Molt s’ha parlat i escrit sobre l’art en general i una mica menys sobre la cr\u00edtica en particular. Cr\u00edtica i creaci\u00f3 comparteixen una primera lletra i un mateix territori, per\u00f2 un lloc menys confortable del que podem creure o volem trobar. Una travessa cr\u00edtica o creativa precisa per la seva navegaci\u00f3 d’una constant desarticulaci\u00f3 o modificaci\u00f3 dels discursos que insuflen les veles.<\/p>\n
I una cosa imprescindible per a la cr\u00edtica i l’art \u00e9s reconsiderar de manera ininterrompuda la seva legitimitat, l’autoritzaci\u00f3 del seu propi discurs, per evitar caure en el buit d’una perversa mutaci\u00f3 de tal autoritat en ortod\u00f2xia o model de poder. Coincideixo en pensar que la cr\u00edtica, com la producci\u00f3 art\u00edstica contempor\u00e0nia, \u00e9s sempre una condici\u00f3 per elaborar coneixement, una actitud m\u00e9s propera a l’acci\u00f3 que l’assossec. Una producci\u00f3 que compromet la nostra comprensi\u00f3 del passat i la nostra capacitat de construir futur.<\/p>\n
En una xerrada sobre cr\u00edtica, comissariat i art, el professor Mart\u00ed Peran exposa una interessant reflexi\u00f3 plena de judici cr\u00edtic, d’aversi\u00f3 cap a la frivolitat de la cultura i la subsidiarietat de la cr\u00edtica convertida en mer periodisme cultural. En els primers minuts videogr\u00e0fics d’aquest material (m\u00e9s a la web d’Arts Coming<\/a>), Peran insisteix en desmantellar el paper del cr\u00edtic i del comissari d’exposicions, convertit el primer en comentarista i el segon en un gestor al servei de les institucions. Cr\u00edtica i comissariat han avan\u00e7at en la seva professionalitzaci\u00f3, en el sentit mercantil del terme, a costa de desallotjar profunditat en la seva tasca. Interessant la reflexi\u00f3 sobre les formes convencionals de la cr\u00edtica i com aquestes han colonitzat altres contextos culturals aclaparant amb una ret\u00f2rica neoliberal creadora de conceptes trampa com ‘pluralisme’, ‘transversalitat’ o ‘interdisciplinar’. El cr\u00edtic ens ofereix una nova lectura i superaci\u00f3 de les disciplines convidant-nos a resistir contra la tautologia de l’art que es refereix a l’art.<\/p>\n