{"id":74156,"date":"2026-02-09T07:30:59","date_gmt":"2026-02-09T06:30:59","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=74156"},"modified":"2026-02-04T11:42:51","modified_gmt":"2026-02-04T10:42:51","slug":"learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/","title":{"rendered":"Aprenentatge de proximitat \/\/ Tocant el coneixement {\u00edntim}"},"content":{"rendered":"

\u00c9s la intimitat quotidiana la que ens obliga a adonar-nos de l’altre com alg\u00fa amb qui interactuem i sobre qui tenim un impacte; el nostre reconeixement d’aquesta connexi\u00f3 representa el tacte i la seva fru\u00efci\u00f3. No creem intimitat; \u00e9s all\u00e0 esperant el nostre reconeixement… [Estem] \u00edntimament lligats als altres, tant si ens adonem com si reconeixem aquesta connexi\u00f3. El tacte \u00e9s el signe sense un llenguatge que el faci llegible per als “altres”. (Holland, 2012, p. 104)<\/em><\/p>\n

… inclinant-se cap a una vida inseparable. Es tracta de ser capa\u00e7 de respondre a modes de vida que no necess\u00e0riament s’ajusten a l’ocularcentrisme i la linealitat de la blancor; ser capa\u00e7 de sentir la pres\u00e8ncia de temporalitats alternatives en carn i ossos, de tornar-se vulnerable a la complexitat de la vida i l’al\u00e8. (Le-Phat Ho i Rose-Antoinette, 2017, par\u00e0graf 12)<\/em><\/p>\n

Encara m\u00e9s immediatament que altres sistemes perceptius, sembla, el sentit del tacte converteix en absurd qualsevol comprensi\u00f3 dualista de l’ag\u00e8ncia i la passivitat; Tocar sempre \u00e9s ja estendre la m\u00e0, acariciar, aixecar, donar copets o desplegar, i sempre tamb\u00e9 entendre que altres persones o forces naturals ho han fet efectivament abans que un mateix, encara que nom\u00e9s sigui en la creaci\u00f3 de l’objecte texturat. (Sedgwick, 2003, p. 14)<\/em><\/p><\/blockquote>\n

A Touching Feeling<\/em>, Eve Sedgwick (2023) articula que el llibre intueix que subsisteix una intimitat particular entre textures i emocions; tanmateix, el mateix doble significat del t\u00e0ctil m\u00e9s l’emocional ja \u00e9s present en la paraula tocar<\/em>, igual que \u00e9s intern a la paraula sentiment<\/em>. Sedgwick ens porta a la implicaci\u00f3 que fins i tot parlar d’afecte “virtualment equival a contacte cutani” (Sedgwick, 2003, p. 17). Les seves paraules ens transporten per un camp texturitzat i en capes \/\/ paisatge \/\/ zona de tacte que implica tant els elements f\u00edsics com els intangibles de viure i aprendre en proximitat. El tacte i la intimitat estan saturats d’informaci\u00f3 sensorial, pol\u00edtica i emocional. Les experi\u00e8ncies ens toquen \/\/ la nostra pres\u00e8ncia toca els altres.<\/p>\n

Si la multiplicitat del tacte, en la tactilitat corporal i el potencial immaterial, ens porta tant a la pell \/\/ la carn \/\/ la carn d’un subjecte, com simult\u00e0niament m\u00e9s enll\u00e0…<\/p>\n

… qu\u00e8 ens ofereix aix\u00f2 quan pensem en la palpabilitat de la ra\u00e7a i les seves empremtes materials i simb\u00f2liques?<\/p>\n

Podem entendre el nostre coneixement de la ra\u00e7a i el seu tacte com, all\u00f2 que Sedgwick anomena, un objecte texturitzat?<\/p>\n

I si pens\u00e9ssim en la blancor mateixa com un objecte texturitzat; quelcom sentit, acumulat, per\u00f2 mal\u00b7leable i est\u00e8s {molt} m\u00e9s enll\u00e0 del l\u00edmit de la pell; quelcom que canvia i dona forma a la manera com aprenem en proximitat amb totes les altres formes de vida?<\/p>\n

