![\"sintie.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/sintie.jpg\")
<\/p>\nVaja, vaja. Com s\u00f3n les coses, eh? De petit no em van deixar tenir videoconsola. Segons deien els meus pares, aix\u00f2 no nom\u00e9s matava als ‘marcianets’ -quins marcianets?-, sin\u00f3 tamb\u00e9 la creativitat del nen, a qui deixava sense \u00e0nima i mig atordit. Volien que sort\u00eds al carrer a fer vida saludable; a jugar al que fos el que feien els nens al parc; que ens pel\u00e9ssim els genolls; aixequ\u00e9ssim alguna faldilla i meng\u00e9ssim pipes en un banc. Ben lluny de les ‘maquinetes aquestes’ que ja se sap, no porten res de bo.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no ho pensaven nom\u00e9s ells. Segons s\u2019apuntava a televisi\u00f3, els videojocs arribaven fins i tot a matar persones. Imatges d’un portal, la reportera parla molt seriosa a c\u00e0mera mentre sota seu un r\u00e8tol diu ‘El jove va matar a tota la seva fam\u00edlia amb una katana. Era molt aficionat a un joc de la videoconsola’. Imatges deslligades del Final Fantasy i au, ja est\u00e0; la culpa dels male\u00efts nipons i els seus jocs assassins. I \u00e9s que aquests aparells et renten el cervell, alerta. Segurament la meva fam\u00edlia mai va pensar en un final tan dram\u00e0tic, per\u00f2 s\u00ed en la possibilitat que acab\u00e9s tancat a la meva habitaci\u00f3 sense estar castigat. Potser tenien ra\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2 aleshores arriba el MoMA i incorpora 14 videojocs a la seva col\u00b7lecci\u00f3. I no contents amb aix\u00f2, anuncien que en compraran m\u00e9s. Doncs res, creu i ratlla. Casa meva s’omple de llibres sobre cultura i videojoc; antropologies digitals i narratives a la \u201cholocoberta\u201d, amb portades en les qu\u00e8 Link, Mario o Sonic presenten un bon totxo de filosofia. Descobreixo que el meu pare s’ha baixat l\u2019Angry Birds al m\u00f2bil i que la televisi\u00f3 veu amb bons ulls el que avui \u00e9s ja la primera ind\u00fastria d’oci i entreteniment a Espanya. Ja se sap, si tenen diners no s\u00f3n moros, s\u00f3n \u00e0rabs. Apareixen experts, i les universitats s’afanyen a impartir classes sobre aquest nou tipus de cultura contempor\u00e0nia. Vaja, com s\u00f3n les coses eh?<\/p>\n
<\/p>\n
Passem directament a segon curs. Anem a suposar, sense m\u00e9s pre\u00e0mbuls, que el videojoc \u00e9s un particular tipus d’obra comunicativa, un poder\u00f3s mitj\u00e0 de representaci\u00f3, per a res neutral o inofensiu- clar- de construccions socials i simb\u00f2liques molt espec\u00edfiques. Que s\u00f3n instruments de transmissi\u00f3 cultural de primera l\u00ednia i que avui eduquen m\u00e9s nens del primer m\u00f3n que qualsevol altra ind\u00fastria i que molts col\u00b7legis.<\/p>\n
I passem a coses serioses. L\u2019any 2011 Apple va fer fora de la seva AppStore una aplicaci\u00f3 sense donar cap explicaci\u00f3. No fa tant, va retirar el Defensa les Illes Diaoyu, on xinesos i nipons batallaven de forma virtual el que tamb\u00e9 es lluitava per via diplom\u00e0tica i militar a les aig\u00fces dels seus mars, perqu\u00e8 de forma evident violava els seus termes de servei, els quals estipulen que un joc no pot tenir enemics que pertanyin a una ra\u00e7a; cultura; govern, o corporaci\u00f3 de la vida real.<\/p>\n
Enemics. El problema al 2011 va ser que no n\u2019hi havia, d’aix\u00f2. Es tractava d’un conte narrat \/ jugable amb una tem\u00e0tica que no trencava -violava- cap acord sagrat signat sota l\u2019”accepto els termes i m’ho deixa\u2019m en pau”. A Phone Story<\/a> no mataves a ning\u00fa; no salvaves el m\u00f3n; no esfondraves vaixells ni plats voladors. Aix\u00f2 s\u00ed, el joc deixava molt malament les grans empreses de telecomunicacions. I aix\u00f2, en la seva pr\u00f2pia plataforma de distribuci\u00f3. Ha!<\/p>\n Phone Story comen\u00e7ava a l\u2019\u00c0frica, on el jugador pressionava per a una r\u00e0pida extracci\u00f3 en condicions semi-esclaves als miners del coltan<\/a>, material que compon els smartphones. Abans d’arribar a les nostres butxaques, viatjaven fins a Shenzhen, on la tristament famosa Foxconn acobla les seves peces, lloc on el jugador havia de c\u00f3rrer per evitar que els seus treballadors se su\u00efcidessin tirant-se de la teulada. I el joc seguia, per\u00f2 la paci\u00e8ncia d’Apple no. Aix\u00ed que el va retirar. I l’efecte Streisand va ajudar als italians de Molleindustria<\/a> a donar a con\u00e8ixer els seus inspirats i per a res subtils serious games<\/em>.<\/p>\n Per sort tot \u00e9s trampejable. I de la mateixa manera que de petit anava a cases d’amics a amortitzar els seus jocs, internet ofereix el que altres prohibeixen. El problema \u00e9s que sembla que torno a ser un nen, amb la mateixa sensaci\u00f3 de quan no em deixaven tenir videoconsola. Encara que ara siguin altres els que volen que surti al carrer a fer vida saludable -amb Runkeeper-, a jugar al que sigui que fem els humans al metro -llegir tweets-, que ens pelem els genolls -endollant el carregador-, aixequem alguna faldilla \u2013i en fem una foto i la pugem a Instagram- i que mengem tapes en un bar \u2013revisant-ho a Foursquare-.<\/p>\n Vaja, vaja. Com s\u00f3n les coses, eh? De petit no em van deixar tenir videoconsola. Segons deien els meus pares, aix\u00f2 no nom\u00e9s matava als ‘marcianets’ -quins marcianets?-, sin\u00f3 tamb\u00e9…<\/p>\n","protected":false},"author":1280,"featured_media":7526,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"meetyou.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/meetyou.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"