{"id":74450,"date":"2026-02-23T07:30:50","date_gmt":"2026-02-23T06:30:50","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=74450"},"modified":"2026-02-20T15:25:10","modified_gmt":"2026-02-20T14:25:10","slug":"i-never-planned-to-become-a-teacher","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/","title":{"rendered":"Mai no vaig planejar ser professora"},"content":{"rendered":"

Mai no vaig planejar ser professora. La meva mare s\u00ed que ho era. S’especialitz\u00e0 en pedagogia per a nens amb necessitats especials, per\u00f2 jo… no, no em vaig veure en aquest rol fins m\u00e9s endavant. De vegades feia broma amb la meva germana i amb mi dient que per a ella era m\u00e9s f\u00e0cil ensenyar a nens amb necessitats especials que a nosaltres. Ara que tinc dos fills, de setze i deu anys, m’adono que no feia broma. La doc\u00e8ncia \u00e9s dura, possiblement una de les feines m\u00e9s dif\u00edcils. La pand\u00e8mia i l’educaci\u00f3 a casa van confirmar que realment \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil que pot ser. D’adolescent volia ser nedadora de competici\u00f3. Despr\u00e9s d’anys d’entrenament i mentre acabava la prim\u00e0ria, em vaig adonar que mai no arribaria al m\u00e0xim nivell. Vaig decidir estudiar art. Primer em vaig matricular a un institut especialitzat a Pol\u00f2nia, on vaig aprendre t\u00e8cniques tradicionals d’art i artesania. M\u00e9s tard, em vaig mudar als Pa\u00efsos Baixos per descobrir el meu inter\u00e8s per la curadoria i la gesti\u00f3. La meva mare em deia: \u00abNo et preocupis, sempre ser\u00e0s la millor artista entre els nedadors i la millor nedadora entre els artistes\u00bb. Aquesta frase simple i ximple em va ajudar llavors i segueix vigent avui: \u00e9s possible tenir m\u00faltiples rols sense sacrificar l’un per l’altre.<\/span><\/p>\n

Als vint-i-cinc anys, despr\u00e9s d’obtenir la meva llicenciatura, vaig tenir el meu primer fill. Mentre estudiava el m\u00e0ster, el 2012, vaig fundar una galeria sense fins de lucre anomenada <\/span>Upominki<\/span><\/a>, que significa “regals” en polon\u00e8s, la meva llengua materna. El que va comen\u00e7ar com un projecte experimental inspirat en la reciprocitat i el lliurament de regals, m\u00e9s que no pas en un intercanvi transaccional, ha esdevingut un reconegut espai art\u00edstic. En reflexionar sobre aquesta \u00e8poca, em vaig adonar de com les meves expectatives professionals entraven en conflicte amb les meves experi\u00e8ncies personals, cosa que va modelar la meva visi\u00f3 de la maternitat com a artista i com a persona. Aquesta consci\u00e8ncia ha impulsat gran part de la meva feina, cosa que vaig comprendre m\u00e9s tard.<\/span><\/p>\n

\"Esdeveniment<\/a>

Upominki, 2012<\/p><\/div>\n

Treballar a Upominki em va permetre fusionar la meva vida personal i professional, desafiant la visi\u00f3 tradicional de la maternitat com a incompatible amb la pr\u00e0ctica art\u00edstica, una creen\u00e7a que accentua <\/span>l’exclusi\u00f3 hist\u00f2rica de les artistes<\/span><\/a>. Duia el meu fill quan era petit a reunions o al muntatge d’exposicions. Estava present durant els esdeveniments, esperant que la meva parella el recoll\u00eds despr\u00e9s de la feina. Quan va comen\u00e7ar l’escola, vaig adaptar el meu horari a les hores de recollida, cosa que va generar nous desafiaments. Molts artistes i col\u00b7legues amb qui vaig treballar van criticar aquesta alteraci\u00f3 del ritme de treball, especialment durant la preparaci\u00f3 de les exposicions. Amb el pas dels anys, el meu rol es va expandir i, mentre gestionava l’espai, vaig comen\u00e7ar a coordinar un programa de mestratge a l’acad\u00e8mia d’art de l’Haia, nom\u00e9s per descobrir tres mesos despr\u00e9s que estava embarassada del meu segon fill. Durant aquest temps vaig con\u00e8ixer els estudis de <\/span>Sara Ruddick<\/span><\/a> sobre el pensament maternal. Per a Ruddick, el pensament maternal no est\u00e0 lligat biol\u00f2gicament ni \u00e9s exclusiu de les dones, sin\u00f3 un conjunt de pr\u00e0ctiques desenvolupades en el marc de relacions de cura. Ofereix una \u00e8tica de la cura que influeix en les normes socials, els valors i la din\u00e0mica comunit\u00e0ria, cosa que la fa particularment rellevant per als rols pedag\u00f2gics.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"Persones<\/a>

