{"id":75271,"date":"2026-03-23T07:30:04","date_gmt":"2026-03-23T06:30:04","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=75271"},"modified":"2026-03-19T16:49:20","modified_gmt":"2026-03-19T15:49:20","slug":"hacer-las-micro-utopias","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/","title":{"rendered":"Fer les microutopies"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-weight: 400;\">Fa ja quatre anys del text per al llibre \u00abNeutop\u00edas\u00bb<\/span> <span style=\"font-weight: 400;\">on parl\u00e0vem de la <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Reutilitzaci\u00f3 com a acte subversiu. <\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">No nom\u00e9s com a estrat\u00e8gia per allargar la vida dels objectes o b\u00e9 optimitzar el consum de recursos, sin\u00f3 com a forma de q\u00fcestionar les l\u00f2giques productives i d\u2019\u00fas que organitzen la nostra vida quotidiana.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquella conversa col\u00b7lectiva, escrita a partir de diversos di\u00e0legs entre les persones que form\u00e0vem part de Makea en aquell moment, acabava amb dues preguntes obertes que segueixen ressonant avui:<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abCom transferir eines del disseny per contribuir a transformar la societat dins els l\u00edmits planetaris i par\u00e0metres de just\u00edcia social?\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">I com transformar, des de la pr\u00e0ctica, la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica del disseny?\u00bb<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Encara no tenim una resposta tancada per a aquestes preguntes, per\u00f2 ens atrevim a plantejar algunes hip\u00f2tesis que potser llavors no vam expressar amb gaire claredat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquests temps fluids, de sobreinformaci\u00f3, postveritat, tecno\/teocr\u00e0cies, viralitat, senyors de la guerra descontrolats, intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials, algoritmes neofeixistes, hipermercantilitzaci\u00f3 de la vida, societat fracturada, compres monitoritzades, conviv\u00e8ncies frustrades, a\u00efllament de l\u2019empatia i pells molt molt fines&#8230; sembla que la majoria dels l\u00edmits que definien un <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">status quo<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> democr\u00e0tic i distributiu s\u2019hagin fet miques.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Des del nostre lloc creiem que la q\u00fcesti\u00f3 ja no \u00e9s \u00fanicament dissenyar objectes m\u00e9s sostenibles, ni tan sols especular sobre futurs desitjables des del disseny. Potser el repte sigui quelcom m\u00e9s b\u00e0sic i elemental: reconstruir les condicions vitals que permeten que les persones puguem existir i fer coses juntes. <\/span><\/p>\n<p><b>\u2014<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Quan pensem en la paraula utopia acostumem a imaginar-nos un horitz\u00f3 lluny\u00e0, un lloc ideal que encara no existeix. Tanmateix, en aquests \u00faltims anys i observant la nostra realitat quotidiana dirigir-se cap a l\u2019escenari menys desitjable, sovint hem tingut la sensaci\u00f3 que alguns elements que dibuixen aquest <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">m\u00f3n desitjable<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> havien estat presents a les nostres vides, que s\u2019havien anat construint a les nostres ciutats i barris lentament durant molt de temps, tot i que no sempre vam ser conscients fins que van comen\u00e7ar a desapar\u00e8ixer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Fa no tantes d\u00e8cades, el paisatge quotidi\u00e0 inclo\u00efa una xarxa for\u00e7a extensa de sabers i oficis distribu\u00efts: tallers de reparaci\u00f3, ferreteries, petites fusteries, sabateries, modistes, electricistes o tallers mec\u00e0nics que mantenien en funcionament els objectes, les cures i les m\u00e0quines de la vida di\u00e0ria. Quan alguna cosa es feia malb\u00e9, el m\u00e9s habitual no era substituir-la per una de nova sin\u00f3 intentar reparar-la i en molts casos millorar-la. I per fer-ho, existien els coneixements, els llocs, les eines i, sobretot, la gent que sabia com arreglar all\u00f2 que s\u2019havia trencat o espatllat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">No era cap utopia. Per\u00f2 contenia una cosa que avui dia comencem a trobar a faltar: un ecosistema de sabers i pr\u00e0ctiques que ens permetia una relaci\u00f3 diferent amb el