{"id":76823,"date":"2026-05-19T08:00:52","date_gmt":"2026-05-19T06:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=76823"},"modified":"2026-05-15T10:18:32","modified_gmt":"2026-05-15T08:18:32","slug":"the-backrooms-del-passadis-infinit-al-paisatge-psiquic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/the-backrooms-del-passadis-infinit-al-paisatge-psiquic\/","title":{"rendered":"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest apropament als <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">backrooms<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, el recorregut es trasllada del marc te\u00f2ric que s\u2019ha tractat als <a href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-backrooms-lespai-com-a-simptoma\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">textos anteriors<\/a> a la pr\u00e0ctica art\u00edstica, amb l\u2019objectiu d\u2019observar com el que \u00e9s liminal es materialitza en imatges concretes. M\u00e9s enll\u00e0 de la seva formulaci\u00f3 conceptual, els backrooms troben una resson\u00e0ncia en obres i artistes que, des de diferents llenguatges, han explorat l\u2019arquitectura com un espai de desorientaci\u00f3 i estranyament. A trav\u00e9s d\u2019aquests casos no nom\u00e9s s\u2019identifiquen afinitats formals i conceptuals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 les maneres com l\u2019art ha anticipat les tensions perceptives i simb\u00f2liques que actualment cristal\u00b7litzen en aquest imaginari.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Kane Parsons, <\/b><b><i>The Backrooms<\/i><\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">No podia comen\u00e7ar aquest recorregut de cap altra manera que apropant-me a l\u2019obra de Kane Parsons, un youtuber que va iniciar la seva filmografia el 2022, amb nom\u00e9s 17 anys, quan va publicar el curtmetratge <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">The Backrooms (Found Footage)<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">. Aquesta obra de terror, i altres similars publicades posteriorment que conformen una s\u00e8rie, estableixen i consoliden les bases del g\u00e8nere backrooms. Tot i que l\u2019obra de Parsons no forma part del circuit art\u00edstic contemporani en el sentit tradicional, l\u2019adaptaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica produ\u00efda per A24, que s\u2019estrena el maig de 2026, apunta cap a una legitimaci\u00f3 per part de la ind\u00fastria cultural.<\/span><\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/tKGhxMi50y8?si=_r0tH7vGBHQ-Qp2B\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">The Backrooms (Found Footage)<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> se situa en un laberint aparentment infinit d\u2019habitacions i passadissos emmoquetats, on predomina una paleta de tons groguencs bruts i una il\u00b7luminaci\u00f3 fluorescent, clarament inspirada en la primera entrada sobre els backrooms a 4chan. La posada en escena refor\u00e7a l\u2019atmosfera inquietant gr\u00e0cies a la textura visual degradada de la imatge, que imita una gravaci\u00f3 en cinta VHS, malgrat que pr\u00e0cticament tot sigui una creaci\u00f3 digital i no un metratge filmat en un espai real.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquests espais interiors on es desenvolupa l\u2019acci\u00f3 estan dissenyats per desorientar: un entorn sense refer\u00e8ncies clares on cada estan\u00e7a sembla una variaci\u00f3 m\u00ednima de l\u2019anterior. El protagonista accedeix a aquest lloc de forma fortu\u00efta, com si travess\u00e9s un llindar ocult cap a una altra dimensi\u00f3. L\u2019acci\u00f3 es redueix al simple deambular del protagonista per l\u2019espai, al principi a poc a poc, despr\u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid per l\u2019angoixa. Mentre va vagant apareixen algunes criatures estranyes. Amb prou feines visibles, quasi imm\u00f2bils, aquestes aparicions presenten un Altre m\u00e9s inquietant que una amena\u00e7a directa. El protagonista, tot i aix\u00f2, mai es mostra directament; la c\u00e0mera adopta en tot moment un punt de vista subjectiu que situa a l\u2019espectador en la seva posici\u00f3, de manera que refor\u00e7a la identificaci\u00f3 i la sensaci\u00f3 d\u2019estar atrapat en un bucle inacabable.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El treball de Parsons posa de manifest fins a quin punt all\u00f2 liminal ha trobat un terreny f\u00e8rtil per la seva expansi\u00f3 en la cultura digital, tant en termes est\u00e8tics com en narratius. A trav\u00e9s de recursos t\u00e8cnics accessibles i llenguatges propis d\u2019internet, les seves imatges aconsegueixen activar una experi\u00e8ncia d\u2019estranyament que connecta immediatament amb la sensibilitat contempor\u00e0nia marcada per la repetici\u00f3, la desorientaci\u00f3 i la p\u00e8rdua de refer\u00e8ncies estables.