Llavor a llavor \ud83c\udf40 Gill Baldwin amb Upominki i altres, 2019<\/p><\/div>\n

Des del moment en qu\u00e8 una dona s’embarassa, perd el dret a la privacitat. A mesura que el cos canvia i el seu embar\u00e0s es fa m\u00e9s visible per al m\u00f3n exterior, es veu sotmesa a comentaris i judicis, convertint-la en una figura p\u00fablica. Aix\u00ed estava jo, una suposada mare jove, enfrontada a preguntes com “Va ser planejat?” i “Segueixes amb el pare?”, fins i tot de persones que amb prou feines coneixia. Anys despr\u00e9s, llegint <\/span>Andrea O’Reilly<\/span><\/a>, em vaig adonar que no encaixava a l’ideal patriarcal de la societat d’una mare madura, blanca, heterosexual, cisg\u00e8nere i sense discapacitats. A causa de la meva edat, em van etiquetar com a mala mare.<\/span><\/p>\n

A mesura que els meus fills creixien i es tornaven m\u00e9s independents, vaig trobar temps per llegir, escriure, crear i fins i tot per viatjar. Vaig comen\u00e7ar a treballar amb artistes i investigadores les obres dels quals s’emmarquen en el camp dels estudis sobre la <\/span>maternitat<\/span><\/a>. A trav\u00e9s d’aquestes <\/span>connexions<\/span><\/a>, vaig aprendre com, m\u00e9s enll\u00e0 de l’art, diverses disciplines acad\u00e8miques tamb\u00e9 es relacionen amb la maternitat. Gaireb\u00e9 simult\u00e0niament, vaig rebre una oferta per ensenyar a l’acad\u00e8mia on estudiava a Rotterdam. Durant els darrers 7 anys he dirigit un programa de llicenciatura interdisciplinari, ara centrat exclusivament en l’ensenyament a l’aula.<\/span><\/p>\n

Per als qui investiguen la maternitat<\/span><\/a>, aquesta \u00e9s m\u00e9s que una simple experi\u00e8ncia personal o biol\u00f2gica. Examinen com els factors socials, culturals, pol\u00edtics i hist\u00f2rics modelen la percepci\u00f3 de la maternitat. Mitjan\u00e7ant m\u00e8todes interseccionals, aquest camp interdisciplinari explora com la ra\u00e7a, la classe social i la sexualitat creen diverses experi\u00e8ncies maternes. Desafia els estereotips, amplifica les veus marginades i considera la maternitat com un rol social complex i en evoluci\u00f3 constant, m\u00e9s que com una experi\u00e8ncia universal.<\/span><\/p>\n

