En tota la regi\u00f3 dels Balcans s\u2019est\u00e0 produint un canvi visible en el cinema a trav\u00e9s del treball de dones cineastes que estan redefinint el llenguatge, els arxius, la mem\u00f2ria i l\u2019autoria. A Kosovo, aix\u00f2 es descriu sovint com una \u201cona\u201d de dones cineastes. Aquest moviment no \u00e9s nom\u00e9s sobre representaci\u00f3 sin\u00f3 que q\u00fcestiona les estructures heretades del cinema en si mateix i com es construeixen les hist\u00f2ries, quins cossos tenen significat, com s\u2019emmagatzema la mem\u00f2ria i quin tipus de coneixement produeix el cinema.<\/p>\n
En aquesta conversaci\u00f3, la cineasta i curadora d\u2019origen Iugoslau i resident entre Skopje i Sarajevo, Kumjana Novakova<\/strong>, el documental de la qual, Silence of Reason<\/em><\/strong>, aborda l\u2019abs\u00e8ncia a trav\u00e9s de testimonis d\u2019arxius fragmentats, veus de dones subjectades a temps de guerra i viol\u00e8ncia sexual, i Norika Sefa<\/strong>, directora Kosovar amb seu a Praga i les pel\u00b7l\u00edcules de la qual, com Looking for Venera <\/em><\/strong>i Like a Sick Yellow<\/em><\/strong>, exploren la incertesa, la mem\u00f2ria i els cossos com a arxius inestables, parlen sobre l\u2019abs\u00e8ncia no com un buit sin\u00f3 com a potencial; sobre dubtes estant en una posici\u00f3 creativa; i sobre la mem\u00f2ria, la por i l\u2019experimentaci\u00f3 com a pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques.<\/p>\n Norika Sefa<\/strong>: Crec que aquesta nova onada de dones directores ve en part del fet que molts homes estan molt c\u00f2modes amb la manera existent i predeterminada de fer pel\u00b7l\u00edcules. Es van centrar a dominar aquest sistema. Nosaltres, en canvi, se\u2019ns va deixar en un \u201clloc qualsevol\u201d, silenci\u00f3s, intentant descobrir una manera de fer-ho diferent.<\/p>\n Recordo que quan parl\u00e0vem sobre les localitzacions, el repartiment, l\u2019equip, tot estava predeterminat: \u201caix\u00ed \u00e9s com es fa\u201d. Per\u00f2 el nostre gui\u00f3 necessitava una altra cosa, un enfocament diferent. Aix\u00f2 va ser un problema, per\u00f2 tamb\u00e9 una oportunitat i ens va obligar a trobar una nova manera de fer cinema.<\/p>\n I com m\u00e9s treballava, m\u00e9s li donava voltes a aquesta pregunta: \u00bf\u00c9s aquesta l’\u00fanica manera en la qual s’hauria de fer cinema? \u00c9s clar, no hi ha una \u00fanica resposta. Aquesta \u00e9s la bellesa del cinema: mai se sap realment com ser\u00e0 una pel\u00b7l\u00edcula fins que la pel\u00b7l\u00edcula trobi la seva pr\u00f2pia forma. Aix\u00ed i tot, els sistemes de finan\u00e7ament actuals esperen que ho sapiguem tot de bestreta: com ser\u00e0 la pel\u00b7l\u00edcula, quina estructura tindr\u00e0 o fins i tot quines audi\u00e8ncies hi respondran, com etiquetes, per\u00f2 poder aconseguir els diners.<\/p>\n A Kosovo, crec que aquesta manera constant de \u201ctrobar noves maneres\u201d es va convertir en un m\u00e8tode en si mateix i va permetre que les nostres pel\u00b7l\u00edcules tinguessin els seus llenguatges distintius. Cadascuna de nosaltres ten\u00edem alguna cosa profundament personal que requeria la seva pr\u00f2pia forma.<\/p>\n Kumjana Novakova<\/strong>: Per mi, el que dius sobre les maneres preconcebudes de fer cinema \u00e9s crucial. Despr\u00e9s de l\u2019\u00e8poca de 1990 i principis dels anys 2000, despr\u00e9s que totes les parts violentes de la hist\u00f2ria recent es calmessin, moltes de les maneres heretades de fer coses es van comen\u00e7ar a q\u00fcestionar.<\/p>\n Al cinema, la primera cosa que ens q\u00fcestionem s\u00f3n els pilars del poder: la figura de l\u2019autor mascul\u00ed, el director com a centre inq\u00fcestionable, els models de producci\u00f3 establerts; algunes de les poques dones que van formar part de l\u2019escena mainstream del cinema dels noranta operaven principalment en un sistema que reprodu\u00efa certes narratives.<\/p>\n Aix\u00ed que aquestes esquerdes inicials del sistema no beneficiaven els que ja hi eren segurs; beneficiaven els que no tenien res a perdre: dones i artistes no binaris. Per a mi, es tracta de ser capa\u00e7 de crear sota condicions que definim nosaltres mateixes. Per fer-ho, es necessiten habilitats que venen de ser constantment q\u00fcestionades. Aprens a inventar les teves pr\u00f2pies regles a partir d’aquestes preguntes. Aqu\u00ed \u00e9s on neix l’art, no de convencions heretades, sin\u00f3 de les idees que emergeixen dins de restriccions.