m\u00f3n material. Els objectes s\u2019obrien, es desmuntaven, s\u2019adaptaven o es transformaven, no es llen\u00e7aven. I quan alguna cosa deixava de funcionar, era relativament f\u00e0cil trobar alg\u00fa que sab\u00e9s com actuar. El coneixement circulava i hi havia espais on s\u2019aprenia observant, preguntant o ajudant. Cal aclarir que aquesta reflexi\u00f3 no pret\u00e9n romantitzar la idea que <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">va haver-hi una millor \u00e8poca <\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">sin\u00f3 recon\u00e8ixer el <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">d\u2019on venim<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> per apuntalar un <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">cap a on anem<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> com a societat.<\/span><\/p>\n<p><b>\u2014<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest ecosistema productiu i cultural del fer ha desaparegut progressivament. El disseny de productes cada cop m\u00e9s tancats, l\u2019obsolesc\u00e8ncia programada, la creixent complexitat tecnol\u00f2gica, la deslocalitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 o simplement la falta de relleu generacional en molts oficis han redu\u00eft dr\u00e0sticament la possibilitat d\u2019intervenir en el nostre entorn, ens hem especialitzat en el muntatge i en col\u00b7locar \u2018sota criteri\u2019 certes coses. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les nostres ciutats estan perdent els llocs on aquestes pr\u00e0ctiques es podien dur a terme. Tallers, espais de fabricaci\u00f3, petites botigues de reparaci\u00f3, associacions o llocs d\u2019aprenentatge informal han anat desapareixent, despla\u00e7ats per les din\u00e0miques immobili\u00e0ries, per la concentraci\u00f3 econ\u00f2mica o per la p\u00e8rdua de rendibilitat d\u2019activitats que durant d\u00e8cades van sostenir bona part de la cultura material quotidiana.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El resultat \u00e9s una p\u00e8rdua de valors i transformaci\u00f3 profunda en la nostra relaci\u00f3 amb l\u2019entorn<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Vivim envoltats d\u2019objectes i tecnologies cada vegada m\u00e9s sofisticades, per\u00f2 cada cop tenim menys capacitat de comprendre com funcionen, de modificar-les o d\u2019adaptar-les a les nostres necessitats. El m\u00f3n material s\u2019ha tornat progressivament m\u00e9s opac i no tenim la capacitat de trobar les nostres solucions pr\u00f2pies.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>\u2014<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Sembla que sigui nom\u00e9s un canvi tecnol\u00f2gic o econ\u00f2mic, per\u00f2 els efectes van molt m\u00e9s enll\u00e0. Quan desapareixen les persones que reparen, desapareixen tamb\u00e9 els seus llocs de treball, coneixements, i la possibilitat d\u2019aprendre d\u2019elles observant, preguntant o provant. I amb aix\u00f2, desapareix tamb\u00e9 la nostra percepci\u00f3 que les coses es poden transformar<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A escala individual passa una cosa semblant. Quan deixem de reparar o de fabricar coses, deixem tamb\u00e9 de sentir-nos com a persones capacitades per modificar el nostre entorn o relacions mentals. Estem acostumades a relacionar-nos amb els objectes com a usu\u00e0ries o consumidores, no com a agents de la seva transformaci\u00f3. Quan necessitem alguna cosa, ens conformem amb el que trobem al basar de varietats que hi ha sota casa, sabem que \u00e9s de mala qualitat, no compleix amb les nostres expectatives, no funciona, per\u00f2 el comprem perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanica opci\u00f3 que tenim.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Un exemple molt b\u00e0sic que ens pot ajudar a entendre aix\u00f2 \u00e9s \u00bfQu\u00e8 passa quan una cadira comen\u00e7a a queixar-se, coixejar o se li dobleguen lleugerament les potes?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Durant molt de temps, la reacci\u00f3 habitual hauria estat provar d\u2019arreglar-la. Donar-li la volta, observar com l\u2019han constru\u00eft, comprovar si hi ha cap uni\u00f3 que s\u2019hagi afluixat o si nom\u00e9s cal pr\u00e9mer alguns cargols o reencolar-la. Potser cal afegir una petita falca, ajustar les potes o substituir la pe\u00e7a trencada. Aquest gest que pot semblar trivial implica aturar-se un moment a observar l\u2019objecte amb atenci\u00f3 i intentar comprendre com funciona.