{"id":7489,"date":"2013-03-12T02:00:00","date_gmt":"2013-03-12T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/03\/12\/make-love-not-art1900\/"},"modified":"2013-03-12T02:00:00","modified_gmt":"2013-03-12T02:00:00","slug":"make-love-not-art1900","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/","title":{"rendered":"Make Love Not Art"},"content":{"rendered":"

\"PLiversidge1_Large_.jpg\"
\nDiu la llegenda que l\u2019any 1913 va comen\u00e7ar la Vanguardia americana; fins aleshores, nom\u00e9s s’havien vist \u00e8piques paisatgistes entre el realisme i l’impressionisme. Va ser en aquest any quan es va injectar el virus de l’art del segle vint a trav\u00e9s del que vindria a con\u00e8ixer-se com The Armory Show<\/a>. Tal va ser l’esc\u00e0ndol; tal la reacci\u00f3; tal la recepci\u00f3, que aquella exposici\u00f3 organitzada a l’armeria del regiment 69, amb els anys, va passar a ser un referent inviolable per explicar l’art als Estats Units. Aix\u00ed, aquest any l\u2019Armory homenatja Armory, \u00e9s a dir “a Nova York i la seva capitalitat de l’art global”, en paraules de l’alcalde milionari.<\/p>\n

5 dies, 66.000 persones, 8 fires simult\u00e0nies, molts zeros i talons alts per gastar recorrent la setmana de les fires a Nova York. Fins l’any passat amb el desembarcament de Frieze, aquesta era la setmana \u2013 juntament amb l’inici de temporada al setembre- en qu\u00e8 calia ser a Nova York. Un “must” per a la llarga cua de galeristes, col\u00b7leccionistes, advisors, curadors, dealers<\/em> diversos, directors d’institucions i per qu\u00e8 no, tamb\u00e9 artistes.<\/p>\n

No s\u00e9 qu\u00e8 els hi veuen a les fires, qu\u00e8 \u00e9s el que atrau tant d’aquest eixam de caselles abarrotades de pintures i pantalles, on el millor que es pot fer al final del dia \u00e9s vomitar tota la llista de coses vistes i fer una mica d\u2019espai per tal de no somiar amb una cosa o l\u2019altra. A mi em queden els ulls secs i la cara deformada per l’horror que trobo. Cada vegada que trepitjo una fira, m’entra la por al terrorisme, \u00e9s un objectiu tan f\u00e0cil, en una nit d’inauguraci\u00f3 qualsevol poden carregar-se part de l\u2019establishment<\/em>, i esborrar d’un sol cop a tota aquesta manada de \u201cguaperes\u201d que nom\u00e9s es veuen a les fires.<\/p>\n

Per a un col\u00b7leccionista novell pot ser un exercici interessant acostar-se a una fira, per\u00f2 pocs saben qu\u00e8 comprar; aqu\u00ed hi entren els advisors<\/em>, que indiquen, preveuen, tipifiquen i avaluen l’impacte de la inversi\u00f3. Per\u00f2 els de veritat, prefereixen anar a Gagosian i ser complimentats amb el servei al client, reserves a restaurants, transports d’obres gratis …, la qualitat del servei \u00e9s el que marca la tan preuada exclusivitat i seducci\u00f3 de la dansa tribal entre comprador i venedor.<\/p>\n

El diner jove, que prov\u00e9 majorit\u00e0riament de les ind\u00fastries tecnol\u00f2giques o de Wall Street, \u00e9s el que va marcant el ritme de les vendes. Acontentar a tant d\u2019emprenedor no \u00e9s tasca f\u00e0cil; tothom vol el mateix que ha vist a casa de l’altre, i aqu\u00ed l’hi donem amb mantega. Hirst, Hirst. Opie, Opie. La veritable explosi\u00f3 va donar-se als anys vuitanta, quan la figura del salvatge mascul\u00ed, home de la borsa que ho volia tot, i al moment, aparentar i escalar socialment. Precisament l’auge del Dow Jones d’aquesta setmana ha excitat els nois de la borsa, que veuen com la crisi que ells van iniciar no ha afectat gaireb\u00e9 gens els beneficis corporatius. El millor art \u00e9s l’art car, i encara hi ha qui posa els preus a les etiquetes. Els col\u00b7leccionistes col\u00b7leccionen artistes com cromos, els galeristes col\u00b7leccionen col\u00b7leccionistes com fitxes, els artistes col\u00b7leccionen amants com bales. La febre de l\u2019arxivar, tu s\u00ed, tu no, tu s\u00ed, tu tamb\u00e9.<\/p>\n

I l’art es va codificant, i es veu el mateix a Xangai, Abu Dhabi, Miami o Moscou, i tot serveix per moblar casalots buits d’un luxe ostent\u00f3s i carregats de mal gust de gent rica a cagar. Tot l’art s’assembla, uns coloraines per aqu\u00ed, unes imatges digitals per all\u00e0, paper de paret, fotografies de performance, usos i abusos de la tela i el teixit, pantalles i projeccions d’accions quotidianes, una instal\u00b7laci\u00f3 tipus “serem arriscats, parlaran de nosaltres en tots els tele-not\u00edcies “i entremig molta silicona, botes d’h\u00edpica i au!, a volar de flor en flor com papallona a la primavera.<\/p>\n

