Comen\u00e7\u00e0vem la setmana amb un article de Maite Garbayo sobre l’exposici\u00f3 que el MUAC de M\u00e8xic DF dedica als artistes xicanos dels vuitanta, ASCO. Una exposici\u00f3 que s’inscriu en la l\u00ednia que segueixen altres museus, com el Reina Sofia, amb el programa de conceptualismes del sud, on intenten recuperar i revisar algunes pr\u00e0ctiques a mig cam\u00ed entre l’art i la pol\u00edtica, fins ara guardades a la mem\u00f2ria i als arxius.<\/p>\n
Treure a la llum els arxius! D’aix\u00f2 es tracta, de reescriure la hist\u00f2ria, fixant-se en activitats; grups, i activismes que semblaven fora del museu. I que, de fet, van n\u00e9ixer contra<\/em> els museus. Per\u00f2 qu\u00e8 t\u00e9 d’especial ASCO? Potser, que el seu sud est\u00e0 bastant al nord: va ser un col\u00b7lectiu d’artistes xicanos que va posar l’\u00e8mfasi en q\u00fcestions sobre la identitat, des de Los Angeles. I tamb\u00e9, que van desenvolupar el seu treball en els vuitanta. Qu\u00e8 va passar en aquella d\u00e8cada? Va ser nom\u00e9s la festa fr\u00edvola que semblava? Revisats els anys setanta del segle XX, sembla que ara li toqui el torn als vuitanta. Atents, perqu\u00e8 hi haur\u00e0 m\u00e9s episodis d’aquesta relectura.<\/p>\n De moment, nosaltres acabem la setmana amb dos v\u00eddeos que tenen a veure amb ASCO: una entrevista a un dels seus membres, Harry Gamboa Jr, i un extracte d’una de les seves pel\u00b7l\u00edcules.<\/p>\n