Els t\u00e8xtils s’elaboren nuant, teixint, fent ganxet o unint fils individuals de fibra per crear un tot entrella\u00e7at, interconnectat i en xarxa. Si un t\u00e8xtil es trenca, es pot apeda\u00e7ar mitjan\u00e7ant sargit, una t\u00e8cnica que consisteix a entrella\u00e7ar fils verticalment i horitzontalment a trav\u00e9s del forat de la tela. Per ajudar-me a pensar en la interconnexi\u00f3 com una pr\u00e0ctica de remenar dins l’\u00e0mbit acad\u00e8mic, m’agradaria referir-me a la noci\u00f3 de coneixement situat<\/i> de Donna Haraway, a la pedagogia compromesa<\/i> de bell hooks i a l’enfocament tem\u00e0tic sobre el coneixement encarnat<\/i> al curs d’estudis secundaris sobre Diversitat Cultural.<\/p>\n
En\u00a0 criticar la perspectiva de l’objectivitat cient\u00edfica, Haraway introdueix la situacionalitat per proposar que el coneixement sempre neix d’un context, situat en el temps i l’espai, i \u00e9s inconcebible sense una multitud de relacions; \u00e9s a dir, que el coneixement est\u00e0 entrella\u00e7at i entreteixit, no \u00e9s pas abstracte i separat. La mirada objectiva, argumenta, prov\u00e9 de la posici\u00f3 dels homes blancs que \u00abreivindiquen el poder de veure i no ser vistos, de representar mentre escapen de la representaci\u00f3\u00bb. [1]<\/sup><\/a> Donna Haraway, \u201cSituated Knowledges: The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial,\u201d Feminist Studies, Vol. 14, No. 3 (Autumn, 1988) p. 575-599. <\/span><\/span>