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tanmateix, aquesta exploraci\u00f3 del que \u00e9s liminal no s\u2019acaba en l\u2019\u00e0mbit digital ni en les formes emergents de producci\u00f3 visual. Ben b\u00e9 al contrari, s\u2019adscriu a una constel\u00b7laci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que, des de diferents disciplines i contextos, han abordat la condici\u00f3 de l\u2019espai com a llindar, com a lloc de tr\u00e0nsit o com a dispositiu de desestabilitzaci\u00f3 perceptiva que s\u2019apropa al que \u00e9s sinistre com a reflex emocional.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Seraf\u00edn \u00c1lvarez, <\/b><b><i>Maze\u00a0Walkthrough\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La primera obra que vaig recordar quan vaig comen\u00e7ar a llegir sobre els backrooms va ser <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Maze Walkthrough<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> de Seraf\u00edn \u00c1lvarez, que va formar part de l\u2019exposici\u00f3 <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Especies de espacios<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> comissariada per Frederic Montorn\u00e9s al MACBA fa uns anys.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A la pr\u00e0ctica de l\u2019\u00c1lvarez, que se centra en l\u2019exploraci\u00f3 del paisatge fictici a trav\u00e9s de la imatge digital, destaca una trilogia de projectes en els quals el Passad\u00eds s\u2019erigeix en figura central. Aquest element, aparentment secundari a l\u2019arquitectura, esdev\u00e9 mitjan\u00e7ant el treball de l\u2019artista un dispositiu conceptual des del qual pensar l\u2019espai contemporani. A l\u2019origen del seu inter\u00e8s pel passad\u00eds, el mateix \u00c1lvarez situa, per una banda, la lectura de <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Mil mesetas<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> de Deleuze i Guattari i, per l\u2019altra, l\u2019experi\u00e8ncia que, durant la producci\u00f3 d\u2019un projecte anterior, el va obligar a passar inacabables hores mortes a diferents aeroports. Va ser all\u00e0 on la seva mirada es va fixar en el passad\u00eds: aquell element arquitect\u00f2nic que tan sovint passa desapercebut, que no \u00e9s origen ni final, nom\u00e9s tr\u00e0nsit, entremig, proc\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Arran del seu inter\u00e8s per la ci\u00e8ncia, la f\u00edsica i la ficci\u00f3 especulativa, \u00c1lvarez va iniciar el 2012 una recopilaci\u00f3 sistem\u00e0tica d\u2019imatges de grans passadissos capturades en pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Aix\u00ed va n\u00e9ixer <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Case Study: Sci-Fi Corridor<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> (2012-2015), una compilaci\u00f3 compulsiva d\u2019imatges que no s\u2019ajustava a l\u2019an\u00e0lisi ni a la categoritzaci\u00f3, que es va fer p\u00fablica a internet a partir d\u2019un blog de Tumblr i de la web <a href=\"https:\/\/scificorridorarchive.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">scificorridorarchive.com<\/a>. En aquest primer estadi, el projecte nom\u00e9s inclo\u00efa imatges fixes, per\u00f2 aviat l\u2019artista va sentir la necessitat d\u2019incloure el moviment i va passar a recopilar clips de v\u00eddeo, amb l\u2019afany d\u2019enlla\u00e7ar uns espais amb altres en muntatges continus.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquesta investigaci\u00f3 culmina a <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Maze Walkthrough<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> (2014), una aplicaci\u00f3 d\u2019escriptori que adopta l\u2019est\u00e8tica i la l\u00f2gica dels videojocs en tres dimensions. L\u2019usuari experimenta, en primera persona i a plaer, el propi disc\u00f3rrer pel laberint de passadissos interconnectats. Com en molts videojocs en perspectiva subjectiva, el protagonista no apareix a la pantalla: la c\u00e0mera ocupa el seu lloc, afavorint aix\u00ed una immersi\u00f3 directa. Aquesta \u00e9s l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s habitual de videojocs <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">shooters<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, d\u2019aventures i jocs de terror. En aquest cas, en canvi, estem davant un concepte m\u00e9s proper a un <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">walking simulator<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, on l\u2019experi\u00e8ncia es basa en el despla\u00e7ament i l\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019entorn. A aquest simulador de caminada, a m\u00e9s a