Kraftwerk, “central energ\u00e8tica” en alemany, \u00e9s el nom d’un grup de m\u00fasica electr\u00f2nica que va n\u00e9ixer als anys 70 a D\u00fcsseldorf, i la seva repercussi\u00f3 en la hist\u00f2ria de la m\u00fasica contempor\u00e0nia \u00e9s \u00e0mpliament reconeguda. Aquest juny estaran al S\u00f3nar. Fins aqu\u00ed tot \u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s coherent.<\/p>\n
El que crida m\u00e9s l’atenci\u00f3 \u00e9s la repercussi\u00f3 que han tingut en els mitjans expositius tradicionals de l\u2019art: l\u2019any 2005 van actuar a la Biennal de Ven\u00e8cia d’Art Contemporani; l\u2019any 2011, al Museu Lenbachhaus de Munic s\u2019hi va exposar una instal\u00b7laci\u00f3 en 3D del grup; l\u2019any 2012 van tocar durant vuit dies al MoMA<\/a> un recull resumit de la seva carrera discogr\u00e0fica; al gener d’aquest any van exposar al Museu NRW Forum Wirtschaft und Kultur de Dusseldorf<\/a>, i al febrer van tornar a actuar en una retrospectiva durant vuit dies a la Tate Modern <\/a>. Si b\u00e9 \u00e9s cert que cada vegada estem m\u00e9s acostumats a propostes curatorials interdisciplin\u00e0ries, haur\u00edem de preguntar-nos en cada cas quins criteris s’han utilitzat. En el cas de Kraftwerk, es tracta d’una obertura genu\u00efna de les institucions cap a nous formats? O d’una acceptaci\u00f3 puntual d’un nou format perqu\u00e8 no desentona massa conceptualment amb el que ja est\u00e0 acceptat?<\/p>\n Els centres d’art modern i contemporani no han de fer un gran esfor\u00e7 per justificar el fet d’incloure a Kraftwerk en els seus programes; est\u00e0 clar que la seva posada en escena i els seus v\u00eddeo-clips s\u00f3n trencadors i no disten molt de l’est\u00e8tica Bauhaus o Constructivista. Per\u00f2, \u00e9s que no hi ha nombrosos grups igualment innovadors en la seva est\u00e8tica? Els primers que se m’ocorren s\u00f3n David Bowie (a qui el Victoria and Albert <\/a> ja est\u00e0 dedicant una exposici\u00f3) o Pink Floyd-. Aix\u00ed les coses, no \u00e9s estrany veure mostres entorn la cultura musical popular en centres d’art, com la retrospectiva de historia del jazz en el Quay Branly<\/a> al Quay i al CCCB; l’obra Acid Brass, de Jeremy Deller<\/a> al Louvre, o Rock’n’roll 39 – 59 <\/a> a la Fondation Cartier pour l’Art Contemporain.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, aquestes s\u00f3n una exploraci\u00f3 d’una cultura aliena a l’art contemporani en el seu si, una traducci\u00f3 o reinterpretaci\u00f3 a trav\u00e9s dels codis de les institucions de l’art contemporani. En el cas de Kraftwerk, no parlem d’una subcultura explorada, sin\u00f3 que el grup comparteix directament alguns codis amb l’art contemporani.<\/p>\n A principis dels anys 70, Kraftwerk ja inclo\u00efa a la seva m\u00fasica sons enregistrats en el m\u00f3n real, com en la can\u00e7\u00f3 Autobahn, en la qual es pot escoltar el so en un cotxe condu\u00eft per una carretera. Aix\u00ed mateix, va ser dels primers grups en utilitzar exclusivament m\u00fasica processada electr\u00f2nicament, i a trav\u00e9s de les lletres de les seves can\u00e7ons es van avan\u00e7ar a reflexionar sobre el present i el futur dominat per la tecnologia. Els integrants del grup atenuen la seva pr\u00f2pia pres\u00e8ncia com a m\u00fasics i com a persones, i accentuen la pres\u00e8ncia electr\u00f2nica. De fet, fa anys que no concedeixen entrevistes com a humans, sin\u00f3 que envien els seus alter egos rob\u00f2tics en el seu lloc. <\/p>\n Les majors fonts d’inspiraci\u00f3 per a Kraftwerk -la tecnologia, la velocitat, i la monotonia en el viatge- es tradueixen fidelment en el seu so, igualment mon\u00f2ton i c\u00edclic. Potser un dels factors que m\u00e9s atreguin al m\u00f3n de l’art contemporani d’aquest grup \u00e9s la seva “pseudo-anonimat”, una cosa semblant en els anys 70-90 en m\u00fasica a la postfotografia actual, -generada, com explicava Marina Vives en el seu article ‘postfotografia i paracoleccionismo<\/a>‘ en gran mesura per reinsercions, dotades d’un significat diferent, d’elements (fotos, o sons) preexistents-. En resum, els codis que Kraftwerk comparteixen directament amb l’art contemporani \u00e9s que no produeixen m\u00fasica guiats simplement per una est\u00e8tica determinada, sin\u00f3 que la seva obra reflexiona sobre el seu propi proc\u00e9s de producci\u00f3, i ho fa en relaci\u00f3 a un context determinat.<\/p>\n