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest proc\u00e9s s\u2019activaven petits sabers quotidians: recon\u00e8ixer un tipus d\u2019uni\u00f3, saber utilitzar un tornav\u00eds, quins tipus de coles hi ha, decidir si una pe\u00e7a es pot ajustar o si cal substituir-la. De vegades tamb\u00e9 implicava preguntar a alg\u00fa que tingu\u00e9s coneixements espec\u00edfics o anar a una ferreteria per trobar el cargol adequat. Eren gestos modestos, per\u00f2 formaven part d\u2019una cultura material compartida en la qual els objectes no eren necess\u00e0riament definitius ni tancats, sin\u00f3 coses que podien mantenir-se, ajustar-se o reparar-se, en definitiva continuar vivint. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Avui dia, per\u00f2, la cosa acostuma a resoldre\u2019s d\u2019una altra manera. Canviem la cadira per una de nova i la baixem al carrer el dia de la recollida de mobles perqu\u00e8 la gestionin i sentir aix\u00ed que contribu\u00efm a reduir el nostre impacte ambiental.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El que pot semblar una acci\u00f3 insignificant, forma part d\u2019una cadena molt m\u00e9s \u00e0mplia de transformacions. Pren m\u00faltiples implicacions i impactes socials i materials. Cada vegada que substitu\u00efm un objecte que es podria haver reparat es reactiva tot el sistema productiu que ho fa possible: extracci\u00f3 de mat\u00e8ries primes, fabricaci\u00f3 industrial, transport global, embalatge i distribuci\u00f3. Alhora, desapareix la possibilitat d\u2019activar un coneixement pr\u00e0ctic, d\u2019aprendre quelcom sobre com es fan les coses o de mantenir amb vida les petites economies locals vinculades al manteniment i la reparaci\u00f3. I s\u2019activa un altre coneixement for\u00e7a paralitzant que \u00e9s el de l\u2019<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">scrolling <\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">al terminal cercant la millor oferta que encaixi a la nostra vida \u00abde disseny\u00bb.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">No es tracta nom\u00e9s d\u2019una cadira.<\/span><\/p>\n<p><b>\u2014<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquesta transformaci\u00f3 no afecta \u00fanicament als objectes. Tamb\u00e9 afecta a la nostra capacitat col\u00b7lectiva d\u2019imaginar alternatives i possibilitats reals de canvi. Perqu\u00e8 fer coses no \u00e9s nom\u00e9s una activitat t\u00e8cnica. Provar, desmuntar, reparar o construir son tamb\u00e9 formes de coneixement i de relacionar-nos. Ens permeten comprendre com es fan les coses i, alhora, descobrir que podrien haver-se fet d\u2019una altra manera, d\u2019on venen els materials i saber en quines condicions s\u2019han produ\u00eft. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Afecta la nostra conviv\u00e8ncia, els nostres valors com a societat, la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva i capacitat de superar situacions imprevistes generades pel canvi clim\u00e0tic que cada vegada ens acuiten m\u00e9s repetidament i m\u00e9s violentament. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Quan un grup de persones experimenta amb materials i eines, sorgeixen preguntes, errors, solucions improvisades, combinacions inesperades i, de vegades, noves formes d\u2019organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva. En aquest proc\u00e9s es generen aprenentatges que no nom\u00e9s tenen a veure amb la t\u00e8cnica, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la manera en qu\u00e8 ens relacionem amb els recursos, amb el temps o amb les altres persones. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Sense aquests espais per l\u2019experimentaci\u00f3, el m\u00f3n es torna cada cop m\u00e9s tancat. Les persones deixem de participar en la construcci\u00f3 del nostre entorn per convertir-nos en consumidores de les solucions dissenyades per altres m\u00e9s poderoses. I quan aix\u00f2 passa, tamb\u00e9 desapareix la nostra capacitat d\u2019imaginar futurs diferents.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u2014<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Des de la nostra experi\u00e8ncia treballant durant anys en processos de disseny dirigits a la construcci\u00f3 col\u00b7lectiva, aquesta relaci\u00f3 entre fer i imaginar s\u2019ha tornat cada cop m\u00e9s necess\u00e0ria. No es tracta d\u2019afirmar que tot el disseny s\u2019hagi de dirigir en aquesta direcci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed de recon\u00e8ixer que existeixen pr\u00e0ctiques que intenten reconstruir aquests espais on l\u2019experimentaci\u00f3 material torna a ser possible.