El 2015, com a esfor\u00e7 per examinar com la ra\u00e7a opera \u00edntimament a la meva vida, vaig dur a terme The Touch Project<\/em>. Durant dues setmanes, vaig registrar textualment i visualment cada cas de tacte que vaig trobar. Mantenint-me conscient de com utilitzava el meu cos en contacte amb els altres, vaig documentar les meves experi\u00e8ncies: des de ser atape\u00efda contra desconeguts a l’autob\u00fas, fins a mans que em fregaven de forma visible, fins a abra\u00e7ades de tot el cos; des de moments de repulsi\u00f3 \u2014tacte inevitable \/\/ no desitjat, fins a desitjos on el tacte no estava perm\u00e8s. Vaig comptar com vaig tocar 31 persones, inclosos \u00e9ssers no humans amb qui tamb\u00e9 vaig estar en contacte. A m\u00e9s d’aquests 31, hi va haver cinc casos en qu\u00e8 vaig voler tocar alg\u00fa per\u00f2 no vaig poder, a causa de restriccions o circumst\u00e0ncies. D’aquests 36 casos, vaig poder fotografiar-ne 13.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Shara<\/p><\/div>\n

Atendre com el meu propi cos \/\/ un cos de dona blanca va reaccionar i va impactar els cossos i \u00e9ssers que vaig tocar, va revelar com de dif\u00edcil pot ser comprendre la mat\u00e8ria racial. La creaci\u00f3 de coneixement \u00e9s un proc\u00e9s no lineal, que es desenvolupa a trav\u00e9s de la comprensi\u00f3 de nosaltres mateixos en connexi\u00f3 amb all\u00f2 que ens topem \/\/ els llocs on entrem i sortim. I dins d’aix\u00f2, desenvolupar una comprensi\u00f3 \u00edntima del cos i amb el cos no s’atura al l\u00edmit de la pell; “el nostre cos \u00e9s com una riba: una superf\u00edcie mutable d’intercanvi amb un l\u00edmit canviant d’interior i exterior, el ara i l’encara no arribat” (Maule-O’Brien, 2021, p. 128).<\/p>\n

Les imatges que vaig fer van posar en relleu fragments del meu propi coneixement constru\u00eft i encarnat. Transmetien com el tacte i la ra\u00e7a operen com a experi\u00e8ncies multisensorials al cos, superposades amb records i sistemes de creences. El tacte engloba tant la viol\u00e8ncia com l’empatia alhora, ja que “porta un missatge sobre el present immediat, el possible futur i el passat problem\u00e0tic… [ja que] creua fronteres, tant reals com imagin\u00e0ries ” (Holland, 2012, p. 100). La ra\u00e7a i el racisme es produeixen hist\u00f2ricament a trav\u00e9s del treball i l’economia, i continuen modelant les nostres vides a trav\u00e9s d’estructures duradores. Dins del tacte, la ra\u00e7a pot ser fluida i matisada, per\u00f2 les implicacions estan profundament arrelades \/\/ l’empremta mai no est\u00e0 absent.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>

Erika<\/p><\/div>\n

Tot i que han passat m\u00e9s de 10 anys des de fer aquesta investigaci\u00f3 d’autoteoria, (re)torno regularment al conjunt de treballs i a l’aprenentatge encarnat que s’ha obtingut en el proc\u00e9s. Les fotos ofereixen moments del meu cos en relaci\u00f3 \/\/ un espai per processar respostes emotives, records canviants de converses i imatges d’altres situacions. \u00a0Fan visible la meva blancor, i amb ella les seves hist\u00f2ries inflades i la pres\u00e8ncia de control i terror. Les imatges funcionen com a marcadors d’afecte intangible i rastregen forces invisibles que impedeixen i restringeixen…<\/p>\n

… simult\u00e0niament, il\u00b7lustrant com les regles estructurals de l’ordenaci\u00f3 racial poden flaquejar en trobades \u00edntimes, especialment quan es desafien activament. L’enquadrament estret de les mans o segments del cos s’enfronta al tacte racial \/\/ obscureix les l\u00ednies racials i nega l’acc\u00e9s a les categories d’identitat ocular en qu\u00e8 ens basem. Aix\u00ed, mentre que la ra\u00e7a i el racisme configuren les nostres vides materialment, tamb\u00e9 depenen de la nostra confian\u00e7a en la difer\u00e8ncia i la desconnexi\u00f3 (Holland, 2012). Les nostres vides relacionals poden canviar i prendre formes alternatives. \/\/ Per\u00f2, no \u00e9s, almenys en part, la meva blancor la que permet l’acte d’una esborrada imaginaria de la ra\u00e7a en la meva lectura de les fotos?<\/p>\n

