Quan la carn parla, com l\u2019escoltem quan estic mediada, saturada pel vestibular (Spillers 74) de la realitat material imperial i colonial en curs? Quin esfor\u00e7 cal per retirar les capes o, si m\u00e9s no, per seure amb elles i al seu costat per treure el cap per sota i veure la magnitud i l\u2019abast dels danys causats al meu cos, ja que aqu\u00ed no hi ha carn a trobar (Spillers 67)? Quines certeses per parlar m\u2019ofereix aquesta pr\u00e0ctica de desentranyar i reflexionar decolonialment quan intento reunir els meus pensaments sobre i al voltant de la q\u00fcesti\u00f3 de les pedagogies encarnades?<\/p>\n
El que vaig aprendre del meu propi cos \u2014sota coacci\u00f3\u2014 arran del captiveri continu (Hartman 21) s\u00f3n les maneres com cerca alliberar aquesta pressi\u00f3, trobant formes de desprendre\u2019s i recon\u00e8ixer el dany que se m\u2019est\u00e0 fent a mi i a altres com jo. Trobar espais\/llocs on aquelles de nosaltres que necessitem alleujar aquesta pressi\u00f3 constant i interminable puguem convertir la nostra pr\u00f2pia pressi\u00f3 en consol, en ant\u00eddot, mitjan\u00e7ant el qual els nostres cossos se sentin plegats. Aquesta \u00e9s una pedagogia de la f\u00e0scia, ja que troba espai per expandir-se i assentar-se, per deixar-se portar amb els altres, alineant els batecs del cor, encara que nom\u00e9s sigui per un moment, en els espais liminars que habitem.<\/p>\n
Tal com testimonia Walsh, aprenem a les esquerdes del colonial, on absorbim i ens submergim en el coneixement que ens han transm\u00e8s els savis, els nostres majors: el do de saber que el captiu dins el recinte sempre trobar\u00e0 una manera de viure dins i fora. Que ja s\u2019ha fet abans i que nosaltres tamb\u00e9 persistirem en les nostres negatives, en el nostre desig de desmantellar les estructures vigents que ens perjudiquen. Comprendre\u2019n les m\u00faltiples permutacions \u00e9s una manera d\u2019aprendre de les nostres pres\u00e8ncies carnals.<\/p>\n
Aix\u00f2 vol dir que hem de plorar, hem de lamentar-nos; el dol i el record s\u00f3n, tal com demostra Morrison, una pedagogia de l\u2019\u00e0nima. El nostre dolor \u00e9s un mitj\u00e0 per viatjar cap a espais de relacions divergents, mentre ens nodrim i l\u2019esperit s\u2019allibera per vagar de nou. Ens reunim i parlem d\u2019altres temps, reconeixem el nostre passat tal com \u00e9s, un passat que ens acompanya i ens informa sobre qui hem estat i qui som. Hersey (67) parla de la migdiada com una forma de resist\u00e8ncia, com una manera de recuperar la nostra connexi\u00f3 amb l\u2019Espai dels Somnis, alhora que acceptem el descans com una pr\u00e0ctica espiritual guaridora. Un acte de rebuig que reconeix la nostra necessitat carnal de desconnectar de les exig\u00e8ncies implacables de la cadena de producci\u00f3 capitalista de la presentaci\u00f3 personal i del consumisme, enmig de la toxicitat dels productes dissenyats per separar-nos, per fer-nos sospitar i protegir-nos els uns dels altres. Hi ha molt per fer, i un dels espais on aquesta tasca es pot dur a terme \u00e9s dins de la instituci\u00f3 que ofereix educaci\u00f3 per a tothom. Sabem que \u00e9s una mentida, per\u00f2 \u00e9s aqu\u00ed on he decidit comen\u00e7ar a continuar la tasca dels ancians en la tradici\u00f3 oral dels meus avantpassats, comprometent-me amb els habitants d\u2019aquest poble.<\/p>\n
Potser hauria de dir alguna cosa sobre aquest poble, ja que tots tenen les seves tradicions. Aquest es fonamenta en els pilars de la modernitat occidental, que evita recon\u00e8ixer com el seu propi \u00abacumulat de coneixements i afectes, basat en quatre-cents anys de domini imperial neerland\u00e8s, exerceix un paper vital, tot i que no reconegut, en els processos dominants de producci\u00f3 de significat, inclosa la construcci\u00f3 del jo, que tenen lloc a la societat neerlandesa\u00bb (Wekker 2). Aix\u00f2, tal com he observat en el meu treball amb estudiants d\u2019una escola d\u2019art i disseny als Pa\u00efsos Baixos [1]<\/sup><\/a>Les reflexions que exposo en aquest treball provenen de la meva experi\u00e8ncia durant els darrers deu anys en una universitat d\u2019art i disseny dels Pa\u00efsos Baixos, on he impartit classes … Continue reading<\/span><\/span><\/span>