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En el nostre cas, amb el temps hem arribat a entendre la feina com a dissenyadores i dissenyadors no tant com una activitat centrada exclusivament en produir objectes sin\u00f3 m\u00e9s com una forma de crear les condicions perqu\u00e8 altres persones puguin analitzar el seu context, experimentar amb materials i construir respostes col\u00b7lectives a problemes concrets.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Quan aix\u00f2 passa, es produeixen petits intercanvis de coneixement, trasp\u00e0s de poder i s\u2019exercita la capacitat d\u2019acci\u00f3. Les persones deixen de relacionar-se amb els objectes i els espais com una cosa donada i immutable i comencen a percebre\u2019ls com una cosa que tamb\u00e9 pot ser modificada, reparada o reinventada. I per nosaltres \u00e9s llavors quan es fan realitat les <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">microutopies<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquestes <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">microutopies<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> acostumen a ser fr\u00e0gils, temporals i a vegades fins i tots conflictives. No s\u00f3n comunitats ideals ni escenaris perfectes, son aprenentatges que ens dirigeixen cap a una direcci\u00f3 concreta. Perqu\u00e8 reconstruir la cultura del fer no \u00e9s un proc\u00e9s rom\u00e0ntic ni id\u00edl\u00b7lic. Implica canviar costums profundament arrelats, q\u00fcestionar models de consum que donem per descomptats i reprendre habilitats que hav\u00edem deixat de practicar. Tamb\u00e9 implica acceptar l\u2019error, l\u2019assaig i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva com a part del proc\u00e9s.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest sentit, la utopia no es presenta com un paisatge afable el qual algun dia assolirem, sin\u00f3 com un proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 col\u00b7lectiva que t\u00e9 lloc en el present. Sorgeix quan generem espais, eines i coneixements compartits que permeten a les persones intervenir en el m\u00f3n que habitem.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Potser per aix\u00f2 el fet d\u2019imaginar futurs diferents no dep\u00e8n tant de la nostra capacitat d\u2019especular-hi, sin\u00f3 d\u2019una cosa molt m\u00e9s concreta com ara protegir o reconstruir els llocs on les persones puguem tornar a transformar les coses, i si ho fem juntes, molt millor.\u00a0 <\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_75115\" style=\"width: 1542px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-75115\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-75115 size-full\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias.jpg\" alt=\"microutopies\" width=\"1532\" height=\"1026\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias.jpg 1532w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias-595x398.jpg 595w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias-768x514.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1532px) 100vw, 1532px\" \/><p id=\"caption-attachment-75115\" class=\"wp-caption-text\">Proc\u00e9s de reparaci\u00f3 de la unitat m\u00f2bil O.B.N.I. Ocupaci\u00f3 Barrial No Invasiva &#8211; Solar Germanetes de Barcelona. Recreant Cru\u00eflles. Maig 2015<\/p><\/div>\n<p>[Imatgedestacada: Proc\u00e9s en Tornallom. Construcci\u00f3 de l&#8217;Aula Oberta amb alumnat del grau en Agroecologia de l&#8217;IES La <span style=\"font-weight: 400;\">Garrigosa de Meliana (Val\u00e8ncia). Setiembre 2023]<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa ja quatre anys del text per al llibre \u00abNeutop\u00edas\u00bb on parl\u00e0vem de la Reutilitzaci\u00f3 com a acte subversiu. No nom\u00e9s com a estrat\u00e8gia per allargar la vida dels objectes&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2981,"featured_media":75113,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[7207],"tags":[8383,7261,8384,7254,8408,7264,8385,8386,8409,8387,7265,8388,8389,8410,8390,8391,8411,8412,8392],"coauthors":[8382],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Microutopies: reparar en m\u00f3n material<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Alberto Flores i Mireia Juan pensen sobre l&#039;\u00e0mbit de disseny i la seva capacitat de modificar, reparar i reiventar, generant microutopies.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Microutopies: reparar en m\u00f3n material\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Alberto Flores i Mireia Juan pensen sobre l&#039;\u00e0mbit de disseny i la seva capacitat de modificar, reparar i reiventar, generant microutopies.