Per a aquells de nosaltres que ensenyem dins d’institucions, l’aula \u00e9s un espai on entrem amb els estudiants com a co-aprenents; les nostres vides entren en contacte. El cos encarnat no \u00e9s singular; les pedagogies encarnades s\u00f3n trobades comunit\u00e0ries, entrella\u00e7ades i en capes que ens mouen cap a (un) altre(s). Com a educadora, estic compromesa amb pedagogies cr\u00edtiques i encarnades de transformaci\u00f3 que transgredeixen \/\/ intervenen \/\/ punxen formes normatives i restrictives de creaci\u00f3 de coneixement. El meu desig \u00e9s generar cat\u00e0lisi \/\/ obrir espai per a les dimensions no verbals de l’aprenentatge \/\/ ensenyar sobre la inseparabilitat de la vida.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Mark<\/p><\/div>\n

The Touch Project<\/em> funciona com un exemple de coneixement texturat en proximitat, posant en primer pla com els nostres cossos estan entrella\u00e7ats amb el significat i les conseq\u00fc\u00e8ncies racials. Demostra tant la creaci\u00f3 d’intimitat com a eina pedag\u00f2gica com de quina manera el lloc de l’\u00edntim \u00e9s un lloc de formaci\u00f3 de coneixement encarnat. En el projecte, la noci\u00f3 d’intimitat s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 de les definicions relacionals tradicionals entre persones per incloure la intimitat amb idees, objectes i \u00e9ssers no humans: trobades que s\u00f3n complexes, de vegades conflictives, que sempre freguen la nostra comprensi\u00f3 socialment produ\u00efda de la connexi\u00f3, la pertinen\u00e7a i el jo.<\/p>\n

L’\u00fas de la intimitat en una pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica cr\u00edtica \/\/ transformadora convida a tocar i sentir els l\u00edmits texturats que naveguem vivint en aquest m\u00f3n compartit. Sara Ahmed (2004) afirma que aix\u00f2 requereix considerar “la intimitat entre” els privilegis incorporats que tenim i la feina que fem. Confrontar \/\/ girar-se cap a aquesta “intimitat entre” les nostres realitats viscudes i la nostra pedagogia com a lloc de trobada i despr\u00e9s ensenyar des d’aquest espai \u00e9s un proc\u00e9s durador \/\/ mai acabat \/\/ que \u00e9s integral no nom\u00e9s per al treball racial, sin\u00f3 per a tots els canvis socials.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Cuzmo<\/p><\/div>\n

Aquest \u00e9s un treball d’exposici\u00f3 \/\/ de tacte \/\/ de sentiment. Ens requereix habitar la cr\u00edtica a fons i romandre en el que Ahmed (2004) anomena un present inacabat<\/em>. \u00c9s desenvolupar una intimitat amb un col\u00b7lapse del temps, on les vores afilades dels passats colonials perforen les nostres vides contempor\u00e0nies, per\u00f2 on podem reparar-les per produir un futur diferent.<\/p>\n

Ahmed (2004) veu aquest afrontament de la responsabilitat i la rendici\u00f3 de comptes com a part del treball reparador \/\/ movent els nostres cossos en un “doble gir”. Il\u00b7lustra aix\u00f2 com un primer gir cap a la cr\u00edtica de la blancor i les seves implicacions, per\u00f2 per despr\u00e9s girar-se de nou cap a l’altre per afrontar la responsabilitat \u00edntima. Dins d’aquesta acci\u00f3, llegeix un potencial per aclarir el terreny perqu\u00e8 sorgeixin vides relacionals alternatives. Entenc el doble gir com un moment per aturar-se en “la intimitat entre” \/\/ per exercir una vulnerabilitat deliberada \/\/ per evocar un aprenentatge \u00edntim a trav\u00e9s del coneixement que obtenim durant l’exposici\u00f3. De la mateixa manera que The Project Touch<\/em>, \u00e9s un gest encarnat al qual tornar cont\u00ednuament, repetint el doble gir cap a nosaltres mateixos i despr\u00e9s cap a l’altre, i tornant una i una altra vegada. Cada cop que alguna cosa nova es desenterra \/\/ es percep \/\/ es toca \/\/ es sent \/\/ es encarna.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Yoga<\/p><\/div>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n

Ahmed, S. (2004). Declarations of Whiteness: The Non-Performativity of Anti-Racism. Borderlands e-Journal, 3<\/em>(2).<\/p>\n