Personalment crec que l’art \u00e9s experi\u00e8ncia i que en llocs aix\u00ed l’experi\u00e8ncia \u00e9s nul\u00b7la o ennuvolada, i que tots ho sabem, i que d’alguna manera es repeteix un format esgotat i esgotador. Potser per aix\u00f2, Isabelle Van Den Eynde, una belga molt maca amb un passat financer i una galeria a Dubai, ha enfosquit el seu espai i hi donen llanternes per entrar a veure uns dibuixos d’artistes de l’Orient Mitj\u00e0, en la l\u00ednia d’un freak show, o d’una aut\u00e8ntica fira d’atraccions. Cheim & Read ha tapiat el seu espai amb una paret feta per Kounellis amb m\u00e0quines de cosir, carb\u00f3, acer i pedres. \u00c9s m\u00e9s, aqu\u00ed l’experi\u00e8ncia no \u00e9s l’art sin\u00f3 la vida social que es desenvolupa al voltant de l’art, una forma relacional, similar al supermercat, on ens trobem amb els habituals, saludats i coneguts, i el valor art\u00edstic es confon amb el valor mercantil , i el perfum i el xampany es consumeixen en hectolitres.<\/p>\n

D’altra banda hi ha els que es pensen que ho poden ensenyar tot amb iPads, i que creen aplicacions per a inventariar (Collectrium.com), o veure escultures en realitat augmentada, tipus Google Glass. I t\u2019intenten conv\u00e8ncer de que aix\u00f2 \u00e9s el s\u00fammum, i que t’ho descarreguis en aquest mateix instant al teu iPhone i que tot ser\u00e0 aix\u00ed en un futur proper, i que no necessitar\u00e0s m\u00e9s el teu perfil de Second Life.<\/p>\n

Mentrestant, Duke Riley regala a l\u2019Armory gravats que tothom ha de fer fregant el paper sobre una pedra, i el museu d’Andy Warhol de Pittsburgh reparteix gratis c\u00f2pies de c\u00f2pies de les Brillo Box per fer complir el desig de la superestrella de veure a la gent passejar amb les caixes per Nova York. Hi ha dos r\u00e8tols de llumetes amb les seves pertinents cartes de proposici\u00f3 de Peter Liversidge, i un p\u00e8l de Rafael Lozano-Hemmer on hi ha escrit la paraula “devaluat”, que veiem gr\u00e0cies a un microscopi electr\u00f2nic canadenc. Tamb\u00e9 hi ha aquests objectes amb profunditats a l\u2019estil trompe-l’oeil<\/em> lum\u00ednic d’Iv\u00e1n Navarro i les pintures ir\u00f2niques de David Kramer, i els Cristos penjats de Kris Martin i les instal\u00b7lacions de llums de Jim Campbell.<\/p>\n

Aquest any la identitat de l\u2019Armory l’ha donada Liz Magic Laser, ex-Whitney Program, que com a tal, ha banyat la seva proposta de cr\u00edtica institucional, reunint a un grup d’especialistes de m\u00e0rqueting, gent del m\u00f3n de l’art i de fora per decidir els nivells VIP i els colors de les targetes; en el que es preveu com l’en\u00e8sima absorci\u00f3 del criticisme pel mercat per nom\u00e9s $ 2.000, que \u00e9s el que li han pagat a la “artista emergent del Downtown”. A l\u2019ADAA, entre Jean Arp i Egon Schiele, hi ha Fred Tomaselli i les seves miniatures-pintures-intervencions a les portades del New York Times. A Volta hi ha les pintures del cub\u00e0 Armando Mari\u00f1o i les pintures-teixit-ciment de la israeliana Naomi Safran-Hon. Finalment, en una de les cantonades d\u2019SCOPE hi ha les escultures d’Eugenio Merino.<\/p>\n

Total, caldr\u00e0 esperar a Frieze i creuar els dits per veure alguna cosa m\u00e9s que el simple joc del desig de la ind\u00fastria simb\u00f2lica. I per cert, del Nu baixant l’escala<\/em>, no en queda ni rastre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diu la llegenda que l\u2019any 1913 va comen\u00e7ar la Vanguardia americana; fins aleshores, nom\u00e9s s’havien vist \u00e8piques paisatgistes entre el realisme i l’impressionisme. Va ser en aquest any quan es…<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":7479,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nMake Love Not Art – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Make Love Not Art – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Diu la llegenda que l\u2019any 1913 va comen\u00e7ar la Vanguardia americana; fins aleshores, nom\u00e9s s’havien vist \u00e8piques paisatgistes entre el realisme i l’impressionisme. Va ser en aquest any quan es...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2013-03-12T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"502\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/\",\"name\":\"Make Love Not Art – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg\",\"datePublished\":\"2013-03-12T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2013-03-12T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg\",\"width\":670,\"height\":502,\"caption\":\"PLiversidge1_Large_.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Make Love Not Art\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\",\"name\":\"Xavier Acar\u00edn\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Xavier Acar\u00edn\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/ww.xaviacarin.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Make Love Not Art – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Make Love Not Art – A*Desk","og_description":"Diu la llegenda que l\u2019any 1913 va comen\u00e7ar la Vanguardia americana; fins aleshores, nom\u00e9s s’havien vist \u00e8piques paisatgistes entre el realisme i l’impressionisme. Va ser en aquest any quan es...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2013-03-12T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":502,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Xavier Acar\u00edn","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Xavier Acar\u00edn","Temps estimat de lectura":"6 minuts","Written by":"Xavier Acar\u00edn"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/","name":"Make Love Not Art – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg","datePublished":"2013-03-12T02:00:00+00:00","dateModified":"2013-03-12T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/PLiversidge1_Large_.jpg","width":670,"height":502,"caption":"PLiversidge1_Large_.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/make-love-not-art1900\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Make Love Not Art"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71","name":"Xavier Acar\u00edn","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Xavier Acar\u00edn"},"sameAs":["http:\/\/ww.xaviacarin.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7489"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1267"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7489"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7489\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7479"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7489"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=7489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}