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-03-23T06:30:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-03-19T15:49:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1700\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1133\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Makea\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Makea\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Makea\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/\",\"name\":\"Microutopies: reparar en m\u00f3n material\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg\",\"datePublished\":\"2026-03-23T06:30:04+00:00\",\"dateModified\":\"2026-03-19T15:49:20+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/45dc4169f5550a5302657c24e3266124\"},\"description\":\"Alberto Flores i Mireia Juan pensen sobre l'\u00e0mbit de disseny i la seva capacitat de modificar, reparar i reiventar, generant microutopies.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg\",\"width\":1700,\"height\":1133,\"caption\":\"microutopies\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Fer les microutopies\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/45dc4169f5550a5302657c24e3266124\",\"name\":\"Makea\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/5a40ef1d87bfed5062675901b81eeca3\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b9d52c1951f4fc1bd2bbb5e2d506f9de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b9d52c1951f4fc1bd2bbb5e2d506f9de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Makea\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/makea\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Microutopies: reparar en m\u00f3n material","description":"Alberto Flores i Mireia Juan pensen sobre l'\u00e0mbit de disseny i la seva capacitat de modificar, reparar i reiventar, generant microutopies.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Microutopies: reparar en m\u00f3n material","og_description":"Alberto Flores i Mireia Juan pensen sobre l'\u00e0mbit de disseny i la seva capacitat de modificar, reparar i reiventar, generant microutopies.","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2026-03-23T06:30:04+00:00","article_modified_time":"2026-03-19T15:49:20+00:00","og_image":[{"width":1700,"height":1133,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Makea","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Makea","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Makea"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/","name":"Microutopies: reparar en m\u00f3n material","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg","datePublished":"2026-03-23T06:30:04+00:00","dateModified":"2026-03-19T15:49:20+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/45dc4169f5550a5302657c24e3266124"},"description":"Alberto Flores i Mireia Juan pensen sobre l'\u00e0mbit de disseny i la seva capacitat de modificar, reparar i reiventar, generant microutopies.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/micro-utopias_destacada.jpg","width":1700,"height":1133,"caption":"microutopies"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/hacer-las-micro-utopias\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Fer les microutopies"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/45dc4169f5550a5302657c24e3266124","name":"Makea","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/5a40ef1d87bfed5062675901b81eeca3","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b9d52c1951f4fc1bd2bbb5e2d506f9de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b9d52c1951f4fc1bd2bbb5e2d506f9de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Makea"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/makea\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/75271"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2981"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=75271"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/75271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":75275,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/75271\/revisions\/75275"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/75113"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=75271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=75271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=75271"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=75271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}