\"Maternitat

Santiago, Chile 2019<\/p><\/div>\n

L’acad\u00e8mia on treballo ofereix una considerable llibertat docent, cosa que permet al personal aportar la seva experi\u00e8ncia i m\u00e8todes a l’aula. Durant els primers anys, per\u00f2, vaig mantenir la meva investigaci\u00f3 fora d’aquests murs. Aquesta precauci\u00f3 formava part d’un patr\u00f3 m\u00e9s ampli: reflectia el temps que em va fer recon\u00e8ixer que les meves experi\u00e8ncies com a mare jove i artista havien modelat la meva pr\u00e0ctica art\u00edstica. Treballar en un context cultural que emfatitza conceptes com la cura, l’amor i la relacionalitat, per\u00f2 que, <\/span>a la pr\u00e0ctica, lluita per ser inclusiu<\/span><\/a> (havent <\/span>hist\u00f2ricament devaluat<\/span><\/a>, desestimat i excl\u00f2s les pr\u00e0ctiques i veus d’artistes amb responsabilitats de cura), requereix que artistes i cuidadors\/es alternin constantment els seus codis. Recordo situacions passades en qu\u00e8, durant esdeveniments art\u00edstics professionals, conversava amistosament amb artistes, comissaries i col\u00b7legues, sense esmentar mai que tenia fills. Nom\u00e9s per trobar-me amb la mateixa persona dies despr\u00e9s al carrer mentre empenyia un cotxet.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n\nhttp:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice3.m4a<\/a><\/audio>\n

Nota d’\u00e0udio #3, 2024<\/i><\/p>\n

Em vaig enfrontar a l’hostilitat de l’escena art\u00edstica local moltes vegades, i a trav\u00e9s de l’organitzaci\u00f3 a Upominki i fora, vaig buscar maneres de canviar aix\u00f2. En treballar sota els meus propis termes \u2014organitzant esdeveniments durant el dia i sense respondre correus electr\u00f2nics ni escriure sol\u00b7licituds de finan\u00e7ament els caps de setmana\u2014 he establert un horari rigor\u00f3s per a la meva pr\u00e0ctica que tamb\u00e9 s’adapta a la meva fam\u00edlia. Per\u00f2 com es pot assolir i mantenir plenament aquest estil de vida?<\/span><\/p>\n

L’assaig de <\/span>Kim Brooks<\/span><\/a> per a The Cut es va fer viral en capturar aquesta paradoxa. Cita una amiga: \u00abL’objectiu de l’art \u00e9s inquietar, q\u00fcestionar, pertorbar el que \u00e9s c\u00f2mode i segur. I aquest no hauria de ser l’objectiu de ning\u00fa com a pare\u00bb. Aquesta visi\u00f3 de la pr\u00e0ctica art\u00edstica exigeix <\/span>\u200b\u200b<\/span>total llibertat de responsabilitat, temps il\u00b7limitat i una dedicaci\u00f3 gaireb\u00e9 mon\u00e0stica, un model que exclou convenientment qualsevol que tingui una vida dedicada a la cura d’altres persones. Aix\u00f2 planteja una pregunta important: qui decideix qu\u00e8 \u00e9s la pr\u00e0ctica art\u00edstica \u201creal\u201d i quin art i estil de vida es valoren en aquesta decisi\u00f3?<\/span><\/p>\n

Aquesta contradicci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s un dilema personal, sin\u00f3 que reflecteix problemes estructurals m\u00e9s profunds al camp. Un estudi realitzat el 2019 per <\/span>Mama Cash<\/span><\/a> va revelar que la posici\u00f3 de les dones a les arts, en totes les disciplines, \u00e9s un problema important. A les arts visuals, les artistes estan subrepresentades als principals museus i exposicions, guanyen menys que els homes per un treball similar i enfronten m\u00e9s barreres per a la representaci\u00f3 en galeries i el suport institucional.<\/span><\/p>\n

Aquestes disparitats no es limiten a una sola regi\u00f3, sin\u00f3 que s’observen a tot el m\u00f3n. Al llarg dels anys, campanyes als EUA (<\/span>2016<\/span><\/a>, <\/span>2025<\/span><\/a>), investigacions al Regne Unit (<\/span>2021<\/span><\/a>) i a tot Europa (<\/span>2021<\/span><\/a>) van revelar patrons similars: les dones constitueixen la majoria dels graduats de les escoles d’art, per\u00f2 s\u00f3n una minoria dels artistes representats per galeries, que ocupen posicions de professorat titular o l’obra de les quals \u00e9s adquirida per museus.<\/span><\/p>\n

