{"id":7580,"date":"2013-04-01T02:00:00","date_gmt":"2013-04-01T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/04\/01\/la-nuvia-i-els-solters\/"},"modified":"2013-04-01T02:00:00","modified_gmt":"2013-04-01T02:00:00","slug":"la-nuvia-i-els-solters","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nuvia-i-els-solters\/","title":{"rendered":"La n\u00favia i els solters"},"content":{"rendered":"

Observant la l\u00f2gica implacable de l’exposici\u00f3 del Barbican de Londres “The Bride and the Bachelors; Duchamp with Cage, Cunningham, Rauschenberg and Johns” <\/a>, resulta sorprenent que no s’hagi fet abans. La relaci\u00f3 de Duchamp amb la resta d’artistes esmentats, aix\u00ed com l’estreta relaci\u00f3 d’aquests entre ells b\u00e9 s’ho mereix. Aquesta exposici\u00f3 \u00e9s una prova palm\u00e0ria que la disciplina de la hist\u00f2ria de l’art necessita del comissariat per reactivar el passat presentant-lo com actual i viu. <\/p>\n

Aquesta ambiciosa mostra transatl\u00e0ntica torna a posar l’espectador sobre la pista a Duchamp, mentre el connecta amb la recepci\u00f3 del seu llegat als Estats Units. Partint d’una idea de Carlos Basualdo i per iniciativa del Philadelphia Museum of Art, “The Bride and the Bachelors” serveix per observar les obres cabdals de Duchamp, ara sota una nova llum, enriquint-se de les lectures creuades i m\u00faltiples de Cage; Cunningham; Rauschenberg i Johns. El resultat de tant de talent junt nom\u00e9s pot ser brillant, i m\u00e9s si la pr\u00f2pia exposici\u00f3 funciona com un dispositiu \u00edntegre o una m\u00e0quina espai-temporal.<\/p>\n

Gran part d’aquesta organicitat es deu a l\u2019artista franc\u00e8s Philippe Parreno, que ha muntat la mise en sc\u00e8ne<\/em>. No sorpr\u00e8n que hagi estat ell qui li ha donat forma, acostumat com est\u00e0 a proporcionar sentit a les seves pr\u00f2pies exposicions individuals com una suma d’ambients, sons, llums i obres realitzades moltes d’elles en col\u00b7laboraci\u00f3. \u00c9s com si aquest principi de col\u00b7laboraci\u00f3, que per a l’artista franc\u00e8s \u00e9s tan important, s’hagu\u00e9s projectat al passat i a d\u2019altres artistes hist\u00f2rics.<\/p>\n

Conv\u00e9 recordar que Parreno ha estat sempre un admirador i seguidor d’aquests mateixos artistes que ara organitza. \u00c9s el cas de la inclusi\u00f3 de White Painting<\/em> (1951), de Robert Rauschenberg, en una de les seves exposicions anteriors. L\u2019any 2001, Parreno va rodar a Noruega una petita pel\u00b7l\u00edcula, seguint l\u2019estil d\u2019un anunci comercial i d’un minut de durada, que portava per t\u00edtol El somni d\u2019una cosa<\/em> (The Dream of a Thing<\/em>). Un any m\u00e9s tard, al Portikus de Frankfurt, la va projectar sobre la pintura de Rauschenberg durant 4 minuts 33 segons, en una refer\u00e8ncia expl\u00edcita a la c\u00e8lebre obra de Cage. Tot un recordatori del q\u00fcestionament de l’objecte per mitj\u00e0 del despla\u00e7ament i la submissi\u00f3 a les variants de context que conforma el seu art. Amb aquests antecedents, no sorpr\u00e8n que Parreno s’encarregui d’activar un dispositiu que, afortunadament, no t\u00e9 res a veure amb all\u00f2 “relacional” (a no ser que alguna ment deformada el vegi encara d’aquesta manera). <\/p>\n

El que s’ofereix a la vista b\u00e9 val la pena. A la planta baixa es disposa La n\u00favia<\/em> (1912), obra emblem\u00e0tica de Duchamp que desencadena la resta de la “m\u00e0quina” expositiva, passant tot seguit a La n\u00favia despullada pels seus solters, fins i tot, El gran vidre<\/em> (1915-1923 ). Al centre de l’espai se situa un “dance floor” per a representacions de dansa i de performance, mentre que del sostre penja Walkaround Time<\/em> (1968), l’escenografia creada per Jasper Johns sota la inspiraci\u00f3 d\u2019El gran vidre<\/em>, i que el pintor va idear durant el seu per\u00edode de director art\u00edstic a la Merce Cunningham Dance Company, de 1967 a 1980. Tot un exemple de col\u00b7laboraci\u00f3 interdisciplinar entre els artistes. Aquesta part \u00e9s hist\u00f2ricament valuosa i expositivament admirable. A aix\u00f2 cal sumar-li la banda sonora que recorre l’espai. L’espectador pot llegir el que est\u00e0 escoltant gr\u00e0cies a unes cartel\u00b7les lluminoses oscil\u00b7lants denominades “Fireflies”. L’orquestraci\u00f3 d’aquesta banda sonora introdueix un aspecte fantasmal, abstracte i d’una enorme po\u00e8tica. Per exemple, una d’aquestes bandes sonores \u00e9s una pe\u00e7a de dansa que l’espectador nom\u00e9s pot sentir. Parreno va gravar els passos i sorolls d’una pe\u00e7a de Cunningham a Nova York, i ara la pe\u00e7a “s’escolta” a l’escenari buit i il\u00b7luminat del Barbican. A la planta superior, l’exposici\u00f3 es perllonga creant associacions encara m\u00e9s entreteixides entre tots els artistes. El ball amb Duchamp es mant\u00e9 durant molt temps a l’aire. Passin a veure\u2019l.<\/p>\n