{"id":7704,"date":"2013-05-04T02:00:00","date_gmt":"2013-05-04T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/05\/04\/corporalitats-digitals-el-jo\/"},"modified":"2013-05-04T02:00:00","modified_gmt":"2013-05-04T02:00:00","slug":"corporalitats-digitals-el-jo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/corporalitats-digitals-el-jo\/","title":{"rendered":"Corporalitats digitals. El ‘jo’ virtual i els ens digitals"},"content":{"rendered":"

\"Unnamed<\/p>\n

Un cos, en teoria, no pot tenir una veritable corporalitat i al mateix temps ser un grup de 0 i 1 en una pantalla. En el sentit estricte, la nostra identitat segueix lligada a la nostra pres\u00e8ncia f\u00edsica i per conseq\u00fc\u00e8ncia, a tot all\u00f2 que ens envolta. Tamb\u00e9 la nostra corporalitat es veu lligada a la dimensi\u00f3 f\u00edsica de l’exist\u00e8ncia. Per\u00f2 alhora que la pres\u00e8ncia virtual s’accentua, la relaci\u00f3 entre la pres\u00e8ncia f\u00edsica, identitat virtual i corporalitat digital es torna m\u00e9s difusa.
\nDiversos artistes han comen\u00e7at a explorar la realitat digital a la recerca de formes de representaci\u00f3 capa\u00e7os de retratar aquesta identitat i corporalitat virtual. Una tasca dif\u00edcil per la seva intangible naturalesa que exigeix nous contextos, eines i m\u00e8todes de treball.<\/p>\n

L’art digital ha aconseguit una cosa que la pintura, malgrat els seus infinits intents, no ha aconseguit i mai aconseguir\u00e0: reduir la forma humana fins a la seva m\u00e9s m\u00ednima ess\u00e8ncia, convertint-la en una manifestaci\u00f3 abstracta per\u00f2 alhora dotada de tota la corporalitat que pot suggerir un cos en 3D amb total capacitat per representar el moviment hum\u00e0.<\/p>\n

L’entorn digital \u00e9s capa\u00e7 de transformar qualsevol forma abstracta en una manifestaci\u00f3 del moviment, des de l’acci\u00f3 de caminar fins a la complexa interpretaci\u00f3 de la dansa. No parlem de gestos basats en algoritmes auto-generats. Parlem de la representaci\u00f3 de moviments reals d’un \u00e9sser hum\u00e0, que gr\u00e0cies a les t\u00e8cniques de captaci\u00f3 de moviment, s\u00f3n recopilats, compilats i reprodu\u00efts en el seu m\u00e9s \u00ednfim detall. A aix\u00f2 se li sumen les possibilitats que els CG aporten a l’artista digital, permetent crear un entorn on la sensaci\u00f3 d’espai \u00e9s gaireb\u00e9 real i on la pres\u00e8ncia dels c\u00edber-ens es manifesta a trav\u00e9s de formes volum\u00e8triques.<\/p>\n

El resultat \u00e9s un nou imaginari art\u00edstic on la corporalitat es torna digital i el ‘jo’ f\u00edsic s’enfronta al virtual. Un territori ple de c\u00edber-ens que cobren vida gr\u00e0cies al moviment hum\u00e0.<\/p>\n

Un exemple d’aix\u00f2 \u00e9s CELL<\/a>, obra de Keiichi Matsuda i James Alliban, una instal\u00b7laci\u00f3 interactiva que crea un “mirall virtual” per a la identitat digital a trav\u00e9s del “Digital Aura” , la informaci\u00f3 personal enlla\u00e7ada que compon la identitat virtual, representada en forma de n\u00favol conceptual. La pres\u00e8ncia virtual es mostra a trav\u00e9s d’aquest “mirall” interactiu, on manifestacions abstractes miren l’espectador des de l’altre costat de la pantalla. CELL reuneix els conceptes d’identitat virtual i corporalitat digital. Les formes humanoides es componen de fragments d’informaci\u00f3, que es multipliquen a mesura que es desenvolupa la identitat virtual. Persegueixen l’espectador per la sala, recorrent el seu per\u00edmetre de manera lenta. Per\u00f2 el seu caminar, la seva peculiar oscil\u00b7laci\u00f3 i els seus membres creen un \u00e9sser digital basat en la forma esquematitzada del cos hum\u00e0.<\/p>\n