Holland, S. P. (2012). The erotic life of racism<\/em>. Duke University Press.<\/p>\n

Le-Phat Ho, S., & Rose-Antoinette, R. (2017, Fall). Intimating our ghosts [Editorial]. MICE Magazine <\/em>(3): Ghost Intimacies<\/em>. https:\/\/micemagazine.ca\/issue-three\/issue-03-editorial-ghost-intimacies<\/a><\/p>\n

Maule-O\u2019Brien, S. N. (2021). Intimate pedagogy: Visual explorations of race and the erotic<\/em> (Doctoral dissertation). York University. http:\/\/hdl.handle.net\/10315\/38657<\/a><\/p>\n

Sedgwick, E. K. (2003). Touching feeling: Affect, pedagogy, performativity<\/em>. Duke University Press.<\/p>\n

 <\/p>\n

[Totes les imatges formen part de “The Touch Project”, de Skye Maule-O’Brien]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s la intimitat quotidiana la que ens obliga a adonar-nos de l’altre com alg\u00fa amb qui interactuem i sobre qui tenim un impacte; el nostre reconeixement d’aquesta connexi\u00f3 representa el…<\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":74072,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7185],"tags":[7198,7203,7197,7199],"coauthors":[7200],"acf":[],"yoast_head":"\nAprenentatge en proximitat tocant el coneixement \u00edntim<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autora Skye Maule O'Brie reflexiona sobre aprenentatge en proximitat. Tocant el coneixement (\u00edntim) a partir de "The Touching Project"\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Aprenentatge en proximitat tocant el coneixement \u00edntim\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autora Skye Maule O'Brie reflexiona sobre aprenentatge en proximitat. Tocant el coneixement (\u00edntim) a partir de "The Touching Project"\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-02-09T06:30:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-02-04T10:42:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"958\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"811\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Skye Maule-O\u2019Brien\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Montse Badia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Skye Maule-O\u2019Brien\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/\",\"name\":\"Aprenentatge en proximitat tocant el coneixement \u00edntim\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg\",\"datePublished\":\"2026-02-09T06:30:59+00:00\",\"dateModified\":\"2026-02-04T10:42:51+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413\"},\"description\":\"L'autora Skye Maule O'Brie reflexiona sobre aprenentatge en proximitat. Tocant el coneixement (\u00edntim) a partir de \\\"The Touching Project\\\"\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg\",\"width\":958,\"height\":811},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Aprenentatge de proximitat \/\/ Tocant el coneixement {\u00edntim}\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413\",\"name\":\"Montse Badia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/43d4a5866b9caee4bc621c3828ca681d\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Montse Badia\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/www.montsebadia.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montse\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Aprenentatge en proximitat tocant el coneixement \u00edntim","description":"L'autora Skye Maule O'Brie reflexiona sobre aprenentatge en proximitat. Tocant el coneixement (\u00edntim) a partir de \"The Touching Project\"","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Aprenentatge en proximitat tocant el coneixement \u00edntim","og_description":"L'autora Skye Maule O'Brie reflexiona sobre aprenentatge en proximitat. Tocant el coneixement (\u00edntim) a partir de \"The Touching Project\"","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2026-02-09T06:30:59+00:00","article_modified_time":"2026-02-04T10:42:51+00:00","og_image":[{"width":958,"height":811,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Skye Maule-O\u2019Brien","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Montse Badia","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Skye Maule-O\u2019Brien"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/","name":"Aprenentatge en proximitat tocant el coneixement \u00edntim","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg","datePublished":"2026-02-09T06:30:59+00:00","dateModified":"2026-02-04T10:42:51+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413"},"description":"L'autora Skye Maule O'Brie reflexiona sobre aprenentatge en proximitat. Tocant el coneixement (\u00edntim) a partir de \"The Touching Project\"","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/ebony.jpeg","width":958,"height":811},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/learning-in-proximity-touching-intimate-knowledge\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Aprenentatge de proximitat \/\/ Tocant el coneixement {\u00edntim}"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413","name":"Montse Badia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/43d4a5866b9caee4bc621c3828ca681d","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g","caption":"Montse Badia"},"sameAs":["http:\/\/www.montsebadia.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montse\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74156"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1239"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74156"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74156\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74166,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74156\/revisions\/74166"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/74072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74156"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=74156"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=74156"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=74156"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}