![\"ferrer.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/ferrer.jpg\")
“La l\u00ednia no existeix en el m\u00f3n observable. \u00c9s una convenci\u00f3, un constructe cultural.” [[Confer\u00e8ncia La vie des Lignes, Tim Ingold, Centre Pompidou-Metz, 20-02-2013)]]<\/p>\n “La l\u00ednia no existeix en el m\u00f3n observable. \u00c9s una convenci\u00f3, un constructe cultural.” [[Confer\u00e8ncia La vie des Lignes, Tim Ingold, Centre Pompidou-Metz, 20-02-2013)]]<\/p>\n
La l\u00ednia m\u00e9s activa i aut\u00e8ntica, ja sigui dibuixada a l’aire o en un paper, \u00e9s aquella que neix d’un punt i \u00e9s lliure de desenvolupar-se sense limitacions cap all\u00e0 on vulgui, segons la seva pr\u00f2pia temporalitat. Recorrent-la, els ulls segueixen el mateix cam\u00ed que la m\u00e0 que l’ha tra\u00e7at. Referint-se a aquest pensament de Paul Klee, l’antrop\u00f2leg Tim Ingold introdueix en el seu assaig “Lines. A Brief History of Lines” una dicotomia entre aquest tipus de l\u00ednia i aquelles que estableixen un trajecte, les que van d’un punt 1 a un punt 2 segons un criteri d’optimitzaci\u00f3 del temps.<\/p>\n
Fa un any vam viure, al Centre Pompidou-Metz, un muntatge que va durar dos mesos en el qual una orquestra de 80 persones va intervenir per materialitzar les partitures de Sol LeWitt, podent aix\u00ed veure, fins al juliol d’aquest any, 32 dibuixos murals en blanc i negre a la Galerie 2 (“Sol LeWitt: Walldrawings from 1968 to 2007″, a cura de B\u00e9atrice Gross). Mentrestant, una nova exposici\u00f3 ha obert les seves portes al primer pis, \u201cUne br\u00e8ve histoire de lignes”, comissariada per H\u00e9l\u00e8ne Guenin i Christophe Briend, que, m\u00e9s enll\u00e0 d’una genealogia del dibuix des de 1925 fins avui, explora la incid\u00e8ncia de la l\u00ednia a la nostra quotidianitat i en el nostre entorn. Inspirada en l’esmentada obra hom\u00f2nima de Tim Ingold, inclou una selecci\u00f3 de 220 obres d’artistes com Vera Molnar, Duchamp, Kandinsky o Penone.<\/p>\n
Esther Ferrer va intervenir el 16 i 17 de febrer, amb dues de les seves accions. Primer, amb la seva performance “Parcourir 1 carr\u00e9” va travessar la galeria de Sol LeWitt aturant-se a cada “alcova”. Armada amb 4 lletres (A, B, C, D) i una partitura de combinacions de 3, 4, 5, 6 … elements, recorria un quadrat sense deixar altre tra\u00e7 que el de la mem\u00f2ria, davant d’un p\u00fablic que seguia amb detall els seus passos anunciats, i que, atent a l’encert i l’error, la seva concentraci\u00f3 requeia, en \u00faltim terme, en la pres\u00e8ncia de la que recitava lletres i es movia en conseq\u00fc\u00e8ncia. Una fina transici\u00f3 des del judici del resultat fins la complicitat del proc\u00e9s. Mirades \u00edntimes entre el visitant i l’artista dibuixaven interrogants en aquest quadrat, l’\u00e0rea d’influ\u00e8ncia del qual desbordava la geometria i els moviments causals propis d’una m\u00e0quina de Turing, donant aix\u00ed pas a un esdeveniment amb accidents subtils i silenciosos.<\/p>\n
L’endem\u00e0, una altra acci\u00f3 (“Se hace camino al andar”) comen\u00e7ava en dos punts diferents de la ciutat de Metz. D’una banda, Esther Ferrer va prendre com a punt de partida l’exposici\u00f3 “Une br\u00e8ve histoire de Lignes” i, de l’altra, Arthur Debert interpretava l’acci\u00f3 arrencant del Frac Lorraine, on se succe\u00efen altres performances en el marc de l’exposici\u00f3 “Les mondes nomades et autres variations autour de la ligne”, comissariada per B\u00e9atrice Josse i Ra\u00fal (Rulfo) \u00c1lvarez, amb obra de Marc Godinho, Ceal Floyer, Vera Molnar, Torres Garc\u00eda o Marina Abramovic, entre d’altres.