Una enquesta realitzada el <\/span>2024<\/span><\/a>\u00a0 a institucions art\u00edstiques holandeses va confirmar la persist\u00e8ncia de la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere a tot l’ecosistema art\u00edstic. Des de l’educaci\u00f3 fins a l’exercici professional, la remuneraci\u00f3 i el suport institucional, les artistes guanyen aproximadament un 30% menys que els homes, tenen la meitat de probabilitats de rebre exposicions individuals a institucions importants i manifesten patir discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere en les decisions de finan\u00e7ament i els processos de selecci\u00f3 curatorial. Com es destaca en un altre estudi local del <\/span>2025<\/span><\/a>, la paternitat, especialment la maternitat, continua sent un llast important a la carrera art\u00edstica professional. Aix\u00f2 perpetua la tradici\u00f3 de considerar la maternitat com a incompatible amb una activitat art\u00edstica seriosa, una idea que agreuja l’exclusi\u00f3 hist\u00f2rica de les artistes, com va assenyalar Linda Nochlin fa d\u00e8cades. Avui dia, aquesta visi\u00f3 persisteix, confirmada per nombroses declaracions de destacades artistes <\/span>(<\/span>2016<\/span><\/a>, <\/span>2020<\/span><\/a>, <\/span>2024<\/span><\/a>).<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, les repercussions de gran abast no nom\u00e9s afecten les dones artistes, sin\u00f3 tamb\u00e9 les artistes mares, les artistes amb discapacitat o neurodiversitat, i les artistes racialitzades, b\u00e0sicament qualsevol artista que es desvi\u00ef de la norma. La interseccionalitat d’aquests desavantatges s’intensifica: les artistes mares experimenten all\u00f2 que els investigadors anomenen un “<\/span>doble vincle”<\/span><\/a>, on tant el seu g\u00e8nere com la seva condici\u00f3 parental juguen en contra, multiplicant-se en lloc de simplement sumar-s’hi. Les artistes racialitzades, les artistes amb discapacitat i les persones d<\/span>‘<\/span>origen obrer s<\/span>‘<\/span>enfronten a barreres complexes similars.<\/span><\/p>\n

Sepp Eckenhaussen<\/span><\/a> (2021) assenyala que, als Pa\u00efsos Baixos, les dificultats que enfronten avui dia els estudiants d’art recent graduats provenen de plans d’estudi que ignoren la complexitat de la vida i el treball al sector cultural i no tenen en compte la diversitat de rols art\u00edstics. Com a docents en una acad\u00e8mia d’art actual, \u00e9s la nostra tasca gestionar les expectatives de les estudiants que l’\u00e8xit implica representaci\u00f3 a galeries i pr\u00e0ctica a l’estudi. Preparar-les per a la realitat que la majoria dels artistes se sustenten a trav\u00e9s de la doc\u00e8ncia, el treball comunitari, projectes comercials o la pr\u00e0ctica social, rols sovint sexuats i devaluats dins de la jerarquia art\u00edstica. Tot i aix\u00f2, les habilitats essencials, com l’autoorganitzaci\u00f3, la col\u00b7laboraci\u00f3 i les pr\u00e0ctiques col\u00b7lectives, no s\u00f3n suficients sense comprendre la varietat de postures art\u00edstiques en les que la cura \u00e9s essencial com a pr\u00e0ctica vital i art\u00edstica. <\/span> <\/b><\/p>\n

Mai no vaig planejar ser professora, per\u00f2 ara entenc per qu\u00e8 ho soc. Com la meva mare abans que jo, he descobert que la doc\u00e8ncia ofereix una cosa que el m\u00f3n de l’art tradicional no podia oferir: la possibilitat de crear el canvi que desitges veure, un estudiant alhora. I potser aquesta sigui la pr\u00e0ctica art\u00edstica m\u00e9s radical de totes: no pertorbar el que \u00e9s c\u00f2mode i segur, sin\u00f3 construir alguna cosa nova on la cura i la creativitat finalment puguin coexistir.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