<\/p>\n Tamb\u00e9 hem d’allunyar-nos globalment. El m\u00f3n est\u00e0 canviant, per a b\u00e9 i per a mal. Les jerarquies s\u00f3n cada vegada m\u00e9s fortes, per\u00f2 la resist\u00e8ncia tamb\u00e9 s’est\u00e0 tornant m\u00e9s inventiva, m\u00e9s equipada amb noves eines. El moviment feminista a la regi\u00f3 forma part d’aix\u00f2. No crec que ning\u00fa estigui realment satisfet amb l’estat actual del camp de l’art. I crec que les dones i lis cineastes<\/a> no binaris s\u00f3n sovint els que tenen la for\u00e7a per q\u00fcestionar realment el que est\u00e0 passant.<\/p>\n Norika<\/strong>: M’agrada molt el que has dit sobre que aquest sigui un moment en qu\u00e8 tot \u00e9s q\u00fcestionable. Aquesta \u00e9s la millor condici\u00f3 possible per crear, per mantenir-se alerta, per dubtar del que donem per fet.<\/p>\n El que m\u00e9s m’agrada del cinema \u00e9s, precisament, que pugui posar en dubte all\u00f2 que es presenta com a obvi. Fins i tot la narraci\u00f3 en si mateixa es pot q\u00fcestionar: qu\u00e8 narrem, com narrem, quines estructures repetim. En aquest moment tot sembla que est\u00e0 bullint; res est\u00e0 realment acabat. No tenim finals clars.<\/p>\n Em sembla molt interessant treballar en aquest moment. \u00c9s m\u00e9s a prop del que crec que hauria de ser el cinema. Les institucions volen mostrar-te \u201cel que \u00e9s\u201d, per donar-te \u201cfets\u201d Per\u00f2 avui dia, cap d’aquests fets se sent estable. El que \u00e9s \u201creal\u201d avui es pot q\u00fcestionar dem\u00e0. Aquesta inestabilitat \u00e9s espantosa, per\u00f2 en el cinema pot ser productiva. Ens mant\u00e9 pensant, en lloc de simplement consumir.<\/p>\n Kumjana:<\/strong> Exactament. No es poden trobar possibilitats genu\u00efnes dins d’un cinema r\u00edgid i categ\u00f2ric. Simplement, no respon al temps en qu\u00e8 vivim.<\/p>\n El que em preocupa m\u00e9s \u00e9s el suport estructural que rebem, o no rebem, dels espais dels quals encara depenem: esquemes de finan\u00e7ament i festivals. L’entusiasme, la solidaritat i el suport informal poden dur-te a trav\u00e9s d’una primera pel\u00b7l\u00edcula o d’uns primers projectes, per\u00f2 no per sempre. En algun moment, alguna cosa ha de canviar perqu\u00e8 el nostre treball pugui continuar desenvolupant-se.<\/p>\n I aqu\u00ed no veig un canvi seri\u00f3s, no nom\u00e9s a la nostra regi\u00f3, sin\u00f3 a escala global. Finan\u00e7ament de cinema, comit\u00e8s de selecci\u00f3, oportunitats d’exhibici\u00f3, encara estan molt governats per les \u201cnoies\u201d regles.\u00a0 Quan dic \u201cnois\u201d, ho dic en un sentit pol\u00edtic, no estrictament de g\u00e8nere: un sistema dissenyat al voltant de certes estructures de poder.<\/p>\n M’encantaria veure’ns canviar no nom\u00e9s com juguem, sin\u00f3 tamb\u00e9 les regles del joc. Aquesta \u00e9s la tasca pol\u00edtica m\u00e9s gran.<\/p>\n I crec que aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s similar en altres llocs: cinema sud-americ\u00e0, cinema \u00e0rab, moltes cultures cinematogr\u00e0fiques \u201cmenors\u201d. No \u201cmenys\u201d en termes \u00e8tnics, sin\u00f3 en el sentit del que els pensadors feministes negres anomenen actes menors: espais petits i esborrats i narratives que porten coneixement diferent.<\/p>\n En aquest sentit, tenim m\u00e9s a oferir al canvi sist\u00e8mic que el cinema comercial blanc establert. Aquest model ve acompanyat d’una idea fixa del que \u00e9s el cinema. \u00c9s molt dif\u00edcil canviar des d’aquesta posici\u00f3. T’imagines una edici\u00f3 realment radical i totalment experimental d’un gran festival com Cannes? No puc. Per\u00f2 podr\u00edem imaginar una primera edici\u00f3 d’algun nou festival en el nostre context que sigui salvatgement experimental, perqu\u00e8 no tenim res a perdre.<\/p>\n No tenim d\u00e8cades d’hist\u00f2ria institucional que ens diguin qu\u00e8 \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula \u201cadequada\u201d. De vegades aix\u00f2 \u00e9s dolor\u00f3s, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una oportunitat.<\/p>\n Norika:<\/strong> Quan vaig llegir el marcatge sobre \u201cl’abs\u00e8ncia\u201d, tamb\u00e9 vaig sentir la complicaci\u00f3 de la paraula. Pot semblar que simplement falti alguna cosa, per\u00f2 per a mi, l’abs\u00e8ncia no \u00e9s saber exactament el que falta; \u00e9s permetre que aquesta esquerda existeixi.<\/p>\n