera m\u00e9s o menys informal amb l’escriptura i el perfeccionament del codi de software<\/em>.<\/p>\n

En efecte, la possibilitat d’utilitzar, estudiar, distribuir i millorar programes inform\u00e0tics inherents al software<\/em> lliure no nom\u00e9s ha perm\u00e8s desenvolupar amb \u00e8xit projectes de valor excepcional per al m\u00f3n digital, sin\u00f3 que, sovint, ha creat entorns de col\u00b7laboraci\u00f3 molt profitosos per als qui hi participen. Precisament, una de les raons que expliquen la consolidaci\u00f3 de les comunitats del programari lliure rau en la seva capacitat de generar beneficis per als seus participants, al marge del reconeixement i la satisfacci\u00f3 vinculats als comportaments altruistes. En realitat, l’\u00e8xit de molts projectes basats en aquest tipus de programari est\u00e0 en el fet que resulta m\u00e9s benefici\u00f3s mantenir el codi lliure que fer-lo privatiu.<\/p>\n

Cito un fragment de Remix<\/a><\/em>, de Lawrence Lessig:<\/p>\n

“[…] Hi ha m\u00faltiples raons per creure que les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques del software<\/em> lliure determinen que sigui raonable mantenir lliure el seu codi -per exemple, els costos de sincronitzaci\u00f3 d’una versi\u00f3 privada sovint excedeixen aclaparadorament qualsevol benefici derivat de mantenir el codi privat. IBM, per exemple, era lliure de prendre el servidor Apache i construir una versi\u00f3 privada i comercialitzar-la amb la seva marca, sense publicar al seu torn les millores introdu\u00efdes en el codi. Per\u00f2 IBM nom\u00e9s hauria adquirit aquest benefici en la mesura que hagu\u00e9s continuat actualitzant el seu codi per reflectir els canvis realitzats en la versi\u00f3 p\u00fablica d’Apache. En un primer moment (quan la base de codi est\u00e0 pr\u00f2xima al seu origen), aquesta actualitzaci\u00f3 no \u00e9s massa complicada; per\u00f2 amb el pas del temps (a mesura que les bases de codi divergeixen), resulta cada vegada m\u00e9s cost\u00f3s mantenir el codi privat. Per tant, l’estrat\u00e8gia purament racional per aquest tipus de creativitat \u00e9s la d’innovar en el si de la utilitat p\u00fablica, ja que el cost d’innovar de forma privada sobrepassa els seus beneficis.”<\/p>\n

La complexitat dels projectes de software<\/em> lliure -que sovint requereixen del treball recurrent de grans equips de col\u00b7laboradors- \u00e9s un bon incentiu per preservar amb gelosia el seu car\u00e0cter obert. M\u00e9s enll\u00e0 de tota voluntat altruista, el codi es mant\u00e9 lliure, perqu\u00e8, des de m\u00faltiples perspectives, resulta rendible que romangui aix\u00ed. No obstant aix\u00f2, no est\u00e0 tan clar que les normes imperants en el programari lliure puguin resultar sempre tan beneficioses per creacions la naturalesa de les quals difereix not\u00f2riament de la dels programes inform\u00e0tics.<\/p>\n

A primera vista, els defensors de la cultura lliure tenen un magn\u00edfic exemple per demostrar que \u00e9s possible traslladar el model del software<\/em> lliure als projectes editorials: la Viquip\u00e8dia. I \u00e9s cert. L’enciclop\u00e8dia col\u00b7laborativa fundada per Jimmy Wales posa de manifest que l’obertura i la llibertat de distribuci\u00f3 poden, en determinats casos, generar les condicions adequades per garantir l’\u00e8xit de projectes fonamentalment textuals. La Viquip\u00e8dia, els continguts de la qual es distribueixen sota les condicions de la llic\u00e8ncia Creative Commons BY-SA i de la GNU Free Documentation License, considerades genu\u00efnament lliures, ha demostrat que les multituds organitzades de manera m\u00e9s o menys informal poden donar forma a creacions de gran complexitat i d’extraordin\u00e0ria rellev\u00e0ncia social.<\/p>\n