[Imatge destacada: Autoretrat, Agost, 2009)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mai no vaig planejar ser professora. La meva mare s\u00ed que ho era. S’especialitz\u00e0 en pedagogia per a nens amb necessitats especials, per\u00f2 jo… no, no em vaig veure en…<\/p>\n","protected":false},"author":2973,"featured_media":74434,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7185],"tags":[7221,7217,7198,7203,7199,7218,7219,7220],"coauthors":[7210],"acf":[],"yoast_head":"\nMaternitat i Pr\u00e0ctica Art\u00edstica: Mai no vaig planejar ser professora<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein explica com ha conciliat la maternitat i la pr\u00e0ctica art\u00edstica, entenent la pedagogia com l'estrat\u00e8gia m\u00e9s radical.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Maternitat i Pr\u00e0ctica Art\u00edstica: Mai no vaig planejar ser professora\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein explica com ha conciliat la maternitat i la pr\u00e0ctica art\u00edstica, entenent la pedagogia com l'estrat\u00e8gia m\u00e9s radical.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-02-23T06:30:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-02-20T14:25:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"640\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"427\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/\",\"name\":\"Maternitat i Pr\u00e0ctica Art\u00edstica: Mai no vaig planejar ser professora\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg\",\"datePublished\":\"2026-02-23T06:30:50+00:00\",\"dateModified\":\"2026-02-20T14:25:10+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/30a5458ae3806debe16f9193a2e00284\"},\"description\":\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein explica com ha conciliat la maternitat i la pr\u00e0ctica art\u00edstica, entenent la pedagogia com l'estrat\u00e8gia m\u00e9s radical.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg\",\"width\":640,\"height\":427,\"caption\":\"maternitat i pr\u00e0ctica art\u00edstica - Noia amb m\u00e0scara sostenint un pinzell.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Mai no vaig planejar ser professora\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/30a5458ae3806debe16f9193a2e00284\",\"name\":\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/56aabaf10a6142e32a5b927a4b4cbeb4\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cbad0cd1bd6c5b57ed9924506e541a5a?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cbad0cd1bd6c5b57ed9924506e541a5a?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Weronika Zieli\u0144ska-Klein\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/weronikazielinskaklein\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Maternitat i Pr\u00e0ctica Art\u00edstica: Mai no vaig planejar ser professora","description":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein explica com ha conciliat la maternitat i la pr\u00e0ctica art\u00edstica, entenent la pedagogia com l'estrat\u00e8gia m\u00e9s radical.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Maternitat i Pr\u00e0ctica Art\u00edstica: Mai no vaig planejar ser professora","og_description":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein explica com ha conciliat la maternitat i la pr\u00e0ctica art\u00edstica, entenent la pedagogia com l'estrat\u00e8gia m\u00e9s radical.","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2026-02-23T06:30:50+00:00","article_modified_time":"2026-02-20T14:25:10+00:00","og_image":[{"width":640,"height":427,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/","name":"Maternitat i Pr\u00e0ctica Art\u00edstica: Mai no vaig planejar ser professora","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg","datePublished":"2026-02-23T06:30:50+00:00","dateModified":"2026-02-20T14:25:10+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/30a5458ae3806debe16f9193a2e00284"},"description":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein explica com ha conciliat la maternitat i la pr\u00e0ctica art\u00edstica, entenent la pedagogia com l'estrat\u00e8gia m\u00e9s radical.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/motherhood_and_artistic_practice4.jpeg","width":640,"height":427,"caption":"maternitat i pr\u00e0ctica art\u00edstica - Noia amb m\u00e0scara sostenint un pinzell."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/i-never-planned-to-become-a-teacher\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Mai no vaig planejar ser professora"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/30a5458ae3806debe16f9193a2e00284","name":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/56aabaf10a6142e32a5b927a4b4cbeb4","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cbad0cd1bd6c5b57ed9924506e541a5a?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cbad0cd1bd6c5b57ed9924506e541a5a?s=96&d=mm&r=g","caption":"Weronika Zieli\u0144ska-Klein"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/weronikazielinskaklein\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74450"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2973"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74450"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74450\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74601,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74450\/revisions\/74601"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/74434"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74450"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=74450"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=74450"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=74450"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}