![\"rivianne.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/rivianne.jpg\")
El cap de setmana passat em vaig acostar a Caixaforum a la cerca d’un t\u00edtol: “Qu\u00e8 desitjar”. Atreta per la suggestiva proposta per\u00f2, a la vegada, expectant per veure com es resoldria curatorialment aquest repte conceptual: el desig, nom\u00e9s amb obres de la col\u00b7lecci\u00f3 de “la Caixa”.<\/p>\n
Em va sorprendre que l’exposici\u00f3 es localitz\u00e9s a la sala que hi ha nom\u00e9s pujar les escales: no gaire gran i fregant la zona de pas, per\u00f2 en entrar vaig entendre aquesta decisi\u00f3 ja que s\u00f3n set les obres escollides. Tres em van deixar indiferent: Liu Jianhua, Dora Garc\u00eda i Barcel\u00f3. Respecte a les altres: les g\u00e0bies d’ocell de Pepe Espaliu desafien l’exclusi\u00f3 en un exercici d’a\u00efllament; fusionant la delicada po\u00e8tica amb el material resistent. Continuant amb aquesta senzillesa (que no simplicitat), el v\u00eddeo de Cabello i Carceller ens mostra dues mans que realitzen un mateix acte, repetitiu, com retro-alimentant-se l\u2019una de l’altra, en el que sembla ser una met\u00e0fora del cicle vital. Tamb\u00e9 es d\u00f3na cabuda a les versions, en aquest cas del “Gran Vidre”, per Sherrie Levine; qui fragmenta l’obra a\u00efllant a sis dels solters en vitrines independents, ja no nom\u00e9s apartant-los de la n\u00favia sin\u00f3 de la mateixa companyia masculina. Apropiar-se del “Gran Vidre” i no morir en l\u2019intent mereix cert respecte, per\u00f2 em pregunto si el desig de l’artista hauria estat ser Duchamp per un instant (com a Duchamp ser Da Vinci). Anish Kapoor presenta una obra amagada: la seva paret fecundada. Una bella panxa que es mimetitza amb el color del mur, tan minimalista que amb prou feines es veu. Nom\u00e9s si ens hi acostem apreciarem les ombres creades per unes mans que no han pogut evitar palpar-la, a la recerca del batec interior.<\/p>\n
Finalment l’obra que capta totes les atencions, “Jo desitjo el teu desig”, de Rivan Neuenschwander (2003-2013): una esp\u00e8cie de mur de les lamentacions girat 180\u00ba, on no demanem, sin\u00f3 que rebem. Rebem desitjos impresos en polseres. Uns s\u00f3n sentimentals, d\u2019altres fant\u00e0stics, per\u00f2 tots provenen de la il\u00b7lusi\u00f3 d’uns desconeguts que ens conviden a la apropiaci\u00f3 (novament) dels seus anhels m\u00e9s secrets. \u00c9s interessant no nom\u00e9s llegir cadascuna de les propostes, sin\u00f3 observar l’actuaci\u00f3 del p\u00fablic. Tot i que es demana que nom\u00e9s s’agafi una cinta per persona, descobreixo que gaireb\u00e9 tots se salten aquest prec, especialment avis i nens. Els avis per a regalar-ne als fills, n\u00e9ts i altres coneguts, mentre que els nens… De petits som f\u00e0briques de desitjos, fantasiegem amb ratolins m\u00e0gics, juguem amb amics invisibles, per\u00f2 en complir anys ens convertim en pencaires o (en pitjor cas) en \u201cni-nis\u201d. La \u00fanica cosa que ens estimula un ratol\u00ed \u00e9s hist\u00e8ria, i si et veuen parlant sol \u00e9s preocupant. Les factures ocupen aquest espai d’anhels, i m\u00e9s en aquests temps.<\/p>\n
Ens agrada sentir-nos part\u00edcips de l’art. Vivim a l’era de la constant inter-actuaci\u00f3, reducte del capitalisme m\u00e9s desaforat, on acumular objectes i experi\u00e8ncies s’ha convertit en la nostra ra\u00f3 de ser. \u00c9s per aix\u00f2 que l’art interactiu atrau. No ens resignem a observar una cosa que ens agrada per despr\u00e9s deixar-la de banda. Hem d\u2019atrapar, sentir-nos amos d’aix\u00f2, i per sort comptem amb l’eina id\u00f2nia: el m\u00f2bil. Si hi ha una acci\u00f3 que caracteritzi les fires d’art no \u00e9s precisament la de comprar obra, sin\u00f3 la de fotografiar o, millor encara, fotografiar-se al costat d’ella. \u00c9s la manera m\u00e9s assequible de sentir-te part\u00edcip i propietari de la mateixa… D’aquesta manera em pregunto: l’art deixaria de ser art si estigu\u00e9s a l’abast de tot butxaca? Per qu\u00e8 preferim la possessi\u00f3 a l’experi\u00e8ncia?<\/p>\n