m\u00e9s, li manquen mec\u00e0niques de combat, puzles o din\u00e0miques de vict\u00f2ria\/ derrota. L\u2019objectiu no \u00e9s discursiu. No hi ha regles, ni finalitat. Nom\u00e9s exploraci\u00f3. Perdre\u2019s en un laberint. Passar. <\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_76809\" style=\"width: 1010px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-76809\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-76809 size-full\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/MW_Screenshot-01-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1000\" height=\"563\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/MW_Screenshot-01-1.jpg 1000w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/MW_Screenshot-01-1-595x335.jpg 595w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/MW_Screenshot-01-1-768x432.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><p id=\"caption-attachment-76809\" class=\"wp-caption-text\">Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Maze Walkthrough, 2014 (captura de pantalla). Cortesia de l&#8217;artista<\/p><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A difer\u00e8ncia dels curtmetratges de Parsons, a l\u2019obra d\u2019\u00c1lvarez no hi ha pres\u00e8ncia del que \u00e9s monstru\u00f3s ni narrativa de confinament en una altra dimensi\u00f3. L\u2019Altre es mant\u00e9 completament absent. Aqu\u00ed, l\u2019acci\u00f3 de disc\u00f3rrer pels passadissos, enlla\u00e7ats uns amb altres en bucle, \u00e9s innecess\u00e0ria per generar una experi\u00e8ncia d\u2019estranyament que remet a un buit m\u00e9s existencial que narratiu. El fet de caminar en solitari, sense cap mena de prop\u00f2sit, converteix aquesta representaci\u00f3 de l\u2019arquitectura en una deriva sense sentit, on l\u2019espai s\u2019imposa com una \u00fanica experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per una altra banda, i tamb\u00e9 a difer\u00e8ncia de Parsons, \u00c1lvarez no atorga un pes especial al realisme visual en aquest projecte. Les imatges, generades a partir de motors de videojocs, mantenen un cert grau d\u2019artificialitat que no hi ha la intenci\u00f3 d\u2019ocultar. D\u2019aquesta manera, l\u2019artista q\u00fcestiona la idea que una major sofisticaci\u00f3 gr\u00e0fica o sonora implica necess\u00e0riament una major immersi\u00f3. En comptes, l\u2019obra es fonamenta en la suspensi\u00f3 volunt\u00e0ria de la incredulitat per part de l\u2019espectador: un mecanisme mitjan\u00e7ant el qual accepta temporalment les regles del m\u00f3n fictici, guiat per la seva coher\u00e8ncia interna i la seva implicaci\u00f3 emocional.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019altra cara d\u2019aquesta moneda seria el concepte <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">uncanny valley<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, que descriu com les representacions digitals o rob\u00f2tiques generen m\u00e9s repulsi\u00f3 en les persones com m\u00e9s s\u2019aproximen al realisme sense assolir-lo plenament. Enfront d\u2019aquesta l\u00f2gica, \u00c1lvarez opta per una est\u00e8tica que evita aquesta fricci\u00f3, i se situa en un territori entremig on l\u2019artificialitat \u00e9s evident, per\u00f2 no pertorbadora.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Finalment, <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Maze Walkthorugh<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> pot llegir-se tamb\u00e9 com un cas paradigm\u00e0tic de la intersecci\u00f3 entre art contemporani i cultura digital. L\u2019obra estableix un pont entre l\u2019imaginari del <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">fandom<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, les plataformes d\u2019internet i els llenguatges propis del videojoc, i tamb\u00e9 integra formes de producci\u00f3 i circulaci\u00f3 alienes al sistema art\u00edstic tradicional de tal manera que les reconfigura com a pr\u00e0ctica art\u00edstica.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Gregor Schneider,<\/b><b><i> Haus u r<\/i><\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Fora de l\u2019esfera digital, tamb\u00e9 trobem pr\u00e0ctiques d\u2019art contemporani que aborden l\u2019arquitectura com paisatge psicol\u00f2gic obscur. Aquest \u00e9s el cas de Gregor Schneider i la seva obra <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Haus u r<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, paradigm\u00e0tica de la relaci\u00f3 entre el sinistre i l\u2019arquitectura.