{"id":76482,"date":"2026-05-05T08:00:34","date_gmt":"2026-05-05T06:00:34","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=76482"},"modified":"2026-05-04T22:43:32","modified_gmt":"2026-05-04T20:43:32","slug":"backrooms-el-sinistre-en-lespai-liminal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/backrooms-el-sinistre-en-lespai-liminal\/","title":{"rendered":"The Backrooms: el costat sinistre dels espais liminals"},"content":{"rendered":"

Els <\/span>backrooms<\/span><\/i> s\u00f3n un g\u00e8nere de terror de nou encuny que s\u2019alimenta de l\u2019est\u00e8tica de l\u2019espai liminal postcapitalista i de l\u2019anomia generalitzada a la societat global actual. En aquesta est\u00e8tica, la figura humana desapareix en gran manera per deixar tot el protagonisme a l\u2019arquitectura. Una arquitectura espaiosa, repetitiva i dotada d\u2019un subtil sense sentit, que resulta familiar i, alhora, inquietant. En aquests llocs, la por no la provoca un objecte en concret, sin\u00f3 la seva abs\u00e8ncia: una amena\u00e7a no identificable que s\u2019experimenta a trav\u00e9s de l\u2019ansietat.<\/span><\/p>\n

L\u2019arquitectura dels backrooms est\u00e0 composta per espais desocupats, en major o menor grau de deteriorament. No es tracta de la ru\u00efna rom\u00e0ntica que evoca un passat lluny\u00e0, sin\u00f3 d\u2019una arquitectura abandonada, encara funcional, la qual sumeix en una temporalitat sospesa un subjecte condemnat a deambular sense rumb. Encara s\u2019hi poden identificar rastres de pres\u00e8ncia humana, com ara llums el\u00e8ctrics que romanen encesos. Aquesta qualitat es vincula amb la <\/span>kenopsia<\/span><\/i>, concepte que descriu la sensaci\u00f3 malenconiosa, i sovint pertorbadora, de trobar-se en un lloc que normalment \u00e9s ple de vida i que ara sembla estar desert. En els backrooms, com en gran part de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, aquesta abs\u00e8ncia de l\u2019Altre propicia la seva substituci\u00f3 per criatures estranyes que aguaiten sense arribar mai a manifestar-se del tot.<\/span><\/p>\n

L\u2019inici del g\u00e8nere se situa al maig de 2019, arran d\u2019una publicaci\u00f3 en un fil de 4chan dedicat a imatges pertorbadores. La imatge en q\u00fcesti\u00f3 mostrava un espai interior amb parets cobertes de paper groc, llums fluorescents i el terra emmoquetat. El text que l\u2019acompanyava descrivia \u201cels backrooms\u201d (ja apareix el mot) com llocs fora de la realitat en els quals un podria quedar atrapat. Des d\u2019aleshores, aquesta est\u00e8tica s\u2019ha dif\u00f3s de manera viral a trav\u00e9s de videojocs, relats i v\u00eddeos. Milers d\u2019usuaris comparteixen imatges de passadissos, escales i aparcaments buits a plataformes com Reddit, YouTube, Tumblr o TikTok. Aix\u00ed, escenaris quotidians que aparentment no mostren res han esdevingut el relat de terror que defineix tota una generaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Els backrooms s\u2019han classificat, o injuriat, com a fenomen <\/span>creepypasta<\/span><\/i>. Aquest mot engloba un ampli ventall de relats de terror que circulen per internet mitjan\u00e7ant la seva repetici\u00f3 o recontextualitzaci\u00f3, adoptant m\u00faltiples formats sota la premissa d\u2019estar male\u00efts o de posseir un origen inquietant. Encara que els backrooms s\u00ed que es van presentar sota aquesta categoria, el seu abast va m\u00e9s enll\u00e0. En aquest sentit, la narrativa dels backrooms descriu un espai fora de la realitat, al qual s\u2019accedeix de forma involunt\u00e0ria i sobtada mitjan\u00e7ant un fenomen conegut com a <\/span>noclip<\/span><\/i>. Procedent de l\u2019\u00e0mbit dels videojocs, <\/span>noclipping<\/span><\/i> o \u201cfer noclip\u201d designa la capacitat de travessar parets i objectes s\u00f2lids com si no existissin, cosa que sovint es fa servir com a eina t\u00e8cnica per explorar zones inaccessibles dins d\u2019un entorn virtual. Quan es trasllada a l\u2019imaginari dels backrooms, el noclip esdev\u00e9 una potent met\u00e0fora de l\u2019error sist\u00e8mic, una mena de \u201cfallida de Matrix\u201d que suggereix la naturalesa simulada del m\u00f3n real.<\/span><\/p>\n

