![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/Mohamed_Ali_Fadlabi.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Pugem al taxi. Una de les meves companyes li posa davant de la cara al taxista un petit mapa, d’aquests de disseny m\u00ednim i buf\u00f3 que reparteixen a les biennals, i li demana que ens porti all\u00ed, a la “Sharjah Biennial \u00c0rea”. El senyor mira primer el mapa i despr\u00e9s a la meva companya, tal i com Elliot va mirar ET, i li fa un gest amb les espatlles que tant aviat podria voler dir “no s\u00e9 on \u00e9s” com “l’hummus no se m\u2019ha posat b\u00e9”. Li pregunta “next to what?”, i ara \u00e9s la meva companya la que mira al taxista com si no fos d’aquest m\u00f3n. “I don\u2019t know. YOU should know! “Li diu. \u00c9s la tercera vegada que estem en aquesta situaci\u00f3 des que vam arribar als Emirats. \u00c9s la tercera vegada que agafem un taxi.<\/p>\n
Aquesta an\u00e8cdota no vindria al cas si no fos perqu\u00e8 la biennal de Sharjah es diu, precisament, \u201cRe: emerge. Towards a new cultural Cartography\u201d (Re-emergir. Cap a una nova cartografia cultural) i ens parla, amb contund\u00e8ncia conceptual; est\u00e8tica i post-colonial, de la necessitat que nosaltres, els “occidentals” blancs i racionals, deixem de considerar-nos el melic de l’univers. Les l\u00ednies marcades per la biennal segueixen rutes diferents de les que uneixen Europa amb un altre lloc (aquest “altre lloc” informe; ex\u00f2tic; lluny\u00e0; amb recursos naturals inexhauribles, vegetaci\u00f3 en abund\u00e0ncia i molts mosquits). Per exemple, ens revela la posici\u00f3 estrat\u00e8gica de la pen\u00ednsula ar\u00e0biga entre \u00c0frica i \u00c0sia, enmig d\u2019una ruta de comer\u00e7 antiqu\u00edssima que produeix intercanvis culturals completament aliens al nostre coneixement. I aixecant la vista cap a la marr\u00f3 ciutat de Sharjah, on el 70% de la poblaci\u00f3 s\u00f3n homes; i m\u00e9s de la meitat d’ells, emigrants d’altres pa\u00efsos dels ve\u00efns continents; amb el mar a un costat i el desert a l’altre, per fi t’adones que \u00e9s cert: que per a la gent amb la que ens creuem, el centre del seu m\u00f3n \u00e9s aix\u00f2, i si no aquest, un altre encara m\u00e9s allunyat del nostre.<\/p>\n
Tornem al taxi, que aconsegueix portar-nos al museu. All\u00e0, una primera pe\u00e7a de Sa\u00e2dane Afif: una cadira feta d\u2019arish, un teixit de palma tradicional d’Ar\u00e0bia, i la transcripci\u00f3 de l’entrevista de l’artista amb l’artes\u00e0, en la qual anem llegint que aquest \u00faltim no sap (ni li importa) de quina \u00e8poca s\u00f3n els dissenys, i de fet els canvia depenent dels gustos dels turistes. La que est\u00e0 exposada aqu\u00ed segueix un model d’Enzo Mari de 1974, que li va donar Afif, i n\u2019hi ha altres trenta a les sales d’exposicions. Sales d’exposicions situades en edificis r\u00fastics amb patis interiors, a la “zona de patrimoni” en vies de construcci\u00f3. Com que l’arquitectura als Emirats sempre ha estat ef\u00edmera i per tant, no hi ha edificis antics, les grans ciutats construeixen ara suposats centres hist\u00f2rics, passats contemporanis ideals i idealitzats, que es completen meravellosament amb la tradici\u00f3 \u201cenzomariana\u201d d\u2019arish.<\/p>\n
Aix\u00f2 que alguns considerarien simp\u00e0tiques historietes s\u00f3n en realitat les dues primeres puntades a la boca per a l’orgull universalista occidental. En primer lloc, perqu\u00e8 la gent, als Emirats \u00c0rabs (i probablement al Pakistan, d’on eren molts dels taxistes), no t\u00e9 una concepci\u00f3 de l’espai abstracta i representada en una combinaci\u00f3 bidimensional a escala matem\u00e0tica. Miren el mapa i veuen el que veiem nosaltres en mirar les inscripcions a les mesquites: uns dissenys molt bonics. Ells s’orienten amb refer\u00e8ncies f\u00edsiques; dist\u00e0ncies entre llocs coneguts o emblem\u00e0tics; amb una intu\u00efci\u00f3 absolutament diferent de la ciutat. I en segon lloc, no tenen un concepte de passat i present similar al nostre. No \u00e9s un problema que la zona hist\u00f2rica es constru\u00eds ahir; de fet, a la Meca s’estan dedicant a destruir els edificis de l’\u00e8poca de Mahoma perqu\u00e8 la gent no els idolatri. Igual que al Jap\u00f3 el santuari d’Ise, el m\u00e9s important de la religi\u00f3 shinto, es destrueix i reconstrueix en un lloc adjacent cada vint anys per renovar la seva naturalesa.<\/p>\n
![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/Tintin_Wulia.jpg\")
<\/p>\n
S\u00f3n moltes les bases suposadament naturals i racionals del nostre pensament que es posen en q\u00fcesti\u00f3 a Sharjah, a trav\u00e9s de la ciutat i de les obres d’art. Tamb\u00e9 la pr\u00f2pia idea dels valors art\u00edstics. Si la concepci\u00f3 del passat \u00e9s ja tan diferent, no ho seran de la mateixa manera les refer\u00e8ncies filos\u00f2fiques; les obres art\u00edstiques; les maneres de jugar amb els formats; les t\u00e8cniques; els conceptes? En un primer moment costa, per exemple, respondre a les obres de Mohamed Ali Fadlabi, qui pren com a punt de partida la pintura eclesi\u00e0stica d’Eti\u00f2pia per mesclar-la amb refer\u00e8ncies de superherois; retro-futurisme, i la m\u00fasica i est\u00e8tica de Sun-ra, entre d’altres. Ens sentim completament alienats davant l’obra cal\u00b7ligr\u00e0fica de Mouneer Alshaarani, nosaltres que comprenem instant\u00e0niament a Jenny Holzer. I potser la nostra primera tend\u00e8ncia \u00e9s menysprear, com es menysprea el que no encaixa en els nostres esquemes, com defensa per no recon\u00e8ixer la nostra ignor\u00e0ncia.<\/p>\n
Per\u00f2 una selecci\u00f3 d’obres magn\u00edfiques (impossible fer just\u00edcia en un article tan curt: lectora, lector, passa’t per la p\u00e0gina web de la Sharjah Foundation i pren-te el teu temps) i la sensaci\u00f3 de navegar per un espai on les refer\u00e8ncies s\u00f3n altres, acaben per fer-nos comprendre que el t\u00edtol, amb el seu \u201ctowards\u201d, com si s\u2019emprengu\u00e9s el viatge ara, es dirigeix a nosaltres: al nostre m\u00f3n d’art de Documenta, Manifesta, Londres i Nova York; a nosaltres, hereus de Colom, que estem descobrint que existeixen altres formes de representar l’espai vital. A la resta del m\u00f3n ja ho sabien. I ja hi s\u00f3n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pugem al taxi. Una de les meves companyes li posa davant de la cara al taxista un petit mapa, d’aquests de disseny m\u00ednim i buf\u00f3 que reparteixen a les biennals,…<\/p>\n","protected":false},"author":1255,"featured_media":7614,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n