Avui toca diumenge conscienciat. Fa temps que es diu que s’est\u00e0 a punt de traspassar una l\u00ednia vermella. La l\u00ednia vermella \u00e9s, per a alguns, aquest nivell de la prima de risc que posa en perill l’objectiu del d\u00e8ficit i apropa el fantasma del rescat (i aqu\u00ed est\u00e0 Xipre). La l\u00ednia vermella \u00e9s, per d\u2019altres, aquest punt de no retorn on s’anul\u00b7len els est\u00e0ndards de la societat del benestar i, de passada, alguns drets fonamentals, inclosos els humans.<\/p>\n
Proposem dos documentals que ens poden ajudar a entendre el que est\u00e0 passant o, millor, els or\u00edgens del que est\u00e0 passant, perqu\u00e8 com diu Naomi Klein, “el pitjor escenari \u00e9s que es perdi la narrativa, si perdem el fil de la hist\u00f2ria, de la mem\u00f2ria, som vulnerables a la doctrina del xoc”.<\/p>\n
La doctrina del xoc<\/em> (The Shock Doctrine<\/em>) (2009), dirigida per Michael Witterbottom i Mat Whitecross \u00e9s, d’alguna manera, la hist\u00f2ria no oficial del lliure mercat. Basada en el llibre de Naomi Klein que porta el mateix t\u00edtol, tra\u00e7a un fil narratiu que busca els antecedents del poder financer que estem vivint. I troba els seus inicis, no ja en els governs de Reagan i Tatcher, sin\u00f3 en el Xile que va acabar amb Allende i va exal\u00e7ar Pinochet. Va ser a Xile on nombrosos estudiants d’econ\u00f2miques van ser becats per estudiar a la Universitat de Chicago amb Milton Friedman per despr\u00e9s retornar al pa\u00eds i introduir-hi el seu pensament econ\u00f2mic. D’aqu\u00ed a aquesta dictadura del m\u00f3n de les finances hi ha una progressi\u00f3 m\u00e9s o menys in crescendo<\/em> que ni el mateix Friedman s’hagu\u00e9s imaginat en el pitjor dels seus deliris.<\/p>\n