Aquest acc\u00e9s abrupte no nom\u00e9s suposa una transgressi\u00f3 de les lleis f\u00edsiques, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot interpretar-se com un acc\u00e9s a l\u2019inconscient, en sintonia amb all\u00f2 que la psicologia ha conceptualitzat com a <\/span>kat\u00e1basis<\/span><\/i>. Tradicionalment associada al descens de l\u2019heroi cl\u00e0ssic a l\u2019infern, la kat\u00e1basis ha estat reinterpretada com una immersi\u00f3 simb\u00f2lica en les capes m\u00e9s profundes de la psique, especialment en contextos de crisi o desestabilitzaci\u00f3 del subjecte. En aquest sentit, l\u2019entorn dels backrooms es pot entendre com una reformulaci\u00f3 contempor\u00e0nia d\u2019aquest descens inici\u00e0tic: un espai liminal que materialitza la desorientaci\u00f3 ps\u00edquica a trav\u00e9s d\u2019una arquitectura distorsionada i inestable.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la dimensi\u00f3 esc\u00e8nica, els backrooms es poden interpretar com a reflex d\u2019una societat contempor\u00e0nia profundament travessada per la irrupci\u00f3 de l\u2019entorn digital i el conseg\u00fcent descr\u00e8dit de la imatge com a garant de la veritat. En aquest context, la proliferaci\u00f3 de simulacres, bucles visuals i espais sense referent contribueix a erosionar la confian\u00e7a en la realitat, de manera que genera una sensaci\u00f3 difusa d\u2019estranyament. D’aquesta manera, els backrooms transcendeixen la mera fenomenologia de la llegenda urbana digital per articular un relat col\u00b7lectiu que travessa una generaci\u00f3 jove, especialment marcada per l\u2019experi\u00e8ncia postpand\u00e8mica. All\u00e0 es reactiva una por at\u00e0vica: la sospita que el m\u00f3n, desposse\u00eft de finalitat i estructura, podria revelar-se com un espai sense sentit.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, diverses lectures vinculen els backrooms amb l\u00f2giques d\u2019alienaci\u00f3 pr\u00f2pies del capitalisme tard\u00e0. La recurr\u00e8ncia d\u2019oficines interminables i passadissos id\u00e8ntics evoca entorns laborals dominats per la repetici\u00f3 i la despersonalitzaci\u00f3, on la il\u00b7lusi\u00f3 de continu\u00eftat infinita desorienta i dilueix la dilig\u00e8ncia dels treballadors. Aquests escenaris evoquen una arquitectura de la productivitat sense fi, on el subjecte queda atrapat en din\u00e0miques circulars. Aix\u00ed, els backrooms es podrien entendre com la met\u00e0fora d\u2019un sistema econ\u00f2mic que ha colonitzat no nom\u00e9s l\u2019espai f\u00edsic, sin\u00f3 tamb\u00e9 el temps i la subjectivitat. En aquest sentit, resulta especialment suggeridora la s\u00e8rie <\/span>Severance<\/span><\/i>, que explora la dissociaci\u00f3 entre vida laboral i personal a trav\u00e9s d\u2019una est\u00e8tica d\u2019espais corporatius tancats, repetitius i profundament alienats, clarament sintonitzats amb l\u2019imaginari dels backrooms.<\/span><\/p>\n

