La hist\u00f2ria de la Temporary Gallery a Col\u00f2nia \u00e9s ben curiosa. Va sorgir l’any 2008, per iniciativa dels galeristes Thomas Rehbein i Christian Nagel, com a espai que, previ pagament del lloguer, pogu\u00e9s ser utilitzat per galeries de tot el m\u00f3n per tenir una pres\u00e8ncia a Col\u00f2nia. Aquesta necessitat d’activar el panorama galer\u00edstic de la ciutat va ser fruit de la p\u00e8rdua del paper que Col\u00f2nia havia tingut en el m\u00f3n de l’art durant la d\u00e8cada dels 80 i els 90, degut, entre d\u2019altres raons, a la nova capitalitat -no nom\u00e9s pol\u00edtica sin\u00f3 tamb\u00e9 creativa- assumida per Berl\u00edn. Per\u00f2 Col\u00f2nia ja no era tan sexy com abans i la idea de la Temporary Gallery va funcionar nom\u00e9s durant un temps limitat. L’any 2012, el projecte es reorienta i es transforma en un espai sense \u00e0nim de lucre dedicat a la investigaci\u00f3 i la presentaci\u00f3 de projectes d’art contemporani. Dirigit per Regina Barunke, Temporary Gallery ofereix des de fa un any una programaci\u00f3 que destaca per la col\u00b7laboraci\u00f3 de comissaris internacionals i tamb\u00e9 per una certa inclinaci\u00f3 cap als formats i els referents cinematogr\u00e0fics.<\/p>\n
Aquest \u00e9s el cas de Roll Over. Reflections on documentary, after Richard Leacock<\/em>, una mostra col\u00b7lectiva a cura de Bianca Visser, que parteix del treball del cineasta brit\u00e0nic Richard Leacock (1921-2011) per investigar fins a quin punt les seves idees i contribucions en relaci\u00f3 al g\u00e8nere documental han estat continuades o rebatudes pels artistes contemporanis. En altres paraules, en un moment en qu\u00e8 els artistes contemporanis s’acosten; utilitzen; fagociten o disseccionen el format documental, fins a quin punt els \u00e8xits t\u00e8cnics i conceptuals d’un documentalista com Leacock continuen tenint vig\u00e8ncia en l’\u00e0mbit art\u00edstic?<\/p>\n Bianca Visser resol el dilema, no des de grans digressions te\u00f2riques, sin\u00f3 simplement fent conviure alguns films de Leacock al costat dels treballs de set artistes actuals: Yto Barrada; Duncan Campbell; Jan Dietvorst\/Roy Villevoye; Luke Fowler; Anna McLauchlan; Fernando S\u00e1nchez Castillo i Hirofumi Sua. Projeccions i monitors s’alternen en un muntatge contingut, en qu\u00e8 sense sofisticats desplegaments t\u00e8cnics, ofereix les condicions necess\u00e0ries per veure (i escoltar) els treballs de la manera m\u00e9s adequada.<\/p>\n La m\u00e0xima aspiraci\u00f3 de Richard Leacock va ser la d’acostar-se el m\u00e0xim possible a la realitat; i per aix\u00f2, a finals de la d\u00e8cada dels 50, va idear un mecanisme per sincronitzar imatge i so; o dit d’una altra manera, va idear un dispositiu port\u00e0til silenci\u00f3s que li permetia passar desapercebut i poder gravar tot all\u00f2 que estava passant. El seu invent, que va fer-se realitat gr\u00e0cies als seus socis Robert Drew i Otto Koppelka, va fer que des d’aquell moment fos possible moure\u2019s lliurement per carrers i espais; i enregistrar-ho tot de manera espont\u00e0nia. D’aqu\u00ed el nom de “direct cinema”. L’objectiu era que el film pogu\u00e9s transmetre a l’espectador la sensaci\u00f3 de ser-hi. <\/p>\n