![\"barcenas.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/barcenas.jpg\")
Per molt que un s’hi esforci, costa comprendre qu\u00e8 volia dir Theodor Adorno quan escrivia que “la cr\u00edtica de la cultura segueix l’esquema dels cr\u00edtics reaccionaris de la societat, que usen el capital creatiu contra el capital rapinyador”. <\/p>\n
Per tots \u00e9s sabut que la complexitat adorniana<\/em> ve amplificada per la pr\u00f2pia dificultat de la seva traducci\u00f3 des de l\u2019original en alemany. Del seu context pot derivar-se quelcom del seu significat. Aquesta frase es troba a l’assaig “Kulturkritik und Gesellschaft” (“Cr\u00edtica de la cultura i Societat”), on el pensador repassa les contradiccions que ocorren quan la cr\u00edtica se sotmet al dictat de la cultura, la qual no pot escapar del seu \u00e9sser<\/em> en el mercat. El que crida l’atenci\u00f3 en aquesta sent\u00e8ncia s\u00f3n els dos conceptes que oposa, de “capital creatiu” contra el “capital rapinyador”. <\/p>\n Aquest altre concepte inabastable i period\u00edstic, que \u00e9s l’anomenada “actualitat”, semblaria el lloc on ambdues idees adquireixen una primera consist\u00e8ncia. L’actualitat \u00e9s un jou necessari per a la cr\u00edtica, i aquesta dep\u00e8n completament d’aquella per a poder existir. Sense actualitat, potser la cr\u00edtica podria exercir una funci\u00f3 origin\u00e0ria, pr\u00f2pia de temps pre-capitalistes.<\/p>\n En la nostra actualitat, el capital creatiu est\u00e0 al servei del poder, i la creativitat in\u00fatil que inunda xarxes socials com Facebook esdev\u00e9 l’\u00fanic lloc disponible on l’antic concepte de poble, o el m\u00e9s recent i t\u00e8cnic de ciutadania, pot manifestar la seva cr\u00edtica al poder trav\u00e9s de la ironia, la mofa i l’escarni simb\u00f2lic de les autoritats pol\u00edtiques i econ\u00f2miques. La seva inutilitat \u00e9s imprescindible com a esfera p\u00fablica. En quant al capital rapinyador, el fil de la corrupci\u00f3 a Espanya \u00e9s suficient per a trobar-li sentit. <\/p>\n La vella rapinya, o el robatori amb viol\u00e8ncia s’assimila ara a aquella altra fase, la de l’acumulaci\u00f3 de capital com a fase de l’expansi\u00f3 del capitalisme, per la qual l’acumulaci\u00f3 de capital d’uns pocs responia obligat\u00f2riament a la conseq\u00fcent explotaci\u00f3 de molts. La viol\u00e8ncia del robatori \u00e9s ara de gran subtilesa, i el capital rapinyador \u00e9s el s\u00fammum abstracte del saqueig i la rapinya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per molt que un s’hi esforci, costa comprendre qu\u00e8 volia dir Theodor Adorno quan escrivia que “la cr\u00edtica de la cultura segueix l’esquema dels cr\u00edtics reaccionaris de la societat, que…<\/p>\n","protected":false},"author":1261,"featured_media":7415,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n