Els backrooms es poden vincular tamb\u00e9, i de manera especialment eloq\u00fcent, amb la noci\u00f3 d\u2019\u201call\u00f2 sinistre<\/a>\u201d (<\/span>das Unheimlich<\/span><\/i>) desenvolupada per Freud, la qual s\u2019ent\u00e9n com l\u2019experi\u00e8ncia desagradable d\u2019un objecte que \u00e9s percebut com a familiar i estrany simult\u00e0niament. Es tracta d\u2019una pertorbaci\u00f3 que no prov\u00e9 del que \u00e9s sobrenatural o fant\u00e0stic, sin\u00f3 de la irrupci\u00f3 del trauma reprimit al si de la quotidianitat. En aquest sentit, all\u00f2 sinistre es configura amb el pensament freudi\u00e0 com una font d\u2019ansietat que sorgeix de la fricci\u00f3 entre all\u00f2 visible i all\u00f2 invisible. Els backrooms, amb els seus espais reconeixibles per\u00f2 desprove\u00efts de pres\u00e8ncia i context, tradueixen aquest concepte a escenari.<\/span><\/p>\n

\u00c9s precisament arran d\u2019all\u00f2 sinistre que Freud planteja una \u201cest\u00e8tica de l\u2019ansietat\u201d com a producte de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una tensi\u00f3 emocional negativa. Des d\u2019aquesta perspectiva, la creaci\u00f3 art\u00edstica es presenta com una via de fugida per gestionar l\u2019ansietat i la culpa. En la seva an\u00e0lisi, Freud tamb\u00e9 destaca la recurr\u00e8ncia de certs motius associats a all\u00f2 sinistre: el doble, el mirall, la repetici\u00f3, elements que generen una profunda inestabilitat a l\u2019hora de q\u00fcestionar la identitat i la consist\u00e8ncia del que \u00e9s real. En els backrooms, aquestes din\u00e0miques es tradueixen en la reiteraci\u00f3 d\u2019espais id\u00e8ntics, la impossibilitat d\u2019orientar-se i la sensaci\u00f3 d\u2019estar atrapat en un bucle sense sortida, de manera que s\u2019intensifica l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019estranyament i p\u00e8rdua del si.<\/span><\/p>\n

Arribades a aquest punt, nom\u00e9s puc insistir en el fet que els backrooms s\u00f3n molt m\u00e9s que un g\u00e8nere de terror de moda a internet. Per a mi, la seva pot\u00e8ncia rau en el fet que condensen algunes de les preocupacions fonamentals del pensament contemporani: simulacre, liminalitat, alienaci\u00f3, desorientaci\u00f3 i ansietat. Es tracta d\u2019un imaginari que, al meu parer, t\u00e9 poc a veure amb el g\u00f2tic, o amb la proposta recent del <\/span>g\u00f2tic institucional <\/span><\/i>ent\u00e8s com a g\u00e8nere de terror basat en la influ\u00e8ncia del passat sobre el present.<\/span><\/p>\n

Per entendre la pot\u00e8ncia dels backrooms, cal valorar el seu vincle amb la psique col\u00b7lectiva contempor\u00e0nia i el seu car\u00e0cter liminal. En una \u00e8poca marcada per incerteses estructurals abstractes<\/a>, com ara la crisi clim\u00e0tica, la inestabilitat econ\u00f2mica o l\u2019adveniment de la IA, la por ja no necessita encarnar-se. Com als backrooms, la por contempor\u00e0nia s\u2019experimenta com una pres\u00e8ncia latent, ubiqua, dif\u00edcil d\u2019anomenar per\u00f2 impossible d\u2019ignorar. Aix\u00ed, aquests espais no nom\u00e9s representen una est\u00e8tica de la liminalitat, sin\u00f3 que condensen una sensibilitat hist\u00f2rica: la d\u2019una \u00e8poca en la qual habitar un m\u00f3n implica, cada cop m\u00e9s, transitar per escenaris que no ens ofereixen cap refugi ni sortida.<\/span><\/p>\n

En aquesta recerca d\u2019una genealogia per a la representaci\u00f3 de l\u2019arquitectura amb una dimensi\u00f3 marcadament psicol\u00f2gica, aquest text es planteja com una introducci\u00f3 que delimita el fenomen dels backrooms, el seu context cultural i impacte generacional. En les pr\u00f2ximes entregues, desenvolupar\u00e9 amb m\u00e9s profunditat el marc te\u00f2ric que permet abordar aquestes imatges i proposar\u00e9 un recorregut per artistes i obres que dialoguen amb aquest imaginari. El punt de partida seran els espais liminals, entesos com a llindars ambigus on les certeses queden suspeses i els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 normatiu, desdibuixats.<\/span><\/p>\n