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Va ser el 1985 quan, nom\u00e9s amb 16 anys (1 menys que Parsons), Schneider va comen\u00e7ar a construir, destruir i reconstruir l\u2019interior de la casa n\u00famero 12 de la Unterheydener Strasse de Rheydt, al sud de la ciutat alemanya de M\u00f6nchengladbach. L\u2019edifici de tres plantes, constru\u00eft a la d\u00e8cada de 1870, havia quedat desocupat quan va deixar de ser la resid\u00e8ncia de la fam\u00edlia de l\u2019artista i li va ser cedit perqu\u00e8 l\u2019utilitz\u00e9s com a taller. Aquest espai convencional, que originalment presentava una ornamentaci\u00f3 modesta i una composici\u00f3 rectil\u00ednia quasi sim\u00e8trica, es va convertir en l\u2019escenari d\u2019una transformaci\u00f3 radical que es perllongaria fins al 2001. No es tracta d\u2019una transformaci\u00f3 de 15 anys, sin\u00f3 d\u2019una cadena de transformacions incessants que atorguen a l\u2019obra un car\u00e0cter org\u00e0nic i obsessiu.<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_76812\" style=\"width: 962px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-76812\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-76812 size-full\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/GregorSchneider.jpeg\" alt=\"\" width=\"952\" height=\"1200\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/GregorSchneider.jpeg 952w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/GregorSchneider-317x400.jpeg 317w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/GregorSchneider-768x968.jpeg 768w\" sizes=\"(max-width: 952px) 100vw, 952px\" \/><p id=\"caption-attachment-76812\" class=\"wp-caption-text\">Gregor Schneider. Haus u.r. in Rheydt, M\u00f6nchengladbach<\/p><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les intervencions a la casa no responien a patrons d\u2019habitabilitat sin\u00f3 que buscaven produir una tensi\u00f3 ontol\u00f2gica a partir de la duplicitat i de la disfuncionalitat. En alguns casos, construeix r\u00e8pliques dins de les habitacions existents com si fossin nines russes. En altres casos, reubica portes, aixeca murs davant de finestres o crea un acc\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019un espai que desemboca a un armari encastat. Tots els espais comparteixen, al mateix temps, una tend\u00e8ncia cap a l\u2019austeritat que crea una atmosfera de desgast i abandonament, fet que al\u00b7ludeix a un temps passat ple de vida i afavoreix una experi\u00e8ncia de <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">kenopsia<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, entesa com el desassossec enfront d\u2019un lloc que hauria d\u2019estar habitat, per\u00f2 que, tot i aix\u00f2, sembla desert.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En un principi la casa nom\u00e9s podia ser visitada per uns quants convidats que el mateix Schneider guiava en el seu passatge. Aix\u00ed, l\u2019obra romania en l\u2019\u00e0mbit privat, fet que augmentava la seva capacitat desestabilitzadora en l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019espectador que, dins de l\u2019espai \u00e9s incapa\u00e7 de discernir l\u2019estructura original de la r\u00e8plica. \u00c9s una experi\u00e8ncia corporal, psicol\u00f2gica i claustrof\u00f2bica. La fa\u00e7ana no explica res, \u00e9s l\u2019interior, com la psique, el que mostra l\u2019abast de la seva complexitat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019espai entremig entre la capa externa i interna de la casa afavoreix l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una xarxa estructural de cavitats ocultes que amb prou feines permetien el tr\u00e0nsit i que, en alguns casos, acollien fotografies dels avantpassats de l\u2019artista. A la sala d\u2019estar, a m\u00e9s, es va implementar un sistema de rotaci\u00f3 al terra que produ\u00efa el moviment imperceptible de les persones de dins. La finestra, que des de dins sembla oferir una entrada d\u2019aire i llum solar, es desvela cega des de l\u2019estret espai entre parets, on se situa una l\u00e0mpada de llum c\u00e0lida i un petit ventilador d\u2019aspes. La desorientaci\u00f3 s\u2019impulsa amb finestres cegues i portes que no condueixen enlloc, elements que incideixen en el car\u00e0cter fantasmag\u00f2ric del lloc. Tot contribueix a una experi\u00e8ncia de desorientaci\u00f3 progressiva, on el que \u00e9s dom\u00e8stic esdev\u00e9 inquietant.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tant sigui a la seva ubicaci\u00f3 original o en qualsevol de les itinerants posteriors a partir dels anys noranta, <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Haus u r<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> imposa un recorregut que els visitants han de travessar deixant enrere el m\u00f3n exterior. Els murs s\u00f3n gruixuts i les portes, algunes cuirassades, estan instal\u00b7lades de tal manera que es tanquen autom\u00e0ticament despr\u00e9s de cada visitant. Aix\u00ed, a mesura que el p\u00fablic avan\u00e7a per la successi\u00f3 laber\u00edntica d\u2019habitacions i passadissos connectats, experimenta una sensaci\u00f3 d\u2019interioritat cada vegada m\u00e9s profunda i una major desconnexi\u00f3 de la realitat que els espera fora.