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs -deia- dos punts de partida, una trentena de rotlles de cinta adhesiva de pintor a la motxilla i un cam\u00ed per tra\u00e7ar que culminar\u00e0 amb la trobada. Ni convidat ni rebutjat, un p\u00fablic espontani -coneixedor i propietari dels carrers per on passeja cada diumenge- es creua amb una persona que, literalment, va deixant empremta. En realitat, dues persones caminen sobre la l\u00ednia blanca que van dibuixant; una l\u00ednia que indica d’on v\u00e9nen, per\u00f2 no cap on van. Mentre el caminant es mant\u00e9 constant en el seu gest, uns s’hi acosten per dir-li que han vist el seu col\u00b7lega sota el pont, a l’altra punta de la ciutat, i que “\u00e0nim i sort, ja queda menys per la trobada”; altres miren curiosos; el responsable de seguretat del centre comercial pregunta qui desenganxar\u00e0 la l\u00ednia del terra al dia seg\u00fcent; un ve\u00ed s’indigna en veure una l\u00ednia blanca davant de l’entrada de casa; un “caniche” ensuma la l\u00ednia… La conclusi\u00f3 \u00e9s la trobada a la vella Place Saint Louis: una encaixada de mans i Machado en quatre idiomes: es fa cam\u00ed al caminar. Actors o figurants, tots componen una partitura que s’est\u00e0 escrivint, i la melodia de la qual es dibuixa pas a pas; esfumant-se tan r\u00e0pidament que no recordem si l’hem sentida. Ja se sap: present ef\u00edmer, mem\u00f2ria constru\u00efda.<\/p>\n
Les dues tipologies de l\u00ednies evocades per Tim Ingold impliquen dos modes de vida i de maneres de ser-hi. Si la l\u00ednia nom\u00e9s existeix entre dos punts, el resultat \u00e9s una xarxa (network) en qu\u00e8 hi ha una clara difer\u00e8ncia entre les coses i les seves connexions. El viatge per la xarxa \u00e9s el propi del transport: el passatger busca rec\u00f3rrer la dist\u00e0ncia entre dos llocs ben definits en un temps m\u00ednim, i no es troba enlloc mentre es trasllada d\u2019A a B. D’altra banda, si la distinci\u00f3 entre els punts i les l\u00ednies desapareix, si les coses no es distingeixen de la relaci\u00f3 entre les coses, obtenim una malla (meshwork), en la qual el cam\u00ed no t\u00e9 com a funci\u00f3 localitzar les persones. El passejant itinerant segueix el seu cam\u00ed i mentre segueixi el seu cam\u00ed sempre ser\u00e0 present. Deambulant, mant\u00e9 una actitud que va m\u00e9s enll\u00e0 de la connexi\u00f3, una comunicaci\u00f3 que supera la correspond\u00e8ncia per deixar lloc a la interacci\u00f3.<\/p>\n
Partitura abans i durant, les Accions d’Esther Ferrer s\u00f3n les regles m\u00ednimes d’un joc, d’un concert amb les seves variacions. Aquestes comporten l’escolta, la mirada i l’expectaci\u00f3, elements que circulen sigil\u00b7losos en tots els sentits, alliberant l’esdeveniment de tota teatralitat. Un proc\u00e9s senzill, significatiu i sense diagn\u00f2stics. Un concert en el qual la partitura sobreviu a un tempo<\/em> canviant, en qu\u00e8 la pres\u00e8ncia de l’espectador (voluntari, voluntari\u00f3s o casual) modifica el que est\u00e0 tenint lloc. L\u00ednies actives.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “La l\u00ednia no existeix en el m\u00f3n observable. \u00c9s una convenci\u00f3, un constructe cultural.” [[Confer\u00e8ncia La vie des Lignes, Tim Ingold, Centre Pompidou-Metz, 20-02-2013)]] La l\u00ednia m\u00e9s activa i aut\u00e8ntica,…<\/p>\n","protected":false},"author":1254,"featured_media":7439,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n