[Imatge destacada: El popular mem d’internet conegut com “The Backrooms” prov\u00e9 d’un edifici situat a 811 Oregon St., Oshkosh,<\/a> Wisconsin<\/a>, Estats Units<\/a>, i va ser registrat abans d’una renovaci\u00f3. La imatge es va publicar per primera vegada a 4chan<\/a> l’any 2011. El 2019, la fotografia es va incloure a la publicaci\u00f3 que va donar origen al mite de “The Backrooms”. No va ser fins el 2024 que es va identificar de forma concloent el verdader origen de la fotografia. Autor Bill Magritz<\/a>. Font: wikimedia]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els backrooms s\u00f3n un g\u00e8nere de terror de nou encuny que s\u2019alimenta de l\u2019est\u00e8tica de l\u2019espai liminal postcapitalista i de l\u2019anomia generalitzada a la societat global actual. En aquesta est\u00e8tica,…<\/p>\n","protected":false},"author":2897,"featured_media":76488,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[9036],"tags":[8551,9064,9073,9065,9074,9066,9067,9075,9076,9068,9077,9069,9070,9078,9071,9079,9072],"coauthors":[7005],"acf":[],"yoast_head":"\nBackrooms: el siniestre en l'espaci liminal<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"An\u00e0lisi del fenomen dels Backrooms com a g\u00e8nere de terror contemporani: espais liminals i ansietat en la cultura digital actual.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Backrooms: el siniestre en l'espaci liminal\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"An\u00e0lisi del fenomen dels Backrooms com a g\u00e8nere de terror contemporani: espais liminals i ansietat en la cultura digital actual.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-05-05T06:00:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-05-04T20:43:32+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"585\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"439\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Rosa A. Cruz\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Rosa A. Cruz\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Rosa A. Cruz\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/\",\"name\":\"Backrooms: el siniestre en l'espaci liminal\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg\",\"datePublished\":\"2026-05-05T06:00:34+00:00\",\"dateModified\":\"2026-05-04T20:43:32+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92\"},\"description\":\"An\u00e0lisi del fenomen dels Backrooms com a g\u00e8nere de terror contemporani: espais liminals i ansietat en la cultura digital actual.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg\",\"width\":585,\"height\":439},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"The Backrooms: el costat sinistre dels espais liminals\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92\",\"name\":\"Rosa A. Cruz\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6bc1a6f5538963470bc19036d76fce16\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Rosa A. Cruz\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rosaacruz\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Backrooms: el siniestre en l'espaci liminal","description":"An\u00e0lisi del fenomen dels Backrooms com a g\u00e8nere de terror contemporani: espais liminals i ansietat en la cultura digital actual.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Backrooms: el siniestre en l'espaci liminal","og_description":"An\u00e0lisi del fenomen dels Backrooms com a g\u00e8nere de terror contemporani: espais liminals i ansietat en la cultura digital actual.","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2026-05-05T06:00:34+00:00","article_modified_time":"2026-05-04T20:43:32+00:00","og_image":[{"width":585,"height":439,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Rosa A. Cruz","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Rosa A. Cruz","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Rosa A. Cruz"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/","name":"Backrooms: el siniestre en l'espaci liminal","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg","datePublished":"2026-05-05T06:00:34+00:00","dateModified":"2026-05-04T20:43:32+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92"},"description":"An\u00e0lisi del fenomen dels Backrooms com a g\u00e8nere de terror contemporani: espais liminals i ansietat en la cultura digital actual.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/backrooms-1.jpeg","width":585,"height":439},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/backrooms-lo-siniestro-en-el-espacio-liminal\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"The Backrooms: el costat sinistre dels espais liminals"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92","name":"Rosa A. Cruz","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6bc1a6f5538963470bc19036d76fce16","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g","caption":"Rosa A. Cruz"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rosaacruz\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76482"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2897"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=76482"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76482\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":76493,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76482\/revisions\/76493"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/76488"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=76482"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=76482"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=76482"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=76482"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}