Quines funcions ha de complir una fira d’art al segle XXI? \u00bfS’estan ressituant les galeries a la mateixa velocitat que la resta d’agents de l’art? I les institucions? \u00bfS’estan convertint les fires i les galeries en una de les poques plataformes de treball que van quedant per als comissaris independents\/multi-dependents?<\/p>\n
Aquest \u00e9s un moment de redefinici\u00f3 de l’art, de la cultura, del sistema econ\u00f2mic que coneixem i del m\u00f3n. A tots i cada un de nosaltres ens toca repensar. Fa uns dies llegia en el llibre Funky Business<\/em> unes dades molt gr\u00e0fiques: “Inevitablement, els nous rols demanen noves habilitats. Fa trenta anys, hav\u00edem d\u2019aprendre una nova habilitat per any. Ara, \u00e9s una per dia. Dem\u00e0 ser\u00e0 una nova per hora. Habilitats com el networking<\/em>-l’any 1960 un gerent mitj\u00e0 havia d’aprendre 25 noms al llarg de tota la seva carrera-; avui hem d’aprendre 25 noms nous cada mes. Dem\u00e0, potser siguin 25 noms nous per setmana (i la meitat d’ells probablement seran noms en altres idiomes)”.<\/p>\n Aquest \u00e9s el nostre present. I aquest \u00e9s el present d’ARCO. ARCO va n\u00e9ixer l’any 1982. Era el principi dels 80 i l’inici de l’obertura mental i cultural d’Espanya. Diverses generacions d’artistes, cr\u00edtics, comissaris, galeristes i col\u00b7leccionistes hem crescut amb ARCO. No sempre ha existit Internet (encara que als m\u00e9s joves els hi costi d\u2019imaginar), i no sempre hem tingut acc\u00e9s a tot all\u00f2 que passava a l’altre extrem del m\u00f3n. Va ser a ARCO on per primera vegada vam veure una impressionant instal\u00b7laci\u00f3 de Thomas Hirschhorn (a l’estand de Chantal Croussel) i va ser a ARCO on vam poder escoltar a Harald Szeemann participant en una taula rodona. En tots aquests anys, ARCO ha complert una important funci\u00f3 social i educativa.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que li ha costat ressituar-se enmig de la proliferaci\u00f3 d’altres fires de tot tipus (m\u00e9s ex\u00f2tiques, m\u00e9s emergents, m\u00e9s potents, m\u00e9s sexys) d\u2019arreu del m\u00f3n. Mentrestant, els l\u00edmits entre fires i biennals s\u00f3n cada vegada m\u00e9s difusos (en una ocasi\u00f3 parl\u00e0vem de firannals<\/a>).<\/p>\n No sabem si l’equip directiu d’ARCO 2013 s’ha fet totes aquestes preguntes. Probablement s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 sabem com en deu ser de dif\u00edcil l\u2019intentar adaptar-se a les noves necessitats depenent d’estructures poc o gens flexibles. Ha de ser una cosa semblant al que passa amb la ind\u00fastria de l’autom\u00f2bil. Est\u00e0 clar que el futur passar\u00e0 pels cotxes el\u00e8ctrics, per\u00f2 mentre tant, \u00bfqui \u00e9s el valent que s’atreveix a desmantellar la ind\u00fastria de l’autom\u00f2bil tal i com avui la coneixem?<\/p>\n Per\u00f2 qu\u00e8 cal destacar d’ARCO 2013? La sensaci\u00f3 \u00e9s que s’ha venut i comprat. Malgrat del 21% de l’IVA. I, no ho oblidem, vendre \u00e9s un dels objectius principals d’una fira. ARCO segueix sent un lloc de trobada i una bona ra\u00f3 per viatjar fins a Madrid. Com cada any, ARCO \u00e9s el moment medi\u00e0tic per excel\u00b7l\u00e8ncia per a l’art contemporani. Per b\u00e9 i per mal. S\u2019apareix als mitjans, per\u00f2 d’una manera bastant banal. Cap problema amb la banalitat, sempre i quan pugui conviure amb un ventall m\u00e9s ampli d’aproximacions.<\/p>\n Temes anunciats ostensiblement, com els codis BIDI per obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els artistes o les vendes en l\u00ednia no deixen de ser detalls no massa rellevants. Que el cat\u00e0leg tingui una versi\u00f3 en l\u00ednia \u00e0mpliament difosa si que resulta significatiu.<\/p>\n No hi ha hagut estands memorables, per\u00f2 s\u00ed un nivell de qualitat molt equilibrat i un treball rigor\u00f3s que cal destacar, a ProjecteSD, Ellen de Bruijne, ADN, \u00c0ngels Barcelona, Nogueras Blanchard, Maisterravalbuena, Chantal Croussel o Esther Schipper, per mencionar-ne nom\u00e9s alguns.<\/p>\n Un aspecte que distingeix ARCO d’altres fires \u00e9s l’\u00e8mfasi en les propostes comissarials. I aqu\u00ed mereix ser destacada la secci\u00f3 Opening<\/em>, comissariada per Manuel Segade i Veronica Roberts, que funciona en una doble direcci\u00f3: permet a galeries joves entrar a la fira, alhora que aquesta rep nous aires i noves maneres de veure i fer.<\/p>\n I a tall d\u2019exemple: el treball de Sander Breure i Witte van Hulzen presentat per la galeria holandesa tegenboschvanvreden. Tres actors representen el paper de galeristes d’una galeria fict\u00edcia anomenada Ansgar Lund. Totes les din\u00e0miques internes i tics d’una fira d’art, aix\u00ed com algunes distorsions, hi apareixen reflectides. I un detall que no deixa de ser important: la performance no s’acaba els dies de visites per professionals, sin\u00f3 que dura fins al final de la fira.<\/p>\n