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La dimensi\u00f3 biogr\u00e0fica travessa l\u2019obra de manera soterrada per\u00f2 decisiva. La hist\u00f2ria familiar est\u00e0 present a partir d\u2019imatges i materials. A m\u00e9s de les fotografies situades en alguns espais ocults, l\u2019artista va decidir afegir un doble a\u00efllament de plom als murs. Aquest metall pesant, dens i tou fa al\u00b7lusi\u00f3 al llegat professional de la seva fam\u00edlia durant generacions. Fotografies i plom s\u2019acumulen a les capes que conformen les parets de la casa, ambdues ocultes, i vinculen arquitectura i mem\u00f2ria.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Com en la <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">diff\u00e9rance<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> de Derrida, la identitat d\u2019aquesta casa es desestabilitza des de dins perqu\u00e8 l\u2019espai es defineix tant pel que \u00e9s com pel que no \u00e9s; la seva estructura no pot aprendre\u2019s des de la vista ni des de l\u2019experi\u00e8ncia. Per una altra banda, tornem a topar-nos amb all\u00f2 omin\u00f3s de Freud, no nom\u00e9s pel doble i la repetici\u00f3, sin\u00f3, sobretot, per la pres\u00e8ncia d\u2019aquests records familiars ocults en espais inaccessibles que, fent al\u00b7lusi\u00f3 a l\u2019inconscient, converteixen la casa en una estructura psicol\u00f2gica marcada pel trauma.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En \u00faltima inst\u00e0ncia, l\u2019obra de Schneider despla\u00e7a el que \u00e9s liminal cap a una dimensi\u00f3 profundament interioritzada, que no tracta \u00fanicament amb espais de tr\u00e0nsit, sin\u00f3 amb tot l\u2019edifici que encarna un estat mental, on el llindar se situa entre la consci\u00e8ncia i el que es reprimeix.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Kay Sage, <\/b><b><i>No Passing<\/i><\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per acabar, defensar\u00e9 amb fermesa la inclusi\u00f3 d\u2019una artista, que pot no semblar evident en aquest text, per\u00f2 de la qual us en vull parlar; a veure si us puc conv\u00e8ncer. Es tracta de Kay Sage, artista l\u2019obra de la qual se situa entre l\u2019art modern i el contemporani. Tot i que va formar part del grup surrealista, les seves pintures resulten at\u00edpiques dins del moviment per la seva gran abstracci\u00f3 i tend\u00e8ncia a la supressi\u00f3 de figures org\u00e0niques. Una abstracci\u00f3, aix\u00f2 no obstant, farcida d\u2019elements arquitect\u00f2nics recognoscibles. El seu car\u00e0cter misteri\u00f3s i visionari, que la certifica com a surrealista, em resulta especialment pertinent per recon\u00e8ixer-la com a referent incontestable de l\u2019art que usa el motiu arquitect\u00f2nic per representar el que \u00e9s sinistre.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Sage adopta la representaci\u00f3 simb\u00f2lica com a clau pel funcionament de la ment humana tan caracter\u00edstic del surrealisme, per\u00f2 la tradueix a una est\u00e8tica radicalment personal. Enfront de les formes fluides i biomorfas de molts dels seus coetanis, el seu llenguatge \u00e9s fred, mec\u00e0nic i prec\u00eds. Predominen les geometries anguloses, tenses, quasi tallants. La paleta es redueix a blaus i grisos apagats, tons silenciosos que reforcen la sensaci\u00f3 de dist\u00e0ncia emocional. La seva t\u00e8cnica, meticulosa, frega per moments el preciosisme, i intensifica la nitidesa d\u2019aquestes construccions impossibles.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A la seva obra, les formes depurades, a\u00efllades en espais amplis i buits, generen una atmosfera d\u2019immobilitat, desassossec i abandonament. Els objectes, superposats sense una l\u00f2gica aparent, configuren un espai dislocat, proper a l&#8217;estructura fragment\u00e0ria del somni. Els motius arquitect\u00f2nics, que travessen tota la seva producci\u00f3 (fins i tot componen el rostre dels seus retrats), mai funcionen com a s\u00edmbols tradu\u00efbles sin\u00f3 que els seus significats romanen ambigus. Es tracta d\u2019una iconografia cr\u00edptica, carregada d\u2019una melancolia persistent, que amplia les possibilitats del surrealisme en despla\u00e7ar all\u00f2 on\u00edric cap a una est\u00e8tica de la desolaci\u00f3, on l\u2019arquitectura deixa de ser refugi per convertir-se en testimoni d\u2019una subjectivitat fracturada.