Ara b\u00e9, el fet que la Viquip\u00e8dia sigui un \u00e8xit en s\u00ed mateixa i que s’hagi convertit en un extraordinari referent cultural, no implica necess\u00e0riament que els individus que hi col\u00b7laboren es vegin degudament recompensats per la tasca que realitzen. Estudis d’autors com Joaqu\u00edn Rodr\u00edguez i Felip Ortega demostren que el model de funcionament de la c\u00e8lebre enciclop\u00e8dia digital es fonamenta en una alta taxa de reposici\u00f3 dels col\u00b7laboradors, que solen implicar-se en el projecte nom\u00e9s d’una manera transit\u00f2ria. De fet, el per\u00edode mitj\u00e0 de participaci\u00f3 activa d’una persona en el projecte se situa al voltant dels 200 dies. I tot i que la Wikipedia ha creat un sistema de premis i reconeixements destinat a atorgar capital simb\u00f2lic als seus col\u00b7laboradors m\u00e9s destacats, el cert \u00e9s que el comprom\u00eds dels autors i editors sol ser ef\u00edmer. Molt probablement, aix\u00f2 sigui degut a la incapacitat de l’enciclop\u00e8dia lliure per atorgar als seus col\u00b7laboradors unes recompenses prou atractives com per a segellar la seva fidelitat a llarg termini. Tal com afirmen Rodr\u00edguez i Ortega a El potlach digital<\/em>:<\/p>\n

“Entre els wikipedistes el reconeixement simb\u00f2lic dels altres implicats \u00e9s l’\u00fanic capital que es pot esperar, i la seva acumulaci\u00f3 no desemboca en cap altra forma de transfer\u00e8ncia o acumulaci\u00f3, de manera que no pot constituir-se en un fonament imperible de dedicaci\u00f3, perqu\u00e8 no est\u00e0 vinculat a recursos materials addicionals o investidures que proporcionin major poder o jurisdicci\u00f3.”<\/p>\n

No deixa de resultar ir\u00f2nic que l’exemple m\u00e9s reeixit de cultura lliure sigui incapa\u00e7 de garantir el comprom\u00eds durador dels seus col\u00b7laboradors (incloent als m\u00e9s compromesos). I probablement, aqu\u00ed es trobi un dels punts febles de la filosofia d\u2019all\u00f2 lliure aplicat a la cultura: les dificultats que hi ha a l’hora d’oferir un model de creaci\u00f3 adaptat a economia mercantil, amb un sistema de recompenses susceptible de transcendir el mer reconeixement simb\u00f2lic. El seu tal\u00f3 d’Aquil\u00b7les \u00e9s la incapacitat per premiar l’esfor\u00e7 amb est\u00edmuls materials, malgrat la seva voluntat d\u2019inscriure\u2019s en l’economia comercial.<\/p>\n

Tal i com hem apuntat m\u00e9s amunt, el software<\/em> lliure t\u00e9 una vessant utilit\u00e0ria, fonamentada en la seva capacitat per generar productes susceptibles d’explotar comercialment. Sovint, els desenvolupadors i empreses que participen en la creaci\u00f3 de programari lliure ho fan amb la convicci\u00f3 que aconseguiran rendibilitzar el seu treball mitjan\u00e7ant la prestaci\u00f3 de serveis vinculats als programes i plataformes que han ajudat a desenvolupar. Al final, la possibilitat d’obtenir un benefici econ\u00f2mic del seu treball esdev\u00e9 un est\u00edmul que els porta a seguir col\u00b7laborant amb els altres membres de la comunitat. <\/p>\n

No obstant aix\u00f2, en el m\u00f3n de la cultura, les coses no solen ser aix\u00ed, almenys per ara, ja que la majoria dels creadors que treballen amb llic\u00e8ncies lliures (les que permeten la reutilitzaci\u00f3 comercial de les seves creacions) no solen obtenir una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica proporcional a l’esfor\u00e7 i a les habilitats invertides per fer les seves realitzacions. A la pr\u00e0ctica, la translaci\u00f3 de la l\u00f2gica del software<\/em> lliure al m\u00f3n de la cultura ha mostrat una capacitat limitada per crear projectes econ\u00f2micament sostenibles a llarg termini.<\/p>\n

Heus aqu\u00ed la paradoxa de la cultura lliure. Donades les seves dificultats per oferir recompenses que transcendeixin el mer reconeixement simb\u00f2lic, posa en q\u00fcesti\u00f3 un dels seus principals objectius: convertir-se en instrument d’est\u00edmul de la creaci\u00f3. Curiosament, l’\u00fas de les llic\u00e8ncies no restrictives pot tenir l’efecte contrari al desitjat. En primer lloc, la incapacitat de la cultura lliure per servir a la seva finalitat utilit\u00e0ria pot portar a molts a individus i col\u00b7lectius a abandonar la tasca creativa, en no aconseguir que aquesta sigui rendible.<\/p>\n

Per\u00f2 el que \u00e9s pitjor: l’eliminaci\u00f3 de les restriccions de distribuci\u00f3 que proposa la cultura lliure pot inhibir el treball de les persones que se senten c\u00f2modes operant en l’economia del do. Sense la possibilitat de triar el tipus d’\u00fas que desitgen atorgar a les seves obres i de fer evidents les motivacions i els fins que orienten la seva tasca productiva, \u00e9s molt probable que molts creadors optessin per deixar de treballar en projectes culturals. Per raons diverses, hi ha individus que consideren important tra\u00e7ar una distinci\u00f3 entre dues realitats econ\u00f2miques dotades de l\u00f2giques diferents. Si se’ls imped\u00eds fer expl\u00edcit quan volen operar en una i quan volen fer-ho en l’altra, probablement preferirien abandonar la creaci\u00f3. Ens trobar\u00edem aix\u00ed davant una nova variant de la trag\u00e8dia dels comuns<\/em>, aquest cop desencadenada no per interessos particulars sin\u00f3 per una interpretaci\u00f3 dogm\u00e0tica de la cultura de la compartici\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la meva anterior entrada analitzava les retic\u00e8ncies que les llic\u00e8ncies Creative Commons d’\u00fas no comercial (NC) desperten en alguns sectors de l’anomenada “cultura lliure”. Argumentava que aquestes retic\u00e8ncies delaten…<\/p>\n","protected":false},"author":1256,"featured_media":7322,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nLa paradoxa de la cultura lliure 2\/2 – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2 – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En la meva anterior entrada analitzava les retic\u00e8ncies que les llic\u00e8ncies Creative Commons d’\u00fas no comercial (NC) desperten en alguns sectors de l’anomenada “cultura lliure”. Argumentava que aquestes retic\u00e8ncies delaten...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2013-02-09T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"640\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"427\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Eduardo P\u00e9rez Soler\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Eduardo P\u00e9rez Soler\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Eduardo P\u00e9rez Soler\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/\",\"name\":\"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2 – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg\",\"datePublished\":\"2013-02-09T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2013-02-09T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1f0fb283024958c5aa6dcdaf3316470c\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg\",\"width\":640,\"height\":427,\"caption\":\"cervezas-en-sus-cajas.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1f0fb283024958c5aa6dcdaf3316470c\",\"name\":\"Eduardo P\u00e9rez Soler\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/4525fdbe5bda4e480544aae4901787d4\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/81a8fbd62eaa3cd062a264f410637afa?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/81a8fbd62eaa3cd062a264f410637afa?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Eduardo P\u00e9rez Soler\"},\"description\":\"Eduardo P\u00e9rez Soler piensa que el arte \u2013como Buda\u2013 ha muerto, aunque su sombra a\u00fan se proyecta sobre la cueva. Sin embargo, este hecho lamentable no le impide seguir reflexionando, debatiendo y escribiendo sobre las m\u00e1s distintas formas de creaci\u00f3n.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/eduardo\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2 – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2 – A*Desk","og_description":"En la meva anterior entrada analitzava les retic\u00e8ncies que les llic\u00e8ncies Creative Commons d’\u00fas no comercial (NC) desperten en alguns sectors de l’anomenada “cultura lliure”. Argumentava que aquestes retic\u00e8ncies delaten...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2013-02-09T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":640,"height":427,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Eduardo P\u00e9rez Soler","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Eduardo P\u00e9rez Soler","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Eduardo P\u00e9rez Soler"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/","name":"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2 – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg","datePublished":"2013-02-09T02:00:00+00:00","dateModified":"2013-02-09T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1f0fb283024958c5aa6dcdaf3316470c"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/cervezas-en-sus-cajas.jpg","width":640,"height":427,"caption":"cervezas-en-sus-cajas.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-paradoxa-de-la-cultura-lliure-2\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La paradoxa de la cultura lliure 2\/2"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1f0fb283024958c5aa6dcdaf3316470c","name":"Eduardo P\u00e9rez Soler","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/4525fdbe5bda4e480544aae4901787d4","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/81a8fbd62eaa3cd062a264f410637afa?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/81a8fbd62eaa3cd062a264f410637afa?s=96&d=mm&r=g","caption":"Eduardo P\u00e9rez Soler"},"description":"Eduardo P\u00e9rez Soler piensa que el arte \u2013como Buda\u2013 ha muerto, aunque su sombra a\u00fan se proyecta sobre la cueva. Sin embargo, este hecho lamentable no le impide seguir reflexionando, debatiendo y escribiendo sobre las m\u00e1s distintas formas de creaci\u00f3n.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/eduardo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1256"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7349"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7322"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7349"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=7349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}