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En la seva producci\u00f3 destaca una s\u00e8rie de pintures, fetes entre el 1944 i 1955, en les que estructures arquitect\u00f2niques complexes apareixen a\u00efllades en immensos territoris deshabitats. D\u2019entre aquestes vull apropar-me especialment a <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">No Passing<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">: un paisatge \u00e0rid poblat de mon\u00f2lits sense finestres, recoberts per plaques rectangulars i teixits. Aquestes construccions fant\u00e0stiques s\u2019estenen en fuga a l\u2019esquerra i creen una sensaci\u00f3 d\u2019infinit. La pinzellada minuciosa connecta amb aquell realisme surrealista que evoca una inquietant sensaci\u00f3 d\u2019estranyesa. El to melanc\u00f2lic es refor\u00e7a mitjan\u00e7ant la gamma crom\u00e0tica apagada caracter\u00edstica de Sage.<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_76815\" style=\"width: 1010px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-76815\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-76815 size-full\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Kay_Sage-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1000\" height=\"1352\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Kay_Sage-1.jpg 1000w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Kay_Sage-1-296x400.jpg 296w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Kay_Sage-1-768x1038.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><p id=\"caption-attachment-76815\" class=\"wp-caption-text\">Kay Sage. No passing, 1954. Oli sobre tela, 130,2 x 96,5 cm. \u00a9 2026 Digital image Whitney Museum of American Art \/ Licensed by Scala<\/p><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Taulons i llistons s\u2019organitzen en una composici\u00f3 geom\u00e8trica dominada per l\u00ednies diagonals i ortogonals. Les ombres rotundes i la perspectiva for\u00e7ada situen l\u2019escena en una ambig\u00fcitat espacial. Elements similars a banderes, recolzats contra les estructures o dispersos pel terra, suggereixen la petjada d\u2019una activitat interrompuda abruptament. D\u2019aquesta manera l\u2019escena queda suspesa en una inquietant abs\u00e8ncia humana que ens torna a remetre a la kenopsia. Tot i aix\u00f2, si considerem que a la seva obra les estructures constructives representen la psique humana, tamb\u00e9 podem llegir aquesta escena com una cadena humana que marxa en \u00e8xode. Una humanitat desheretada que erra en un paisatge postapocal\u00edptic.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El paisatge desolat i l\u2019arquitectura com a met\u00e0fora del buit ps\u00edquic tamb\u00e9 apareixen a la seva obra po\u00e8tica. Recupero aqu\u00ed el seu poema <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Tower<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, que va publicar el 1957, amb clares resson\u00e0ncies a un imaginari similar al de les seves pintures:<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">I have built a tower on despair,<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">You hear nothing in it, there is nothing to see;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">There is no answer when, Black on Black,<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">I scream, I scream, in my ivory tower.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Observar les construccions desolades de les pintures de Kay Sage, tant com les instal\u00b7lacions arquitect\u00f2niques pertorbadores de Gregor Schneider, els paisatges digitals inoperants de Seraf\u00edn \u00c1lvarez i els immensos espais amena\u00e7adors de Kane Parsons, m\u2019han condu\u00eft a una mateixa conclusi\u00f3: que l\u2019espai deixa de ser un simple contenidor per convertir-se en una projecci\u00f3 d\u2019estats mentals i de tensions invisible que travessen l\u2019experi\u00e8ncia contempor\u00e0nia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aix\u00ed, tanco aquesta primera temptativa de tra\u00e7ar una genealogia de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que han explorat l\u2019arquitectura com a reflex d\u2019una psique en conflicte. Lluny d\u2019esgotar el tema, aquest recorregut t\u00e9 la intenci\u00f3 d\u2019obrir un camp de lectura des del qual pensar els backrooms com la cristal\u00b7litzaci\u00f3 recent d\u2019una inquietud m\u00e9s profunda i col\u00b7lectiva: la sospita que l\u2019espai que habitem ja no ens orienta ni ens sost\u00e9, sin\u00f3 que ens retorna la imatge fragmentada de la nostra pr\u00f2pia deriva.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">[Imatge destacada: <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">Kane Parsons. <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">The Backrooms (Found Footage)<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, 2022]<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En aquest apropament als backrooms, el recorregut es trasllada del marc te\u00f2ric que s\u2019ha tractat als textos anteriors a la pr\u00e0ctica art\u00edstica, amb l\u2019objectiu d\u2019observar com el que \u00e9s liminal&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2897,"featured_media":76805,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[9036],"tags":[8551,9171,9064,8249,9075,9165,9166,9167,9169,9172,9173,9153],"coauthors":[7005],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Un recorregut pels backrooms i l&#039;espai liminal a trav\u00e9s de Kane Parsons, Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Gregor Schneider y Kay Sage.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Un recorregut pels backrooms i l&#039;espai liminal a trav\u00e9s de Kane Parsons, Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Gregor Schneider y Kay Sage.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-05-19T06:00:52+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-05-15T08:18:32+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"721\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Rosa A. Cruz\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Rosa A. Cruz\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Rosa A. Cruz\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/\",\"name\":\"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg\",\"datePublished\":\"2026-05-19T06:00:52+00:00\",\"dateModified\":\"2026-05-15T08:18:32+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92\"},\"description\":\"Un recorregut pels backrooms i l'espai liminal a trav\u00e9s de Kane Parsons, Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Gregor Schneider y Kay Sage.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg\",\"width\":1000,\"height\":721},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92\",\"name\":\"Rosa A. Cruz\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6bc1a6f5538963470bc19036d76fce16\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Rosa A. Cruz\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rosaacruz\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic","description":"Un recorregut pels backrooms i l'espai liminal a trav\u00e9s de Kane Parsons, Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Gregor Schneider y Kay Sage.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic","og_description":"Un recorregut pels backrooms i l'espai liminal a trav\u00e9s de Kane Parsons, Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Gregor Schneider y Kay Sage.","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2026-05-19T06:00:52+00:00","article_modified_time":"2026-05-15T08:18:32+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":721,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Rosa A. Cruz","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Rosa A. Cruz","Temps estimat de lectura":"14 minuts","Written by":"Rosa A. Cruz"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/","name":"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg","datePublished":"2026-05-19T06:00:52+00:00","dateModified":"2026-05-15T08:18:32+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92"},"description":"Un recorregut pels backrooms i l'espai liminal a trav\u00e9s de Kane Parsons, Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Gregor Schneider y Kay Sage.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/KaneParson_Captura-de-pantalla-2026-04-27-a-las-13.04.18-2.jpg","width":1000,"height":721},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-backrooms-del-pasillo-infinito-al-paisaje-psiquico\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"The Backrooms: del passad\u00eds infinit al paisatge ps\u00edquic"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6f9543254dfb0f88934260dd086e5e92","name":"Rosa A. Cruz","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6bc1a6f5538963470bc19036d76fce16","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/88b353746fbdf547e54792069f9ccb25?s=96&d=mm&r=g","caption":"Rosa A. Cruz"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rosaacruz\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76823"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2897"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=76823"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76823\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":76827,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76823\/revisions\/76827"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/76805"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=76823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=76823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=76823"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=76823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}